DISSENY ETNOGRÀFIC

Desenvolupar l’habilitat d’estranyar-se i predisposar-te a deixar-te sorprendre i a aprendre nous sentits. Es tracta de comprendre les necessitats de la comunitat i treballar en el teu disseny a partir d’aquesta comprensió.

Un cop definida la comunitat i construït el kit de recerca, es tracta d’aprendre el que necessites saber per a desenvolupar el prototip o disseny.

PRÀCTICA: Posar en pràctica el treball de camp planificat: recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada emprant el kit de camp i investigar les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais per poder explorar les necessitats que es reflexaran en la proposta de disseny.

 

“Els artistes i els dissenyadors són els exploradors, els antropòlegs d’aquest nou continent. Es troben amb éssers i llenguatges i expandeixen l’antropologia cap a nous camps. Són traductors.”

 

– Nicolás Bourriaud.

 

 

SURF ÀRTIC: UNSTAD BEACH

Un cop establert el context, la comunitat, l’activitat que la uneix i l’objecte d’estudi per al kit de camp ens disposem a endinsar-nos en primera persona a través de la investigació etnogràfica dins la comunitat de surf a la platja d’Unstad, a les illes Lofoten. La taula de surf esdevè, llavors, l’objecte escollit com a eix de connexió dins l’entorn. El coneixement i la font d’informació recau en la relació establerta amb els membres de la comunitat surfera de a badia d’aquesta petita població. Descobrirem el significat, el valor i els usos de la taula per entendre perspectives i necessitats dins aquesta experiència etnogràfica que preten desembocar en la proposta de millores per a aquest segment de la societat.

VIA DE CONTACTE

El context global i l’actualitat tecnològica em facilita establir un primer contacte de forma virtual. L’etnografia aplicada a través del software online conforma un apropament amb un caire analític i des del punt de vista d’un investigador. Les xarxes socials esdevenen el medi primari i, de forma gairebé natural, otorguen un caire d’anonimat i ‘estranyament’ ja que m’apropo a la comunitat des d’un angle desconegut i nou personalment. Aquest vestit d’estranyament virtual em permet la neutralitat de procesar informació sense cap condicionant gràcies a la meva figura aliena respecte la comunitat.
Emprenent aquesta recerca virtual com a primera via de contacte gaudeixo d’una prèvia font d’informació i recursos contextuals. Construeixo els primers camins de recerca a través dels dos centres d’activitats surfistes de la zona: Unstad Arctic Surf i Lofoten Surf Center. Ambdues entitats ofereixen serveis de lloguer o compra d’equipació i cursos d’aprenentatge i iniciació al surf. Alhora, guadeixen d’espais de cafeteria, botiga de merchandising i roba de marques relacionades amb el surf.
Degut als contactes en comú i la predisposició a compartir experiències, informació i detalls de la cultura surfera es pren com a fil connector el centre d’activitats Lofoten Surf Senter. La relació com a observadora participativa de forma virtual em porta a converses casuals i naturals a través del chat d’Instagram @lofotensurfsenter interactuant amb les publicacions diaries i quotidianes sobre l’estat del mar o del vent, les rutines d’escalfament i un backstage logístic.

OBSERVACIÓ PASSIVA & PARTICIPACIÓ ACTIVA

Ara si, Kristian B. m’introdueix al món surfer, en concret a la comunitat i el conjunt d’habitants que interactuen entorn a Lofoten SurfSenter. Em presento com a contacte a través d’un amic i veí asturià que comparteix l’afició amb el centre des fa gairebé una dècada. El propietari d’aquest centre conforma la meva porta d’entrada a la comunitat, l’anomenat ‘Uncle Frost’ per la resta de membres.

La quantitat d’informació i dades extretes de les converses relaxades que establim m’aporten una visió més propera i real de les rutines, frustracions i motivacions dels surfers d’Unstad. A través de les notes de Google, el diari marítim, i la càmera, el radar d’onades, registro de forma subtil i respectuosa imatges i rebelacions.
La situació privilegiada de les illes Lofoten envers el context global de pandèmia em permet planificar amb certa lleugeresa la forma en la que observo i tinc contacte amb la comunitat. Les rutines, els elements de valor i les interaccions dins l’afició surfista es registra de manera natural i propera, intentant causar la menor de les pertorbacions.L’ambient jove, relaxat i distès em resulta còmode per a establir les relacions i interactuar amb els membres en les visites.

El caire informal i amable de la meva aproximació esdevé un medi tant còmode per a la comunitat que les preguntes acaben sorgint en ambdues direccions de forma automàtica. Les persones s’habituen a la meva presència i comparteixen la seva jornada diària amb facilitat, m’expliquen les seves preferències en les rutines de matí, les consideracions envers les marees, la importància dels vents i el posicionament a les diferents cantonades de la platja segons l’hora del dia. Tot plegat, sembla una gran familia, encara que molt diversa, compartint coneixements i rondinant els uns dels altres.
Dins aquesta gran familia també puc observar el respecte i l’apreciació entre els membres, la consciencia de l’experiència i les habilitats dels companys, així com les consultes i escoltes prenen lloc durant l’activitat mateixa o els escalfaments. Tots ells semblen gaudir amb la mateixa intensitat tant dels moments dins l’aigua com de les estones prèvies i posteriors, entenen així la vinculació i proximitat entre ells.

El sentiment de comunitat i conjunt es reflexa també alhora d’interactuar amb la meva persona com a nou membre d’aquest context etnogràfic. La introducció als espais, la botiga, els cafés i el seu equip m’acull de forma col·lectiva i m’acompanya en la meva presència dins el centre d’activitats. També, en el moment de presa de fotografies a la riba del mar, em mostren gestos d’aprovació i saluts en números plurals mentre es disposen a entra a l’aigua i descansen entre onada i onada. Semblen identificar la meva figura de forma més familiar i natural amb el pas de les hores en comunitat. L’afinitat es construeix amb una inversió de temps, respecte i amabilitat en la observació i escolta de l’afició.

“You forget about problems, you focus only on the waves.” – Shanon Ainslie.

EXPERIÈNCIA ETNOGRÀFICA. CONCLUSIONS

Després de realitzar un estudi i integrar-me dins la comunitat surfera d’Unstad he de destacar la facilitat d’aproximació gràcies a la naturalesa amable dels membres. Alhora, degut a la distància de la localització i la meva residència no he pogut visitar l’enclau etnogràfic tantes vegades com m’haguès agradat ni en els moments més idonis per a realitzar surf i veure l’acció en tot el seu potencial.
De totes maneres, l’espai exterior fou el veritable element clau per a permetre aquesta aproximació. Tot i el context global he pogut interactuar i apropar-me als membres alhora que observar les onades fotografiant els barrils amb les onades tacades de surfistes posicionats estratègicament i en ordre de sortida. Fou en aquestes situacions en les quals vaig poder observar la tensió entre els membres, aquest caire de competitivitat i rivalitat en l’ordre d’agafar les onades és resultat directe de l’emoció i la passió per aquest esport. Encara que les emocions foren fortes, sovint es respectava l’ordre i només en casos puntuals es trobaven en disputa.
L’estància i les visites foren plurals de forma perllongada en el temps encara que la recepció tant natural i familiar va conformar una linealitat en l’interacció. L’experiència etnogràfica m’ha permés entendre la unió entre els membres que comparteixen la passió pel surf i l’estil de vida relaxat alhora que la importància d’una presència constant de tots i cada un d’ells en l’entorn. Així doncs, he entés que el servei de botiga i de cursos per a la iniciació del surf conformen la unió principal entre la comunitat de locals i membres del centre amb l’exterior o amb aquells que practiquen l’activitat de forma puntual.
De forma genèrica trobem diversos punts a destacar o mancances en les quals la majoria de membres es troben d’acord i són les següents:

