Com he explicat en anteriors PACS, els Testigos Cristianos de Jehovà en condicions normals van 3 cops per setmana al Salón del Regne, on és reuneixen els Dimarts, dijous i dissabtes per a dur a terme diferents activitats.
En el Salón del Regne que va la meva àvia en concret, són tres grups de trenta persones.
Aquests tres grups acudeixen a un local de grans dimensions que tenen llogat amb tres grans sales per a poder assistir-hi tots a diferents hores.

La meva idea ha estat crear una aplicació mòbil per a poder fer les reunions de manera  semi-presencial és a dir: Que cada un dels tres grups acudeixi un dia de la setmana de forma presencial, i les altes dos via ZOOM per a estalviar costs.
Si ho fessin així podrien llogar un local molt més petit que només necessites una gran sala d’actes.

El procés del disseny ha estat prou fàcil a partir de l’idea principal.
En primer lloc, he creat un logotip per a l’APP.
Seguidament he pensat en la forma en què seria més útil organitzar el calendari: En la congregació de la meva àvia, són tres grups de trenta persones cada un.
Els he anomenat grup A, B i C i he fet quadrar el calendari mensual de forma que tots puguin accedir a una reunió presencial a la setmana per a poder seguir tenint contacte amb els membres de la comunitat i a l’hora estalviar en costs.

L’aplicació els avisarà mensualment dels dies que és faran les reunions presencials i dels dies que serà via ZOOM.
Serà de forma molt senzilla i fàcil de consultar, ja que en la comunitat, prop del 35% dels membres són majors de seixanta anys.
La funcionalitat d’aquest projecte és poder estalviar mensualment els costs que comporta tenir un local tan gran i també a seguir mantenint la idea del mínim contacte amb tantes persones.

La forma en què organitzaria als grups A, B i C seria la següent:
Les reunions sempre han sigut dilluns, dijous i dissabte.

Grup A:  Setmana 1 (dimarts presencial i dijous i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 4 ( dimarts presencial, dijous ZOOM, dissabte ZOOM)

Grup B: Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous Presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte Presencial)
Setmana 3 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous presencial, dissabte ZOOM)

Grup C:  Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 2 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM, dissabte Presencial)

Les necessitats culturals que aborda aquest disseny es poder facilitar la vida a la gent gran de la comunitat a l’hora de vetllar per la seguretat i també que puguin mantenir contacte amb els altres membres un cop per setmana de forma presencial.
He utilitzat una presentació senzilla i fàcil d’interpretar per a què tots els membres ho puguin entendre de seguida.
He fet servir Prezi que és estil PowerPoint, però pots passar l’enllaç URL a qualsevol persona.
He decidit de fer-ho així per a poder posar-me en contacte amb la meva àvia, passar-li l’URL per WhatsApp i perquè així es pugui fer arribar a tothom de forma fàcil i mitjançant WhatsApp que avui en dia tots ho fem servir.

Aquí deixo l’ enllaç a la presentació del meu disseny:  https://prezi.com/view/Loe3s3gjiUFXk3L50D6J/

Bibiliiografia:

https://prezi.com/

http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820

https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/

https://www.pluralismoyconvivencia.es/diccionario-de-la-diversidad-religiosa/terminos/testigos-de-jehova/

Etnografia

L’etnografia és una branca de l’antropologia. Un sistema d’investigació social que té com a objectiu observar, analitzar i comprendre les situacions o les accions de diferents grups, estudiant des del punt de vista dels diferents individus que hi formen part.

Aquest mètode fa servir diferents tipus d’eines per anar obtenint informació sobre el grup d’estudi, i així anant omplint la informació que volem per a arribar a observar el grup des del punt de vista dels integrants. Algunes d’aquestes eines són: entrevistes, observació, estudi directe, camp, etc. Bàsicament qualsevol classe d’interacció tant activa com passiva que pugui donar-nos més informació.

El meu KIT de camp

Per a poder adaptar el meu KIT al camp, he fet una recerca i he reflexionat sobre quines són les tècniques i eines que podria fer servir per a obtenir tota la informació necessària i he arribat a les següents conclusions:

Les tècniques que faré servir són:

-Observació contextual passiva: Es durà a terme tot un procés d’observació amb la intenció que els usuaris no en siguin conscients, per a així poder captar les seves accions i el seu comportament de la forma més natural possible sense alteracions ni estímuls externs. Amb la finalitat d’analitzar i prendre nota de lo observat.

