L’objecte seleccionat ha sigut un ventall d’una mida considerablement petit d’origen valencià. Quan tenia sis anys la meva àvia em va regalar aquest ventall en una de les seves visites al seu poble d’origen en l’època de les falles. Ella va néixer a València i el seu somni sempre ha sigut veure a la seva néta vestida de fallera. Com no va ser possible, em va portar de record, des de Serra (el seu poble natal) un ventall que em transmetés el verdader esperit d’una fallera valenciana. Per mi ha sigut sempre un objecte de col·lecció, un record sentimental molt positiu que em vincula directament amb un familiar molt important i un recordatori a haver de viure un any aquesta tradició.
Aquest ventall en concret té una mida de 23×13 cm obert i 13 cm tancat. La seva baralla és de plàstic en un color caramell obscur amb detalls artesanals daurats. El país és una tela impresa amb un retrat faller al natural i un acabat a les voreres d’encaix i punta. Les varetes presenten el mateix aspecte que la baralla i el calat forma part dels gravats daurats d’una forma molt ben integrada.
Principalment la seva funció és ajudar a proporcionar aire al voltant de la persona que l’utilitza per a alleujar i concedir una satisfacció davant de la calor. Tot i això, avui dia es considera també un complement de moda i accessori. La seva mida i materials poden variar segons el fabricant, context i estil. En aquells que aporten una major delicadesa en el seu disseny, de materials i dibuixos artístics, poden arribar a considerar-se objecte de col·lecció.
Fig. 1 “Abanico con motivos pompeyanos. Inglaterra, hacia 790” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]
El seu origen es baralla entre l’antic Egipte i la Xina, tot i això l’origen del ventall es quedaria a l’antic orient. Segons els historiadors la seva invenció va aparèixer a la festivitat de les torxes quan la princesa Kau-Si, que ocultava el seu rostre amb un antifaç, se’l va treure per ventar-se i va poder mantenir la seva intimitat mentre se sufocava de la calor. A més, s’han trobat ventall d’una mida gran i fixes a les tombes de Tutankamon. Al mateix continent, un fabricant de ventalls quan de nit es va barallar amb una ratapinyada per entrar al seu taller, va descobrir la manera de fabricar els ventalls plegables observant les seves ales. A partir d’aquí, al llarg de tota la història del món s’hi han trobat indicis i proves del fet que el ventall era un complement molt útil per a moltes civilitzacions, passant per Grècia, Roma, Japó, Portugal, Itàlia, Frància, Espanya, Mèxic, etc.
Fig. 2 ” El abanico en el antiguo Egipto” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]
Tot i que el seu origen a l’antic orient va ser el de donar aire, a la Xina i el Japó s’ha limitat a les cerimònies del te, el teatre i una part molt artística portant-lo a ser quasi inútil la seva funció principal. No obstant això a Europa es va convertir en un objecte estrany i molt car que tan sols podien accedir les dones més luxoses de la cort. A Espanya concretament, quan va arribar aquest objecte de particular forma i ús, es va seguir conservant la seva principal funció on els homes portaven un de mida petita a la butxaca i les dones portaven un de mida gran, fix o plegable, com a objecte útil, però que complementava amb la seva indumentària. València es va convertir en una de les capitals principals de la fabricació de ventalls i actualment és una de les poques comunitats espanyoles que conserven una fàbrica de ventalls com a Sevilla, on s’tulitzen per ballar les sevillanes.
Fig 3. “Abanicos el secreto de una mirada” [Licència desconeguda, Pedro Alcoitia]
Segons la seva estètica, forma, materials i disseny sempre, des del seu origen, ha sigut un objecte col·leccionable el qual desestima la seva funció, però ha sigut present en tota la seva història com a principal confort en època de calor. Tanmateix fos l’objectiu de la seva fabricació, amb el pas dels segles hi ha acabat essent considerat un objecte per a les dones, les quals van arribar a desenvolupar un llenguatge o codi que, segons la part de la cara i el cos on posicionessin el ventall, volien dir una cosa o un altre.
Fig. 4 Captura de la película “Maria Antonieta”.
També podem trobar altres simbolismes a l’Occident com a representació de les diferents fases de la lluna, a petites cultures xineses per avivar els esperits de la sala o com el que guardo jo concretament, un souvenir d’una tradició en concret.
