LA COMUNITAT
El treball d’etnografia que realitzarem serà sobre la comunitat de moters, un grup molt peculiar com vam estar parlant en la PAC anterior, on agrupa perfils de persones molt diferents amb interessos o motivacions molt dispars. En qualsevol altre context seria molt diferent agrupar tanta diferencia entre persona amb el respecte que es mostren entre ells, i que els uneix una mateixa passió, tots es reuneixen al voltant de la moto i tenen acords de conductes comunes sense estar escrites en cap lloc i que tots han anat aprenent, passant la cultura i valors entre generacions i persones.
Per a mi, és molt interessant veure com aquesta cultura es transmet entre els diferents integrants de la comunitat, amb certa similaritat a com antigament la cultura, acords socials, etc.. es passaven de pares a fills, aquelles normes o conductes que no estaven escrites, però conegudes per tothom, així com en aquest cas també és una llengua propia, que en aquest cas és gestual donades les circunstancies.
Per realitzar les tasques d’investigació, a la PAC anterior vam esbossar un petit Kit de camp on si recordem ens vam focalitzar a l’experiència propia sent i experimentant com a part del grup, l’observació de com els diferents membres interactuen i les conversacions a diferents membres de manera física o digital, és la clau per entendre les motivacions, sensacions de la comunitat. Crec que era interessant plantejar un KIT com aquest una mica abstracte sense res massa tancat sobretot per no tenir una estratègia artificial, i poder prendre nota, tenir una conversa oberta que no saps per on acabarà, escoltar el que diuen, com s’expresen i poder entendre millor a les persones que hi ha darrere, pel que diuen i pel que fan.
RECERCA
Durant la meva recerca, volia sobretot entendre i qüestionar que ens fa (m’incloc com a part del grup), pujar a una moto amb tots els riscos que aquesta comporta, quan va ser el primer moment i perquè es van sentir atrets per la moto i les motivacions, així com el significat de la comunitat.
Molts d’ells expliquen que han tingut accidents difícils, o d’amics propers, i tot i això segueixen sobre la moto. Crec que és molt interessant entendre perquè aquest col·lectiu veu el risc de manera diferent i a diferència de molts altres que ho eviten, ells volen seguir, així com aquests fets traumàtics els hi ha fet canviar o no, i que pensen al respecte.
Un cop entenem el punt personal i motivacions, el que volia entendre també és els tipus de perfils dins de la comunitat i com es formen els subgrups de la comunitat, sembla una ximpleria, però també la personalitat, les motivacions, els tipus de moto, filosofia, etc…de cada persona fa que entre ells tinguin petits grups que els defineixen, i també que pensen uns dels altres.
Per últim també ens endinsarem en les necessitats, neguits, frustracions i/o problemes que tenen com a col·lectiu, d’aquí poder trobar les potencials solucions o oportunitats de disseny a oferir al col·lectiu.
Per sort, sóc part del col·lectiu al qual vull estudiar/observar i de fa temps tenim una petita família que sempre creix, de fet no s’assembla gens al que vam començar i de fet jo estic una mica desconectat també, però com veurem aquests diferents perfils, han anat fent com un subgrup dins d’aquesta petita familia.
El grup es diu “Route Rider”, tenen Instagram i whatsapp així que és relativament fàcil posar-se en contacte amb qualsevol d’ells, això ha sigut clau per poder dur a terme la tasca de recerca donat que la situació de la COVID fins fa pocs dies era difícil quedar i fer una ruta per parlar, així que en aquest cas sobretot els mitjans digitals han sigut molt importants així com revisar plegats moments que hem anat vivint els últims anys per recordar emocions i explicar una mica més amb imatges els motius i motivacions.
Les preguntes claus
– Perquè t’agrada la moto?
En general ningú sap explicar ben bé perquè li agrada, però sobretot parlen de sensacions, quan es posen el mono, el casc, els guants… Aquest ritual ja significa molt, i un cop estan sobre la moto, acaba sent com un exercici de meditació, d’abstracció, només pensen a conduir, és un instant de concentració màxima on tots els sentits estan posats en conduir, no caure, pur instint la ment casi en blanc, i gaudir del trajecte és tan simple com això, sumat a l’adrenalina que sempre és addictiva, és un bon còctel d’adrenalina, serotonina i concentració que fa que cada dia agradi més.
També es remarca el fet de ser una pràctica grupal encara que sembli mentida, al cap i a la fi estàs sol conduint, però comparteixes el teu camí amb la resta de companys que t’acompanyen a la ruta o si vas sol, segurament et trobes a algú pel camí i només per ser part de la comunitat et fan un forat a la taula i coneixes gent nova, mai estàs sol al teu viatge, i les estones que pots estar sol, aquests moments de soledat buscada també s’aprecien i es valoren, és com que connecten d’alguna manera amb l’espai en què es troben.