Degut a la popularitat de l’enclau i la població d’Unstad, la platja s’ha vist afectada amb una onada turística només localitzada durant la temporada d’estiu. Pel contrari, als hiverns no s’hi troba a cap visitant o persones interesades en el surf, el fred i les baixes temperatures en són la causa. El problema, però, no resideix en la divisió d’estacions, si més no, recau en l’excés de grups de persones que s’inicien en aquest esport. Els grups, d’entre 8 i 12 persones, ocupen les aigües i les onades de forma poc estratègica i alhora certament perillosa. Degut a la latitut d’aquesta platja dins l’oceà Atlàntic, la brutalitat del mar i les onades no es correspon a un entorn adequat per a persones poc experimentades. No obstant, l’enclau ha sigut promocionat i oferit de forma turística com a destí turístic on practicar el surf per primera vegada per tal d’aportar i sumar al benefici econòmic i col·lectiu de la petita població però la comunitat de surfers autòctona troba que aquest reclam és erroni.

Així doncs, els membres de la comunitat expresen la voluntat de reflexionar al voltant d’una solució per a aquesta dualitat entre surfers autòctoncs experimentats i surfers puntuals turistes que tot just s’inicien dins l’esport en aquestes condicions àrtiques.

Per últim, destacar la utilitat del kit de camp: la camèra de fotos, les anotacions a les notes de Google, el coneixement bàsic de l’idioma noruec i el contacte en comú amb Kristian.

L’experiència etnogràfica ha resultat tot una font de coneixement i comprenssió a través de la qual he pogut conformar quines són les raons i els significats d’aquesta comunitat surfera.

 

WEBGRAFIA

Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación
participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social.
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf

Arctic surfers ride out Norway’s coronavirus blues (2020). ArcticToday
https://www.arctictoday.com/arctic-surfers-ride-out-norways-coronavirus-blues/

Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2

Surfing Under the Northern Lights, The New York Times, per Jeré Longman (2016)
https://www.nytimes.com/2016/10/23/sports/surfing-unstad-norway-lofoten-masters.html

WATCH: THE FIRST SURFERS OF LOFOTEN IN NORWAY – Magic Seaweed, per H. Bydal (2019)
https://es.magicseaweed.com/news/watch-the-first-surfers-of-lofoten-in-norway/11366/

Surfing in Lofoten – Lofoten Info
https://lofoten.info/en/Surf/?Article=6

ANTROPOLOGIA DEL DISSENY
PAC 3: Etnografia pel disseny

RECERCA ETNOGRÀFICA

– Visions, problemàtiques i necessitats dels usuaris de la comunitat
La comunitat està molt ben avinguda ja que hi disposen de bona comunicació en la pàgina web així com diferents categories com jocs o gimcanes dintre d’aquesta com seria el cas de l’apartat ‘’Gacha’’ en el que consisteix a jugar a sorteig simulat, sense cap tipus de benefici establert i et poden tocar imatges amb dades que configuren estats com si d’un joc es tractés emulant-ne el propi joc en format de joc de taula, tot el material extret del propi joc sense intenció econòmica, si no simple entreteniment. Aquest aspecte ha agradat a la comunitat i és un dels aspectes comentats en les 3 entrevistes realitzades, com a visió d’això tenen poder implementar de forma més dinàmica els tornejos que es realitzen i de la gent que no hi pot assistir, volen crear algun tipus de comunicació directa per estar encara més al dia, així com les problemàtiques principals detectades han sigut que no hi ha una bona coordinació per a poder fer molts dels projectes, entre ells tornejos en llocs físics, que tenen llistats i que els hi agradaria, com a necessitats s’hi destaca que els usuaris en voldrien tenir més accés a tornejos però per distancia això no es possible.

Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Crèdits de les imatges a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Per a poder dur a terme un anàlisi etnogràfic de la comunitat, s’ha procedit a realitzar un registre en la mateixa comunitat i estar uns dies navegant per la seva pàgina així com les seves xarxes i participar en algun que altre fòrum de debat realitzat en el seu canal de Discord on s’ha aprofitat per preguntar la possibilitat per a realitzar entrevistes a 3 membres de la comunitat, 2 a nivell d’usuari i 1 a nivell de moderador.

Crèdits de les imatges a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

 

KIT DE CAMP

El kit de camp ha sigut utilitzat de la pràctica prèvia per a poder dur a terme l’anàlisi etnogràfic s’ha procedit primerament en organitzar el plantejament de la unió a la comunitat per a poder estudiar-la detingudament, per després llistar les accions pertinents per a dur-ho a terme, en aquest cas:

1. Revisió del lloc web
2. Registre en el mateix
3. Veure missatges i com es relaciona la comunitat
4. Trobar un canal de comunicació (en aquest cas el seu canal de Discord)
5. Unir-me al canal citat en el punt 4
6. Pressa de contacte en general amb usuaris
7. Entrevistar de forma individual a 3 usuaris

En la divisió de les eines mencionades en la pràctica prèvia, es a dir en aquest cas les eines digitals ja tenim cobertes amb la pàgina web i el canal de Discord, passem llavors a les eines físiques, sent aquestes les llistades a continuació:

Eines físiques

– Ordinador (Format per l’ordinador en si, la pantalla, teclat integrat i ratolí)
– Router per a establir la connexió a internet

Fonts de contacte

– 2 usuaris de la pàgina de la comunitat
– 1 moderador del canal de Discord de la pàgina

Per a les entrevistes, els usuaris no han facilitat els seus noms reals per tant es disposarà de la entrevista la persona referenciada com a ‘’usuari’’.

Entrevista número 1

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Usuari.

– Situació dins de la comunitat: Usuari constant en la comunitat i que interactua amb freqüència.

– Com es percep la organització: Ho percep com un bon lloc d’intercanvi d’experiències i opinions del joc que fa de nucli de la comunitat, tot i que troba que hi ha aspectes essencials com l’educació que per desgràcia hi haurien de ser tinguts molt més en compte, això degut a la influència de internet i la utilització de l’anonimat així com la crescuda de l’ego de les persones que utilitzin un llenguatge molt mes agressiu en general en les xarxes socials i per la xarxa en general.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Aquells esdeveniments que tenen a veure ja sigui amb el joc en l’aspecte de professionalitat com seria per part de l’empresa com la part que en seria responsable la comunitat, de crear-ne esdeveniments propis amb molta més rigor.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: L’usuari opina que és molt bona idea l’aspecte gràfic que té la pàgina, al emular la pàgina web oficial del videojoc i com aspectes tècnics troba que els canals de comunicació funcionen com toquen i creu que en general son punts molts positius a tenir en compte.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Nintendo en primer lloc, en segon els partners o altres empreses com per exemple els Game Awards de Geoff Keighley, el Tokyo Game Show, el E3 (Electronic Entertainment Expo), etc.

– Problemes dins de la comunitat: La comunicació amb els usuaris, és una gran comunitat però hi ha molts usuaris que és complicat poder establir comunicació degut a la seva brusquedat, a més el tema de esdeveniments per a poder ser transmesos, la comunitat tindria que fer més esdeveniments a nivell de fan i amb millor retransmissió de la que s’hi disposa actualment.

– Solucions proposades per l’usuari: La millora de les eines necessàries per a poder complir amb la part tècnica dels esdeveniments, millor gestió de esdeveniments per a poder ser molt més dinàmics i normes més severa de convivència en la comunitat en especial de respecte.

