Compartir el disseny
Com he explicat en anteriors PACS, els Testigos Cristianos de Jehovà en condicions normals van 3 cops per setmana al Salón del Regne, on és reuneixen els Dimarts, dijous i dissabtes per a dur a terme diferents activitats.
En el Salón del Regne que va la meva àvia en concret, són tres grups de trenta persones.
Aquests tres grups acudeixen a un local de grans dimensions que tenen llogat amb tres grans sales per a poder assistir-hi tots a diferents hores.
La meva idea ha estat crear una aplicació mòbil per a poder fer les reunions de manera semi-presencial és a dir: Que cada un dels tres grups acudeixi un dia de la setmana de forma presencial, i les altes dos via ZOOM per a estalviar costs.
Si ho fessin així podrien llogar un local molt més petit que només necessites una gran sala d’actes.
El procés del disseny ha estat prou fàcil a partir de l’idea principal.
En primer lloc, he creat un logotip per a l’APP.
Seguidament he pensat en la forma en què seria més útil organitzar el calendari: En la congregació de la meva àvia, són tres grups de trenta persones cada un.
Els he anomenat grup A, B i C i he fet quadrar el calendari mensual de forma que tots puguin accedir a una reunió presencial a la setmana per a poder seguir tenint contacte amb els membres de la comunitat i a l’hora estalviar en costs.
L’aplicació els avisarà mensualment dels dies que és faran les reunions presencials i dels dies que serà via ZOOM.
Serà de forma molt senzilla i fàcil de consultar, ja que en la comunitat, prop del 35% dels membres són majors de seixanta anys.
La funcionalitat d’aquest projecte és poder estalviar mensualment els costs que comporta tenir un local tan gran i també a seguir mantenint la idea del mínim contacte amb tantes persones.
La forma en què organitzaria als grups A, B i C seria la següent:
Les reunions sempre han sigut dilluns, dijous i dissabte.
Grup A: Setmana 1 (dimarts presencial i dijous i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 4 ( dimarts presencial, dijous ZOOM, dissabte ZOOM)
Grup B: Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous Presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte Presencial)
Setmana 3 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous presencial, dissabte ZOOM)
Grup C: Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 2 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM, dissabte Presencial)
Les necessitats culturals que aborda aquest disseny es poder facilitar la vida a la gent gran de la comunitat a l’hora de vetllar per la seguretat i també que puguin mantenir contacte amb els altres membres un cop per setmana de forma presencial.
He utilitzat una presentació senzilla i fàcil d’interpretar per a què tots els membres ho puguin entendre de seguida.
He fet servir Prezi que és estil PowerPoint, però pots passar l’enllaç URL a qualsevol persona.
He decidit de fer-ho així per a poder posar-me en contacte amb la meva àvia, passar-li l’URL per WhatsApp i perquè així es pugui fer arribar a tothom de forma fàcil i mitjançant WhatsApp que avui en dia tots ho fem servir.
Aquí deixo l’ enllaç a la presentació del meu disseny: https://prezi.com/view/Loe3s3gjiUFXk3L50D6J/
Bibiliiografia:
https://prezi.com/
http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820
https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/
Etnografia pel disseny
Presentació
Seguint les instruccions de la present activitat el repte proposat consisteix en “posar en pràctica el treball de camp planificat en la PAC anterior”. Això implica, dur a terme una petita recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada tot utilitzant KIT de camp elaborat.
Part d’aquest treball de camp ja l’havia realitzat i en aquest sentit l’objectiu del meu treball consisteix a fer una ampliació més exhaustiva que em permetrà analitzar i definir determinats aspectes de la comunitat triada des d’un punt de vista antropològic i etnogràfic.
La comunitat triada
La comunitat triada va ser la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. Tal com ja vaig indicar en l’activitat anterior la meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers aquesta comunitat.
El Kit de camp, elaboració i aplicació
El KIT de camp elaborat, seguint les instruccions de la proposta anterior, va estar compost pel conjunt d’eines que em varen permetre aproximar-me, observar, escoltar i comprendre la comunitat triada.
En aquest sentit i mediatitzat per l’afectació de la pandèmia el meu KIT de camp va contemplar d’una banda la recerca presencial mitjançant observació participativa i empàtica “en diferit”. Aquesta va consistir així en una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 mitjançant una recopilació ordenada de les meves experiències en aquesta comunitat.
Aquesta recopilació va contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…
També va ser essencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa, així com
la valoració de la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.
Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es varen basar així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjançant fotografies i gravacions en vídeo.
D’altra banda el meu KIT de camp -davant la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres- també va contemplar la recerca virtual.
Aquesta recerca va contemplar d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altra la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
En contactar amb alguns membres de la colla vaig ser informat de la suspensió temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien encara la inactivitat social del grup.
Ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques
En aquesta activitat l’ampliació de la meva recerca etnogràfica ha consistit en la realització d’ entrevistes semiestructurades a deu membres actuals de la colla.
En aquest sentit i seguint les instruccions facilitades en el document pdf Metodologia: entrevista, les entrevistes etnogràfiques realitzades han intentat fer servir un toc “amistós”.
Després de l’explicació inicial de l’objectiu de l’entrevista s’han formulat unes preguntes descriptives, estructurals i de contrast, les respostes de les quals han estat anotades de forma ordenada. Les preguntes formulades han estat clares i curtes i de resposta oberta:
– Quan vas inscriure’t a la colla castellera?
– Què et va motivar a inscriure’t a la colla?
– Què és allò que t’agrada més de participar en la colla?
– Quines millores -si es que es requereixen- introduiries en la colla?
– Quina creus que serà la teva relació amb el món casteller quan acabis
els estudis i deixis la colla?
De forma paral·lela s’han introduït dues preguntes vinculades a un possible gir de la colla vers una política compromesa amb la inclusivitat:
– Com creus que una persona amb minusvàlua física o psíquica pot participar en el mon casteller?
– Com creus que la colla Els Bergants de Terrassa pot col·laborar en la inclusivitat d’aquestes persones?
