Segons el DILC, Diccionari Invers de la Llengua Catalana, l’etnologia és l’estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia. Partint d’aquesta base teòrica entenem l’etnologia com un mètode d’investigació relacionat amb l’antropologia, que tracta d’observar diferents pràctiques culturals i comportaments socials d’un grup de persones. En aquest mètode s’utilitzen actituds no intervencionistes. Per tal de realitzar un registre de la informació, es prenen apunts o notes a partir de l’observació, d’una manera objectiva, com ja hem dit, acompanyat de reportatges fotogràfics o vídeos.
Eines
Per tal d’adaptar el meu kit de camp a les meves necessitats, utilitzaré diferents estris per a recollir mostres d’informació, fotos, vídeos i gravacions. Val a dir que la base d’anàlisi seran les gravacions, ja que a causa dels objectius que vull aconseguir, els vídeos, però sobretot les fotografies, poden no ser quelcom essencial.
Utilitzarem:
Telefón mobil
Ordinador
Micro
Caméra
Disfressa de diable
Maça per a posar els petards
Tècniques i metodologia
En primeres instàncies i per tal d’obtenir una completa involucració en l’entitat, ens haurem de posar la disfressa de diable, perquè es vegi una predisposició a entendre la cultura i els costums dels diables. Ja amb la disfressa posada procedirem “infiltrar-nos” en la colla i observar quins són els seus costums, des dels rituals abans de començar un correfoc, fins que fan durant el dia a dia.
Quan hàgim realitzat una observació i tinguem suficients dades recollides mitjançant aquest mètode qualitatiu, passarem a les tècniques quantitatives, realitzant les entrevistes a les persones involucrades amb l’entitat, des del president fins a alguns socis i afiliats. D’aquesta manera anirem recollint notes i dades que ens ajudaran a construir una base per a respondre les preguntes que ens hem formulat a l’apartat dels objectius.
Un cop tinguem recollides les notes d’observació i les entrevistes formulades, ho escriurem de manera resumida i ordenada en un document, que serà el projecte final on s’intentarà obtenir les respostes als objectius plantejats.
Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, pàgines 65-69. ISSN: 1850-275X.
El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.
Sistema organitzatiu
Dins l’organització no hi ha cap persona per sobre dels altres ja que totes les decisions es prenen de forma assembleària amb els socis, que solen ser totes les persones que paguen la quota d’afiliats a l’entitat. Tot i això l’Oriol Baccaro és el cap de la colla, i el que acaba comunicant les decisions preses, etc.
Per què els diables de Cornellà?
La meva elecció és deguda al fet que jo mateix he estat involucrat en aquesta colla anys anteriors, i actualment mantenim una relació “laboral” on els ajudo a crear els dissenys dels posts d’Instagram i altres publicacions com cartells, etc. Per tant tinc accés a parlar i discutir amb tots els membres i l’equip que dirigeix l’entitat.
Objectius
Projectes i objectius de futur
Evolució des de la fundació fins l’actualitat
Per què treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres aspectes i activitats
Captació i membresia (Feina de captació de nous membres)
Analitzar com treballa aquesta comunitat / entitat. Tant culturalment com en àmbits socials
Ara mateix estem vivint on poder estudiar des de dins i formar part del grup és molt difícil, i després de pensar, al ser part del col·lectiu seleccionat, crec que és més fàcil empatitzar, i analitzar, així com poder contactar amb companys o basar-me en l’experiència pròpia per a l’estudi.
El col·lectiu de moteros és molt heterogeni, un cop t’endinses en aquest món pots descobrir tot un món dins del grup, to i que el pensament generalitzat per tot aquell que no forma part d’aquest sigui molt esbiaixat i amb uns prejudicis que els/ens cataloguin com que tots estan com una cabra.
En veritat és un col·lectiu que es mou motivat per la realització d’una activitat que és percebuda com extremadament perillosa, però que va més enllà d’aquesta, es crea un vincle molt especial amb la màquina i la comunitat, els sentiments que afloren són molt potents.