– Expectatives de futur de la comunitat: La millora dels tres aspectes anteriors per fer la comunitat molt més sòlida del que és actualment.

Entrevista número 2

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Usuari.

– Situació dins de la comunitat: Espectador amb poca interacció dintre d’aquesta però amb molta observació.

– Com es percep la organització: Com un lloc bastant adequat per a poder compartir les experiències que s’obtenen del joc i aprofundir més en les relacions socials que generen aquestes interaccions.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Tots els esdeveniments importants com tornejos, shows, presentacions i altres aspectes entorn del joc, ja sigui a nivell de particulars, comunitat fan o professional, es a dir, per part de l’empresa Nintendo.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: No hi ha una opinió negativa entorn a això, ja que en general la percepció és de que tots els canals i medis configurats per a la pàgina i els diferents medis són els adequats i necessaris.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Tot moviment per part de Nintendo i com afecta a aquesta comunitat ja que el joc del que hi tracta la comunitat és el nucli de la mateixa, encara que pot funcionar independentment del futur de la franquícia.

– Problemes dins de la comunitat: La manca de més tornejos i esdeveniments a nivell de fans per part de la comunitat així com la complicació de les retransmissions i la possibilitat d’accedir als mencionats esdeveniments segons d’on siguis de Espanya.

– Solucions proposades per l’usuari: Augmentar el número d’esdeveniments i millorar d’alguna manera l’organització de les retransmissions així com fer-ne les mencionades retransmissions amb un mínim de regularitat i freqüència.

– Expectatives de futur de la comunitat: Que es millorin els punts dels que s’han parlat, que és el que l’usuari opina que tindria que ser perfeccionat de cara al futur.

Entrevista número 3

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Moderador del canal de Discord.

– Situació dins de la comunitat: Accés a continguts i gestions així com contacte amb altres càrrecs jeràrquics dins de la pròpia comunitat.

– Com es percep la organització: Ho percep com un lloc d’organització per a tot el contingut fan relacionat amb el sector dels videojocs, concretament amb l’aspecte que del que hi tracta la temàtica de la comunitat sent tot l’entorn del joc fet per l’empresa Nintendo el Super Smash Bros. Ultimate de la videoconsola Nintendo Switch. L’organització funciona be en general tot i que és millorable alguns aspectes de no massa importància.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Els torneis i les retransmissions de la comunitat dels esdeveniments creats a nivell de fan i per descomptat els esdeveniments oficials per part de l’empresa Nintendo entorn al joc, en aquest cas serien les exposicions com el Tokyo Game Show, el E3 (Electronic Entertainment Expo, el EVO, etc.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: Creu que és un gran encert el disseny de la pàgina de la comunitat ja que pren com a base l’estructura i estil de la pàgina web del videojoc però adaptant-ne les categories i altres aspectes més adequats al que necessita la comunitat.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Per descomptat que serien tots els esdeveniments prèviament mencionats en el que els hi afecti el joc en qüestió però principalment tot allò que transmeti l’empresa d’origen, Nintendo amb les seves pròpies retransmissions i anuncis com nous continguts per al joc.

– Problemes dins de la comunitat: Potser el que més identifica com a problemàtica és que encara falten més aspectes formals i seriosos a assolir per part de la comunitat per créixer molt més i ser tinguda en compte en àmbits més semi professionals.

– Solucions proposades per l’usuari: Ampliar molt més els aspectes que tinguin a veure amb comptar amb partners i l’aprovació així com el suport més directe de Nintendo en esdeveniments que vulguin crear així com l’augment dels mencionats.

– Expectatives de futur de la comunitat: Que es formalitzin tots aquests aspectes i la comunitat sigui encara molt més gran i pugui tocar sectors més professionals.

Reflexió

Com a reflexió del meu pas i estància per la comunitat, n’extrec uns quants elements a tenir en compte que presento a continuació: opino que la meva presència ha afectat a la comunitat en petita mesura escalable degut a que amb els 3 usuaris amb els que he parlat han obert a debatir aspectes de millora aprofitant-ne que jo vaig introduir-ho amb la pregunta de les possibles millores així com les expectatives a futur, per tant és el començ d’una millora sens dubte encara que ignoro l’impacte al que pot arribar però aprofitaré per observar-ho.

La comunitat m’ha afectat en alguns aspectes per dur-me la sorpresa del tema de les relacions socials i com es gestionen aquestes en segons quins àmbits i veure que efectivament fa falta més educació a nivell general ja que internet és complicat controlar els egos i les persones poden extralimitar-se de la seva educació i respecte.

La comprensió de l’objecte com a troballa significativa m’ha aportat un més profund coneixement i apreciació per les relacions socials i com aquestes s’estableixen de segons quines formes que pot sorprendre com s’arriben a connectar i a interactuar entre elles.

L’establiment de contacte amb la comunitat va ser realment senzill ja que la temàtica des de un inici m’interessava i trobar una comunitat establerta a Espanya d’un dels jocs amb més repercussió històrica en tot el món no va ser complicat.

Les eines utilitzades per a obtenir informació i registres han sigut l’ús de la pròpia plataforma web de la comunitat, així com els seus propis canals de comunicació i per descomptat el kit de camp treballat i preparat de la pràctica prèvia. Com a dificultats no s’han presentat cap almenys en tot el que he pogut investigar ja que tot era molt clar, fàcil d’extreure’n la informació i els usuaris han sigut molt amables amb mi, d’altre banda els dilemes ètics que m’han sorgit mentre feia la aproximació han sigut la interacció entre usuaris que es barallaven per diferències d’opinions i la part d’ètica que m’ha donat que reflexionar ha sigut l’esmentada de la educació de internet en general.

La comunitat no ha sigut pertorbada per la meva presència, almenys sota la meva percepció objectiva, en quant a com m’ha afectat a mi, ha sigut una experiència interessant, ja que la temàtica des de un inici m’interessava però mai havia provat a relacionar-me en una comunitat.

 

BIBLIOGRAFIA

– Website de la comunitat escollida, smashbrosspain.com:
https://smashbrosspain.com/

– Pàgina web del joc tractat en la comunitat escollida, de Nintendo, Super Smash Bros. Ultimate:
https://www.smashbros.com/es_ES/

– Pàgina web de Nintendo, la empresa desenvolupadora del videojoc tractat en la comunitat:
https://www.nintendo.es/index.html

– Història dels Esports (E-Sports) a la pàgina web de la Wikipèdia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Esports

– Com convertir-se en un professional dels videojocs en deu pasos, per la web de intel.la:
https://www.intel.la/content/www/xl/es/gaming/resources/want-pro-gamer.html

– Comunitats virtuals de videojugadors: Comportament emocional i social en Poupée Girl:
https://www.um.es/ead/red/33/esther_carlota.pdf

– Context sobre els esports electrònics i videojocs de Aevi ESPORTS, Comunitat professional nacional de videojocs:
http://www.aevi.org.es/e-sports/

– Lliga de videojocs professionals de lvp.global:
https://lvp.global/

 

Recursos facilitats per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya):

– Fidalgo Castro, A., Alonso Población, E. “Personas y objetos en Timor Oriental: relaciones lulik entre entidades”. En: Ankulegi. Revista de Antropología Social. Vol. 21, 2007. p. 23-37. ISSN 1138347X:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6636800

– Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, n. 1, 1989. pp. 65-69. ISSN: 1850-275X:
http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/CAS/article/view/4852/4341

– Jan Chipchase: Design anthropology:
https://www.youtube.com/watch?v=ZGnCOKPlikg

– Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes:
http://energyanddigitalliving.com/

– Lins Ribeiro, G. (1989). “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perspectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social (vol. 2, núm. 1, pág. 65-69).