Donades les circumstàncies associades al COVID, aquestes entrevistes han estat realitzades online mitjançant videotrucades.
Les respostes de les entrevistes així com les observacions i impressions han estat anotades al meu quadern de camp.
Tal com se’ns ha indicat en la proposta de l’activitat l’objectiu d’aquestes entrevistes ha consistit a investigar “quines són les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais del seu entorn, per poder explorar les seves necessitats de cara a poder- los proposar un disseny tenint en compte les seves visions, problemàtiques, necessitats, desitjos o expectatives”.
Anàlisi dels resultats mitjançant ús de preguntes guia
Seguint les instruccions de la proposta l’anàlisi del resultats obtinguts a partir del meu treball de camp requereix de la formulació d’unes preguntes guia:
Com vas establir contacte amb la comunitat? Quines eines has utilitzat per a obtenir registres i informació? Quins han estat les dificultats? Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació i presència a la comunitat? Sents que la teva presència ha pertorbat la comunitat? Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? Si és així, com? Quines han estat les coses que t’han cridat l’atenció? Com conviu la comunitat amb l’entorn material que l’envolta? Hi ha algun objecte o espai que destaqui en la comunitat? Quines són les pràctiques associades a aquest objecte o espai? Quines dimensions culturals o funcions simbòliques has descobert? Has detectat conflictes o problemàtiques concretes?
A continuació intento embastar les respostes a aquestes preguntes per tal d’analitzar els resultats del treball de camp.
Tal com ja ha estat reiteradament comentat el primer contacte amb la comunitat Colla castellera universitària Els Bergants de Terrassa va coincidir durant els meus anys d’estudi a l’ESCAC (2015-2019). Aquesta activitat m’ha permès recuperar el contacte amb alguns dels seus membres, encara que hagi estat de forma virtual.
Les eines que he utilitzat per a obtenir registres i informació també han estat referenciades línies abans – observació participativa i empàtica “en diferit”, el contacte online amb membres actuals de la colla castellera, ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques…-
Les dificultats per obtenir la informació s’han vinculat a les circumstàncies sociosanitàries associades a la pandèmia, que m’han forçat a realitzar la meva recerca de forma virtual. El coneixement previ dels membres de la comunitat i el caràcter de les preguntes formulades no han provocat dilemes ètics en la meva aproximació a aquesta.
En aquest sentit la meva presència –tot i el seu caràcter virtual- no ha pertorbat la comunitat. La comunitat per sí mateixa no m’ha afectat personalment. El que tal vegada m’ha afectat és el comprovar que la seva activitat ha estat gairebé totalment suprimida a causa de la pandèmia.
El meu grau d’empatia amb els membres de la comunitat em dificulta distingir conflictes o problemàtiques concretes. L’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla evidencia la dimensió social de la mateixa.
Les dues preguntes associades a la possible política d’inclusivitat en el món casteller han ofert respostes diverses que en la mesura que s’han formulat de forma hipotètica ofereixen una actitud integradora per part dels membres de la comunitat.
Conclusions
El present treball ha reiterat aspectes referenciats en l’activitat anterior. L’ampliació del treball de camp mitjançant entrevistes etnogràfiques semiestructurades i amb respostes obertes ha facilitat l’obtenció d’uns resultats que després han pogut ser sistematitzats mitjançant la utilització d’unes preguntes guia. El fet que el bon funcionament de la comunitat Colla Castellera dels Bergants de Terrassa i l’absència de conflictes o problemàtiques concretes m’ha animat a ampliar la meva recerca sobre la possible aplicació d’uns paràmetres d’inclusivitat a aquesta comunitat.
Bibliografia / webgrafia
Article d’El País ¿Me entrevistas o me quieres? Veureu que s’exposen fórmules i estratègies emprades per periodistes reconeguts per enfrontar-se a una entrevista.
Pdf on us he recollit les principals tipologies d’entrevistes, característiques, fases i alguns consells.
Article de l’antropòleg valencià Ricardo Sanmartín sobre l’entrevista en el treball de camp.
Video de l’antropòleg i professor de la UNED Ángel Díaz de Rada sobre la incidència de l’ètica de l’antropòleg en el treball de camp. Un aspecte molt rellevant en aquest punt de la PAC3.
Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/
Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa
Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.04.2021
Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.04.2021 de
Castellers de la il·lusió, consultat el 08.05.2021 de
http://castellersillusio.simplesite.com/
Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 08.05.2021 de
Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma
Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 10.05.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/
Definir la comunitat
Definir la comunitat
El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.
Sistema organitzatiu
Dins l’organització no hi ha cap persona per sobre dels altres ja que totes les decisions es prenen de forma assembleària amb els socis, que solen ser totes les persones que paguen la quota d’afiliats a l’entitat. Tot i això l’Oriol Baccaro és el cap de la colla, i el que acaba comunicant les decisions preses, etc.
Per què els diables de Cornellà?
La meva elecció és deguda al fet que jo mateix he estat involucrat en aquesta colla anys anteriors, i actualment mantenim una relació “laboral” on els ajudo a crear els dissenys dels posts d’Instagram i altres publicacions com cartells, etc. Per tant tinc accés a parlar i discutir amb tots els membres i l’equip que dirigeix l’entitat.
Objectius
- Projectes i objectius de futur
- Evolució des de la fundació fins l’actualitat
- Per què treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres aspectes i activitats
- Captació i membresia (Feina de captació de nous membres)
- Analitzar com treballa aquesta comunitat / entitat. Tant culturalment com en àmbits socials
Kit de camp
ETNOGRAFIA: QUÈ ÉS I QUINES TÈCNIQUES UTILITZA
Segons Guber, l’etnografia és una pràctica de coneixement que busca comprendre els fenòmens socials des de la perspectiva dels seus membres nascuda dins un context molt similar a l’actual al segle XIX, com a conseqüència d’una cada cop més creixent globalització.
En altres paraules, l’etnografia es pot considerar tot aquell estudi que es centra en els grups i comunitats de persones, així com les seves pràctiques culturals.
