Kit de Camp
Kit de Camp
Ulleres marines
Lectura i recerca de la història i context de la comunitat a la badia de Unstad, observació de les mencions digitals.
Radar d’onades
Càmera fotogràfica Canon EOS R com a eina de recopilació gràfica i instantànies, zoom de les pràctiques amb l’objectiu i possible producte
d’intercanvi amb els membres, les fotografies.
Diari marítim
Llibreta per l’anotació dels detalls, frases, dates, membres i la descripció de l’esport, el mar i la participació en l’activitat. De forma subjectiva i espontània es recol·lecten les descripcions segons els ulls d’aquell que explora.
Friends will be friends
Amic de la feina que fa surf i coneix l’entorn com a guia cultural i punt de contacte. Proveedor del material, també em prestarà l’equip: neoprè i
taula seves. A través d’aquestes eines podrem possar-nos en el lloc dels membres de la comunitat i realment empatitzar a través de practicar.
Diccionari viking
Nocions de noruec per a una comunicació més propera i autèntica amb els locals.
Procesador digital
Ordinador portàtil ASUS per renderitzar les anotacions i revelar les fotografies. Tota la informació textual i d’imatge s’agrupa i es procesa digitalment després de la recopilació analògica.
Centre d’activitats i café
Lloc de treball i entorn social de la comunitat. L’espai actua d’enclau per al procesat d’informació objectivament dins un marc seré i còmode.
El Kit de camp s’emprarà per l’observadora per tal de recol·lectar informació, noms, dades i esdeveniments en l’entorn d’aquesta activitat esportiva i la comunitat surfista. El treball de camp inclou preguntes, participació, fotografies, testimonis i la redacció dels documents amb la renderaització digital dels documents analògics. L’anàlisi de la informació i de la observació es recullirà i es representarà.
WEBGRAFIA
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C.
(2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento
e investigación social.
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf
Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital:
Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis.
https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/ viewFile/219/204
Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2
Surfing Under the Northern Lights, The New
York Times, per Jeré Longman (2016)
https://www.nytimes.com/2016/10/23/sports/surfing-unstad-
norway-lofoten-masters.html
WATCH: THE FIRST SURFERS OF LOFOTEN IN
NORWAY – Magic Seaweed, per H. Bydal (2019)
https://es.magicseaweed.com/news/watch-the-first-surfers-
of-lofoten-in-norway/11366/
Surfing in Lofoten – Lofoten Info
https://lofoten.info/en/Surf/?Article=6
Comunitat & Objecte
ETNOGRAFIA
Una metodologia dins l’antropologia per conèixer altres cultures que parteix de tres premisses:
· Desfer-se de prejudicis
· Anar on va la gent, barrejar-se amb ella i observar el que fa i com ho fa.
· Preguntar, escoltar i, això sí, prendre notes del que veiem i sentim i de les nostres pròpies impressions i reflexions!
Comunitat
En aquesta pràctica he volgut reconnectar amb una activitat que em trasllada a un moment ara llunyà però que fou una gran font de memòries per sempre: el surf.
Des de ben petita he tingut la gran sort de poder gaudir els estius a la costa tarragonina en familia dins una casa plena de cosins, tiets i els avis. Els estius foren una erupció de felicitat i aventures compartides amb els cosins. El fet de ser l’única noia i, alhora, la més petita no va suposar cap inconvenient per ser l’espectadora més fanàtica de les peripècies que ells feien mentre jo observaba anonada des de la sorra. Ells em van introduïr a la cultura i l’estil surfer, des de les modes fins els tecnicismes de cada tipus de taula. L’olor
a crema solar, la picor a les esquenes per les quemadures després d’estar hores i hores a la platja i els granets de sorra enganxats arreu de les nostres bosses, cabells i roba esdevenen un conjunt de records molt memorables.
La sensació de pertànyer, de col·lectivitat i de compartir un interés en comú semblava meravellós per als adolescents que feien de cangur de la cosina petita. Tot i només fer d’espectadora passiva podia sentir les rialles, les emocions i l’alegria que aquesta activitat aquàtica unia a tota una colla durant els mesos d’estiu.
La taula de surf esdevè llavors l’objecte quelcom protagonista i escollit que ens serveix com a eix entorn a aquest esport tant singular i salat.
Ara per ara, un parell de dècades més tard d’aquells estius solejats a la bora del mar, em trobo encara molt propera a l’estil de vida de costa però amb certa diferència. Visc a una illa a la costa del nord de Noruega on durant els darrers
anys aquesta, podriem dir, remota localització s’ha popularitzat d’entre els surfers per les grans i fredes onades de l’Atlàntic àrtic.