La gran part del grup són moters de ruta, ha sigut l’inici de gairebé tots, però sí que alguns d’ells també han començat a ficar-se a circuit i van a buscar temps, en aquests casos els i agrada sobretot l’adrenalina del moment d’anar a buscar temps personal i superar els propis límits, tenir la seva foto, etc…una mica d’ego també hi ha, demostrar les seves habilitats en front del grup i el postureo de la foto que pengen a les xarxes socials, per obtenir aquest reconeixement més mediàtic.
– Que significa la moto?
Al final la moto acaba sent una manera de viure, potser no a l’estil Americà que a tots ens ve al cap, tots ells tenen la seva feina, la seva vida personal i familiar, bastant normal, com la de tothom, però quan arriba el cap de setmana o al pensar en vacances es planifiquen al voltant de la moto. La ruteta del finde, les tandes al circuit, la ruta pels Pirineus, etc… Estalviar per canviar neumàtics, o per fer alguna modificació a la moto…és una bombolla on desconnectar del seu dia a dia, com dèiem a la pregunta anterior és aquest referent que t’inspira totes aquestes sensacions només mirant-la i que estàs esperant el moment per tornar. Al final és un lligam, una relació personal, d’afecte amb un objecte difícilment d’escrivible.
– Quan va començar la teva passió?
Trobem una mica de tot en aquest aspecte, intentarem esmentar les situacions més generals que he trobat en les meves converses i convivències amb el grup. Hi ha gent (com jo) que no recorda quan, bàsicament sempre li ha agradat, des de petits es quedaven amb la boca oberta veient les motos al carrer. Mirar aquells moters de petit com si fossin herois, sobrenaturals, que anaven no sé on, que desapareixen a la carretera, amb el seu mono, el seu casc, tan intrigant tot plegat… Aquest tipus de perfils sempre han tingut el neguit d’arribar a ser un d’ells, també hi han germans que al veure al seu germà gran i conèixer el grup volia ser part de la família, d’altres es van aficionar una mica més tard veient les carreres amb aquestes plegades tan espectaculars i volien fer això, sobretot a l’adolescència amb la seva primera moto per ser el “guai” molts la van deixar al créixer però d’altres que cada cop es ficava més en aquest món, i d’altres per casualitat més gran que els i va captivar per influència d’amics, veien el que feia on anava, etc…els i va “picar el gusanillo” i van veure que era tot un món d’on no podien escapar-se, de fet aquests últims en el grup analitzat són aquells que ho viuen molt més exagerat, potser…i sembla que volen recuperar el temps perdut, i acostumen a ser els que tenen més interés per en la velocitat, tandes, etc…
– El millor i el pitjor de la moto
El millor és tot, ningú diu cap paraula dolenta de la moto al contrari, tot és bo sigui la moto que sigui, tot és bo.
Fins i tot els inicis que per a tots han sigut difícils, fins que entens com es condueix, et fas amb la moto, etc…Això tothom ho recorda amb un somriure i es riuen d’ells mateixos, també perquè saben que tots han passat pel mateix i es fan bromes uns als altres.
La comprensió de la comunitat també és una cosa que tothom remarca, com gent que està al grup o desconeguts que han trobat per les diferents rutes els hi han donat consells per anar millorant o treure nervis.
Quan parles amb ells dels seus inicis, cosa que recorden tots amb gran simpatia i que és el que els i va fer voler seguir, és curiós com a tots, sense excepció expliquen com el somriure no li cabia dins del casc el primer com que en creuar-se amb una altra moto els i va saludar, és el primer moment que tenen la sensació de “Ara si!”, aquest primer cops que ets reconegut com a part de la comunitat.
Òbviament el pitjor per a tots, són els accidents, siguin els propis o els d’un company, els i canvia la cara quan parlen d’aquest tema, m’expliquen com han vist a un company xocar-se de morros contra un cotxe que va envair el carril i no saber si el company està bé, mig penjat al guarda-raïl amb la moto sobre, un altre que en patinar es va trencar l’esquena i va estar un any fotut, costelles trencades, o algun company mort per desgràcia. Aquests moments són els més durs i els que els i fa repensar-se moltes coses, estan un temps tocats, intenten frenar-se una mica ells mateixos, etc… Són certament els pitjors moments de la moto. Tota la resta de sofriments no deixen de ser l’atractiu d’aquesta.
– Com definiries la comunitat?
Com a comunitat esbiaixada que és “Route Rider” és com una petita família, no tens bona relació amb tots els que la formen, però tampoc vols que li passi res o algun desconegut es fiqui amb ells, i saps que en general pots comptar amb ells dins i fora de l’activitat propia que l’ha format.
