Antropologia del disseny: el telèfon

ANTROPOLOGIA DEL DISSENY: EL TELÈFON

Una exploració de la vida social i els significats culturals dels objectes. L’antropologia ens proposa mirar els objectes i la pràctica del disseny en el seu context social i cultural, com a part d’una forma de vida humana. La reflexió sobre l’objecte, en aquest cas, el telèfon, es farà a través d’un anàlisi cultural i la història personal.

 

Telèfon: del grec tele “distància/lluny” i phonos “so”, un aparell de telecomunicació que permet codificar i transmetre sons a distància mitjançant senyals elèctrics.

 

CRONOLOGIA DEL TELÈFON
1854 – Invenció del telèfon per l’italià Antonio Meucci.
Va connectar la seva oficina amb el seu dormitori i
així poder parlar amb la seva dona, la qual es trobava
immobilitzada per una malaltia.
1940 – Ús civil de la tecnologia telefònica
1973 – Primera trucada sense fils, l’ingenier de telecomunicacions
Martin Cooper introdueix el model
Motorola DynaTac 8000X
1980 – Primera generació de telèfons portàtils (1G)
1990 – Millora de les comunicacions mòbils (2G) i
digitalització de les comunicacions (GSM)
2000 – Primer smartphone: Ericsson R380. Les funcions
d’un ordinador i nou programari es fusionen.
2007 – Introducció de la pantalla tàctil i la connexió
a internet amb el primer Iphone, per Steve Jobs.

PRÀCTIQUES SOCIALS

El telèfon ha estat concebut, des de la seva invenció l’any 1854, com a eina de comunicació entre dos punts distants. Bé connectats, o bé, sense fils. La seva evolució tecnològica ha permès la seva evolució morfològica, material i la incorporació de funcions amb les quals, la trucada o el missatge, passen a un segon pla de prestacions.

Característiques físiques:
En els seus inicis, el telèfon es va compondre d’elements i materials pesats. Les dimensions assolien mesures similars a les d’un cofre i els metalls pesats construien un cos impossible de transportar. Actualment, gràcies a l’evolució de les tècniques de fabricació, els nous materials i la tecnologia incorporada, el cos d’un telèfon no és superior al tamany de la mà. La seva lleugeresa (140-170g) i el seu disseny ergonòmic faciliten el seu ús i transport. La nova normalitat del s.XXI ha assolit una usabilitat estesa globalment, el número de telèfons existents (2021) excedeix la població mundial en un 3%.
Tot i que existeixen 20 marques diferents que lideren el mercat i uns gairebé 15.000 models de telèfons, el disseny més comú es constitueix per colors foscos o neutres amb una geometria de prisme pla.

Funcions i utilitats:
Més enllà de la funció comunicativa, la trucada, la tecnologia ha incorporat infinitat de prestacions a aquest objecte tant extens:

– Comunicació (en el seu sentit més ampli)
– Entreteniment i oci: jocs o activitats virtuals
– Font i emmagatzematge d’informació
– Eina de lectura/estudi (e-reader)
– Missatgeria textual/video (comunicació)
– Càmera de fotografia i video
– Plataforma per a xarxes socials
– Reproducció música
– Servei GPS i mapes
– Programari per a APPS
– Calendari, agenda o despertador
– Adquisició i compres
– Serveis bancàris i d’organismes oficials (ID)

  

ANÀLISI CULTURAL

DIMENSIONS SOCIALS

Encara que l’ús d’aquest objecte de forma individual és la més comú, segons el context i l’entorn social que estudiem aquest pot adquirir diverses finalitats:

Les organitzacions orientades a l’ajuda de víctimes de la violencia domèstica proveeixen de telèfons per a ús exclusiu en situacions d’emergència. Així mateix, les diferents tipologies d’emergències han acollit el telèfon com a medi de comunicació i eina indispensable com per exemple el internacional 112, els bombers o la policia, i, per suposat, les emergències mèdiques.

D’altra banda, dins del sector literari, ha sorgit un nou gènere per a noveles produïdes a través de missatges de text amb capítols d’entre 70 i 100 paraules d’extensió. Les “cellphone novels” tenen el seu origen al Japó, l’any 2007, i les quals sovint mantenen l’autoria de l’obra de forma anònima.