Comunitat

El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.

 

Treball de Camp

Havent contactat amb el cap de la colla dels diables de cornellà, vaig accedir a una activitat que duen a terme anomenada, la maleta viatgera, per tal d’aconseguir resoldre els dubtes plantejats a l’apartat d’objectius de l’activitat anterior. Per exemple la manera de treballar, sobretot a nivell cultural, l’evolució des de la fundació fins l’actualitat, i el “per què” de treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres àmbits. Amb la maleta viatgera, tot i no ser l’activitat més normal d’aquest col.lectiu, el qual és el correfoc, vaig aprendre com treballen, com s’organitzen, quines jerarquies tenen, etc.

En primeres instàncies no he tingut cap dificultat, ja que des de la colla m’han acollit molt bé el día que vaig estar amb ells, i des de sempre m’han convidat a seguir realitzant activitats. Em van deixar fer fotografies de l’activitat sense presentar cap problema. El que em va sorprendre va ser que quan vaig anar al local, no hi tenien el drac, que és el màxim símbol de la comunitat. Després de preguntar, em van dir que estaven arreglant-lo, ja que es va trencar una banya en l’últim correfoc. Vaig seguir en contacte amb la comunitat, intercanviant opinions amb els diferents membres del col.lectiu, sobre l’evolució de l’entitat i de la manera de treballar, sobretot per culpa de la Covid.

Només començar la jornada, van consultar el calendari on hi posava a quina escola s’havia d’anar a realitzar l’activitat de la maleta, i a qui li tocava anar. Pel que vaig comprovar hi havia bastanta flexibilitat amb el calendari, ja que al mateix moment, dos persones es van intercanviar els dies, sense debatre-ho amb ningú que no fos entre ells mateixos. Després d’estar xerrant una estona, vam marxar cap a l’escola on faríen l’activitat de la maleta viatgera. Vaig acompanyar-los de camí i durant tota l’activitat. Els nens de l’escola es van posar molt contents i van gaudir d’una activitat entretinguda i divertida. Al final del matí vam tornar al local, i em van deixar la maça de diable, i vaig provar a utilitzar-la, tenint certes complicacions, ja que no és quelcom que estigui acostumat a fer. Quan vam acabar, vaig estar revisant el material del kit de camp que vaig estar utilitzant. En aquest cas només vaig utilitzar el telèfon mòbil i l’ordinador, a part de la maça de diables. No crec que faltés res, ans al contrari em van sobrar coses, pero això era degut a que el meu kit de camp estava preparat per un correfoc, que com ja he dit era l’activitat més habitual.

El meu procés d’acceptació amb la comunitat va ser ràpid, ja que teniem moltes coses en comú com per exemple gustos, costums, etc. Per tant em vaig adaptar de manera molt ràpida i familiar. Un fet que m’ha agradat molt, relacionat amb les costums de la comunitat, és que aquestes no han canviat des de fa molt de temps, i tot i que vingui una persona de fora, segueixen essent les mateixes. Des dels llocs de reunió, als rituals abans de començar un correfoc, i al acabar-lo, tot segueix com sempre. 

Podríem dir que la comunitat em va afectar de manera positiva, quan hi vaig formar part, ja que vaig ser del grup uns anys, i em va canviar moltes perspectives, maneres de pensar, etc. Crec que no deixa a ningú indiferent el fet de passar un sol dia amb aquesta comunitat, ja que s’aprenen moltes coses, sobretot a nivell emocional, compartint bons moments, etc. Al final, acabes veient al grup tants dies que és com la teva segona familia, ja que hi passes molta estona, es parlen moltes coses i es viuen diverses emocions, unes més intenses que d’altres. També hi ha lloc pel moments de tensió, però generalment tothom ho descriu com una experiencia genial. Per tant considero que aquesta comunitat t’afectarà de ben segur, pot ser de manera bona o dolenta, però et farà reflexionar sobre l’estona que has estat amb ells.

 

Objectes destacats

Un cop a casa havent estat amb ells i reflexionant sobre l’experiència, identifico dos objecte principals de la comunitat. El primer objecte i més important, el drac. El drac, anomenat Cornut, és la principal atracció de l’entitat, essent aquest el centre de totes les mirades abans, durant i després del correfoc. El drac és com l’escut d’un equip, quan algú veu el Cornut, tothom sap que la colla de diables de Cornellà és allà. Hi ha molt de misticisme sobre el drac, ja que alguns diuen que se’l van trobar i el van acollir com seu, altres diuen que va ser creat com al primer drac de tots els de Cornellà pels fundadors de la colla. Per tant l’origen d’aquest és desconegut. Abans de començar a treure el drac als correfocs es fa una especie de ritual amb petards on es proba la mobilitat del drac, etc. 

El segon objecte important és la maça negre de diable. Aquesta maça no és una de normal com la que porta tothom. És una maça especial on hi caben sis petards a la vegada. El portador es decideix per jerarquia i cada any va canviant si s’escau. Normalment la gent que porta més temps a la comunitat, és la que porta aquesta maça durant els correfocs. L’escollit, a part de portar una maça diferent més pesada i més gran, també porta un traje de diable diferent, el qual és tot negre, amb alguns detalls en blanc, anomenat “la mort” o “la parca”. 

Conclusió

Per tancar l’experiencia, parlaré sobre l’aportació per part de la comunitat de diables, tant en l’àmbit cultural com social, al teixit associatiu de Cornellà i a la població. No només mitjançant els correfocs, si no que també amb activitats com la que hem vist, anomenada “La maleta viatgera”, l’associació de diables pretén transmetre certs valors al conjunt de la població. Impulsant i fomentant  la lectura entre els més petits i els més joves. Aquesta comunitat va més enllà de ser una simple associació de diables, i porta molts anys mostrant-se participativa en un gran número d’activitats creades per les diferents associacions culturals de la ciutat i altres entitats com l’ajuntament. Els diables de cornellà sempre han estat aportant el seu granet de sorra, de la millor manera que han pogut. Per això, quan algú parla dels diables, tothom posa bona cara i en guarda un bon record, hagi estat involucrat directament o no amb la comunitat.

 

Introducció

En les activitats anteriors hem conegut les funcions pràctiques que posseeix l’antropologia i com podem aplicar-les al món del disseny. Ara, mitjançant el treball de camp etnogràfic s’establirà contacte amb la comunitat seleccionada prèviament, intentant crear vincles amb el col·lectiu de treballadors de supermercats. A través del treball de camp etnogràfic desenvolupar un coneixement sobre els usuaris de la comunitat, per així comprendre les seves necessitats per en un futur fer una proposta de millora per al seu entorn.

Observació contextual passiva

La primera aproximació dins la comunitat va ser a llarg termini, amb això vull dir que vaig incloure-la dins la meva quotidianitat. Durant les dues primeres setmanes del projecte, quan havia d’anar al supermercat hi anava amb les ulleres d’observador etnogràfic. Amb la naturalitat més gran possible, observa les accions dels treballadors i com interactuen amb el seu entorn i la seva comunitat. Mitjançant l’observació podem apreciar com durant aquest temps de pandèmia, a causa de l’obligació de portar la mascareta, aquesta pot causar molèsties o incomoditats als usuaris a l’hora de dur a terme les seves funcions, entelant les ulleres d’alguns, creant incomoditat o fins i tot dificultant la dificultat la comunicació entre ells i els clients.