-Entrevistes no dirigides: Fent preguntes tant a usuaris coneguts com a desconeguts camuflats com si fos una conversa normal pel mateix motiu que l’observació passiva, per a aconseguir els resultats el més natural possible.

Les eines que faré servir són:

-Bloc de notes: Aquí podrem prendre apunts puntuals de diferents elements que trobem a destacar durant l’observació. Fent servir un bloc lleuger amb l’objectiu de no cridar l’atenció de l’usuari.

-Diari de camp: Aquí és on es farà la síntesi i s’agruparà tota la informació que s’hagi aconseguit a les sessions del treball de camp, ja tranquil·lament dins el nostre espai de treball.

-Ordinador: Amb aquest i accés a internet podrem acabar d’abastar molta part de la informació per a completar la recerca d’una forma més global. A més podré fer servir sistemes de videotelefonades o similars per a poder contactar amb els usuaris que entren dins el grup de coneguts i familiars per a aconseguir els màxims punts de vista possibles.

-Telèfon intel·ligent: Aquesta eina fa la funció d’eina comodí, ja que pot realitzar quasi totes les funcions que fan les altres eines però amb diferents característiques. Aquesta a més ens permet enregistrar tant vídeo com veu per si a alguna de les entrevistes fos necessari.

Per a aquesta primera presa de contacte amb l’etnografia, he volgut triar un col·lectiu que a causa de la naturalesa de la seva feina, s’ha vist més exposat a la COVID-19, mentre els individus d’aquest col·lectiu feien funcions fonamentals per a fer d’aquesta crisi, una situació una mica més còmoda per a la resta de la població, els treballadors i les treballadores de comerços de necessitat bàsica, com són supermercats i farmàcies. Aquesta decisió també es deu al fet que tenc tant familiars com amics molt propers que formen part del grup, i he viscut la seva experiència des de molt a prop, a més degut a això tendré un fàcil accés a ells com també puc agafar d’exemple qualsevol supermercat o farmàcia que tingui a prop del barri.

Malgrat que la situació general hagi millorat des del confinament, i ara més col·lectius estan igual d’exposats, durant tota aquesta etapa hi ha hagut alts i baixos, i els treballadors de supermercats i farmàcies són els únics que s’han mantingut al llarg de tota la crisi, i ho segueixen fent, i ho seguiran fent per molt que tornin a augmentar les restriccions.

Les meves expectatives són de comprendre millor la situació d’aquests usuaris. Com he comentat abans, conec molts casos molt de prop, com varen viure els moments més crítics i com ho estan vivint ara, però molt possiblement no tots els casos hagin sigut pareguts ni de lluny, per tant crec que aquest treball m’ajudarà molt a comprendre des de molts més punts de vista la situació d’aquest sector tan poc aplaudit.

Per desenvolupar una comprensió del que és estar i viure amb malalts de fibrosis quístia. Observaré el dia a dia de dos persones, les protagonistes del llibre. Des de el seu entorn i així poder comparar i emplenar l’estudi.

A continuació reflectiré la creació de preguntes per les entrevistes, i intentar aconseguir prevenir aquesta malaltia.

Bona nutrició
Portar una vida saludable és una cosa que es recomana davant de qualsevol tipus de malaltia, especialment en les cròniques, amb les que es va a haver de conviure tota la vida. Sembla, però, de seguir la medicació de vegades es torna com el més important, quan qualsevol tipus de tractament que millori la salut de el pacient tant en relació amb els medicaments com complir amb una dieta sana i equilibrada sempre ho és.

Interès
Tots tenim interès, per alguna cosa. Llegir aquest llibre m’ha despertat molta interès per observa el comportament d’aquestes persones i altres, també per observar com reaccionen. Sobretot veure les seves emocions.

Motivació
Si una cosa esta clara es que la motivació es primordial a tots aquests efectes. No perdre l’esperança de poder-se recuperar es un motivació per seguir endavant el dia a dia d’aquest malalts.

Ànims
Motivació i ànims van lligats entre ells, una cosa arrastra a l’altra.

Bona Sort
Per tots ells l’última esperança es aconseguir un trasplanta de pulmó i per això necessiten un donant de pulmó.

Disciplina
Per a que el pacients tinguin una bona qualitat de vida i de esperança de la mateixa han de realitzar-se revisions periòdiques que incloguin controls de capacitat pulmonar, balanços de greix, cultius, etcètera. El tractament requereix que, per tant, el pacient sigui constant i disciplinat. Per això, l’afectat i els seus familiars freqüentment han s’adapten els seus esforços, horaris i ritmes al temps que marca el tractament.