Alhora, a d’altres parts del món on els recursos escassegen, el telèfon ha originat la creació de petites empreses per a la reparació i el muntatge d’aquest. Tanmateix, trobem països com Malí o la Índia on el fet de compartir un mateix dispositiu entre diversos membres d’una família o, fins i tot, d’una població és una pràctica freqüent. Algunes zones rurals tenen menys densitat telefònica per habitant i el telèfon esdevè un servei col·lectiu per a la comunicació.

En darrer lloc, algunes religions com el judaisme ortodox ha desenvolupat una tipologia kosher de telèfon, el qual es troba restringit per preservar la modèstia, segons asseguren.

DIFERÈNCIES CULTURALS

Les diferents tradicions, costums i diferències en el comportament humà també han acollit aquest dispositiu amb certs contrastos:

Al continent asiàtic, al Japó concretament, l’ús del telèfon en espais públics com el trasnport públic no es considera correcte o respectuós, es pot negar l’accés a algú que en fa ús en el moment de pujar. En aquest país, l’harmonia social es prioritza davant la perturbació sonora d’aquest invent tecnològic.
Alhora, països com Colombia o Ruanda tradueixen els rols jeràrquics o valors com el respecte mitjançant les trucades “perdudes”. L’usuari que rep penja i retorna la trucada per tal d’assumir el cost d’aquest acte comunicatiu.
La Índia, per exemple, ha pres com a costum incorporar al to de trucada cançons, de vegades, religioses. Aquesta expressió singular permet a l’individu reconèixer un tret personal sobre les creençes o els gustos musicals de la persona amb qui contacta.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Així com la presència d’un dispositiu mòvil resultaria un shock funcional i cultural per a una persona en qualsevol època diferent a la nostra, és a dir, qualsevol moment històric abans de la seva invenció l’any 1854; podriem dir que aquest objecte seria emprat com a petjapapers per una persona del Renaixement o com eina de caça per l’humà neandertal. Pel contrari, actualment el telèfon es declara com l’invent tecnològic estès amb més rapidesa de la història que, si bé, fou concebut per a connectar persones en diferents indrets sovint té l’efecte contrari quan aïlla a una persona dels presents.
D’altra manera, és quelcom incert quina serà la seva extensió dins la nostra societat i com aquest prendrà el comandament de l’evolució i comportament humà.

 

HISTÒRIA PERSONAL

1998 – Trucades de l’àvia abans de sopar

2000 – Esbarjo tecnologic durant les plujes d’estiu

2003 – Notícies del pare a l’hospital

2006 – Integració social i comfort parental

2009 – Discusions i vomitades emotives amb la parella

2012 – Lectures al tren de camí a la universitat

2015 – Càmera de fotos de concerts i festivals

2018 – Cordó umbilical amb la llar des de l’estranger

2021 – Eina de treball i connexió amb els meus

 

La meva experiència personal amb aquest dispositiu i la pràctica de les funcions que aquest incorpora ha sigut contextualitzada i determinada segons el moment temporal i les necessitats de cada moment vital. Ja que la meva evolució i creixement com a persona han determinat el grau d’implicació i la relació amb aquesta tecnologia.
En els inicis de la meva infància ja recordo les rutinàries trucades de l’àvia al vespre. Aquesta trucada no era pas l’única del vespre, ja que la família sencera semblava coordinar-se per fer un seguit de trucades creuades tot just abans de sopar. Per aquells temps jo em prenia aquest ritual amb rebuig, els minuts de conversa em semblaven eterns i l’intercanvi d’informació quelcom aburrit.
Més tard, amb l’efervescència adolescent i la necessitat de pertànyer socialment als meus anàlegs de classe, el primer telèfon que vaig rebre com a regal de nadal va semblar caigut del cel. Les hores, els minuts i els caràcters (limitats) de text m’apropaven, o això creia jo, als meus amics. Aquest sentit d’inclusió no només tenia una implicació comunicativa sinó que m’otorgava un grau de satisfacció social.
Així com la tecnologia d’aquest dispositiu va anar avançant, jo vaig anar abocant més serveis i necessitats que em feien dependre del telèfon, gairebé de forma inconscient a l’increment del temps que deixava de prestar atenció al meu voltant. Les meves relacions personals i laborals ja es veien submergides en les prestacions d’aquest aparell. Les meves rutines i hàbits es nodrien de les infinites utilitats que els nous programaris incorporaven.
Actualment, em sembla quelcom absurda i altament tòxica la dependència i la relació en la qual ha esdevingut la societat, en ella m’incloc jo en primera fila, amb aquest dispositiu. Trobo aquesta eina, d’un potencial generosament productiu, un recurs que pot contribuir nocivament als meus hàbits i comportaments socials ja que sovint l’ús que en faig és, d’alguna manera, sense propòsit i lluny de la necessitat de comunicació mentre que em trobo aliena als esdeveniments presents, a allò que si m’agradaria recordar en un futur.
Alhora, la meva situació actual que em situa residint a l’estranger amb tres vols i un ferri entre els que més m’estimo i jo, demanda d’un telèfon per seguir en contacte amb la llar. Per tant, ara per ara aquest dispositiu resulta una font d’energia, sentiments i un troç distant de la meva identitat i els meus afectes.