Etnografia virtual

Per a redefinir aquest primer contacte amb la comunitat, faig servir algunes eines del Kit de camp com l’ordinador o el telèfon intel·ligent i faig una recerca en línia. Amb l’ajuda d’articles o fins i tot de comentaris a xarxes socials per a veure la percepció global i concreta del col·lectiu, i veure si hi havia algun punt o preocupació que no hagués identificat mitjançant l’observació contextual passiva. A més, vaig fer servir les mateixes eines del Kit de camp per a posar-me en contacte amb els usuaris que formarien art de la pròxima part del mètode.

Entrevistes no dirigides

Una vegada observats i plantejats els que crec que són els possibles problemes de la comunitat, faig unes primeres entrevistes no dirigides amb gent que, a part de formar part de la comunitat estudiada, també són amics meus. Això inclou dos treballadors d’un Mercadona i una treballadora de Carrefour. Aquestes interaccions varen tenir lloc de forma en línia, ja que, aquests usuaris són a Mallorca i jo a Barcelona.

Les entrevistes varen constar d’unes videotelefonades amb aquests amics/treballadors de supermercat, en les que simplement xerrem i anava fent les preguntes que m’anaven sorgir o fins i tot en tenia alguna mig pensada arrel de l’observació contextual passiva als supermercats de Barcelona. Després d’aquesta primera presa de contacte amb 3 usuaris de la comunitat vaig decidir realitzar una altra entrevista amb diversos dependents del Condis i el Lidl del costat de casa meva amb els que, a diferència dels primers usuaris, no tinc cap mena de relació personal. Fent servir el bloc de notes del meu Kit de camp, i algunes preguntes ja més pensades a partir de les entrevistes amb els usuaris propers a jo, li vaig explicar el perquè d’allò i el que volia fer i va voler participar-hi sense cap mena de problema.

D’entre totes les entrevistes, vaig fer una mica de síntesi per quedar-me amb els grans problemes i les majors preocupacions dels membres de la comunitat: Les jornades de treball, sobretot a l’inici de l’estat d’alarma, es feien molt més esgotadores tant en l’àmbit físic, anímic i mental; un alt nivell de treball sense descans amb una afluència de persones més elevades del normal, a més, moltes d’aquestes sense respectar sempre al cent per cent les mesures de prevenció sanitàries adoptades pel govern; molèsties i problemes de salut, com erupcions a la pell per l’ús de guants i mascaretes; a majoria d’ells expliquen que anar a fer feina s’ha tornat una activitat que ja no els hi genera tantes coses bones.

Resultats i conclusions

Va ser complicat trobar els millors moments per a algunes parts del procés, com per exemple les entrevistes, ja que no volia interferir en la feina dels treballadors i pertorbar la comunitat. A causa d’això, la meva presència no va suposar cap mena de repercussió, més aviat el contrari, tots els usuaris varen mostrar proves d’interès a conèixer el resultat, i estaven contents que algú mostràs aquest tipus d’interés en la seva comunitat. Vaig tenir sort amb les persones que m’ajudaren a endinsar-me a la comunitat, ja que, totes elles tenien una gran capacitat de reflexió sobre la realitat que estan afrontant. El treball de camp etnogràfic requereix la generació de relacions de confiança, i ho vaig poder aconseguir amb els usuaris que varen estar disposats a atendre’m, tant els que ja coneixia com els que no.

M’ha sorprès molt la situació en general. Realment, des d’un punt de vista extern, m’esperava que des del punt més alt de la pandèmia la cosa ja hagués tornat quasi a la normalitat completa, però resulta que no, segueix sent una labor una feina que s’ha anat complicant molt per la situació, està clar que al principi de l’estat d’alarma, sumat als nirvis de la gent, i encara al desconeixement a causa de la novetat de la situació, fos una situació molt més complicada i més exigent en tots els aspectes per als membres d’aquesta comunitat, però segueix sent molt més complicat del normal.

A partir d’aquest treball, la meva relació amb els treballadors de supermercats i establiments d’alimentació i de productes de primera necessitat és més propera i horitzontal. Intentant facilitar el màxim possible la seva feina i intentant fer la seva jornada tan lleugera com sigui possible, sigui conversant-hi una mica, o almanco dedicant-hi un somriure. Per aquesta comunitat crec que només es pot sentir admiració i gratitud, i potser ha fet falta una pandèmia mundial per a arribar a adonar-nos compte d’això.

Mitjançant tot el procés de camp, està clar que hi ha uns objectes que destaquen dins la comunitat i que tots els usuaris n’han fet com a mínim alguna menció negativa. Estic parlant per descomptat de les mascaretes i els guants. Aquests provoquen moltes molèsties i traves als usuaris, com una major sudoració, dificultat per respirar, erupcions i arrossegades, etc.

LA COMUNITAT

El treball d’etnografia que realitzarem serà sobre la comunitat de moters, un grup molt peculiar com vam estar parlant en la PAC anterior, on agrupa perfils de persones molt diferents amb interessos o motivacions molt dispars. En qualsevol altre context seria molt diferent agrupar tanta diferencia entre persona amb el respecte que es mostren entre ells, i que els uneix una mateixa passió, tots es reuneixen al voltant de la moto i tenen acords de conductes comunes sense estar escrites en cap lloc i que tots han anat aprenent, passant la cultura i valors entre generacions i persones.

Per a mi, és molt interessant veure com aquesta cultura es transmet entre els diferents integrants de la comunitat, amb certa similaritat a com antigament la cultura, acords socials, etc.. es passaven de pares a fills, aquelles normes o conductes que no estaven escrites, però conegudes per tothom, així com en aquest cas també és una llengua propia, que en aquest cas és gestual donades les circunstancies.

Per realitzar les tasques d’investigació, a la PAC anterior vam esbossar un petit Kit de camp on si recordem ens vam focalitzar a l’experiència propia sent i experimentant com a part del grup, l’observació de com els diferents membres interactuen i les conversacions a diferents membres de manera física o digital, és la clau per entendre les motivacions, sensacions de la comunitat. Crec que era interessant plantejar un KIT com aquest una mica abstracte sense res massa tancat sobretot per no tenir una estratègia artificial, i poder prendre nota, tenir una conversa oberta que no saps per on acabarà, escoltar el que diuen, com s’expresen i poder entendre millor a les persones que hi ha darrere, pel que diuen i pel que fan.

RECERCA

Durant la meva recerca, volia sobretot entendre i qüestionar que ens fa (m’incloc com a part del grup), pujar a una moto amb tots els riscos que aquesta comporta, quan va ser el primer moment i perquè es van sentir atrets per la moto i les motivacions, així com el significat de la comunitat.

Molts d’ells expliquen que han tingut accidents difícils, o d’amics propers, i tot i això segueixen sobre la moto. Crec que és molt interessant entendre perquè aquest col·lectiu veu el risc de manera diferent i a diferència de molts altres que ho eviten, ells volen seguir, així com aquests fets traumàtics els hi ha fet canviar o no, i que pensen al respecte.

Un cop entenem el punt personal i motivacions, el que volia entendre també és els tipus de perfils dins de la comunitat i com es formen els subgrups de la comunitat, sembla una ximpleria, però també la personalitat, les motivacions, els tipus de moto, filosofia, etc…de cada persona fa que entre ells tinguin petits grups que els defineixen, i també que pensen uns dels altres.

Per últim també ens endinsarem en les necessitats, neguits, frustracions i/o problemes que tenen com a col·lectiu, d’aquí poder trobar les potencials solucions o oportunitats de disseny a oferir al col·lectiu.