Per tal d’analitzar, comprendre i interpretar la comunitat surfera es duu a terme i es practiquen:
– L’observació passiva.
– La participació activa: empatitzarem amb els
membres de la comunitat participant-hi.
– Preguntes in situ, entrevistes.
EL SURF A L’ÀRTIC, UNSTAD BEACH
Fer surf a les illes Lofoten és possible gràcies als gruixuts vestits de neoprè ja que els 68º nord d’aquestes illes no passen desapercebuts tampoc dins l’aigua.
Des de l’any 1963 hi ha surfistes a la platja d’Unstad, a la costa nord de la illa Vestvågøy. Thor Frantzen i Hans Egil Krane van ser probablement els primers surfistes a les Lofoten, llavors havien de fabricar les seves pròpies taules ja que aquest esport encara no era gaire popular i l’únic esbós o patró d’una taula de surf que tenien era la portada del disc Surfin’ Safari de The Beach Boys (1962). A principis dels anys 90, Kristian Breivik va donar vida a la badia i la seva població de només 20 habitants, va fer còrrer la veu arreu del país sobre aquestes fantàstiques onades al nord del cercle polar àrtic.
La pel·lícula de surf ‘E2K’ (1999) fou rodada des de la platja d’Unstad. En aquell moment no hi havia molts surfistes a la zona però un parell anys més tard ja hi havia un grapat de surfistes locals i l’any 2003 Unstad Arctic Surf es va instal·lar. El centre d’activitats, càmping i café-restaurant fou fundat per Thor i Marion Frantzen on van començar a llogar taules i equip de surf.
A diferència de la resta del territori de les illes Lofoten, on el mar sempre ha tingut una gran presència com a font principal d’aliments i com a via de connexió entre els illots, en aquesta badia el surf a pres el protagonisme i ha creat d’un lloc remot desconegut l’enclau de la cultura surfista escandinava de moda.
En l’actualitat ambdós surfistes locals i internacionals plenen la platja i els negocis de la badia amb un esperit relaxat, jove i boig per les onades. Els espais colindants a la platja on es visualitza l’estat del mar, es descansa, es menja i serveix de vestuari improvitzat també acull moments de connexió i relació entre tots els esportistes. És relativament comú trobar apats improvitzats en forma de picnic o barbacoes, roba estesa als frontals dels vehicles, nens o mascotes al càrrec d’altres membres que no es troben a l’aigua, l’intercanvi de quilles i tot un seguit de rutines en comunitat d’una harmonia certament admirable.
Les jornades de surf es veuen acotades per les escases hores de llum a l’hivern però altament esteses durant les 24h de llum a l’estiu. La neu
emmarca la platja als mesos més freds i les praderies florides donen color i textura a l’entorn durant els mesos més càlids. Tot i així, les relacions
i algunes de les dinàmiques de la comunitat segueixen el seu curs durant tot l’any. Els llocs on predominen els millors ‘barrils’, les cues per agafar les onades, les salutacions i els crits en una infinitat d’idiomes per sobre de l’aigua, les prioritats i el respecte pels surfistes més experimentats, els locals i els més determinats tenen lloc independentment de estigui nevant o plovent.
L’estil de vida relaxat i alhora actiu i esportista conforma una comunitat plena de varietat però també plena de similituts. El punt de connexió amb aquests membres, la taula, esdevé tot un repte i també serveix de fil per entendre perspectives d’una manera neutral dins aquesta experiència etnogràfica.
OBJECTE
Les diferents connotacions i significats que aquesta eina esportiva són infinites: quines marques i perquè es valoren més que d’altres, els patrocinis que alguns afortunats gaudeixen i els permet practicar l’esport a jornada completa sense preocupacions, les personalitzacions i els dissenys únics com a forma d’expressió, les taules adquirides com a souvenir o record d’altres localitzacions surfistes a forma de segell dins dun passaport de onades
o els tamanys segons la tècnica i les necessitats físiques.
NECESSITATS
Observar i conèixer la comunitat i l’objecte, les relacions entre els membres a través de les taules. Detectar els valors vinculats a les taules més enllà de la mera utilitat com a superfícies o suport i descobrir l’aportació d’aquestes dins l’experiència esportiva i la cultura del surf. Preguntar i entrevistar membres locals, persones que fan els cursos de Unstad Arctic Surf i els fundadors del centre esportiu i del taller de reparació de taules local.Empatitzar i esbrinar les implicacions cognitives i emocionals dels membres que empren la taula a diari. Proposta d’alternatives a l’objecte com a eina social i medi cultural dins la comunitat surfista.