Per poder comprendre correctament una comunitat des de dins, s’han de deixar de banda tots els prejudicis i centrar-nos en tot allò que realitzin en primera persona. L’etnografia ens permet també ser subjectius i deixar portar-nos per les sensacions i impressions que ens generi tot allò que estem observant, ja què d’aquesta manera podrem arribar a comprendre les diferents cultures, marcada en tot moment per la relació d’influència que es generi amb els altres subjectes dins la comunitat.
KIT DE CAMP
El KIT de camp que caldrà per realitzar l’estudi etnogràfic serà el següent:
- Prismàtics integradors: Prismàtics que permeten realitzar una bona observació contextual de les activitats realitzades.
- Enregistradora d’alt abast: Enregistradora que assegurarà una participació activa dins les activitats.
- Bloc de notes: Amb ell, serà possible anotar l’activitat que s’observi de manera fragmentada utilitzant el mètode subjecte i objecte, fixant-se sobretot en les expressions i gestos dels integrants, el punt de vista de cadascú i la relació amb els elements que els envolten (si n’hi ha).
- Brúixola detectora de persones: Aquesta brúixola permetrà trobar i definir els user persona o arquetips que conformaran l’activitat realitzada.
- Mapa orientador: Mapa especial que guiarà dins l’activitat i permetrà captar les seqüències d’accions que duguin a terme els usuaris, en combinació amb el bloc de notes i les ulleres integradores, també és podrà fer un seguiment del que senten dins de cada pas (mètode User Journey).
- Micròfon empàtic: Per últim, aquesta eina permetrà realitzar entrevistes un cop s’hagin plantejat certes qüestions en conseqüència al que es pugui observar amb la resta d’elements.
UTILITZACIÓ DEL KIT PER A LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ PER LA RECERCA
Un cop la motxilla estigui carregada de tots els elements llistats anteriorment, serà el moment d’anar al camp a realitzar l’estudi etnogràfic. Primerament, s’utilitzaran els prismàtics integradors per poder observar de manera acurada les activitats que realitzin dins la comunitat, sense participar encara, només observant la dinàmica de les persones. Quan sigui el moment adient, s’agafarà l’enregistradora i es començarà a fer una participació activa, si és possible i es té el permís corresponent es gravarà aquest procés per poder consultar-lo posteriorment si s’escairés. Amb el bloc de notes, s’aniria anotant tot el que s’observés que pugui ser relevant, parant especial atenció a les expressions i gestos dels membres segons la dinàmica de la conversa. Seguidament, amb l’ajuda de la brúixola, es passaria a fer una petita fitxa de cadascun dels integrants (amb el permís corresponent) i de l’entorn, ocasió per entrar en profunditat amb cadascun dels membres de manera més individual i aprofitant la tasca per aprofundir en les relacions personals entre l’etnògrafa i els membres de la comunitat un per un. Posteriorment, arribaria el moment d’elaborar un seguit de preguntes i fer les entrevistes corresponents. Un cop arribat a aquest punt, s’utilitzaria el mapa i, amb la informació recopilada anteriorment es passaria a elaborar els User Journeys com a fitxa conclusiva, intentant unir tots els punts anteriors dins aquest element.
BIBLIOGRAFIA
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., i Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social [en línia]. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf. Data de consulta: març de 2021.
Col·laboradors de Wikipedia. (2021, 14 març). Etnografía. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Etnograf%C3%ADa
Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis [en línia]. https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204. Data de consulta: març de 2021.
Els mons del laberint, El camí zen de l’etnografia. Un “joc” interactiu per saber de qué va l’etnografia [en línia]. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/. Data de consulta: març de 2021.
Guber, R. (2019). La etnografía: Método, campo y reflexividad (Mínima). Siglo XXI Editores.
Marín, M. (2010). Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta. Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, (13), 0001-16.
UOC. (s. d.). Design Toolkit. Design Toolkit. Recuperat abril de 2021, de http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/
Obrir el disseny a la comunitat PAC2– FASE 2
AquesT será el meu KIT DE CAMP
L’he basat en les tecnoligìes que utilitzaré com diferents aplicacions:
WhatsApp, ZOOM.
També faré trucades, prepararé una entrevista amb preguntes fàcils i que no puguin incomodar gaire a ningú, etc…
Observaré, escoltaré, participaré…
a) Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza.
La investigació etnogràfica ve del grec << ethos que significa; poble, tribu i de la paraula grapho; escriure>>.
És una tècnica que es dedica a l’estudi de les persones i cultures. Observant les pràctiques culturals dels grups socials permetent participar en ells.
La finalitat de poder participar en aquestes pràctiques és poder conéixer el comportament d’aquests grups socials mitjançant una observació directa.
Les tècniques utilitzades en l’etnografia són:
· estudi directe de les persones o grups.
· observació participant.
· entrevistes.
· conèixer el seu comportament.
· treball de camp.
· observar accions i comportaments.
b) Com s’adapta el KIT al teu camp i a les teves inquietuds o preguntes de recerca.
El meu KIT DE CAMP s’adapta sobretot a la situació pandèmica que ens trobem tots actualment (si no ho podria haver fet quasi tot presencial pel fet que em baso en un membre de la meva família al que podria accedir amb facilitat si no fos perquè viu a Barcelona i té una edat i no vull posar-la en risc).
Per poder posar-me en contacte amb la meva àvia utilitzare: WhatsApp, faré trucades i sobretot videotrucades a través de l’aplicació ZOOM.
L’aplicació per a videotrucades també em permetrà accedir a una de les reunions setmanals que fan aquests membres d’aquest moviment Cristià (en circumstàncies normals són presencials en el que ells anomenen “congregació”, un lloc on es reuneixen cada setmana) i així poder observar com s’organitzen per fer-les, la participació que hi tenen i les reaccions respecte a què jo m’hi trobi allà entre ells. Solen ser videotrucades d’unes 30 persones aproximadament.
c) Com ho utilitzaràs per a la recollida d’informació per a la teva recerca.