BIBLIOGRAFIA

¿Qué es la Etnografía?

Etnografía

La etnografía como modelo de investigación en educación
https://www.ugr.es/~pwlac/G24_10Carmen_Alvarez_Alvarez.html

Fibrosis Quística
https://cuidateplus.marca.com/enfermedades/respiratorias/fibrosis-quistica.html

Diagnóstico, evaluación y tratamiento
https://www.radiologyinfo.org/sp/info.cfm?pg=cysticfibrosis

Llibre – A dos metros de ti

A dos metros de ti

LECTURES:

Guber, R. Etnografia
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

COMUNITAT I OBJECTE

La comunitat escollida ha estat la fibrosis quística. És una malaltia que provoca l’acumulació de moc espès i enganxós en els pulmons, el tub digestiu i altres àrea de el cos. Es un dels tipus de malaltia pulmonar crònica més comuna en nens i adults joves i és potencialment mortal.

Fa uns mesos vaig llegir un llibre, ‘’A dos metros de ti’’. El llibre explica una historia de dos adolescents que estan malalts.

Un d’ells vol lluitar per curar-se com més aviat millor, mentre que l’altre ha tirat la tovallola i l’únic que vol és que el deixin en pau. Quan tots dos es coneixen, veuen en l’altre un punt de vista diferent que fa que es replantegin la seva vida, que no sàpiguen si realment fan bé o no. Però tenen un problema, i és que els dos nois no poden acostar a causa que, si la noia malalta, no podrà optar a un trasplantament de pulmó que la salvaria.

La etnografia a realitzar són els dos protagonisme del llibre, i en aquest cas els malalts. Per tant analitzaré els dos malalts amb fibrosis quística, mitjançant l’etnografia s’obté una visió holística de pacient, la seva relació i vivències amb la malaltia, cosa impossible d’obtenir en l’àmbit clínic o a través d’entrevistes en profunditat descontextualitzades

Els objectes principals escollits són el respiradors i ulleretes nasals,, essencials per a tots els que ho pateixen ja que els ajuda a portar millor el dia a dia.

Per què he escollit aquesta comunitat i objecte?

He escollit la fibrosis quística ja que es una malaltia que la gent coneix poc, i m’ha encantat indagar sobre els motius que la desenvolupen, ja que és hereditària.

De tal manera que abans de tenir un fill convé comprovar si algú de la teva família o de la família de la teva parella porta aquesta alteració. perquè un nen hereti FQ ambdós pares han de ser portadors. Que una persona sigui portadora, no vol dir que pateixi la malaltia, simplement que porta una mutació en el gen CFTR. En el cas que tots dos progenitors siguin portadors sans, la probabilitat de tenir un fill amb FQ és de l’25%, 50% que sigui portador sa, i 25% que neixi sense FQ i no sigui portador.

Bàsicament, per patir la malaltia els nens necessiten heretar una còpia de el gen alterat de cada pare. Si hereten només una còpia alterada i una còpia normal, no desenvoluparan fibrosi quística i seran portadors sans (1 de cada 35 espanyols són portadors sans).

Quina es la necessitats que te la comunitat amb l’objecte?

El respiradors i ulleretes nasals, són el fil de què penja la vida de milers de malalts, és la millor eina que disposem per ajudar a conviure amb aquesta malaltia. La seva funció es són tractar o prevenir la hipoxèmia, tractar la hipertensió pulmonar i reduir el treball respiratori i miocardis.

Les ulleretes nasals són un dispositiu emprat en situacions en què es precisa l’ús d’oxigenoteràpia. Consten de dues petites cànules que s’introdueixen pels dos orificis nasals. El seu ús implica que la necessitat d’oxigen no és molt elevada ja que la concentració d’oxigen que s’administra és baixa. Resulten més confortables per al pacient que altres dispositius (mascareta).

Els dies en què estàs amb els pulmons inflamats et pots morir. És un moment molt crític especialment per a qui té les defenses baixes, aquest moment crític és molt problemàtic.

Gemma Rodriguez Curto.

Kit de Camp

Ulleres marines
Lectura i recerca de la història i context de la comunitat a la badia de Unstad, observació de les mencions digitals.

Radar d’onades
Càmera fotogràfica Canon EOS R com a eina de recopilació gràfica i instantànies, zoom de les pràctiques amb l’objectiu i possible producte
d’intercanvi amb els membres, les fotografies.

