L’ESTATUA DEL MONJO
VINCULACIÓ AMB L’OBECTE.
A QUINES EMOCIONS APEL·LA?
Aquesta figura és un tresor descobert a les afores d’un centre d’spa al bell mig de Mongòlia, prop de Karakorum. Potser ni tan sols és un tresor i simplement són les ganes de trobar misticitat a les coses les que me la fan veure amb aquests ulls entusiastes, tanmateix, així és com la vam considerar quan la vam recollir de terra, on jaia camuflada entre la pols de la carretera veïna.
La primera impressió que va assaltar-nos, va ser la d’estar profanant alguna cosa sagrada i antiga, com si estiguéssim subjectant alguna cosa de la qual ni tan sols teníem el dret de conèixer. És per això que, abans de decidir que en faríem, vam anar a demanar al nostre guia mongol, en Puxi, com nosaltres li dèiem, quina era la naturalesa de l’objecte que havíem trobat. Entre cops de mà, gestos i un poc d’anglès, ens va fer entendre que allò no valia res, que era una espècie de monjo o ninot de fusta i que podíem conservar-lo.
Aquesta figura sempre em fa reviure aquell viatge tan preuat que vam fer travessant Rússia i Mongòlia. Em transporta, gràcies al record, a l’estepa i al desert del Gobi, em trasllada al llarg viatge en Transsiberià, on els vagons es transformaven durant varis dies en una gran habitació de colònies. I el més important, em fa reviure la sensació de llibertat i descoberta que vam experimentar durant aquell més, l’excitació de llevar-se en un paratge nou cada dia, descobrir noves gents, i respirar perfums que quedaran enregistrats a la memòria. L’emoció d’aprendre noves coses cada dia, la satisfacció d’aconseguir comunicar amb les mans una idea, o els riures, fruits de bromes que també funcionen a l’altra punta del món.
Hongorin Els, desert del Gobi. Imatge de Buda, al monasteri Erdene Zuu de Karakorum.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS
El monjo que vam trobar és de fusta, d’uns deu centímetres d’altura. Té diferents esquerdes i és molt lleuger. El tall no és perfecte, ni simètric i no sembla concebut com una peça per a vendre, ni tampoc sembla que la persona que va oblidar-la en aquell solar, l’hagués comprat a cap lloc, sinó que sembla confeccionada com a passatemps. La figura no està envernissada ni molt ben detallada; no té faccions a la cara i les formes del cos són molt esquematitzades i simples.
La relacionem amb un monjo perque les seves mans estan juntes pels palmells al nivell del pit. De fet, aquesta és la màxima expressivitat de la figura, i el factor que ens diu més coses sobre el seu significat.
Aquesta posició tan simple i, a la vegada, tan mística i espiritual, ens acosta a la teoria que la figura és més aviat d’origen religiós que no pas lúdic.
Fotografies de l’estatueta trobada a Karakorum
A QUINES NECESSITATS RESPON?
La necessitat a la qual respon una figura d’aquestes característiques és a la d’apropar-nos al món espiritual, de protecció, tot i que una altra de les funcions, podria ser l’estètica. Es relaciona amb pràctiques com la plegaria i, en el cas més específic del budisme tibetà, amb la meditació. I és que la majoria de la població de Mongòlia practica aquesta branca del budisme.
Com en totes les religions “politeistes”, hi trobem diverses figures espirituals que responen a diferents inquietuds o que intervenen en diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat. Per exemple, per als hindús, Vixnu és el creador i Sarasvati és la deessa de la saviesa, així que, a continuació, intentarem esbrinar si la posició o característiques de la nostra estatueta ens permet saber de quina figura religiosa es tracta.
Dona budista tibetana pregant.
RELACIÓ ENTRE LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS I LA SEVA DIMENSIÓ CULTURAL
En el budisme hi trobem, a part de Buda Gautama, el fundador de la fe, d’altres budes que han arribat a l’estat de màxima il·luminació i s’anomenen bodhisattva, cada un representant un atribut positiu de l’ésser humà. El bodhisattva de la compassió és Avalokiteshvara, el del poder Vajrapani i el de la consciència Akshobhya, per exemple. Aquests poden distingir-se gràcies als artefactes que els acompanyen o a la posició de les seves mans, postures també anomenades mudras.