ETNOGRAFIA & KIT DE CAMP
ETNOGRAFIA I TÈCNIQUES
L’etnografia és un mètode d’investigació social que té l’objectiu de comprendre les accions, els significats de les situacions que viu i la relació amb l’entorn d’un grup, mitjançant el punt de vista d’aquells que pertanyen de forma natural a aquest col·lectiu.
El procés s’articula a través de mètodes i tècniques que permeten apropar-se al coneixement: l’observació participant, on la interacció és primordial, o les conversacions que s’articulen amb diferents graus de formalitat: des de la conversa més banal fins a les entrevistes, que poden ser obertes amb la finalitat de deixar més llibertat i influenciar menys en la fluïdesa de la locució o bé les entrevistes estructurades, que dirigeixen el curs de l’explicació del subjecte cap a l’interès de l’investigador.
Quan els mètodes de l’antropologia s’apliquen a processos de disseny parlem d’antropodisenyología, terme basat en el model escandinau abordat per Diana Marcela Murcia Molina. El disseny participatiu radica en entendre les relacions entre les persones de la comunitat a través de l’empatia de l’investigador que interactua amb la gent per entendre els processos i dinàmiques que sorgeixen en la comunitat per afrontar un problema.
Un cop s’han entès quines necessitats i problemes hi ha, es procedeix a codisenyar amb la participació de tots els subjectes (dissenyador i comunitat) una solució del problema que s’esperava abordar.
Els actors formulen un procés multidisciplinari entre dissenyadors, antropòlegs i comunitat i ho tradueixen en una solució basada en l’elaboració d’un prototip, una peça de comunicació, un kit d’eines o un informe de camp.
KIT DE CAMP (HÍBRID)
Entesos doncs fins ara els processos interactius del disseny etnogràfic, el concepte de realitat onlife (Gómez Cruz y Ardèvolal, 2013) em disposo a enfocar el meu kit de camp en un espai híbrid entre lo virtual i lo físic, entenent que s’ha d’alimentar la noció de co-presència en tots els seus sentits i que aquesta no necesita de la co-ubicació física per esdevenir en sí un critèri de suficiència (Beaulieu, [2010, p. 2], citats en Carolina Di Prospero, 2017, p.11) i tenint en compte les possibilitats que ens ofereix el context d’emergència sanitària actual.
TÈCNIQUES DEL KIT DE CAMP
– Entrevista dirigida o oberta amb alguns dels associats que es procedirà a enregistrar per tal de tenir acces ilimitat i poder captar conceptes, sentiments, emocions que potser en el directe han quedat desapercebuts.
– Desplaçament físic a una de les sales associades al col·lectiu ASACC (Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida) i observació participativa en una de les seves propostes culturals: un concert de Pau Vallvé promogut des de la iniciativa SalaCAT que impulsa el creixement del teixit cultural del país amb un cicle de concerts en directe.
– Investigació orientada a problemes que es puguin observar durant el procès d’observació.
– Possible accés a reunions o conclusions d’aquestes del colectiu de forma diferida.
MATERIAL DEL KIT DE CAMP
– Smartphone incloent les apps que permeten un diàleg en línea així com altres eines de suport per facilitar la fluïdesa del procès com per exemple eines d’enregistrament visual i auditiu.
– Portàtil per atendre a possibles entrevistes en línea
– Eines d’escriptura que poden ser físiques o virtuals
– Vehicle per a desplaçaments físics
Construir el teu Kit de Camp
Segons el DILC, Diccionari Invers de la Llengua Catalana, l’etnologia és l’estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia. Partint d’aquesta base teòrica entenem l’etnologia com un mètode d’investigació relacionat amb l’antropologia, que tracta d’observar diferents pràctiques culturals i comportaments socials d’un grup de persones. En aquest mètode s’utilitzen actituds no intervencionistes. Per tal de realitzar un registre de la informació, es prenen apunts o notes a partir de l’observació, d’una manera objectiva, com ja hem dit, acompanyat de reportatges fotogràfics o vídeos.
Eines
Per tal d’adaptar el meu kit de camp a les meves necessitats, utilitzaré diferents estris per a recollir mostres d’informació, fotos, vídeos i gravacions. Val a dir que la base d’anàlisi seran les gravacions, ja que a causa dels objectius que vull aconseguir, els vídeos, però sobretot les fotografies, poden no ser quelcom essencial.