És curiós els lligams que aquesta activitat forma entre els diferents individus que la formen, personalment observant i vivint en primera persona com es generen aquests llaços, crec que és pel respecte que es crea entre moters, només pel fet de conduir la moto, millor, pitjor, més ràpid, menys… Fins i tot es genera aquesta relació entre el més ràpid i el més lent com de germà gran i germà petit…al final són relacions des del respecte.
Extrapolant a la comunitat en general de manera global és quelcom similar, el respecte i admiració per la persona que fa el mateix que tu, que sofreix el mateix que tu, etc. És una comunitat amb la qual és molt fàcil empatitzar amb cadascun de l’individu perquè en algun moment tu has estat sentint el mateix, i el respecte és la base de la relació que es forma.
També en aquest punt com a observador m’agradaria fer focus al llenguatge, potser sóc massa insistent en aquest aspecte, però no em deixa de sorprendre com donem com a normal el fet que aquesta comunitat tingui un llenguatge propi més enllà de fronteres on et pots comunicar independentment de la teva procedència i que en poc temps s’aprèn amb molta naturalitat i que pocs grups tenen un llenguatge propi com aquest.
– Tots els moters són igual? Per què?
En aquest punt és on comença a existir divergència d’opinions i es veuen les diferències entre els diferents perfils.
A la pregunta, la resposta és unànime, NO, no tots el moters són iguals, el que canvia són els motius.
Una part del grup el que realment li agrada són les rutes, els viatges, no tant la velocitat i marcar un temps, això és el que ha fet que existeixin subgrups dins del col·lectiu.
Alguns d’ells han canviat el tipus de moto i es dediquen a fer rutes per carreteres secundàries i viatjar amb equipatge cap a altres països fins i tot o rutes amb escales, donat que el què li agrada més enllà de la velocitat (que a tot moter li agrada), és sobretot el camí, conduir, aquesta connexió que a l’inici dèiem durant l’activitat, el que busquen és gaudir de l’activitat i tot allò que descobreixen durant el trajecte, amb la màxima seguretat possible.
D’altres només es focalitzen en la velocitat, i s’obsessionen amb aquest punt, han d’inclinar més han de frenar més tard…es cronometren, es guarden per anar només a fer tandes…
I per últim hi ha un altre petit grupet semblant al primer que van offroad, buscant nous estímuls, però un cop més intentant gaudir del camí, de descobrir nous indrets que no arriben per carretera, sense focalitzar-se en la velocitat.
D’aquests grups que descrivim, tots ells queden per fer rutes conjuntes, però mentre que els primers i tercers tenen una filosofia semblant el segon, és el tipus de gent que li dóna mala reputació a tots els altres i és on a vegades es crea conflicte, avançaments perillosos que la resta del grup pateix, temeritats que els i fan patir constantment i per això s’han anat obrint aquests nous grups deixant a aquest segon només per tandes en circuits on tot està molt més controlat dins del risc possible.
– Com era la vostra vida abans de ser part de la comunitat?
En general tot el grup era gent bastant normal, en el cas de Route Rider cap d’ells era el guai de la classe, això si, tots tenen una personalitat molt forta, que els hi ha marcat durant la seva vida personal i que a la comunitat motera han de trobar un lloc on encaixen i se senten part important on poden ser ells mateixos.
De fet una cosa que he pogut veure és que perfils que a priori costaria veure anant junts a sopar, o sent la colla de classe perquè són perfils molt dispars que no enganxen, en ser part de la comunitat els prejudicis desapareixen, i es tracten com a iguals fins i tot es mostren interessats per la persona que hi ha darrere, és un fet que trobo molt curiós, com extrems es poden interessar uns per als altres en mantenir una relació a través de la moto.
Tipus de moters, observació
– Per personalitat
En el cas de la comunitat que estem analitzant, com ja hem anat dient durant les preguntes o temes que he anat formulant en les meves conversacions amb el grup, la personalitat és part dels tipus de moters.
Tenim perfils fàcilment agrupables, els que li agrada el postureo i la velocitat, els que són més “moters clàssics” que el que busquen és l’experiència, fer quilòmetres gaudir del camí, que busquen la seguretat i es preocupen perquè la comunitat agafi consciència i els offroad.
– La moto
Aquests perfils també són fàcilment categoritzables pel tipus de moto que tenen, el grup que busca la velocitat a tot preu, acostumen a comprar motos tipus RR, o naked amb línies esportives.