La nostra figura es troba fent la mudra de l’Atmanjali, la més comuna, i és el símbol de l’oració. És tan genèricí que no podem determinar si aquesta escultura representa algun buda concret.
Vajrapani Avalokiteshvara
ALTRES CONTEXTOS CULTURALS I HISTÒRICS
Pel que podem deduir gràcies a les seves característiques formals, aquesta estampa seria d’ús personal i privat. Una icona de caire domèstic que complia aquestes funcions religioses en un entorn privat.
Per últim si analitzem les circumstàncies en les que va ser trobat, podrem deduir que no és un objecte de valor (en el sentit tradicional de la paraula), ja que la persona a la qual pertanyia, no va trobar necessari tornar enrere a recuperar-lo, i el més important, de tots els turistes i gent local que van passar pel seu costat, no va cridar l’atenció a ningú.
Veiem doncs que la funció espiritual de caire privat de la figura, s’assimila molt amb la de les figuretes de la Verge que podem trobar avui en dia, o per exemple, les representacions també domèstiques de Xiva, que exposen els hindus a les seves llars. Per afegir més exemples, en les religions africanes Yoruba o en la mitologia Bantú, les representacions de deïtats en forma d’estatueta també són comunes, com per exemple de Nzambi, el deu suprem, també són comuns.
Estatua domèstica de Xiva Representació de Nzambi
Aquestes són només algunes de les similituds amb les religions vigents avui en dia, en les quals la funció de la figura divina, és gairebé sempre de protecció de la llar i com a icona d’oració. Ara bé, si ens fixem en civilitzacions del passat, hi trobem les representacions divines més famoses de totes, els lars romans, deus domèstics que protegien la llar, les terres i els encreuaments de camins, però també eren un objecte d’oració i se’ls hi feien ofrenes. Els asteques, abans de l’arribada dels europeus i de la prohibició dels seus costums i llengües, també representaven les seves divinitats, sovint tallades en pedra i d’una mida més gran, però quan eren de caràcter domèstic, ho fèien amb terrissa.
Per tan, com veiem, aquest tipus d’artefactes han estat molt presents arreu del món i des de l’aparició de les primeres civilitzacions. A banda dels espais d’oració públics, la gent tenia i té, representacions de les deitats a les llars per incrementar aquetsa sensació de protecció i la proximitat amb aquests éssers divins.
L’estatua asseguda de Xiuhtecuhtli Figura d’un lar romà, trobat a Lora del Río, Sevilla.
Des de l’establiment de la societat de consum i la globalització, a occident sobretot, la religió ha anat perdent adeptes. El mercat ha fet dels béns de consum les nostres noves deïtats; telèfons, sabates, marques, inclús artistes i cantants internacionals han reemplaçat aquesta figura divina i ens hem bolcat al consum com a litúrgia. Ara, en comptes d’estampetes de la verge Maria, hi tenim Funkos Pop a les estanteries, i les oracions han quedat reemplaçades pel single del moment. Prova patent d’això és, tornant a Mongòlia, escoltar el Despacito cantat per una criatura enmig d’un mercat d’Ulaanbataar.
Una figureta Funko Pop d’Ironman La cantant Cher, també coneguda com la Deessa del Pop
RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGIA. QUIN PAPER JUGA EL CONCEPTE DE CULTURA?
Durant qualsevol procés de disseny, considero que és bastant segur concloure que la cultura i el context social del dissenyador tindran una gran influència, tant en el procés d’ideació, com en el resultat final. Som éssers subjectius, i ho som perque hem crescut i après certes normes, comportaments i coneixements des del mateix moment en què arribem al món. Hem integrat dins nostre aquestes normes de tal manera que ja no podem dissocar-les del nostre caràcter, ni tan sols percebre-les de manera autònoma. És ben clar que aquest factor influenciarà el nostre comportament a tots els nivells i la nostra manera de ser.
També en el procés de disseny (ja sigui producte, editorial, marca, etc.) però no podem considerar-ho com un desavantatge o de forma negativa, ja que forma part de la manera que tenim d’entendre el món i sense aquest tall perceptiu, no seríem qui som. Ara bé, cal tenir present que existeix, reconèixer-lo i saber actuar en conseqüència, adaptant-nos als altres, a les seves sensibilitats, però sense deixar de ser qui som.