La raó d’escollir aquesta comunitat més enllà de la circumstància també ha sigut les característiques que aquesta té, com deia és un col·lectiu molt heterogeni i que té moltes peculiaritats molt interessants d’analitzar i viure per entendre les motivacions del col·lectiu:
Tenen el seu propi idioma, aquest és un punt que crec que és molt interessant, com passa el coneixement d’un pilot a l’altre fins a convertir-se en un llenguatge adquirit que et surt de manera natural.
Són una comunitat inclusiva. Sempre estan contents que un nou pilot s’incorpori al grup i l’intenten ajudar.
Comunitat universal, no és una comunitat tancada a un país, i comparteixen els valors i l’idioma més enllà de les fronteres.
Es tenen respecte sempre i s’ajuden encara que no es coneguin.
Tenen un sentiment/passió comuna que té més força que qualsevol altra cosa.
Uneix a persones molt dispars.
Podríem fins i tot subdividir la comunitat i depenent del tipus de moto també tenen les seves microcomunitats o en EEUU les custom que és un estil de vida molt especial, però jo em centraré als moteros a Europa, on inclourà tota mena de moto de gran cilindrada.
Fase 2: Compondre el Kit de Camp
L’etnografia es basa en la investigació, consisteix sobretot en l’observació de les pràctiques culturals d’un grup social i poder participar dins del grup per poder empatitzar i contrastar prejudicis previs sobre aquesta així com el discurs que té la societat i les seves pràctiques.
Per aquest motiu, per fer aquest tipus d’investigacions sobretot és important viure i compartir experiències amb la comunitat, en el meu cas, per a la meva comunitat necessitarem una moto, això és indispensable.
A més de viure les sensacions que tenim sobre aquesta per entendre a tots els que formen part de la comunitat és molt important parlar amb diferents integrants.
Sempre parlem d’entrevista i sembla quelcom molt estructurat, a mi m’agrada més el concepte de conversar, un intercanvi d’idees, entendre més i millor a la persona amb qui parles i per tant la comunitat a la qual pertany. Crec que aquesta part és la més important de l’investigació.
Una entrevista o conversa és tot un art, per poder tenir una bona conversa és important l’escolta activa, empatitzar, agafar les idees importants per profunditzar en aquestes, una bona obertura, etc.
A més d’aquest dos gran punts, també és molt interessant capturar imatges o vídeos del moment, del que parlen, com actuen…
Pel que fa a medis digitals, utlitzarem les xarxes socials com instagram, així com grups de Whatsapp, foros per agafar encara més informació.
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY PAC 2: Obrir el disseny a la comunitat
KIT DE CAMP
Com a kit de camp a treballar, he decidit focalitzar-me en organitzar primerament la informació i eines de les que disposo i potser que necessiti, en aquest cas la divisió seria entre tres aspectes fonamentals i amb el primer tenint una petita classificació de dos elements, en primer lloc les eines de les que hi disposo dividint-se en les eines físiques, entre las que hi tindria els diferents dispositius o mitjans físics i les eines digitals de les que s’hi englobarien tots aquells programes digitals, softwares, aplicacions i altres útils virtuals i/o digitals que es poguessin classificar en aquest apartat, en segon lloc hi tindria els recursos, sent aquests la informació disponible ja fos en forma d’altres articles, el fòrum de la comunitat, chats i comunicacions així com reportatges i publicacions fets a la pròpia comunitat i finalment les fonts de contacte, es a dir aquelles persones amb les que pogués contactar ja fos els administradors, moderadors o altres càrrecs jeràrquics establerts dintre de la comunitat com als usuaris sense cap rol establert dintre de la gestió de la mencionada.