Utilitzarem:
- Telefón mobil
- Ordinador
- Micro
- Caméra
- Disfressa de diable
- Maça per a posar els petards
Tècniques i metodologia
En primeres instàncies i per tal d’obtenir una completa involucració en l’entitat, ens haurem de posar la disfressa de diable, perquè es vegi una predisposició a entendre la cultura i els costums dels diables. Ja amb la disfressa posada procedirem “infiltrar-nos” en la colla i observar quins són els seus costums, des dels rituals abans de començar un correfoc, fins que fan durant el dia a dia.
Quan hàgim realitzat una observació i tinguem suficients dades recollides mitjançant aquest mètode qualitatiu, passarem a les tècniques quantitatives, realitzant les entrevistes a les persones involucrades amb l’entitat, des del president fins a alguns socis i afiliats. D’aquesta manera anirem recollint notes i dades que ens ajudaran a construir una base per a respondre les preguntes que ens hem formulat a l’apartat dels objectius.
Un cop tinguem recollides les notes d’observació i les entrevistes formulades, ho escriurem de manera resumida i ordenada en un document, que serà el projecte final on s’intentarà obtenir les respostes als objectius plantejats.
Bibliografia:
RRSS dels diables; Twitter i Facebook
Guber, R. Etnografia
Callén, Blanca; Martínez Morant, Mara; Rispoli, Ramon. «diseño desobediente: recrear mundos y abrir posibles». pàgines. 5-19.
Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, pàgines 65-69. ISSN: 1850-275X.
Definir la comunitat
Definir la comunitat
El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.
Sistema organitzatiu
Dins l’organització no hi ha cap persona per sobre dels altres ja que totes les decisions es prenen de forma assembleària amb els socis, que solen ser totes les persones que paguen la quota d’afiliats a l’entitat. Tot i això l’Oriol Baccaro és el cap de la colla, i el que acaba comunicant les decisions preses, etc.
Per què els diables de Cornellà?
La meva elecció és deguda al fet que jo mateix he estat involucrat en aquesta colla anys anteriors, i actualment mantenim una relació “laboral” on els ajudo a crear els dissenys dels posts d’Instagram i altres publicacions com cartells, etc. Per tant tinc accés a parlar i discutir amb tots els membres i l’equip que dirigeix l’entitat.
Objectius
- Projectes i objectius de futur
- Evolució des de la fundació fins l’actualitat
- Per què treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres aspectes i activitats
- Captació i membresia (Feina de captació de nous membres)
- Analitzar com treballa aquesta comunitat / entitat. Tant culturalment com en àmbits socials
Obrir el disseny a la comunitat
Fase 1: Definir la comunitat
El grup que he seleccionat són els “Moteros”.
Ara mateix estem vivint on poder estudiar des de dins i formar part del grup és molt difícil, i després de pensar, al ser part del col·lectiu seleccionat, crec que és més fàcil empatitzar, i analitzar, així com poder contactar amb companys o basar-me en l’experiència pròpia per a l’estudi.
El col·lectiu de moteros és molt heterogeni, un cop t’endinses en aquest món pots descobrir tot un món dins del grup, to i que el pensament generalitzat per tot aquell que no forma part d’aquest sigui molt esbiaixat i amb uns prejudicis que els/ens cataloguin com que tots estan com una cabra.
En veritat és un col·lectiu que es mou motivat per la realització d’una activitat que és percebuda com extremadament perillosa, però que va més enllà d’aquesta, es crea un vincle molt especial amb la màquina i la comunitat, els sentiments que afloren són molt potents.
La raó d’escollir aquesta comunitat més enllà de la circumstància també ha sigut les característiques que aquesta té, com deia és un col·lectiu molt heterogeni i que té moltes peculiaritats molt interessants d’analitzar i viure per entendre les motivacions del col·lectiu:
Tenen el seu propi idioma, aquest és un punt que crec que és molt interessant, com passa el coneixement d’un pilot a l’altre fins a convertir-se en un llenguatge adquirit que et surt de manera natural.
Són una comunitat inclusiva. Sempre estan contents que un nou pilot s’incorpori al grup i l’intenten ajudar.
Comunitat universal, no és una comunitat tancada a un país, i comparteixen els valors i l’idioma més enllà de les fronteres.
Es tenen respecte sempre i s’ajuden encara que no es coneguin.
Tenen un sentiment/passió comuna que té més força que qualsevol altra cosa.