Considero que no hem de pretendre dissenyar de forma universal o globalment. El planeta està ple de comunitats, pobles, ètnies amb diferents visions del món i de les coses, i hem vist, en les últimes dècades, en les últimes centuries, com de mica en mica, les barreres es desdibuixen i la globalització planxa totes les irregularitats culturals al seu gust, per tal de crear-se un mercat més global i homogeni. Que Coca-cola pugui fer tan sols un anunci destinat al mercat global, en comptes de fer-ne un per país, abarateix molt els costos en publicitat. Això però, ens ho explica millor, Naomi Klein al seu llibre No Logo.
Intentar salvaguardar la riquesa cultural de les nostres societats, tot i fomentant l’intercanvi i el diàleg, incrementant així l’enriquiment, hauría de ser un objectiu important per a nosaltres com a societat, i com a dissenyadors també. Per aquest motiu considero que hem de diversificar-nos, beure els uns dels altres i sobretot tenir presents tots els aspectes culturals alhora de dissenyar; conèixer el públic a qui va dirigit, saber dels seus costums, quin significat poden tenir els colors per a la comunitat a la qual ens dirigim, etc., podent així encertar en la nostra decisió com a dissenyadors tot preservant i respectant les comunitats, el seu entorn cultural, social, espiritual i mediambiental.
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES
Achon, Joan. (2014) Luces y sombras de la integración de la iconografia budista en la sociedad occidental. <https://www.budismolibre.org/docs/libros_budistas/Alonso_Barroso_Luz_y_sombras_Budismo_en_Occidente.pdf>
Acosta Rico, Fabian. (2017-2018) Las estampas y los íconos religiosos y su reinvención dentro del mercado mundial de las religiones y del esoterismo de masas. (En línia). <https://www.redalyc.org/jatsRepo/4217/421757148005/html/index.html>
Col·laboradors de Wikipèdia. Budismo tibetano (En línia). Última modificació: 09/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_tibetano>
Col·laboradors de Wikipèdia. Estatua sedente de Xiujtecuhtli. (En línia) Última modificació: 03/09/2017.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_sedente_de_Xiuhtecuhtli>
Col·laboradors de Wikipèdia. Lares (En línia). Última modificació: 21/11/2020. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Lar>
Col·laboradors de Wikipèdia. Mitologia bantu (En línia). Última modificació: 03/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_bant%C3%BA>
Donate, Enric. (04/03/2021). Budas del budismo tibetano. (En línia)
<https://www.indiautentica.com/bodhisattvas-budas-budismo-tibetanos/>
Ordoñez, Mauricio. (2019). Universo azteca (En línia).
<https://mauricioonline.tripod.com/azteca1.html>
Portal de las culturas. (01/04/2012) Que és el budismo tibetano. (En línia). <https://portaldelasculturas.wordpress.com/2012/04/01/que-es-el-budismo-tibetano/>
Werner, Alice. (1933). Myths and legends of the Bantu (En línia). <https://www.sacred-texts.com/afr/mlb/index.htm>
· Materials de l’assignatura
M’ha semblat una història genial. Certament em sembla que la simbologia de la figura recau més en l’antropologia que el seu creador ha incorporat que en la figura en sí. Em dóna la sensació que, en un objecte ja predisposat a formar part d’un àmbit més místic i espiritual com és el cas, la part antropològica és essencial.
També estic d’acord en el teu anàlisi sobre la relació entre els diferents tipus de religions: tot i que hi ha figures i formes diferents en cada una d’elles sempre simbolitzen el mateix: la creença i la fe, i cada un de nosaltres li dóna la seva significació a partir del seu propi pensament i manera de ser.
Per últim, m’agradaria reafirmar el que has dit al final sobre l’evolució del significat avui en dia. Mentre que abans tota la temàtica més espiritual era respectada i venerada d’una forma vehement, avui en dia s’ha polaritzat a objectes tant simples i bàsics com un “funko”. Em porta a pensar que potser, quan es van començar a crear les figures que representaven deïtats o posicions de culte, els creients més ferms penséssin el mateix sobre aquesta pèrdua de significació original.
Un gran text (i, pel que expliques, un gran viatge ple de riqueses culturals!)!
Visibilitat:
Públic