Tenint aquest primer pas clarificat, hi passaríem al segon que és la projecció d’aquesta organització:
Eines físiques
– Ordinador (Format per l’ordinador en si, la pantalla, teclat i ratolí)
– Router per a establir la connexió a internet
– Telèfon mòbil (per les aplicacions que es necessitin per a la comunicació i altres gestions)
– Gravadora (funció del telèfon mòbil i que també hi entraria en les eines digitals)
Eines digitals
– Model d’entrevistes
– Router i ordinador: Conexió a internet per poder operar tota la informació necessària
– Ordinador: Internet per a poder navegar per la pàgina web de la comunitat
– Ordinador: Skype (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Ordinador: Discord (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Ordinador: Correu electrònic (per a poder enviar i rebre correus amb les persones que interessi)
– Aplicació mòbil: Whatsapp (per a poder mantenir comunicació amb les persones que interessi)
– Aplicació mòbil: Telegram (alternativa a Whatsapp i amb la mateixa funcionalitat si es necessari)
– Aplicació mòbil: Internet per a poder navegar per la pàgina web de la comunitat
– Aplicació mòbil: Gravadora
– Aplicació mòbil: Correu electrònic (mateixa funcionalitat que la versió d’ordinador)
Recursos
– L’apartat ‘’Notícias’’
– L’apartat ‘’Torneos’’
– L’apartat ‘’Discord’’
– L’apartat ‘’Columna’’ (Altres tipus de notícies de caire tècnic)
– L’apartat ‘’Foro’’
– Tota la informació a peu de pàgina
– Els col·laboradors
– El canal de Twitter: @SmashBrosSpain
– El canal de Facebook: SmashBrosSpain
– El canal de Twitch: SmashBrosSpain
– El canal de YouTube: SmashBrosSpain
– El canal de Instagram: SmashBrosSpain
Fonts de contacte
– Persones de la administració i gestió de la comunitat (perfils disponibles a la pròpia pàgina web, en l’apartat ‘’contacte’’)
– Usuaris dintre de la pròpia comunitat
– Possibles antics usuaris o administradors de la comunitat
D’altre banda tindríem el model d’entrevistes mencionat prèviament en el que s’hi agafarien les dades de la persona amb qui es parlés, s’hi exposaria el càrrec i/o rol que tindria a la comunitat si en tingués algun de caire administratiu o gestor o se’n especificaria si fos a nivell d’usuari, es preguntaria sobre com és la situació i com ha sigut fins ara segons el punt de vista de la persona, diferenciant si és administrador, gestor o algun càrrec jeràrquic de la comunitat o si es com a usuari, es preguntaria per l’organització de la comunitat, esdeveniments importants, funcions, els diferents aspectes de la pàgina web, si hi hagués algun tipus de gestió física en quant a la part dels usuaris com quedades, esdeveniments físics, moviments per part de les empreses que afectessin en especial a la comunitat i com hi reaccionaria, etc., es preguntaria per les problemàtiques trobades avui dia per la situació actual, si hi havia problemàtiques passades abans de la situació actual, si hi hagués solucions a proposar per la persona, amb quina estructura, idea, gestió, etc. I finalment les expectatives de futur segons l’evolució de la situació actual i com s’hi creu que hi afectarà al sector que ens ocupa en aquest cas.
– Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92.: https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY PAC 2: Obrir el disseny a la comunitat
DEFINIR LA COMUNITAT
– Qué és ‘’smashbrosspain’’?
La comunitat escollida ha sigut la de ‘’smashbrosspain’’ o millor dit ‘’smash bros. Spain’’, aquesta comunitat recull els jocs que conformen la saga de Super Smash Bros., jocs de lluita ‘’plataformer’’ (ús de salts i amb plataformes ja siguin mòbils o no segons l’escenari) amb una dimensió molt més profunda i que involucra diferents personatges de Nintendo dels seus variats mons i franquícies, enfocant-se a nivell competitiu dels e-sports (concepte explicat més endavant) amb els jocs ‘’Super Smash Bros. Melee’’ i ‘’Super Smash Bros. Ultimate’’, el segon i cinquè de la saga, per el seu nivell professional donat per les seves característiques tècniques, sent aquestes la velocitat dels combats, els moviments, la rapidesa de caiguda quan es fa un salt, ja que per exemple a la tercera entrega la velocitat de caiguda era molt lenta per fer-ho més accessible per a tots els públics i donar més temps de reacció al públic casual però amb això l’experiència competitiva i professional va quedar anul·lada, per tant aquests i més aspectes tècnics són els que determinen el nivell tècnic de professionalitat que fa que el joc entri a ser considerat de caire adequat per al nivell de competitivitat esmentat.