Com he comentat en el punt b, faré videotrucades.
La que més m‘intriga és la de la “reunió”, ja que aquesta em permetrà prendre moltes notes, observar a vàries persones a la vegada. Dades que juntament amb la recerca bibliogràfica, entrevistes a la meva àvia, la meva mare que és exmembre m’ajudarà a organitzar tot el que he observat per a després plasmar-ho en el meu treball.
Nota personal:
Tinc moltes expectatives envers aquest treball, ja que crec que puc treure moltes conclusions i arribar a entendre molts comportaments que en infinites ocasions no he entès d’aquesta part de la meva família.
Crec que em servirà per a poder posar-me en la pell dels altres i a no jutjar abans d’entendre realment.
Del perquè?, del quan?, el com?Bibiliiografia:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://www.ugr.es/~pwlac/G22_25Walter_Alberto_Calzato.html
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York.
1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York.
1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York.
2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820
https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/
OBRIR EL DISSENY A LA COMUNITAT
PAC 2- FASE1
El col·lectiu que he triat és un moviment cristià independent anomenat Los testigos cristianos de Jehovà, creat per Charles Taze Russell (futur economista) a principis del s. XX.
Un dels arguments clau per a la seva forma d’actuar i predicar, és la destrucció del món tal com el coneixem a través del que denominen “ARMAGEDÓN“ o “lucha de diós contra Satanás y los malvados“.
I aquells que no formin part d’aquest col·lectiu, seran destruïts per un cataclisme que inclourà aigua i foc.
D’aquí que intentin arribar a la majoria de gent per introduir-los dins la comunitat.
Per fer-ho utilitzen diferents mètodes:
1) Repartint dos tipus de revistes: ¡Despertad! (Promou com fer front als problemes del dia a dia i com establir un “nou món”) i Atalaya (assenyala relació entre les profecies Bíbliques i els successos actuals)
2) Difundint la seva paraula a través de paradetes al carrer.
3) Anant a picar a la gent a les seves cases o el que ells denominen “Predicar” (a causa de les circumstàncies actuals ho han hagut d’anul·lar temporalment).
L’objecte que millor els pot definir és la seva versió traduïda de La Bíblia, anomenada “Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras“, que en alguns aspectes no coincideix amb la idea d’altres cristians, derivant així en posar en dubte la interpretació tradicional cristiana.
La raó per a la qual he triat aquesta comunitat és perquè tinc un familiar que hi forma part, per tant puc accedir a través de la meva àvia.
I també per a les conseqüències que aquesta decisió d’ells ha comportat en la meva vida ja que mai he pogut celebrar Nadal, ni el meu aniversari (ni els seus) amb ells.
Expectatives de cara al camp de treball:
-Els seus punts de vista en vers el “Nou món” i el que està per venir.
-Les normes que tenen dins la comunitat.
-La forma en què s’organitzen i on es troba la seva central a Espanya.
-Contrarestar opinions d’un membre que forma part d’aquest moviment cristià i un EXmembre.
Bibliografìa:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://diariosalud.online/
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York.
1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York.
1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York.
2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.
http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820
https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/
Filferro
Vinculació, valors i emocions
No tenia molt clar quin objecte triar, ja que, quan pensava en un, ja intentava anar desenvolupant les matèries que demana el repte i no ho acabava de veure clar, per tant, he decidit triar un objecte molt bàsic, i que té un gran valor per jo, però que a més, mai m’hi hagi aturat a pensar sobre el disseny, impacte cultural, ni altres tipus de característiques més enllà d’utilitzar-ho.
El filferro té un gran valor per jo, ja que és un dels grans pilars de l’art que vull dedicar-hi la meva vida, l’animació Stop-Motion. Sovint es fa servir filferro (generalment d’alumini o coure, a causa de la seva mal·leabilitat) per a crear els ninots els quals llavors són animats fotograma a fotograma manipulant el ninot i fent-hi fotos.
Record fer el meu primer ninot, observant alguns vídeos de YouTube. No vaig fer servir el tipus més adequat de filferro, ni la millor estructura, però va ser la meva primera passa dins aquest món, i això em posa molt content, i ho segueix fent, ja que, malgrat a mesura que et vas professionalitzant i entres a la indústria, sovint es fan servir estructures amb mecanismes d’acer més complexes, però així com el pintor més gran del món pot dibuixar amb llapis, sempre es podrà animar amb filferro.
Característiques formals i funcionals
El filferro és un cilindre que pot estar fet de diferents tipus de metalls i que pot variar de diàmetre (depenent de la funcionalitat que se li vulgui donar). La funcionalitat del filferro és molt àmplia, és com un llistó de fusta, el pots cremar, fer servir de pota de cadira, pots tallar-lo, etc. doncs amb el filferro passa el mateix, és un fil de metall al qual li pots donar forma i fer servir per a una varietat molt gran de funcions.
Cada tipus de metall dóna al filferro unes característiques que li permeten complir millor unes funcions que altres, com per exemple l’acer és més resistent, l’alumini és més mal·leable i el coure és més conductor de corrent. Sol ser del color pur i real del metall del qual està fet, però sovint el podem trobar de colors per a complir funcionalitats relacionades amb l’àmbit artístic.
El filferro no respon a cap necessitat universal en concrets, és un d’aquests materials que poden resoldre una gran varietat de problemes, a causa de totes les seves possibilitats i naturalesa versàtil.
Es podria dir que socialment el filferro té una connotació negativa, a causa de aquesta aura artificial i separadora que té. Com per exemple el filferro d’arç, el qual té unes connotacions socials i culturals molt negatives tant l’en passat com en el present.
Si ens centrem en les dimensions culturals del filferro, ens podem remuntar a molt temps enrere on veurem com aquest objecte es va anar definint i obtenint més i més funcions al llarg de la història. Des de filferros de llautó de fa més de dos mil anys, passant per aplicacions científiques com pot ser una bobina de coure per a investigar l’electricitat, com un filferro d’arç dins el que és bèl·lic, com l’esquelet dels ninots d’animació stop-motion per a l’àmbit artístic.