Uneix a persones molt dispars.
Podríem fins i tot subdividir la comunitat i depenent del tipus de moto també tenen les seves microcomunitats o en EEUU les custom que és un estil de vida molt especial, però jo em centraré als moteros a Europa, on inclourà tota mena de moto de gran cilindrada.
Fase 2: Compondre el Kit de Camp
L’etnografia es basa en la investigació, consisteix sobretot en l’observació de les pràctiques culturals d’un grup social i poder participar dins del grup per poder empatitzar i contrastar prejudicis previs sobre aquesta així com el discurs que té la societat i les seves pràctiques.
Per aquest motiu, per fer aquest tipus d’investigacions sobretot és important viure i compartir experiències amb la comunitat, en el meu cas, per a la meva comunitat necessitarem una moto, això és indispensable.
A més de viure les sensacions que tenim sobre aquesta per entendre a tots els que formen part de la comunitat és molt important parlar amb diferents integrants.
Sempre parlem d’entrevista i sembla quelcom molt estructurat, a mi m’agrada més el concepte de conversar, un intercanvi d’idees, entendre més i millor a la persona amb qui parles i per tant la comunitat a la qual pertany. Crec que aquesta part és la més important de l’investigació.
Una entrevista o conversa és tot un art, per poder tenir una bona conversa és important l’escolta activa, empatitzar, agafar les idees importants per profunditzar en aquestes, una bona obertura, etc.
A més d’aquest dos gran punts, també és molt interessant capturar imatges o vídeos del moment, del que parlen, com actuen…
Pel que fa a medis digitals, utlitzarem les xarxes socials com instagram, així com grups de Whatsapp, foros per agafar encara més informació.
Antropologia del disseny – PAC 2 Kit de camp
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY
PAC 2: Obrir el disseny a la comunitat
KIT DE CAMP
Com a kit de camp a treballar, he decidit focalitzar-me en organitzar primerament la informació i eines de les que disposo i potser que necessiti, en aquest cas la divisió seria entre tres aspectes fonamentals i amb el primer tenint una petita classificació de dos elements, en primer lloc les eines de les que hi disposo dividint-se en les eines físiques, entre las que hi tindria els diferents dispositius o mitjans físics i les eines digitals de les que s’hi englobarien tots aquells programes digitals, softwares, aplicacions i altres útils virtuals i/o digitals que es poguessin classificar en aquest apartat, en segon lloc hi tindria els recursos, sent aquests la informació disponible ja fos en forma d’altres articles, el fòrum de la comunitat, chats i comunicacions així com reportatges i publicacions fets a la pròpia comunitat i finalment les fonts de contacte, es a dir aquelles persones amb les que pogués contactar ja fos els administradors, moderadors o altres càrrecs jeràrquics establerts dintre de la comunitat com als usuaris sense cap rol establert dintre de la gestió de la mencionada.
Crèdits de la imatge a la pàgina de https://www.intel.la/content/www/xl/es/gaming/resources/want-pro-gamer.html
Tenint aquest primer pas clarificat, hi passaríem al segon que és la projecció d’aquesta organització:
Eines físiques
– Ordinador (Format per l’ordinador en si, la pantalla, teclat i ratolí)
– Router per a establir la connexió a internet
– Telèfon mòbil (per les aplicacions que es necessitin per a la comunicació i altres gestions)
– Gravadora (funció del telèfon mòbil i que també hi entraria en les eines digitals)
Eines digitals
– Model d’entrevistes
– Router i ordinador: Conexió a internet per poder operar tota la informació necessària
– Ordinador: Internet per a poder navegar per la pàgina web de la comunitat
– Ordinador: Skype (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Ordinador: Discord (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Ordinador: Correu electrònic (per a poder enviar i rebre correus amb les persones que interessi)
– Aplicació mòbil: Whatsapp (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Aplicació mòbil: Telegram (alternativa a Whatsapp i amb la mateixa funcionalitat si es necessari)
– Aplicació mòbil: Internet per a poder navegar per la pàgina web de la comunitat
– Aplicació mòbil: Gravadora
– Aplicació mòbil: Correu electrònic (mateixa funcionalitat que la versió d’ordinador)
Recursos
– L’apartat ‘’Notícias’’
– L’apartat ‘’Torneos’’
– L’apartat ‘’Discord’’
– L’apartat ‘’Columna’’ (Altres tipus de notícies de caire tècnic)
– L’apartat ‘’Foro’’
– Tota la informació a peu de pàgina
– Els col·laboradors
– El canal de Twitter: @SmashBrosSpain
– El canal de Facebook: SmashBrosSpain
– El canal de Twitch: SmashBrosSpain
– El canal de YouTube: SmashBrosSpain
– El canal de Instagram: SmashBrosSpain
Fonts de contacte
– Persones de la administració i gestió de la comunitat (perfils disponibles a la pròpia pàgina web, en l’apartat ‘’contacte’’)
– Usuaris dintre de la pròpia comunitat