Aquesta comunitat s’encarrega de gestionar i crear els seus propis continguts, notícies relacionades amb el sector de la industria dels videojocs, l’espai competitiu, les lligues i tota la part professional i empreses que ho gestionen així com la retransmissió, seguiments, consell de creixement dintre de la comunitat, aspectes tècnics, actualitzacions i com es connecta i afecta al món i l’impacte que hi té tots aquests aspectes.
Com a aspecte a destacar d’aquest últim, l’impacte que vivim avui dia amb el Covid-19 i les limitacions que hi causa al sector.
– Per què l’interès vers a aquesta comunitat?
Per l’interès que em genera el tema de base i lo fascinant que hi trobo tota la industria, el desenvolupament de les noves tecnologies, les metes que hi obtenim i les noves que neixen a la vegada i com ens afecta al nostre oci i fins i tot a nivell professional ja que hi ha tot un enorme sector a tot el món que s’hi dedica, per poder mesurar-ho per exemple amb el sector del cinema o dels mòbils, dit de forma molt sintetitzada i simple.
– L’impacte que hi té al món i com ens hi afecta
Els e-sports són un concepte que es va crear per englobar els videojocs que compleixen amb determinades característiques per atorgar el nivell de reconeixement com a esport a nivell Deportiu, amb les seves classificacions, competències, etc. Sent en 2003 amb la Xina un dels primers països en reconèixer als videojocs com a esports.
– Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, (3), 72-92.: https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf
La comunitat escollida per realitzar el present estudi ha estat l’Associació Sibila Fòrum, un grup de persones de diferent perfil social entre els quals es poden trobar professors d’universitat, docents, investigadors, empresaris, etc.
Aquestes persones es troben molt properes a l’àmbit de la tecnologia i els seus efectes en la societat. Es reuneixen periòdicament per plantejar tecnologies disruptives que han aparegut darrerament, valorar el seu impacte des de diferents perspectives i reflexionar sobre la seva influència dins la nostra societat.
Un dels focus de preocupació de l’Associació Sibila Fòrum és la manca d’un full de ruta per part dels governs per definir el tipus de societat que es vol ser en els propers anys, i aquesta manca de definició propicia que les grans empreses tecnològiques imposin la seva pròpia.
Font: Sibila Fòrum (2018)
PER QUÈ DE L’ELECCIÓ
He escollit aquesta comunitat degut a què tinc moltes persones conegudes a dins i, a més, em resulten molt interessants els temes d’interès social que tracten i persegueixen dins aquesta societat, ja que em preocupen a mi també i m’identifico amb molts d’ells. Considero que es necessari un ampli debat entre els ciutadans per posar límits a aquestes tecnologies que tenen alta capacitat de destrucció de llocs de treball i, en conseqüència, causen un impacte extraordinari en la convivència i en les persones.
EXPECTATIVES DE CARA AL TREBALL DE CAMP
Les meves expectatives són conèixer amb més profunditat aquesta associació i prendre exemple del seu entusiasme i emprenedoria, així com participar en el seu debat i en les reflexions que porten periòdicament a terme. Blockchain, intel·ligència artificial, moneda digital, realitat virtual i augmentada… son alguns exemples dels temes de reflexió que es porten a aquest fòrum. Considero que les meves capacitats poden ajudar i molt a millorar el funcionament, l’estètica i la difusió dels objectius socials.
BIBLIOGRAFIA
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., i Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social [en línia]. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf. Data de consulta: març de 2021.
Col·laboradors de Wikipedia. (2021, 14 març). Etnografía. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Etnograf%C3%ADa
Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis [en línia]. https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204. Data de consulta: març de 2021.
Els mons del laberint, El camí zen de l’etnografia. Un “joc” interactiu per saber de qué va l’etnografia [en línia]. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/. Data de consulta: març de 2021.
Guber, R. (2019). La etnografía: Método, campo y reflexividad (Mínima). Siglo XXI Editores.