Diria que les funcions simbòliques són bastant disperses, podent fins i tot estar molt relacionades amb les dimensions culturals. Malgrat totes les seves funcionalitats, la gran majoria d’aquestes passen desapercebudes, però al filferro l’envolta el simbolisme de guerra, indústria, etc., això és degut al filferro d’arç, moltes trampes de caça estan fetes amb filferro, és un residu que podem trobar a vegades al camp, etc.
Disseny i Antropologia
L’antropologia cerca les diferències i les semblances, els hàbits i tradicions per a captar les necessitats i problemes, donant lloc a invencions i objectes que cerquen donar una resposta. Els humans creen objectes per i per a altres, el que provoca que mitjançant els diferents punts de vista de diferents usuaris i a través de la utilització i la reutilització la finalitat d’alguns objectes vagi variant al llarg del temps per a complir funcionalitats per a les que no estaien dissenyats. I que hi ha més representatiu de la cultura que veure com un mateix objecte és interpretat i utilitzat de diferents formes?
Webgrafia
Colaboradors de Wikipedia (2020, 8 d’agost) Wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Alambre
Colaboradors de Química.es (1997-2021) Química.es:
https://www.quimica.es/enciclopedia/Alambre.html
Tim Harford (2017, 2 de juriol) Article “Como el alambre de púas cambió al propiedad privada” a BBC News:
https://www.bbc.com/mundo/noticias-40446860
L’Antropologia en el disseny
L’ESTATUA DEL MONJO
VINCULACIÓ AMB L’OBECTE.
A QUINES EMOCIONS APEL·LA?
Aquesta figura és un tresor descobert a les afores d’un centre d’spa al bell mig de Mongòlia, prop de Karakorum. Potser ni tan sols és un tresor i simplement són les ganes de trobar misticitat a les coses les que me la fan veure amb aquests ulls entusiastes, tanmateix, així és com la vam considerar quan la vam recollir de terra, on jaia camuflada entre la pols de la carretera veïna.
La primera impressió que va assaltar-nos, va ser la d’estar profanant alguna cosa sagrada i antiga, com si estiguéssim subjectant alguna cosa de la qual ni tan sols teníem el dret de conèixer. És per això que, abans de decidir que en faríem, vam anar a demanar al nostre guia mongol, en Puxi, com nosaltres li dèiem, quina era la naturalesa de l’objecte que havíem trobat. Entre cops de mà, gestos i un poc d’anglès, ens va fer entendre que allò no valia res, que era una espècie de monjo o ninot de fusta i que podíem conservar-lo.
Aquesta figura sempre em fa reviure aquell viatge tan preuat que vam fer travessant Rússia i Mongòlia. Em transporta, gràcies al record, a l’estepa i al desert del Gobi, em trasllada al llarg viatge en Transsiberià, on els vagons es transformaven durant varis dies en una gran habitació de colònies. I el més important, em fa reviure la sensació de llibertat i descoberta que vam experimentar durant aquell més, l’excitació de llevar-se en un paratge nou cada dia, descobrir noves gents, i respirar perfums que quedaran enregistrats a la memòria. L’emoció d’aprendre noves coses cada dia, la satisfacció d’aconseguir comunicar amb les mans una idea, o els riures, fruits de bromes que també funcionen a l’altra punta del món.
Hongorin Els, desert del Gobi. Imatge de Buda, al monasteri Erdene Zuu de Karakorum.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS
El monjo que vam trobar és de fusta, d’uns deu centímetres d’altura. Té diferents esquerdes i és molt lleuger. El tall no és perfecte, ni simètric i no sembla concebut com una peça per a vendre, ni tampoc sembla que la persona que va oblidar-la en aquell solar, l’hagués comprat a cap lloc, sinó que sembla confeccionada com a passatemps. La figura no està envernissada ni molt ben detallada; no té faccions a la cara i les formes del cos són molt esquematitzades i simples.
La relacionem amb un monjo perque les seves mans estan juntes pels palmells al nivell del pit. De fet, aquesta és la màxima expressivitat de la figura, i el factor que ens diu més coses sobre el seu significat.
Aquesta posició tan simple i, a la vegada, tan mística i espiritual, ens acosta a la teoria que la figura és més aviat d’origen religiós que no pas lúdic.
Fotografies de l’estatueta trobada a Karakorum
A QUINES NECESSITATS RESPON?
La necessitat a la qual respon una figura d’aquestes característiques és a la d’apropar-nos al món espiritual, de protecció, tot i que una altra de les funcions, podria ser l’estètica. Es relaciona amb pràctiques com la plegaria i, en el cas més específic del budisme tibetà, amb la meditació. I és que la majoria de la població de Mongòlia practica aquesta branca del budisme.
Com en totes les religions “politeistes”, hi trobem diverses figures espirituals que responen a diferents inquietuds o que intervenen en diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat. Per exemple, per als hindús, Vixnu és el creador i Sarasvati és la deessa de la saviesa, així que, a continuació, intentarem esbrinar si la posició o característiques de la nostra estatueta ens permet saber de quina figura religiosa es tracta.
Dona budista tibetana pregant.
RELACIÓ ENTRE LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS I LA SEVA DIMENSIÓ CULTURAL
En el budisme hi trobem, a part de Buda Gautama, el fundador de la fe, d’altres budes que han arribat a l’estat de màxima il·luminació i s’anomenen bodhisattva, cada un representant un atribut positiu de l’ésser humà. El bodhisattva de la compassió és Avalokiteshvara, el del poder Vajrapani i el de la consciència Akshobhya, per exemple. Aquests poden distingir-se gràcies als artefactes que els acompanyen o a la posició de les seves mans, postures també anomenades mudras.
La nostra figura es troba fent la mudra de l’Atmanjali, la més comuna, i és el símbol de l’oració. És tan genèricí que no podem determinar si aquesta escultura representa algun buda concret.