Per sort, sóc part del col·lectiu al qual vull estudiar/observar i de fa temps tenim una petita família que sempre creix, de fet no s’assembla gens al que vam començar i de fet jo estic una mica desconectat també, però com veurem aquests diferents perfils, han anat fent com un subgrup dins d’aquesta petita familia.

El grup es diu “Route Rider”, tenen Instagram i whatsapp així que és relativament fàcil posar-se en contacte amb qualsevol d’ells, això ha sigut clau per poder dur a terme la tasca de recerca donat que la situació de la COVID fins fa pocs dies era difícil quedar i fer una ruta per parlar, així que en aquest cas sobretot els mitjans digitals han sigut molt importants així com revisar plegats moments que hem anat vivint els últims anys per recordar emocions i explicar una mica més amb imatges els motius i motivacions.

Les preguntes claus

– Perquè t’agrada la moto?

En general ningú sap explicar ben bé perquè li agrada, però sobretot parlen de sensacions, quan es posen el mono, el casc, els guants… Aquest ritual ja significa molt, i un cop estan sobre la moto, acaba sent com un exercici de meditació, d’abstracció, només pensen a conduir, és un instant de concentració màxima on tots els sentits estan posats en conduir, no caure, pur instint la ment casi en blanc, i gaudir del trajecte és tan simple com això, sumat a l’adrenalina que sempre és addictiva, és un bon còctel d’adrenalina, serotonina i concentració que fa que cada dia agradi més.
També es remarca el fet de ser una pràctica grupal encara que sembli mentida, al cap i a la fi estàs sol conduint, però comparteixes el teu camí amb la resta de companys que t’acompanyen a la ruta o si vas sol, segurament et trobes a algú pel camí i només per ser part de la comunitat et fan un forat a la taula i coneixes gent nova, mai estàs sol al teu viatge, i les estones que pots estar sol, aquests moments de soledat buscada també s’aprecien i es valoren, és com que connecten d’alguna manera amb l’espai en què es troben.
La gran part del grup són moters de ruta, ha sigut l’inici de gairebé tots, però sí que alguns d’ells també han començat a ficar-se a circuit i van a buscar temps, en aquests casos els i agrada sobretot l’adrenalina del moment d’anar a buscar temps personal i superar els propis límits, tenir la seva foto, etc…una mica d’ego també hi ha, demostrar les seves habilitats en front del grup i el postureo de la foto que pengen a les xarxes socials, per obtenir aquest reconeixement més mediàtic.

– Que significa la moto?

Al final la moto acaba sent una manera de viure, potser no a l’estil Americà que a tots ens ve al cap, tots ells tenen la seva feina, la seva vida personal i familiar, bastant normal, com la de tothom, però quan arriba el cap de setmana o al pensar en vacances es planifiquen al voltant de la moto. La ruteta del finde, les tandes al circuit, la ruta pels Pirineus, etc… Estalviar per canviar neumàtics, o per fer alguna modificació a la moto…és una bombolla on desconnectar del seu dia a dia, com dèiem a la pregunta anterior és aquest referent que t’inspira totes aquestes sensacions només mirant-la i que estàs esperant el moment per tornar. Al final és un lligam, una relació personal, d’afecte amb un objecte difícilment d’escrivible.

– Quan va començar la teva passió?

Trobem una mica de tot en aquest aspecte, intentarem esmentar les situacions més generals que he trobat en les meves converses i convivències amb el grup. Hi ha gent (com jo) que no recorda quan, bàsicament sempre li ha agradat, des de petits es quedaven amb la boca oberta veient les motos al carrer. Mirar aquells moters de petit com si fossin herois, sobrenaturals, que anaven no sé on, que desapareixen a la carretera, amb el seu mono, el seu casc, tan intrigant tot plegat… Aquest tipus de perfils sempre han tingut el neguit d’arribar a ser un d’ells, també hi han germans que al veure al seu germà gran i conèixer el grup volia ser part de la família, d’altres es van aficionar una mica més tard veient les carreres amb aquestes plegades tan espectaculars i volien fer això, sobretot a l’adolescència amb la seva primera moto per ser el “guai” molts la van deixar al créixer però d’altres que cada cop es ficava més en aquest món, i d’altres per casualitat més gran que els i va captivar per influència d’amics, veien el que feia on anava, etc…els i va “picar el gusanillo” i van veure que era tot un món d’on no podien escapar-se, de fet aquests últims en el grup analitzat són aquells que ho viuen molt més exagerat, potser…i sembla que volen recuperar el temps perdut, i acostumen a ser els que tenen més interés per en la velocitat, tandes, etc…

– El millor i el pitjor de la moto

El millor és tot, ningú diu cap paraula dolenta de la moto al contrari, tot és bo sigui la moto que sigui, tot és bo.
Fins i tot els inicis que per a tots han sigut difícils, fins que entens com es condueix, et fas amb la moto, etc…Això tothom ho recorda amb un somriure i es riuen d’ells mateixos, també perquè saben que tots han passat pel mateix i es fan bromes uns als altres.
La comprensió de la comunitat també és una cosa que tothom remarca, com gent que està al grup o desconeguts que han trobat per les diferents rutes els hi han donat consells per anar millorant o treure nervis.
Quan parles amb ells dels seus inicis, cosa que recorden tots amb gran simpatia i que és el que els i va fer voler seguir, és curiós com a tots, sense excepció expliquen com el somriure no li cabia dins del casc el primer com que en creuar-se amb una altra moto els i va saludar, és el primer moment que tenen la sensació de “Ara si!”, aquest primer cops que ets reconegut com a part de la comunitat.

Òbviament el pitjor per a tots, són els accidents, siguin els propis o els d’un company, els i canvia la cara quan parlen d’aquest tema, m’expliquen com han vist a un company xocar-se de morros contra un cotxe que va envair el carril i no saber si el company està bé, mig penjat al guarda-raïl amb la moto sobre, un altre que en patinar es va trencar l’esquena i va estar un any fotut, costelles trencades, o algun company mort per desgràcia. Aquests moments són els més durs i els que els i fa repensar-se moltes coses, estan un temps tocats, intenten frenar-se una mica ells mateixos, etc… Són certament els pitjors moments de la moto. Tota la resta de sofriments no deixen de ser l’atractiu d’aquesta.

– Com definiries la comunitat?

Com a comunitat esbiaixada que és “Route Rider” és com una petita família, no tens bona relació amb tots els que la formen, però tampoc vols que li passi res o algun desconegut es fiqui amb ells, i saps que en general pots comptar amb ells dins i fora de l’activitat propia que l’ha format.
És curiós els lligams que aquesta activitat forma entre els diferents individus que la formen, personalment observant i vivint en primera persona com es generen aquests llaços, crec que és pel respecte que es crea entre moters, només pel fet de conduir la moto, millor, pitjor, més ràpid, menys… Fins i tot es genera aquesta relació entre el més ràpid i el més lent com de germà gran i germà petit…al final són relacions des del respecte.

Extrapolant a la comunitat en general de manera global és quelcom similar, el respecte i admiració per la persona que fa el mateix que tu, que sofreix el mateix que tu, etc. És una comunitat amb la qual és molt fàcil empatitzar amb cadascun de l’individu perquè en algun moment tu has estat sentint el mateix, i el respecte és la base de la relació que es forma.
També en aquest punt com a observador m’agradaria fer focus al llenguatge, potser sóc massa insistent en aquest aspecte, però no em deixa de sorprendre com donem com a normal el fet que aquesta comunitat tingui un llenguatge propi més enllà de fronteres on et pots comunicar independentment de la teva procedència i que en poc temps s’aprèn amb molta naturalitat i que pocs grups tenen un llenguatge propi com aquest.