 

‘No hay mejor forma de “alejarse del mundo” que dejar el móvil en casa, pero al mismo tiempo, ésta parece ser la mejor forma de experimentar el mundo en el sentido más clásico’
Ferraris, M. (2008)
¿Dónde estás? Ontología del teléfono móvil

 

WEBGRAFIA & RECURSOS

Vídeo entrevista: Brendon Clark y la antropología del diseño – Elisava Noticias (2017)
https://www.elisava.net/es/noticias/video-entrevista-brendon-clark-y-la-antropologia-del-diseno

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta – Maite Marín UAB (2010) a ‘Revista de recerca i formació en antropologia’
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

Jan Chipchase acerca de nuestros teléfonos móviles – TED on Youtube (2008)
https://www.youtube.com/watch?v=Qn2NR901NMY

Sarah Pink: Design Anthropology for Wellbeing – Digitalethno on Youtube (2018)
https://www.youtube.com/watch?v=gM8q3l6nPCk

EI teléfono móvil y la verdad. “Antropología” del móvil – Adriana Goñi (2019), Sociología en la Red UNJFSC
https://sociologiaenlaunjfsc.wordpress.com/2019/02/24/ei-telefono-movil-y-la-verdad-antropologia-del-movil-por-adriana-goni/

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Laia Ruiz Mingote (2018), Communication Lead id.real
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Fotografies – Unsplash, The internet’s source of freely-usable images
https://unsplash.com/


Un debat en “%1$s”

  1. Hola Andrea,

    Crec que en la societat en la que vivim avui en dia crec que el mòbil s’ha tornat un “imprescindible” en la vida de tothom. Com a usuària d’aquest dispositiu m’ha semblant molt interessant la teva entrada ja que he conegut nous aspectes d’un objecte que utilitzem a diari.

    M’ha sorprès des de la seva etimologia (no la coneixia!) fins a la barbaritat de models que hi ha avui en dia o la variació cultural que hi ha, arribant a crear una “tipologia” de telèfon com és la tipologia koshter.

    Tot i que has nombrat una quantiosa llista de funcions, crec que dins de la funció del disseny i desenvolupament d’apps trobem un aspecte molt important que relaciona l’antropologia amb el disseny, i més concretament apropa el disseny a les variabilitats humanes com són les discapacitats. De fet, la Fundación Adecco (Quetglas) ens mostra diferents apps que permeten un millor accés al món en el que vivim a les persones amb discapacitats, com poden ser la discapacitat física (hi ha apps per ajudar a planificar viatges) o discapacitats auditives (es pot accedir a apps que permeten aprendre el llenguatge de signes).

    Així que podem veure que un dispositiu, que va començar amb el propòsit de facilitar la comunicació a distància, ha anat evolucionant a través de l’antropologia per adaptar-se a les necessitats humanes.

    BIBLIOGRAFIA

    Quetglas, A. Las Apps que toda persona con discapacidad debe conocer. Fundación Adecco. Recuperat de https://fundacionadecco.org/blog/las-apps-que-toda-persona-con-discapacidad-debe-conocer/

    Salutacions,

    Ana Moreno Gil
    Visibilitat:
    Públic