Vajrapani Avalokiteshvara
ALTRES CONTEXTOS CULTURALS I HISTÒRICS
Pel que podem deduir gràcies a les seves característiques formals, aquesta estampa seria d’ús personal i privat. Una icona de caire domèstic que complia aquestes funcions religioses en un entorn privat.
Per últim si analitzem les circumstàncies en les que va ser trobat, podrem deduir que no és un objecte de valor (en el sentit tradicional de la paraula), ja que la persona a la qual pertanyia, no va trobar necessari tornar enrere a recuperar-lo, i el més important, de tots els turistes i gent local que van passar pel seu costat, no va cridar l’atenció a ningú.
Veiem doncs que la funció espiritual de caire privat de la figura, s’assimila molt amb la de les figuretes de la Verge que podem trobar avui en dia, o per exemple, les representacions també domèstiques de Xiva, que exposen els hindus a les seves llars. Per afegir més exemples, en les religions africanes Yoruba o en la mitologia Bantú, les representacions de deïtats en forma d’estatueta també són comunes, com per exemple de Nzambi, el deu suprem, també són comuns.
Estatua domèstica de Xiva Representació de Nzambi
Aquestes són només algunes de les similituds amb les religions vigents avui en dia, en les quals la funció de la figura divina, és gairebé sempre de protecció de la llar i com a icona d’oració. Ara bé, si ens fixem en civilitzacions del passat, hi trobem les representacions divines més famoses de totes, els lars romans, deus domèstics que protegien la llar, les terres i els encreuaments de camins, però també eren un objecte d’oració i se’ls hi feien ofrenes. Els asteques, abans de l’arribada dels europeus i de la prohibició dels seus costums i llengües, també representaven les seves divinitats, sovint tallades en pedra i d’una mida més gran, però quan eren de caràcter domèstic, ho fèien amb terrissa.
Per tan, com veiem, aquest tipus d’artefactes han estat molt presents arreu del món i des de l’aparició de les primeres civilitzacions. A banda dels espais d’oració públics, la gent tenia i té, representacions de les deitats a les llars per incrementar aquetsa sensació de protecció i la proximitat amb aquests éssers divins.
L’estatua asseguda de Xiuhtecuhtli Figura d’un lar romà, trobat a Lora del Río, Sevilla.
Des de l’establiment de la societat de consum i la globalització, a occident sobretot, la religió ha anat perdent adeptes. El mercat ha fet dels béns de consum les nostres noves deïtats; telèfons, sabates, marques, inclús artistes i cantants internacionals han reemplaçat aquesta figura divina i ens hem bolcat al consum com a litúrgia. Ara, en comptes d’estampetes de la verge Maria, hi tenim Funkos Pop a les estanteries, i les oracions han quedat reemplaçades pel single del moment. Prova patent d’això és, tornant a Mongòlia, escoltar el Despacito cantat per una criatura enmig d’un mercat d’Ulaanbataar.
Una figureta Funko Pop d’Ironman La cantant Cher, també coneguda com la Deessa del Pop
RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGIA. QUIN PAPER JUGA EL CONCEPTE DE CULTURA?
Durant qualsevol procés de disseny, considero que és bastant segur concloure que la cultura i el context social del dissenyador tindran una gran influència, tant en el procés d’ideació, com en el resultat final. Som éssers subjectius, i ho som perque hem crescut i après certes normes, comportaments i coneixements des del mateix moment en què arribem al món. Hem integrat dins nostre aquestes normes de tal manera que ja no podem dissocar-les del nostre caràcter, ni tan sols percebre-les de manera autònoma. És ben clar que aquest factor influenciarà el nostre comportament a tots els nivells i la nostra manera de ser.
També en el procés de disseny (ja sigui producte, editorial, marca, etc.) però no podem considerar-ho com un desavantatge o de forma negativa, ja que forma part de la manera que tenim d’entendre el món i sense aquest tall perceptiu, no seríem qui som. Ara bé, cal tenir present que existeix, reconèixer-lo i saber actuar en conseqüència, adaptant-nos als altres, a les seves sensibilitats, però sense deixar de ser qui som.
Considero que no hem de pretendre dissenyar de forma universal o globalment. El planeta està ple de comunitats, pobles, ètnies amb diferents visions del món i de les coses, i hem vist, en les últimes dècades, en les últimes centuries, com de mica en mica, les barreres es desdibuixen i la globalització planxa totes les irregularitats culturals al seu gust, per tal de crear-se un mercat més global i homogeni. Que Coca-cola pugui fer tan sols un anunci destinat al mercat global, en comptes de fer-ne un per país, abarateix molt els costos en publicitat. Això però, ens ho explica millor, Naomi Klein al seu llibre No Logo.
Intentar salvaguardar la riquesa cultural de les nostres societats, tot i fomentant l’intercanvi i el diàleg, incrementant així l’enriquiment, hauría de ser un objectiu important per a nosaltres com a societat, i com a dissenyadors també. Per aquest motiu considero que hem de diversificar-nos, beure els uns dels altres i sobretot tenir presents tots els aspectes culturals alhora de dissenyar; conèixer el públic a qui va dirigit, saber dels seus costums, quin significat poden tenir els colors per a la comunitat a la qual ens dirigim, etc., podent així encertar en la nostra decisió com a dissenyadors tot preservant i respectant les comunitats, el seu entorn cultural, social, espiritual i mediambiental.