– Possibles antics usuaris o administradors de la comunitat
D’altre banda tindríem el model d’entrevistes mencionat prèviament en el que s’hi agafarien les dades de la persona amb qui es parlés, s’hi exposaria el càrrec i/o rol que tindria a la comunitat si en tingués algun de caire administratiu o gestor o se’n especificaria si fos a nivell d’usuari, es preguntaria sobre com és la situació i com ha sigut fins ara segons el punt de vista de la persona, diferenciant si és administrador, gestor o algun càrrec jeràrquic de la comunitat o si es com a usuari, es preguntaria per l’organització de la comunitat, esdeveniments importants, funcions, els diferents aspectes de la pàgina web, si hi hagués algun tipus de gestió física en quant a la part dels usuaris com quedades, esdeveniments físics, moviments per part de les empreses que afectessin en especial a la comunitat i com hi reaccionaria, etc., es preguntaria per les problemàtiques trobades avui dia per la situació actual, si hi havia problemàtiques passades abans de la situació actual, si hi hagués solucions a proposar per la persona, amb quina estructura, idea, gestió, etc. I finalment les expectatives de futur segons l’evolució de la situació actual i com s’hi creu que hi afectarà al sector que ens ocupa en aquest cas.
BIBLIOGRAFIA
– Website de la comunitat escollida, smashbrosspain.com:
https://smashbrosspain.com/
– Pàgina web del joc tractat en la comunitat escollida, de Nintendo, Super Smash Bros. Ultimate:
https://www.smashbros.com/es_ES/
– Pàgina web de Nintendo, la empresa desenvolupadora del videojoc tractat en la comunitat:
https://www.nintendo.es/index.html
– Història dels Esports (E-Sports) a la pàgina web de la Wikipèdia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Esports
– Com convertir-se en un professional dels videojocs en deu pasos, per la web de intel.la:
https://www.intel.la/content/www/xl/es/gaming/resources/want-pro-gamer.html
– Comunitats virtuals de videojugadors: Comportament emocional i social en Poupée Girl:
https://www.um.es/ead/red/33/esther_carlota.pdf
– Context sobre els esports electrònics i videojocs de Aevi ESPORTS, Comunitat professional nacional de videojocs:
http://www.aevi.org.es/e-sports/
– Lliga de videojocs professionals de lvp.global:
https://lvp.global/
Recursos facilitats per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya):
– Guber, R. Etnografia:
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf
– Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta:
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
– Entorno a la silla:
https://entornoalasilla.wordpress.com/
– Diseño y antropología ofrecen soluciones a problemas comunitarios:
https://agenciadenoticias.unal.edu.co/detalle/article/diseno-y-antropologia-ofrecen-soluciones-a-problemas-comunitarios.html
– Guber, R. Etnografia:
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf
– Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta:
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
– Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92.:
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf
– Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis, 8(15).:
https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204
– Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria:
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2
– Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, n. 1, 1989. pp. 65-69. ISSN: 1850-275X.:
http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/CAS/article/view/4852/4341
Antropologia del disseny – PAC 2 Definir la comunitat
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY
PAC 2: Obrir el disseny a la comunitat
DEFINIR LA COMUNITAT
– Qué és ‘’smashbrosspain’’?
La comunitat escollida ha sigut la de ‘’smashbrosspain’’ o millor dit ‘’smash bros. Spain’’, aquesta comunitat recull els jocs que conformen la saga de Super Smash Bros., jocs de lluita ‘’plataformer’’ (ús de salts i amb plataformes ja siguin mòbils o no segons l’escenari) amb una dimensió molt més profunda i que involucra diferents personatges de Nintendo dels seus variats mons i franquícies, enfocant-se a nivell competitiu dels e-sports (concepte explicat més endavant) amb els jocs ‘’Super Smash Bros. Melee’’ i ‘’Super Smash Bros. Ultimate’’, el segon i cinquè de la saga, per el seu nivell professional donat per les seves característiques tècniques, sent aquestes la velocitat dels combats, els moviments, la rapidesa de caiguda quan es fa un salt, ja que per exemple a la tercera entrega la velocitat de caiguda era molt lenta per fer-ho més accessible per a tots els públics i donar més temps de reacció al públic casual però amb això l’experiència competitiva i professional va quedar anul·lada, per tant aquests i més aspectes tècnics són els que determinen el nivell tècnic de professionalitat que fa que el joc entri a ser considerat de caire adequat per al nivell de competitivitat esmentat.
Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/
Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/
Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/
Aquesta comunitat s’encarrega de gestionar i crear els seus propis continguts, notícies relacionades amb el sector de la industria dels videojocs, l’espai competitiu, les lligues i tota la part professional i empreses que ho gestionen així com la retransmissió, seguiments, consell de creixement dintre de la comunitat, aspectes tècnics, actualitzacions i com es connecta i afecta al món i l’impacte que hi té tots aquests aspectes.
Crèdits de les imatges a les pàgines web de https://supersmashbros.fandom.com/es/wiki/Super_Smash_Bros._Melee
i
https://www.amazon.es/Super-Smash-Bros-Ultimate-Importaci%C3%B3n/dp/B07BHGGHX1
The EVO Championship Series 2017 (Esdeveniment de e-sports competitiu amb el Super Smash Bros. Melee). Crèdits de la imatge a la pàgina de https://www.sbnation.com/2017/7/16/15976500/evo-2017-schedule-livestream-tv-disney-xd-smash-bros-fighting-game-online
Com a aspecte a destacar d’aquest últim, l’impacte que vivim avui dia amb el Covid-19 i les limitacions que hi causa al sector.
– Per què l’interès vers a aquesta comunitat?
Per l’interès que em genera el tema de base i lo fascinant que hi trobo tota la industria, el desenvolupament de les noves tecnologies, les metes que hi obtenim i les noves que neixen a la vegada i com ens afecta al nostre oci i fins i tot a nivell professional ja que hi ha tot un enorme sector a tot el món que s’hi dedica, per poder mesurar-ho per exemple amb el sector del cinema o dels mòbils, dit de forma molt sintetitzada i simple.
– L’impacte que hi té al món i com ens hi afecta
Els e-sports són un concepte que es va crear per englobar els videojocs que compleixen amb determinades característiques per atorgar el nivell de reconeixement com a esport a nivell Deportiu, amb les seves classificacions, competències, etc. Sent en 2003 amb la Xina un dels primers països en reconèixer als videojocs com a esports.
‘’e-sports, mucho más que videojuegos’’ per Inma Jimena a Digitalisthub. Crèdits de la imatge a la pàgina de https://digitalisthub.com/e-sports-mucho-mas-que-videojuegos/
‘’¿Qué son los e-Sports’’ a la pàgina web de Movistar eSport. Crèdits de la imatge a la pàgina de https://esports.as.com/industria/esports_0_1117988194.html
BIBLIOGRAFIA
– Website de la comunitat escollida, smashbrosspain.com:
https://smashbrosspain.com/
– Pàgina web del joc tractat en la comunitat escollida, de Nintendo, Super Smash Bros. Ultimate:
https://www.smashbros.com/es_ES/
– Pàgina web de Nintendo, la empresa desenvolupadora del videojoc tractat en la comunitat:
https://www.nintendo.es/index.html
– Història dels Esports (E-Sports) a la pàgina web de la Wikipèdia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Esports
– Com convertir-se en un professional dels videojocs en deu pasos, per la web de intel.la:
https://www.intel.la/content/www/xl/es/gaming/resources/want-pro-gamer.html
– Comunitats virtuals de videojugadors: Comportament emocional i social en Poupée Girl:
https://www.um.es/ead/red/33/esther_carlota.pdf
– Context sobre els esports electrònics i videojocs de Aevi ESPORTS, Comunitat professional nacional de videojocs:
http://www.aevi.org.es/e-sports/
– Lliga de videojocs professionals de lvp.global:
https://lvp.global/
Recursos facilitats per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya):
– Guber, R. Etnografia:
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf
– Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta:
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
– Entorno a la silla:
https://entornoalasilla.wordpress.com/
– Diseño y antropología ofrecen soluciones a problemas comunitarios:
https://agenciadenoticias.unal.edu.co/detalle/article/diseno-y-antropologia-ofrecen-soluciones-a-problemas-comunitarios.html
– Guber, R. Etnografia:
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf
– Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta:
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
– Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92.:
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf
– Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis, 8(15).:
https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204
– Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria:
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2
– Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, n. 1, 1989. pp. 65-69. ISSN: 1850-275X.:
http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/CAS/article/view/4852/4341
Kit de camp
ETNOGRAFIA: QUÈ ÉS I QUINES TÈCNIQUES UTILITZA
Segons Guber, l’etnografia és una pràctica de coneixement que busca comprendre els fenòmens socials des de la perspectiva dels seus membres nascuda dins un context molt similar a l’actual al segle XIX, com a conseqüència d’una cada cop més creixent globalització.