– Tots els moters són igual? Per què?

En aquest punt és on comença a existir divergència d’opinions i es veuen les diferències entre els diferents perfils.
A la pregunta, la resposta és unànime, NO, no tots el moters són iguals, el que canvia són els motius.
Una part del grup el que realment li agrada són les rutes, els viatges, no tant la velocitat i marcar un temps, això és el que ha fet que existeixin subgrups dins del col·lectiu.

Alguns d’ells han canviat el tipus de moto i es dediquen a fer rutes per carreteres secundàries i viatjar amb equipatge cap a altres països fins i tot o rutes amb escales, donat que el què li agrada més enllà de la velocitat (que a tot moter li agrada), és sobretot el camí, conduir, aquesta connexió que a l’inici dèiem durant l’activitat, el que busquen és gaudir de l’activitat i tot allò que descobreixen durant el trajecte, amb la màxima seguretat possible.

D’altres només es focalitzen en la velocitat, i s’obsessionen amb aquest punt, han d’inclinar més han de frenar més tard…es cronometren, es guarden per anar només a fer tandes…

I per últim hi ha un altre petit grupet semblant al primer que van offroad, buscant nous estímuls, però un cop més intentant gaudir del camí, de descobrir nous indrets que no arriben per carretera, sense focalitzar-se en la velocitat.
D’aquests grups que descrivim, tots ells queden per fer rutes conjuntes, però mentre que els primers i tercers tenen una filosofia semblant el segon, és el tipus de gent que li dóna mala reputació a tots els altres i és on a vegades es crea conflicte, avançaments perillosos que la resta del grup pateix, temeritats que els i fan patir constantment i per això s’han anat obrint aquests nous grups deixant a aquest segon només per tandes en circuits on tot està molt més controlat dins del risc possible.

– Com era la vostra vida abans de ser part de la comunitat?
En general tot el grup era gent bastant normal, en el cas de Route Rider cap d’ells era el guai de la classe, això si, tots tenen una personalitat molt forta, que els hi ha marcat durant la seva vida personal i que a la comunitat motera han de trobar un lloc on encaixen i se senten part important on poden ser ells mateixos.
De fet una cosa que he pogut veure és que perfils que a priori costaria veure anant junts a sopar, o sent la colla de classe perquè són perfils molt dispars que no enganxen, en ser part de la comunitat els prejudicis desapareixen, i es tracten com a iguals fins i tot es mostren interessats per la persona que hi ha darrere, és un fet que trobo molt curiós, com extrems es poden interessar uns per als altres en mantenir una relació a través de la moto.

Tipus de moters, observació

– Per personalitat

En el cas de la comunitat que estem analitzant, com ja hem anat dient durant les preguntes o temes que he anat formulant en les meves conversacions amb el grup, la personalitat és part dels tipus de moters.
Tenim perfils fàcilment agrupables, els que li agrada el postureo i la velocitat, els que són més “moters clàssics” que el que busquen és l’experiència, fer quilòmetres gaudir del camí, que busquen la seguretat i es preocupen perquè la comunitat agafi consciència i els offroad.

– La moto

Aquests perfils també són fàcilment categoritzables pel tipus de moto que tenen, el grup que busca la velocitat a tot preu, acostumen a comprar motos tipus RR, o naked amb línies esportives.
En canvi els perfils que li agrada més el viatge, busquen comoditat i potència, i tenen motos Trail urbanes podríem dir o naked còmodes, versàtils. Cal dir que la majoria del grup cada cop més, suposo que per contagi també està passant a motos de tipus trail, on pots fer quilòmetres sense esgotar-se i gaudir d’una carretera de corbes que sempre agrada.
Per últim els de offroad, també aposten per motos Trail, però amb característiques més offroad, és a dir trails, més finetes amb electrònica de mapes, tipus de rodes, etc…

Problemes o necessitats

– Com és la relació amb els companys durant el trajecte.

Durant el camí es generen grups al final, al cap sempre està qui lidera el grup, acostuma a ser el que marca un ritme i òbviament és qui es sap el camí. Si la gent li segueix, augmenta el ritme, sinó és qui modera i baixa ritme. El qui li segueix també té cura del que està per darrere li segueix etc…d’aquesta manera es té cura de tot el grup. A l’arribar a un creuament o un moment de dubte de la ruta, es para i s’espera a tot el grup. També es van fent canvis de posicions mitjançant senyals, etc…

– Quins problemes o necessitats trobeu durant el camí?

El problema durant la ruta que tots comenten és que a vegades com estàs concentrat en conduir i seguir a qui tens davant, vas mirant de reüll el retrovisor és difícil entendre que vol el company de darrere.

Hi ha gent de la comunitat que ha provat d’utilitzar els comunicadors, però no acaben d’estar còmodes perquè els i distreu de conduir i han tingut algun ensurt.

Algun cop també s’ha trobat que algú triga i triga a arribar potser perquè ha parat per alguna cosa o ha trobat tràfic, etc.i és un temps on tenen neguit de si ha passat alguna cosa, si han de donar la volta per a anar a buscar a la persona, etc…no tenen manera de tenir un control del grup, sobretot si el grup comença a ser de més de 5 persones es fa difícil gestionar-ho.

– Accidents i com afecta al pilotatge o relació amb la moto.

Com dèiem això és el pitjor que porta tothom qui forma part de la comunitat, òbviament i és un pensament general de tots, sempre penses que això a tu no et passaria i sí que els primers minuts es gestionen, però poc temps després acaben conduint com sempre. Però tard o d’hora també et passa a tu, i és quan es comencen a plantejar moltes coses, sobretot als inicis, hi ha gent de la comunitat que no ha tornat a agafar la moto, i d’altres que si, d’aquests que han tornat a la moto, hi ha dos tipus. Posaré dos exemples de dues persones del grup.

El primer es va xocar contra un cotxe de front, no va sofrir grans problemes físics, es va quedar en una contusió forta però va tornar. De primeres m’explica que totes les corbes a dretes (que és cap a on va tenir l’accident), les feia amb una traçada molt conservadora, antinatural per la por, fins i tot demana anar darrere d’algú i si aquest passava, ell passava però no ser el primer a fer-ho. Finalment amb el temps això ha desaparegut i ara no i pensa, de fet ara creu que està en el seu millor moment de pilotatge.
L’altre cas és un noi que va caure per una relliscada de la carretera que a priori sembla una caiguda ximple, però amb la mala sort que al caure, la moto si va enganxar i el cop li va trencar dues vèrtebres, per sort està perfecte, no va tenir cap conseqüència greu. Com veiem sí que va necessitar bastant temps de rehabilitació, però va voler tornar, en fer-ho tot i que feia els mateixos moviments (o això creia ell), la moto no girava, a poc a poc va anar entenent la nova realitat i és que el fet de “tirar” la moto ràpid, li recorda massa a la sensació de la caiguda, i ha hagut de canviar la manera de pilotar, amb la conseqüència que mai ha tornat a anar tan ràpid com abans.

Com veiem les caigudes afecten vulguis o no, per curt o llarg temps, fins i tot aquest primer cas el qual em comenta que ara està en el seu millor moment, estic segur que sempre hi ha aquest fantasma, on el cos reacciona de manera instintiva, però el més increïble és que tot i el patiment que hi ha en una caiguda, es vulgui tornar a conduir, tornant a la primera pregunta d’aquesta recerca, ¿Per què? ¿Què significa la moto?