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES
Achon, Joan. (2014) Luces y sombras de la integración de la iconografia budista en la sociedad occidental. <https://www.budismolibre.org/docs/libros_budistas/Alonso_Barroso_Luz_y_sombras_Budismo_en_Occidente.pdf>
Acosta Rico, Fabian. (2017-2018) Las estampas y los íconos religiosos y su reinvención dentro del mercado mundial de las religiones y del esoterismo de masas. (En línia). <https://www.redalyc.org/jatsRepo/4217/421757148005/html/index.html>
Col·laboradors de Wikipèdia. Budismo tibetano (En línia). Última modificació: 09/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_tibetano>
Col·laboradors de Wikipèdia. Estatua sedente de Xiujtecuhtli. (En línia) Última modificació: 03/09/2017.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_sedente_de_Xiuhtecuhtli>
Col·laboradors de Wikipèdia. Lares (En línia). Última modificació: 21/11/2020. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Lar>
Col·laboradors de Wikipèdia. Mitologia bantu (En línia). Última modificació: 03/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_bant%C3%BA>
Donate, Enric. (04/03/2021). Budas del budismo tibetano. (En línia)
<https://www.indiautentica.com/bodhisattvas-budas-budismo-tibetanos/>
Ordoñez, Mauricio. (2019). Universo azteca (En línia).
<https://mauricioonline.tripod.com/azteca1.html>
Portal de las culturas. (01/04/2012) Que és el budismo tibetano. (En línia). <https://portaldelasculturas.wordpress.com/2012/04/01/que-es-el-budismo-tibetano/>
Werner, Alice. (1933). Myths and legends of the Bantu (En línia). <https://www.sacred-texts.com/afr/mlb/index.htm>
· Materials de l’assignatura
Antropologia del disseny: el telèfon
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY: EL TELÈFON
Una exploració de la vida social i els significats culturals dels objectes. L’antropologia ens proposa mirar els objectes i la pràctica del disseny en el seu context social i cultural, com a part d’una forma de vida humana. La reflexió sobre l’objecte, en aquest cas, el telèfon, es farà a través d’un anàlisi cultural i la història personal.
Telèfon: del grec tele “distància/lluny” i phonos “so”, un aparell de telecomunicació que permet codificar i transmetre sons a distància mitjançant senyals elèctrics.
CRONOLOGIA DEL TELÈFON
1854 – Invenció del telèfon per l’italià Antonio Meucci.
Va connectar la seva oficina amb el seu dormitori i
així poder parlar amb la seva dona, la qual es trobava
immobilitzada per una malaltia.
1940 – Ús civil de la tecnologia telefònica
1973 – Primera trucada sense fils, l’ingenier de telecomunicacions
Martin Cooper introdueix el model
Motorola DynaTac 8000X
1980 – Primera generació de telèfons portàtils (1G)
1990 – Millora de les comunicacions mòbils (2G) i
digitalització de les comunicacions (GSM)
2000 – Primer smartphone: Ericsson R380. Les funcions
d’un ordinador i nou programari es fusionen.
2007 – Introducció de la pantalla tàctil i la connexió
a internet amb el primer Iphone, per Steve Jobs.
PRÀCTIQUES SOCIALS
El telèfon ha estat concebut, des de la seva invenció l’any 1854, com a eina de comunicació entre dos punts distants. Bé connectats, o bé, sense fils. La seva evolució tecnològica ha permès la seva evolució morfològica, material i la incorporació de funcions amb les quals, la trucada o el missatge, passen a un segon pla de prestacions.
Característiques físiques:
En els seus inicis, el telèfon es va compondre d’elements i materials pesats. Les dimensions assolien mesures similars a les d’un cofre i els metalls pesats construien un cos impossible de transportar. Actualment, gràcies a l’evolució de les tècniques de fabricació, els nous materials i la tecnologia incorporada, el cos d’un telèfon no és superior al tamany de la mà. La seva lleugeresa (140-170g) i el seu disseny ergonòmic faciliten el seu ús i transport. La nova normalitat del s.XXI ha assolit una usabilitat estesa globalment, el número de telèfons existents (2021) excedeix la població mundial en un 3%.
Tot i que existeixen 20 marques diferents que lideren el mercat i uns gairebé 15.000 models de telèfons, el disseny més comú es constitueix per colors foscos o neutres amb una geometria de prisme pla.
Funcions i utilitats:
Més enllà de la funció comunicativa, la trucada, la tecnologia ha incorporat infinitat de prestacions a aquest objecte tant extens:
– Comunicació (en el seu sentit més ampli)
– Entreteniment i oci: jocs o activitats virtuals
– Font i emmagatzematge d’informació
– Eina de lectura/estudi (e-reader)
– Missatgeria textual/video (comunicació)
– Càmera de fotografia i video
– Plataforma per a xarxes socials
– Reproducció música
– Servei GPS i mapes
– Programari per a APPS
– Calendari, agenda o despertador
– Adquisició i compres
– Serveis bancàris i d’organismes oficials (ID)
ANÀLISI CULTURAL
DIMENSIONS SOCIALS
Encara que l’ús d’aquest objecte de forma individual és la més comú, segons el context i l’entorn social que estudiem aquest pot adquirir diverses finalitats:
Les organitzacions orientades a l’ajuda de víctimes de la violencia domèstica proveeixen de telèfons per a ús exclusiu en situacions d’emergència. Així mateix, les diferents tipologies d’emergències han acollit el telèfon com a medi de comunicació i eina indispensable com per exemple el internacional 112, els bombers o la policia, i, per suposat, les emergències mèdiques.
D’altra banda, dins del sector literari, ha sorgit un nou gènere per a noveles produïdes a través de missatges de text amb capítols d’entre 70 i 100 paraules d’extensió. Les “cellphone novels” tenen el seu origen al Japó, l’any 2007, i les quals sovint mantenen l’autoria de l’obra de forma anònima.
Alhora, a d’altres parts del món on els recursos escassegen, el telèfon ha originat la creació de petites empreses per a la reparació i el muntatge d’aquest. Tanmateix, trobem països com Malí o la Índia on el fet de compartir un mateix dispositiu entre diversos membres d’una família o, fins i tot, d’una població és una pràctica freqüent. Algunes zones rurals tenen menys densitat telefònica per habitant i el telèfon esdevè un servei col·lectiu per a la comunicació.
En darrer lloc, algunes religions com el judaisme ortodox ha desenvolupat una tipologia kosher de telèfon, el qual es troba restringit per preservar la modèstia, segons asseguren.