Diari marítim
Llibreta per l’anotació dels detalls, frases, dates, membres i la descripció de l’esport, el mar i la participació en l’activitat. De forma subjectiva i espontània es recol·lecten les descripcions segons els ulls d’aquell que explora.

Friends will be friends
Amic de la feina que fa surf i coneix l’entorn com a guia cultural i punt de contacte. Proveedor del material, també em prestarà l’equip: neoprè i
taula seves. A través d’aquestes eines podrem possar-nos en el lloc dels membres de la comunitat i realment empatitzar a través de practicar.

Diccionari viking
Nocions de noruec per a una comunicació més propera i autèntica amb els locals.

Procesador digital
Ordinador portàtil ASUS per renderitzar les anotacions i revelar les fotografies. Tota la informació textual i d’imatge s’agrupa i es procesa digitalment després de la recopilació analògica.

Centre d’activitats i café
Lloc de treball i entorn social de la comunitat. L’espai actua d’enclau per al procesat d’informació objectivament dins un marc seré i còmode.

El Kit de camp s’emprarà per l’observadora per tal de recol·lectar informació, noms, dades i esdeveniments en l’entorn d’aquesta activitat esportiva i la comunitat surfista. El treball de camp inclou preguntes, participació, fotografies, testimonis i la redacció dels documents amb la renderaització digital dels documents analògics. L’anàlisi de la informació i de la observació es recullirà i es representarà.

WEBGRAFIA

Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C.
(2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento
e investigación social.
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf

Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital:
Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis.
https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/ viewFile/219/204

Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2

Surfing Under the Northern Lights, The New
York Times, per Jeré Longman (2016)
https://www.nytimes.com/2016/10/23/sports/surfing-unstad-
norway-lofoten-masters.html

WATCH: THE FIRST SURFERS OF LOFOTEN IN
NORWAY – Magic Seaweed, per H. Bydal (2019)
https://es.magicseaweed.com/news/watch-the-first-surfers-
of-lofoten-in-norway/11366/

Surfing in Lofoten – Lofoten Info
https://lofoten.info/en/Surf/?Article=6

ETNOGRAFIA
Una metodologia dins l’antropologia per conèixer altres cultures que parteix de tres premisses:
· Desfer-se de prejudicis
· Anar on va la gent, barrejar-se amb ella i observar el que fa i com ho fa.
· Preguntar, escoltar i, això sí, prendre notes del que veiem i sentim i de les nostres pròpies impressions i reflexions!

Comunitat

En aquesta pràctica he volgut reconnectar amb una activitat que em trasllada a un moment ara llunyà però que fou una gran font de memòries per sempre: el surf.
Des de ben petita he tingut la gran sort de poder gaudir els estius a la costa tarragonina en familia dins una casa plena de cosins, tiets i els avis. Els estius foren una erupció de felicitat i aventures compartides amb els cosins. El fet de ser l’única noia i, alhora, la més petita no va suposar cap inconvenient per ser l’espectadora més fanàtica de les peripècies que ells feien mentre jo observaba anonada des de la sorra. Ells em van introduïr a la cultura i l’estil surfer, des de les modes fins els tecnicismes de cada tipus de taula. L’olor
a crema solar, la picor a les esquenes per les quemadures després d’estar hores i hores a la platja i els granets de sorra enganxats arreu de les nostres bosses, cabells i roba esdevenen un conjunt de records molt memorables.
La sensació de pertànyer, de col·lectivitat i de compartir un interés en comú semblava meravellós per als adolescents que feien de cangur de la cosina petita. Tot i només fer d’espectadora passiva podia sentir les rialles, les emocions i l’alegria que aquesta activitat aquàtica unia a tota una colla durant els mesos d’estiu.
La taula de surf esdevè llavors l’objecte quelcom protagonista i escollit que ens serveix com a eix entorn a aquest esport tant singular i salat.
Ara per ara, un parell de dècades més tard d’aquells estius solejats a la bora del mar, em trobo encara molt propera a l’estil de vida de costa però amb certa diferència. Visc a una illa a la costa del nord de Noruega on durant els darrers
anys aquesta, podriem dir, remota localització s’ha popularitzat d’entre els surfers per les grans i fredes onades de l’Atlàntic àrtic.
Per tal d’analitzar, comprendre i interpretar la comunitat surfera es duu a terme i es practiquen:
– L’observació passiva.
– La participació activa: empatitzarem amb els
membres de la comunitat participant-hi.
– Preguntes in situ, entrevistes.