En canvi els perfils que li agrada més el viatge, busquen comoditat i potència, i tenen motos Trail urbanes podríem dir o naked còmodes, versàtils. Cal dir que la majoria del grup cada cop més, suposo que per contagi també està passant a motos de tipus trail, on pots fer quilòmetres sense esgotar-se i gaudir d’una carretera de corbes que sempre agrada.
Per últim els de offroad, també aposten per motos Trail, però amb característiques més offroad, és a dir trails, més finetes amb electrònica de mapes, tipus de rodes, etc…
Problemes o necessitats
– Com és la relació amb els companys durant el trajecte.
Durant el camí es generen grups al final, al cap sempre està qui lidera el grup, acostuma a ser el que marca un ritme i òbviament és qui es sap el camí. Si la gent li segueix, augmenta el ritme, sinó és qui modera i baixa ritme. El qui li segueix també té cura del que està per darrere li segueix etc…d’aquesta manera es té cura de tot el grup. A l’arribar a un creuament o un moment de dubte de la ruta, es para i s’espera a tot el grup. També es van fent canvis de posicions mitjançant senyals, etc…
– Quins problemes o necessitats trobeu durant el camí?
El problema durant la ruta que tots comenten és que a vegades com estàs concentrat en conduir i seguir a qui tens davant, vas mirant de reüll el retrovisor és difícil entendre que vol el company de darrere.
Hi ha gent de la comunitat que ha provat d’utilitzar els comunicadors, però no acaben d’estar còmodes perquè els i distreu de conduir i han tingut algun ensurt.
Algun cop també s’ha trobat que algú triga i triga a arribar potser perquè ha parat per alguna cosa o ha trobat tràfic, etc.i és un temps on tenen neguit de si ha passat alguna cosa, si han de donar la volta per a anar a buscar a la persona, etc…no tenen manera de tenir un control del grup, sobretot si el grup comença a ser de més de 5 persones es fa difícil gestionar-ho.
– Accidents i com afecta al pilotatge o relació amb la moto.
Com dèiem això és el pitjor que porta tothom qui forma part de la comunitat, òbviament i és un pensament general de tots, sempre penses que això a tu no et passaria i sí que els primers minuts es gestionen, però poc temps després acaben conduint com sempre. Però tard o d’hora també et passa a tu, i és quan es comencen a plantejar moltes coses, sobretot als inicis, hi ha gent de la comunitat que no ha tornat a agafar la moto, i d’altres que si, d’aquests que han tornat a la moto, hi ha dos tipus. Posaré dos exemples de dues persones del grup.
El primer es va xocar contra un cotxe de front, no va sofrir grans problemes físics, es va quedar en una contusió forta però va tornar. De primeres m’explica que totes les corbes a dretes (que és cap a on va tenir l’accident), les feia amb una traçada molt conservadora, antinatural per la por, fins i tot demana anar darrere d’algú i si aquest passava, ell passava però no ser el primer a fer-ho. Finalment amb el temps això ha desaparegut i ara no i pensa, de fet ara creu que està en el seu millor moment de pilotatge.
L’altre cas és un noi que va caure per una relliscada de la carretera que a priori sembla una caiguda ximple, però amb la mala sort que al caure, la moto si va enganxar i el cop li va trencar dues vèrtebres, per sort està perfecte, no va tenir cap conseqüència greu. Com veiem sí que va necessitar bastant temps de rehabilitació, però va voler tornar, en fer-ho tot i que feia els mateixos moviments (o això creia ell), la moto no girava, a poc a poc va anar entenent la nova realitat i és que el fet de “tirar” la moto ràpid, li recorda massa a la sensació de la caiguda, i ha hagut de canviar la manera de pilotar, amb la conseqüència que mai ha tornat a anar tan ràpid com abans.
Com veiem les caigudes afecten vulguis o no, per curt o llarg temps, fins i tot aquest primer cas el qual em comenta que ara està en el seu millor moment, estic segur que sempre hi ha aquest fantasma, on el cos reacciona de manera instintiva, però el més increïble és que tot i el patiment que hi ha en una caiguda, es vulgui tornar a conduir, tornant a la primera pregunta d’aquesta recerca, ¿Per què? ¿Què significa la moto?
Oportunitats de disseny
Com veiem és una comunitat que encara es mou pels mateixos valors de fa molt de temps, alguna cosa ha canviat és obvi com per exemple l’ús de les xarxes socials i aquest postureo de fer-se la foto maca i pujar-la, però la base és la mateixa.
Els i mou els mateixos sentiments i emocions i tenen les mateixes pors. Són una comunitat (més enllà de la que he pogut profunditzar), internacional, no tenen fronteres, són una gran família, amb majúscules, a més estan molt oberts a les noves tecnologies.
Per aquest motiu crec que hi ha molt de marge per oferir resposta als neguits, o problemes que ens han exposat durant la seva activitat.