DIFERÈNCIES CULTURALS
Les diferents tradicions, costums i diferències en el comportament humà també han acollit aquest dispositiu amb certs contrastos:
Al continent asiàtic, al Japó concretament, l’ús del telèfon en espais públics com el trasnport públic no es considera correcte o respectuós, es pot negar l’accés a algú que en fa ús en el moment de pujar. En aquest país, l’harmonia social es prioritza davant la perturbació sonora d’aquest invent tecnològic.
Alhora, països com Colombia o Ruanda tradueixen els rols jeràrquics o valors com el respecte mitjançant les trucades “perdudes”. L’usuari que rep penja i retorna la trucada per tal d’assumir el cost d’aquest acte comunicatiu.
La Índia, per exemple, ha pres com a costum incorporar al to de trucada cançons, de vegades, religioses. Aquesta expressió singular permet a l’individu reconèixer un tret personal sobre les creençes o els gustos musicals de la persona amb qui contacta.
PASSAT, PRESENT I FUTUR
Així com la presència d’un dispositiu mòvil resultaria un shock funcional i cultural per a una persona en qualsevol època diferent a la nostra, és a dir, qualsevol moment històric abans de la seva invenció l’any 1854; podriem dir que aquest objecte seria emprat com a petjapapers per una persona del Renaixement o com eina de caça per l’humà neandertal. Pel contrari, actualment el telèfon es declara com l’invent tecnològic estès amb més rapidesa de la història que, si bé, fou concebut per a connectar persones en diferents indrets sovint té l’efecte contrari quan aïlla a una persona dels presents.
D’altra manera, és quelcom incert quina serà la seva extensió dins la nostra societat i com aquest prendrà el comandament de l’evolució i comportament humà.
HISTÒRIA PERSONAL
1998 – Trucades de l’àvia abans de sopar
2000 – Esbarjo tecnologic durant les plujes d’estiu
2003 – Notícies del pare a l’hospital
2006 – Integració social i comfort parental
2009 – Discusions i vomitades emotives amb la parella
2012 – Lectures al tren de camí a la universitat
2015 – Càmera de fotos de concerts i festivals
2018 – Cordó umbilical amb la llar des de l’estranger
2021 – Eina de treball i connexió amb els meus
La meva experiència personal amb aquest dispositiu i la pràctica de les funcions que aquest incorpora ha sigut contextualitzada i determinada segons el moment temporal i les necessitats de cada moment vital. Ja que la meva evolució i creixement com a persona han determinat el grau d’implicació i la relació amb aquesta tecnologia.
En els inicis de la meva infància ja recordo les rutinàries trucades de l’àvia al vespre. Aquesta trucada no era pas l’única del vespre, ja que la família sencera semblava coordinar-se per fer un seguit de trucades creuades tot just abans de sopar. Per aquells temps jo em prenia aquest ritual amb rebuig, els minuts de conversa em semblaven eterns i l’intercanvi d’informació quelcom aburrit.
Més tard, amb l’efervescència adolescent i la necessitat de pertànyer socialment als meus anàlegs de classe, el primer telèfon que vaig rebre com a regal de nadal va semblar caigut del cel. Les hores, els minuts i els caràcters (limitats) de text m’apropaven, o això creia jo, als meus amics. Aquest sentit d’inclusió no només tenia una implicació comunicativa sinó que m’otorgava un grau de satisfacció social.
Així com la tecnologia d’aquest dispositiu va anar avançant, jo vaig anar abocant més serveis i necessitats que em feien dependre del telèfon, gairebé de forma inconscient a l’increment del temps que deixava de prestar atenció al meu voltant. Les meves relacions personals i laborals ja es veien submergides en les prestacions d’aquest aparell. Les meves rutines i hàbits es nodrien de les infinites utilitats que els nous programaris incorporaven.
Actualment, em sembla quelcom absurda i altament tòxica la dependència i la relació en la qual ha esdevingut la societat, en ella m’incloc jo en primera fila, amb aquest dispositiu. Trobo aquesta eina, d’un potencial generosament productiu, un recurs que pot contribuir nocivament als meus hàbits i comportaments socials ja que sovint l’ús que en faig és, d’alguna manera, sense propòsit i lluny de la necessitat de comunicació mentre que em trobo aliena als esdeveniments presents, a allò que si m’agradaria recordar en un futur.
Alhora, la meva situació actual que em situa residint a l’estranger amb tres vols i un ferri entre els que més m’estimo i jo, demanda d’un telèfon per seguir en contacte amb la llar. Per tant, ara per ara aquest dispositiu resulta una font d’energia, sentiments i un troç distant de la meva identitat i els meus afectes.
‘No hay mejor forma de “alejarse del mundo” que dejar el móvil en casa, pero al mismo tiempo, ésta parece ser la mejor forma de experimentar el mundo en el sentido más clásico’
Ferraris, M. (2008)
¿Dónde estás? Ontología del teléfono móvil
WEBGRAFIA & RECURSOS
–
Vídeo entrevista: Brendon Clark y la antropología del diseño – Elisava Noticias (2017)
https://www.elisava.net/es/noticias/video-entrevista-brendon-clark-y-la-antropologia-del-diseno
Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta – Maite Marín UAB (2010) a ‘Revista de recerca i formació en antropologia’
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
Jan Chipchase acerca de nuestros teléfonos móviles – TED on Youtube (2008)
https://www.youtube.com/watch?v=Qn2NR901NMY
Sarah Pink: Design Anthropology for Wellbeing – Digitalethno on Youtube (2018)
https://www.youtube.com/watch?v=gM8q3l6nPCk
EI teléfono móvil y la verdad. “Antropología” del móvil – Adriana Goñi (2019), Sociología en la Red UNJFSC
https://sociologiaenlaunjfsc.wordpress.com/2019/02/24/ei-telefono-movil-y-la-verdad-antropologia-del-movil-por-adriana-goni/
La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Laia Ruiz Mingote (2018), Communication Lead id.real
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
Fotografies – Unsplash, The internet’s source of freely-usable images
https://unsplash.com/