Oportunitats de disseny

Com veiem és una comunitat que encara es mou pels mateixos valors de fa molt de temps, alguna cosa ha canviat és obvi com per exemple l’ús de les xarxes socials i aquest postureo de fer-se la foto maca i pujar-la, però la base és la mateixa.
Els i mou els mateixos sentiments i emocions i tenen les mateixes pors. Són una comunitat (més enllà de la que he pogut profunditzar), internacional, no tenen fronteres, són una gran família, amb majúscules, a més estan molt oberts a les noves tecnologies.

Per aquest motiu crec que hi ha molt de marge per oferir resposta als neguits, o problemes que ens han exposat durant la seva activitat.

L’objectiu dels etnògrafs és explorar “mons estrangers” 

Les dificultats a l’hora d’establir contacte amb la cultura mallorquina és precisament aquesta manera tan indirecte de comunicar-se, En tots els aspectes molts cops són enigmàtics i això dificulta l’entendre les coses si no tens una certa intuïció. Fins i tot encara que tinguis un coneixement de base de la cultura, fins que no topes amb el dia a dia no te’n adones del difícil de l’entesa.

El dilema més important és el de trencar creences que creia que eren importants en favor de la integració i el descobriment de la cultura. En el meu cas, la creença de què les coses s’han de fer ben fetes, aquí fer les coses ben fetes i ràpides pot significar guanyar-te detractors perquè en general les coses surten “poc a poc” i la intenció és postergar la solució. Al final, per quedar tranquil amb la dicotomia, he optat per ser professional, sí, però adoptant un missatge: tinc un horari i faig el que puc en aquell horari, ni més ni menys. Si surten oportunitats per conèixer a algú i humanitzar l’experiència prioritzaré aquesta experiència al treball que estigui fent en aquell moment. Aquest punt és molt important perquè és un dels punts més importants de la cultura mallorquina: la part humana davant de la professional.

Els mallorquins estan acostumats a la presència d’altres cultures. Des de fa molts anys ha sigut una illa de pas per a viatgers de la Mediterrània i ara el turisme és el motor principal de “Sa Roqueta”, així és com l’anomenen carinyosament. És per això que la meva presència no ha suposat cap conflicte. Ells tenen una certa simpatia per als catalans i creences que ajuden en sentir-me del grup.

DISSENY PROPOSAT

Donat que els mallorquins són propensos a desconfiar crearia una aplicació que s’anomenés UEP! MALLORCA. Recordem que UEP! és la manera de saludar-se dels mallorquins.

Amb l’app UEP! MALLORCA estarem registrats perquè professionalment puguem conèixer amb qui estem parlant. Allà constarà tota una sèrie de preguntes que permetran saber sobretot quin és el llinatge de la persona i la seva provinença, coses importants per als mallorquins. Tot això com si es tractés d’una targeta de presentació. A més soluciones el conflicte del temps.

Les formes són importants a tot arreu però aquí encara més. Hi ha uns codis que permeten entendre millor als mallorquins i que quan hi connectes et converteixes en un “militant” més d’aquesta manera de fer. No hem d’oblidar que estem en una illa finita, que aquí els recursos no són infinits i el treball tampoc. Les famílies són el primer i sempre ha d’haver-hi un benefici material que puguin extreure de tu per poder deixar-te entrar. Sembla molt fred explicat així, però al final es tracta d’una manera menys hipòcrita que les societats peninsulars on es disfressa tot més. És una cultura molt visceral i que al mateix temps posseeix una riquesa lingüística superior a la catalana que amb el temps s’ha estandaritzat en contra de refranys interessants que ja no sonen, perdent així tret distintiu. O millor dit, creant-ne un de nou: la normalització.

En els meus treballs de camp m’he trobat amb una altra diferència i és la normalització. És a dir, els catalans som més taxatius i el que diuen és perquè és el que és, no hi ha interpretacions dobles. En canvi, el mallorquí és molt indirecte, no concedeix el conflicte i no diu que NO directament. Hi ha una frase que és la de “Ja et diré coses” que finalment veus que significa que “NO”. No es mullen, sempre velen entre aigües i es deixen endur per l’inèrcia de l’univers. Això ve perquè tothom es coneix a Mallorca, hi ha 6 graus de separació al món segons la idea que intenta provar que tots els humans estem connectats i que qualsevol persona coneix a una altra a través d’alguna d’aquestes connexions. Doncs bé, a Mallorca segurament aquests graus de separació es redueixen a 2. Això fa que les formes pel que fa al “quedar bé” siguin importants. 

També en aquesta manera tan poc directa de comunicació hi ha un tret de desconfiança vers a tot el que se’ls hi apropa. Fins i tot quan condueixen no solen posar intermitents perquè no volen que sàpigues quin és el camí que segueixes. Sembla exagerat, però us asseguro que els codis hi són.

“Un parell” en mallorquí significa algú indefinit, un parell català són “dos” exactes. Aquí es tornen a no implicar amb el compromís i evitar com més problemes millor.

HI ha una simbiosi entre catalans i mallorquins pel fet que els catalans no som tan flexibles amb la vida en general i acabem baixant del burro en veure que hi ha altres maneres de viure la vida, com la mallorquina. I per altra part, pel fet que els mallorquins entenen que hi ha maneres més eficaces de produir que els pots beneficiar. I al final les dues cultures connecten per establir una relació de companyerisme i societat millorada vers aquelles que tan sols veuen i entenen la vida des de tan sols un punt de vista.

Fa poc me n’he adonat també que hi ha una cosa a polir per la meva part si vull connectar encara més amb la cultura mallorquina. Es tracta del ser taxatiu, sobretot en el treball per tal d’aconseguir les coses. M’explico amb exemples:

1. Afronto un problema des del minut 1 sense preguntar “Com estàs?” i després preguntar per al temps. Aquest és un dels grans problemes dels peninsulars i fora de l’illa que no entenen dels insulars. Repeteixo, són indirectes. Per tant, per solucionar un problema has de primer seguir el codi de primer preguntar com es troba, o algun punt d’unió que faci entendre que “sou amics”, Segon parlar del temps, imprescindible per xerrar de tot i de res i establir una confiança. Tercer abordar el problema suaument i parlant indirectament per tal de no ofendre al mallorquí i portar-lo al terreny que desitges.

2. Escric un email i ho interpreten com un atac. Això és habitual perquè el millor al final, és agafar el telèfon i solucionar-ho. Això sí, és menys productiu tot plegat, però almenys no et farà fora de l’illa. 

3. Dic a algú que una altra persona no és aigua clara. Tornem a estar davant del problema d’interpretacions. Aquí “aigua clara” és un terme molt més pejoratiu que a península i, per tant, s’entén com si la persona que no és aigua clara, sigui una mena de monstre en la que ja no puguis confiar sense tenir en compte que el significat inicial que se li vol donar és de persona de la qual dubtes sense jutjar-lo, com una simple opinió.

El kit m’ha vingut molt bé per poder solucionar dubtes que tinc del dia a dia i poder confrontar-los amb la meva cultura catalana de base per entendre a la mallorquina.

El kit que m’ha ajudat a desxifrar-ho consta de:

– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:

– Com negocien?

– Com es deixen influenciar per als de més?

– Quins prejudicis com a grup tenen?

– Quina relació tenen amb les altres CCAA?

– Què els ofèn? 

– Què els agrada dels de més?

– Com són feliços?

– Programa per prendre notes en l’acabar les sessions

– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per 

  anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi

– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar

– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles, tenir cotxe.