En altres paraules, l’etnografia es pot considerar tot aquell estudi que es centra en els grups i comunitats de persones, així com les seves pràctiques culturals.
Per poder comprendre correctament una comunitat des de dins, s’han de deixar de banda tots els prejudicis i centrar-nos en tot allò que realitzin en primera persona. L’etnografia ens permet també ser subjectius i deixar portar-nos per les sensacions i impressions que ens generi tot allò que estem observant, ja què d’aquesta manera podrem arribar a comprendre les diferents cultures, marcada en tot moment per la relació d’influència que es generi amb els altres subjectes dins la comunitat.
KIT DE CAMP
El KIT de camp que caldrà per realitzar l’estudi etnogràfic serà el següent:
- Prismàtics integradors: Prismàtics que permeten realitzar una bona observació contextual de les activitats realitzades.
- Enregistradora d’alt abast: Enregistradora que assegurarà una participació activa dins les activitats.
- Bloc de notes: Amb ell, serà possible anotar l’activitat que s’observi de manera fragmentada utilitzant el mètode subjecte i objecte, fixant-se sobretot en les expressions i gestos dels integrants, el punt de vista de cadascú i la relació amb els elements que els envolten (si n’hi ha).
- Brúixola detectora de persones: Aquesta brúixola permetrà trobar i definir els user persona o arquetips que conformaran l’activitat realitzada.
- Mapa orientador: Mapa especial que guiarà dins l’activitat i permetrà captar les seqüències d’accions que duguin a terme els usuaris, en combinació amb el bloc de notes i les ulleres integradores, també és podrà fer un seguiment del que senten dins de cada pas (mètode User Journey).
- Micròfon empàtic: Per últim, aquesta eina permetrà realitzar entrevistes un cop s’hagin plantejat certes qüestions en conseqüència al que es pugui observar amb la resta d’elements.
UTILITZACIÓ DEL KIT PER A LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ PER LA RECERCA
Un cop la motxilla estigui carregada de tots els elements llistats anteriorment, serà el moment d’anar al camp a realitzar l’estudi etnogràfic. Primerament, s’utilitzaran els prismàtics integradors per poder observar de manera acurada les activitats que realitzin dins la comunitat, sense participar encara, només observant la dinàmica de les persones. Quan sigui el moment adient, s’agafarà l’enregistradora i es començarà a fer una participació activa, si és possible i es té el permís corresponent es gravarà aquest procés per poder consultar-lo posteriorment si s’escairés. Amb el bloc de notes, s’aniria anotant tot el que s’observés que pugui ser relevant, parant especial atenció a les expressions i gestos dels membres segons la dinàmica de la conversa. Seguidament, amb l’ajuda de la brúixola, es passaria a fer una petita fitxa de cadascun dels integrants (amb el permís corresponent) i de l’entorn, ocasió per entrar en profunditat amb cadascun dels membres de manera més individual i aprofitant la tasca per aprofundir en les relacions personals entre l’etnògrafa i els membres de la comunitat un per un. Posteriorment, arribaria el moment d’elaborar un seguit de preguntes i fer les entrevistes corresponents. Un cop arribat a aquest punt, s’utilitzaria el mapa i, amb la informació recopilada anteriorment es passaria a elaborar els User Journeys com a fitxa conclusiva, intentant unir tots els punts anteriors dins aquest element.
BIBLIOGRAFIA
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., i Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social [en línia]. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf. Data de consulta: març de 2021.
Col·laboradors de Wikipedia. (2021, 14 març). Etnografía. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Etnograf%C3%ADa
Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis [en línia]. https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204. Data de consulta: març de 2021.
Els mons del laberint, El camí zen de l’etnografia. Un “joc” interactiu per saber de qué va l’etnografia [en línia]. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/. Data de consulta: març de 2021.
Guber, R. (2019). La etnografía: Método, campo y reflexividad (Mínima). Siglo XXI Editores.
Marín, M. (2010). Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta. Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, (13), 0001-16.
UOC. (s. d.). Design Toolkit. Design Toolkit. Recuperat abril de 2021, de http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/