Marín, M. (2010). Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta. Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, (13), 0001-16.
UOC. (s. d.). Design Toolkit. Design Toolkit. Recuperat abril de 2021, de http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/
La comunitat que he seleccionat per aquesta activitat és l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), i en concret treballaré amb una de les sales associades: el Cafè del Teatre de l’Escorxadorde Lleida aprofitant la proximitat i facilitat de contacte que hi tinc, ja que col·laboro amb ells en l’àmbit de grafisme.
Una mica sobre ASACC…
ASACC neix el 2000 dins el marc del XIII Mercat de Música Viva de Vic, “amb motiu de la trobada dels representants de les sales més importants de concerts de Catalunya que va rebre el suport de totes les institucions presents. Es va crear amb l’objectiu que es reconegués la necessitat de protegir, potenciar i difondre les sales de concerts.
Fa uns mesos, es va promocionar un manifest impulsat per la Plataforma de Sales de Concerts formada per vàries associacions, entre elles ASACC. Xarxes socials s’omplien del hashtag #ElÚltimoConcierto on escenificaven una realitat crua per aquest c
ol·lectiu i deixaven atordides a moltes persones que es preguntaven si mai podrien tornar a gaudir de la música en directe i de l’escalf de la cultura.
Després d’una pandèmia que omple d’incertesa i buida les sales de concerts d’oferta cultural, m’ha semblat que era una comunitat interessant amb qui treballar, ja que el col·lectiu de promotors culturals i tot el teixit que els envolta són uns dels grans afectats per aquesta crisi que ha transformat realitats, normalitats i arrossegat a tot un col·lectiu a reinventar-se i reivindicar-se o morir.
Les meves expectatives en el treball de camp radiquen en entendre les seves necessitats, comprendre les seves accions i relacions amb els objectes que les envolten i analitzar de forma empàtica els seus objectius per tal de poder aportar, des d’una perspectiva del disseny, un imput que els ajudi a superar la situació adversa que els envolta des de sempre i en especial en el nostre context actual.
Per desenvolupar un kit de camp a Mallorca per entendre el fer de les mallorquines i els mallorquins no podem enregistrar-ho directament amb una gravadora, ni prendre apunts o notes que facin pensar que allò pot ser fruit de la base d’un guió de pel·lícula o d’un llibre del qual ens n’aprofitarem econòmicament.
La mentalitat mallorquina és, d’entrada, desconfiada. No és fàcil entrar en un grup mallorquí donat que en ser una illa tothom es coneix. En una de les experiències en la recerca del kit vaig topar amb un mallorquí del poble de Portocolom que el primer que em va preguntar és: “Qui és ton pare jove?” I és que la figura familiar i els cognoms a Mallorca donen més informació que qualsevol altra dada com la professió o els estudis. Aquí això poc importa, l’important és la relació familiar que és el que t’obre portes i oportunitats. Poc interessa si has estat 6 anys a Alemania o ets un astronauta. Aquest últim punt és una altra de les característiques per confeccionar el kit, perquè es tracta d’entendre que són gent humil que no presumeix del valor material de les coses.
Com bé comentava a l’estudi previ, és una societat indirecta perquè no són tan taxatius com els catalans i poden arribar a sentir-se incòmodes si d’entrada ets massa contundent amb la pregunta. No és fàcil perquè tot té la seva lectura. Hem d’entendre que estem en una illa i aquí hi ha un codi que s’ha de respectar, ja que si no no seràs benvinguda o benvingut o a la llarga seràs exclòs pel mateix grup.
El fet que no presumeixin es deu també a què hi ha una part d’enveja cap al veïnat que fa que pugui ser un problema per aquell qui destaca massa en alguna qualitat.
Per sort meva, el català aquí està ben vist, ja que la cultura mallorquina és poc tolerant amb el que ve de fora, en general per tradició i segueixo plantejant la importància de pensar que estem davant d’una illa, hermètica a segons quins canvis però oberta al món com cap. Hi ha una paraula que s’utilitza per anomenar aquells que vénen de fora: foraster. Però també hi ha una paraula per anomenar aquell que ve de Catalunya: el català. Som com cosins culturals i això és una oportunitat per apropar-me al grup.