EL SURF A L’ÀRTIC, UNSTAD BEACH
Fer surf a les illes Lofoten és possible gràcies als gruixuts vestits de neoprè ja que els 68º nord d’aquestes illes no passen desapercebuts tampoc dins l’aigua.
Des de l’any 1963 hi ha surfistes a la platja d’Unstad, a la costa nord de la illa Vestvågøy. Thor Frantzen i Hans Egil Krane van ser probablement els primers surfistes a les Lofoten, llavors havien de fabricar les seves pròpies taules ja que aquest esport encara no era gaire popular i l’únic esbós o patró d’una taula de surf que tenien era la portada del disc Surfin’ Safari de The Beach Boys (1962). A principis dels anys 90, Kristian Breivik va donar vida a la badia i la seva població de només 20 habitants, va fer còrrer la veu arreu del país sobre aquestes fantàstiques onades al nord del cercle polar àrtic.
La pel·lícula de surf ‘E2K’ (1999) fou rodada des de la platja d’Unstad. En aquell moment no hi havia molts surfistes a la zona però un parell anys més tard ja hi havia un grapat de surfistes locals i l’any 2003 Unstad Arctic Surf es va instal·lar. El centre d’activitats, càmping i café-restaurant fou fundat per Thor i Marion Frantzen on van començar a llogar taules i equip de surf.
A diferència de la resta del territori de les illes Lofoten, on el mar sempre ha tingut una gran presència com a font principal d’aliments i com a via de connexió entre els illots, en aquesta badia el surf a pres el protagonisme i ha creat d’un lloc remot desconegut l’enclau de la cultura surfista escandinava de moda.
En l’actualitat ambdós surfistes locals i internacionals plenen la platja i els negocis de la badia amb un esperit relaxat, jove i boig per les onades. Els espais colindants a la platja on es visualitza l’estat del mar, es descansa, es menja i serveix de vestuari improvitzat també acull moments de connexió i relació entre tots els esportistes. És relativament comú trobar apats improvitzats en forma de picnic o barbacoes, roba estesa als frontals dels vehicles, nens o mascotes al càrrec d’altres membres que no es troben a l’aigua, l’intercanvi de quilles i tot un seguit de rutines en comunitat d’una harmonia certament admirable.
Les jornades de surf es veuen acotades per les escases hores de llum a l’hivern però altament esteses durant les 24h de llum a l’estiu. La neu
emmarca la platja als mesos més freds i les praderies florides donen color i textura a l’entorn durant els mesos més càlids. Tot i així, les relacions
i algunes de les dinàmiques de la comunitat segueixen el seu curs durant tot l’any. Els llocs on predominen els millors ‘barrils’, les cues per agafar les onades, les salutacions i els crits en una infinitat d’idiomes per sobre de l’aigua, les prioritats i el respecte pels surfistes més experimentats, els locals i els més determinats tenen lloc independentment de estigui nevant o plovent.
L’estil de vida relaxat i alhora actiu i esportista conforma una comunitat plena de varietat però també plena de similituts. El punt de connexió amb aquests membres, la taula, esdevé tot un repte i també serveix de fil per entendre perspectives d’una manera neutral dins aquesta experiència etnogràfica.

OBJECTE
Les diferents connotacions i significats que aquesta eina esportiva són infinites: quines marques i perquè es valoren més que d’altres, els patrocinis que alguns afortunats gaudeixen i els permet practicar l’esport a jornada completa sense preocupacions, les personalitzacions i els dissenys únics com a forma d’expressió, les taules adquirides com a souvenir o record d’altres localitzacions surfistes a forma de segell dins dun passaport de onades
o els tamanys segons la tècnica i les necessitats físiques.

NECESSITATS
Observar i conèixer la comunitat i l’objecte, les relacions entre els membres a través de les taules. Detectar els valors vinculats a les taules més enllà de la mera utilitat com a superfícies o suport i descobrir l’aportació d’aquestes dins l’experiència esportiva i la cultura del surf.  Preguntar i entrevistar membres locals, persones que fan els cursos de Unstad Arctic Surf i els fundadors del centre esportiu i del taller de reparació de taules local.Empatitzar i esbrinar les implicacions cognitives i emocionals dels membres que empren la taula a diari. Proposta d’alternatives a l’objecte com a eina social i medi cultural dins la comunitat surfista.