Fig. 5 ” Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]
El ventall conté molta cultura al seu significat i història d’origen i els segles passats, però avui dia no ha perdut el seu principal objectiu que és remoure l’aire per a poder alleujar un estat d’angoixa per la calor i un altre principal objectiu com és fer d’un objecte útil una peça de col·lecció per la seva estètica i qualitat artística. Les diferents cultures (com l’Egípcia, la Xinesa, la Japonesa, l’Espanyola, la Italiana, la Portuguesa i la Mexicana, entre altres) han desenvolupat al llarg de la història un element complementari, un accessori a la indumentària per a les tradicions més antigues, un element distintiu entre reialesa o gènere i un element artístic per a attrezzos, souvenirs o cerimònies especials i tradicionals. Tot i segons la cultura, mantenir un significat especial segons el context en el qual s’obté, la seva principal funció és la mateixa per a totes les cultures que han format part de la seva evolució.
Fig. 6 Forma fixa de ventall originaria de l’orient. [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]
Bibliografia i webgrafia
Verónica Reyero (2017) ¿Antropología y diseño?- Blog Antropología 2.0, 13 enero 2017 [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/
Díaz de Rada (2012) Cultura, antropología y otras tonterías. Editorial Trotta. [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible UOC: https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3201337
Figura 1. / Arte Informando (2014) Arte, lujo y sociabilidad: la colección de abanicos de Paula Florido. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/
Figura 2. / CurioSfera (2021) Historia del abanico- Origen y lenguaje. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/
Figura 3. / Pinterest (2021) Abanicos el secreto de una mirada [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/727401777303653104/
Figura 5. / Artiamano. Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.artiamano.com/es/figuras-de-porcelana-artesanales/470-figura-de-porcelana-busto-de-fallera-con-abanico-y-peana.html
Figura 6. / Artigoo (2016) El museo del Abanico en Aldaia [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: http://artigoo.com/museo-abanico-aldaia
Wikipedia (2021) Abanico. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Abanico
Go fans go (2013) Historia ah!bonicas Capítulo 2. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/
Protocolo. Historia del abanico. Origen. Evolución. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/
Dragon Sport (2024) Abanicos, origen y utilizar marciales. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.dragonsports.eu/es/blog/10_abanicos-origen-y-utilizar-marciales
Hola Marta. Molt interessant el teu anàlisi! M’ha cridat l’atenció el teu objecte triat ja que de petita em fascinaven els ventalls, i en vaig començar a fer col·lecció. La meva àvia sempre m’en regalava de nous, de paper, de tela, de plàstic…i jo me’ls mirava amb detall. Alguns tenien uns estampats realment detallats, d’altres eren més vistosos…en definitiva, sempre ha estat un objecte amb gran impacte visual per a mi.
En el teu escrit expliques que les diferents cultures han desenvolupat un element simbòlic que s’integra paral·lelament a l’aspecte funcional del ventall, és a dir, segueix cumplint la mateixa funció a totes les cultures però a cada una se li ha donat un caire distintiu diferent, aprofitant també que aquest element és un complement a la indumentària quotidiana. Trobo que aquest és el cas de pocs objectes al llarg de la història (pocs en comparació a la totalitat d’objectes que existeixen i han existit al llarg dels anys). Objectes com els barrets, les sabates, les bosses, elements decoratius, etc. han tingut una funcionalitat bastant universal però una estètica diversa entre cultures i èpoques diferents.
Creus que això es podria aplicar a un objecte modern com ara la mascareta? Una necessitat universal que pot quedar integrada dins la identitat d’una cultura i una època determinada?
Felicitats de nou pel teu treball!
Ivi Monteys
Visibilitat:
Públic
Hola Marta! Entre tots els treballs que he vist, m’ha cridat molt l’atenció el teu en especial, ja que la familia del meu novi es d’aldaia.. la cuna del palmito! Recordo pasar temps al taller del seu tiet que fábrica palmitos , es una feina molt artesanal i seguir la tradició valenciana amb ells.. suposa per mi una experiencia molt enriquidora. Per aixo, mha semblat molt interesant l’analisis que has fet i com has detallat l’història del ventall.
Molt bona feina!
Visibilitat:
Públic