Record de petita incapaç de dur els cabells amollats. Mumare insistia en que passetjés aquella melena llarga i rossa i a jo tan sols em molestava per jugar. Record que sempre acabava fent-me una coa mal feta… Més envant, vaig perfeccionar la meva tècnica per fer-me cues i monyes ja que sempre les necessitava alhora de navegar (imaginau-vos amb el vent i l’aigua quin centrifugat es feia a la meva melena si no me la recollia).
A l’institut, si un sol dia em deixava la goma de pel, ja estava incòmoda tot el dia. Pel per la cara, per damunt els llibres… necessitava fer-me la monya característica que fins a dia d’avui m’acompanya i que ha viscut hores d’estudi, campeonats i entrenos dins la mar, hores de feina, mudances, diumenges en pijama i fins i tot una boda on els convidats em demenàven a quina perruqueria m’havia fet el pentinat ( 10 segons de replegar el pel i fer un bolic elegant davant el mirall de cameva ).
És l’objecte més simple, bàsic i senzill que m’acompanya sempre. Fins ara només responia per jo a un objecte de comoditat o moda. Avui, després d’endinsar-me dies i dies en la recerca antropològica del seu disseny i raó de existir, puc afirmar que tinc sobre el meu cap un objecte amb història, que va sorgir per unes necessitats i unes circumstàncies que han anat cambiant i evolucionat al llarg del temps. Qui sap el dia de demà quin lloc ocuparà un objecte tan “discret” que avui tots duim a la nostra munyeca com qui du un rellotge.
A dia d’avui, aquest objecte respón a una necessitat de recollir el pel quan ens impedeix dur a terme una acció amb comoditat; per exemple, si volem cuinar ens recollim el pel perque no caigui; si volem anar a correr perque no ens molesti a la cara; si volem rentar-mos la cara perque no es banyi. A més, l’utilitzem com un article de moda, per poder crear pentinats: coes de caball, monyes, trenzas, etc… Fins i tot l’arribem a portar a la munyeca en diferents colors com un article de moda i de pas, un article pràctic.
A l’actualitat, ens venen al cap mils de colors, formes, materials i dissenys d’aquest objecte. Però …
de quin material estàven fets els primers “coleteros”?
Quina funció o necessitat cobrien?
Quins eren els individus que l’usàven?
Eren de cuir, representàven submisió i eren els homes chinesos Han Ming l’any 1644…
Però aquest només és el principi d’una llarga trajectòria de l’evolució antropològica del disseny d’un objecte: El coletero.
A la pròxima entrada us present el seu passat més obscur, la funció militar que va tenir, la primera patent i com aquest objecte ha fet millonària a una noia de 18 anys.
Hola Mireya!
Encantat de saludar-te i de poder donar resposta al teu objecte “coletero”.
Crec que som els primers. Espero que ens puguis delectar amb la teva nova entrada i així poder comentar el teu objecte com cal. Jo he triat una pedra així que si t’animes, ja ho saps i si no, dues pedres per mi 🙂
Salut i disseny!
Conrad
Visibilitat:
Públic
Bones Conrad!
En breus tindreu més informació del meu objecte…
Per cert, m’encantaría poder comentar i veure el teu objecte però no m’apareix a l’àgora d’Antropologia del disseny! Pot ser ho tenguis en privat o no ho hagis compartit?
Mireu perque només em surt el meu i el de la Mar!
gràcies per comentari!
Visibilitat:
Públic
Un objecte molt interesant Mireya.
Recorde que els meus inicis a l’institut van ser amb el cabell llarg i com bé dius jo també vaig haver d’utilitzar una goma per al cabell, que moltes vegades se m’enganxava als cargols de la cadira i just quan m’aixecava en deixava un bon grapat.
La finalitat de deixar-me el cabell llarg va ser per fer-me rastes, tot el cabell, i per descomptat vaig haver d’utilitzar moltes gomes de diferents tamanys, formes i colors. En el meu cas, utilitzava unes cintes de colors i fils, també gomes, però quan em ficava aquestes, el cabell em quedava com un eriçó, ben punxegut.
Ara m’ha entrat curiositat per saber per què la simbologia del ”coletero” significava submissió i quina funció, feien servir els militars. Quedo atent a la pròxima entrada!
Bona feina!
Adrià Serralta Aparisi
Visibilitat:
Públic
Bones Adrià!!
moltes gràcies pel teu comentari! Quin objecte més simple i que ens acompanya a tots en algún moment jaja
molt cert l’experiència d’aixecar-te de la cadira i notar una estirada que et deixava amb mitja melena menys jajaja
M’agradaria veure el teu objecte! Ja l’has pujat a l’àgora? Només m’apareix el murter de la Mar i no puc veure ni la pedra d’en Conrad ni el teu objecte… pot ser ho tengueu privat o sense compartir? o que jo no ho veig ? Saludos!
saludos!
Visibilitat:
Públic
Bones! Ostres acabo de veure els vostre comentaris. La veritat és que he seguit els passos del Folio seleccionant l’Aula i l’assignatura. A mi em surt però veig que vosaltres no ho podeu veure? Algú més podria confirmar que veu la meva entrada?
Gràcies!
Conrad
Visibilitat:
Públic