Adaptar les paraules per parlar mallorquí i no català és important per connectar amb elles i ells i establir una relació de confiança més oberta i profunda. D’entrada són molt reservats.
Una de les meves primeres aproximacions al grup va donar fallida. Volia trobar feina, volia fer dissenys i millorar la imatge de tot allò que havia vist fins llavors. El que no sabia és que importa més la relació amb el grup familiar i les possibles jerarquies entre elles que el fet de pagar a un dissenyador desconegut per fer una feina que, d’entrada, no està valorada i que qualsevol pot fer.
Vaig haver d’aprendre a conèixer gent sense gens d’interés, simplement per entrar dins de la comunitat. És llavors, després d’algunes festes com la matança de porcs, molt important per al mallorquí, que la xarxa de coneguts va començar a créixer i va poder fer que tingués més oportunitats professionals.
Tu ets en Conrad, no? El que coneix a Can Bernat
I per art de màgia el grup s’obre i t’explica tot el que necessitis, ets un més. Aquí es veu la humanitat i proximitat d’aquest col·lectiu que si bé d’entrada sembla reticent després s’obre com un parent més.
Amb tot i això, com a conclusió, és important que el kit permeti connectar amb el grup mallorquí i poder conèixer la seva forma de viure i pensar.
El kit consta de:
– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:
– Com negocien?
– Com es deixen influenciar per als de més?
– Quins prejudicis com a grup tenen?
– Quina relació tenen amb les altres CCAA?
– Què els ofen?
– Què els agrada dels de més?
– Com són feliços?
– Programa per prendre notes a l’acabar les sessions
– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi
– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar
– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles,tenir cotxe.
Acabo amb una frase de Hitzler a un dels articles de consulta que diu així: L’objectiu dels etnògrafs és explorar “mons estrangers”
El col·lectiu que he triat és un moviment cristià independent anomenatLostestigoscristianos de Jehovà, creat per CharlesTaze Russell (futur economista) a principis del s. XX.
Un dels arguments clau per a la seva forma d’actuar i predicar, és la destrucció del món tal com el coneixem a través del que denominen “ARMAGEDÓN“ o “lucha de diós contra Satanásylosmalvados“.
I aquells que no formin part d’aquest col·lectiu, seran destruïts per un cataclisme que inclourà aigua i foc.
D’aquí que intentin arribar a la majoria de gent per introduir-los dins la comunitat.
Per fer-ho utilitzen diferents mètodes:
1) Repartint dos tipus de revistes: ¡Despertad! (Promou com fer front als problemes del dia a dia i com establir un “nou món”) i Atalaya (assenyala relació entre les profecies Bíbliques i els successos actuals)
2)Difundint la seva paraula a través de paradetes al carrer.
3) Anant a picar a la gent a les seves cases o el que ells denominen “Predicar” (a causa de les circumstàncies actuals ho han hagut d’anul·lar temporalment).
L’objecte que millor els pot definir és la seva versió traduïda de La Bíblia, anomenada “Traducción del Nuevo Mundo de lasSantasEscrituras“, que en alguns aspectes no coincideix amb la idea d’altres cristians, derivant així en posar en dubte la interpretació tradicional cristiana.
La raó per a la qual he triat aquesta comunitat és perquè tinc un familiar que hi forma part, per tant puc accedir a través de la meva àvia.
I també per a les conseqüències que aquesta decisió d’ells ha comportat en la meva vida ja que mai he pogut celebrar Nadal, ni el meu aniversari (ni els seus) amb ells.
Expectatives de cara al camp de treball:
-Els seus punts de vista en vers el “Nou món” i el que està per venir.
-Les normes que tenen dins la comunitat.
-La forma en què s’organitzen i on es troba la seva central a Espanya.
-Contrarestar opinions d’un membre que forma part d’aquest moviment cristià i un EXmembre.
Bibliografìa:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://diariosalud.online/
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania 1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York. 1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York. 1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York. 2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.
