Com he explicat en anteriors PACS, els Testigos Cristianos de Jehovà en condicions normals van 3 cops per setmana al Salón del Regne, on és reuneixen els Dimarts, dijous i dissabtes per a dur a terme diferents activitats.
En el Salón del Regne que va la meva àvia en concret, són tres grups de trenta persones.
Aquests tres grups acudeixen a un local de grans dimensions que tenen llogat amb tres grans sales per a poder assistir-hi tots a diferents hores.

La meva idea ha estat crear una aplicació mòbil per a poder fer les reunions de manera  semi-presencial és a dir: Que cada un dels tres grups acudeixi un dia de la setmana de forma presencial, i les altes dos via ZOOM per a estalviar costs.
Si ho fessin així podrien llogar un local molt més petit que només necessites una gran sala d’actes.

El procés del disseny ha estat prou fàcil a partir de l’idea principal.
En primer lloc, he creat un logotip per a l’APP.
Seguidament he pensat en la forma en què seria més útil organitzar el calendari: En la congregació de la meva àvia, són tres grups de trenta persones cada un.
Els he anomenat grup A, B i C i he fet quadrar el calendari mensual de forma que tots puguin accedir a una reunió presencial a la setmana per a poder seguir tenint contacte amb els membres de la comunitat i a l’hora estalviar en costs.

L’aplicació els avisarà mensualment dels dies que és faran les reunions presencials i dels dies que serà via ZOOM.
Serà de forma molt senzilla i fàcil de consultar, ja que en la comunitat, prop del 35% dels membres són majors de seixanta anys.
La funcionalitat d’aquest projecte és poder estalviar mensualment els costs que comporta tenir un local tan gran i també a seguir mantenint la idea del mínim contacte amb tantes persones.

 

La forma en què organitzaria als grups A, B i C seria la següent:
Les reunions sempre han sigut dilluns, dijous i dissabte.

Grup A:  Setmana 1 (dimarts presencial i dijous i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 4 ( dimarts presencial, dijous ZOOM, dissabte ZOOM)

Grup B: Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous Presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 2 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM i dissabte Presencial)
Setmana 3 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous presencial, dissabte ZOOM)

Grup C:  Setmana 1 (dimarts ZOOM i dijous ZOOM i dissabte presencial)
Setmana 2 ( dimarts Presencial, dijous ZOOM i dissabte ZOOM)
Setmana 3 ( dimarts ZOOM, dijous presencial i dissabte ZOOM)
Setmana 4 ( dimarts ZOOM, dijous ZOOM, dissabte Presencial)

 

Les necessitats culturals que aborda aquest disseny es poder facilitar la vida a la gent gran de la comunitat a l’hora de vetllar per la seguretat i també que puguin mantenir contacte amb els altres membres un cop per setmana de forma presencial.
He utilitzat una presentació senzilla i fàcil d’interpretar per a què tots els membres ho puguin entendre de seguida.
He fet servir Prezi que és estil PowerPoint, però pots passar l’enllaç URL a qualsevol persona.
He decidit de fer-ho així per a poder posar-me en contacte amb la meva àvia, passar-li l’URL per WhatsApp i perquè així es pugui fer arribar a tothom de forma fàcil i mitjançant WhatsApp que avui en dia tots ho fem servir.

Aquí deixo l’ enllaç a la presentació del meu disseny:  https://prezi.com/view/Loe3s3gjiUFXk3L50D6J/

Bibiliiografia:

https://prezi.com/

http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820

https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/

https://www.pluralismoyconvivencia.es/diccionario-de-la-diversidad-religiosa/terminos/testigos-de-jehova/

Hola, companys! Bon dia!

Després de realitzar, una recerca sobre el meu treball de camp i el treball etnogràfic, em fa molta il·lusió presentar al que seria per mi, una proposta de nou disseny o format.

Perquè entreu en context, des de fa un parell d’anys em vaig iniciar en la pràctica de l’hoquei herba, amb 30 anys en un equip de “Papis”, la veritat és que tenia moltes ganes d’iniciar-me i poder millorar al pas del temps.

En molts esports, durant èpoques d’estiu i hivern es realitzen estades de tecnificació sobretot per a franges d’edat infantils o juvenils, coneguts també com a campus, durant els mesos en qüestió.

Això no obstant, la meva proposta de disseny és crear aquests “Campus” per a grups Sèniors, durant una sèrie de tardes dels mesos en qüestió.

A partir de les 19:00 horari, en què molts d’aquests sèniors han finalitzat la seva jornada laboral.

Doncs bé, una vegada presentat al meu disseny, m’agradaria agrair aquest temps compartit amb vosaltres, on heu pogut aprendre nous conceptes de convivència.

Moltes gràcies i Salut!

Carles Mas

DISSENY ETNOGRÀFIC

Desenvolupar l’habilitat d’estranyar-se i predisposar-te a deixar-te sorprendre i a aprendre nous sentits. Es tracta de comprendre les necessitats de la comunitat i treballar en el teu disseny a partir d’aquesta comprensió.

Un cop definida la comunitat i construït el kit de recerca, es tracta d’aprendre el que necessites saber per a desenvolupar el prototip o disseny.

PRÀCTICA: Posar en pràctica el treball de camp planificat: recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada emprant el kit de camp i investigar les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais per poder explorar les necessitats que es reflexaran en la proposta de disseny.

 

“Els artistes i els dissenyadors són els exploradors, els antropòlegs d’aquest nou continent. Es troben amb éssers i llenguatges i expandeixen l’antropologia cap a nous camps. Són traductors.”

 

– Nicolás Bourriaud.

 

 

SURF ÀRTIC: UNSTAD BEACH

Un cop establert el context, la comunitat, l’activitat que la uneix i l’objecte d’estudi per al kit de camp ens disposem a endinsar-nos en primera persona a través de la investigació etnogràfica dins la comunitat de surf a la platja d’Unstad, a les illes Lofoten. La taula de surf esdevè, llavors, l’objecte escollit com a eix de connexió dins l’entorn. El coneixement i la font d’informació recau en la relació establerta amb els membres de la comunitat surfera de a badia d’aquesta petita població. Descobrirem el significat, el valor i els usos de la taula per entendre perspectives i necessitats dins aquesta experiència etnogràfica que preten desembocar en la proposta de millores per a aquest segment de la societat.

VIA DE CONTACTE

El context global i l’actualitat tecnològica em facilita establir un primer contacte de forma virtual. L’etnografia aplicada a través del software online conforma un apropament amb un caire analític i des del punt de vista d’un investigador. Les xarxes socials esdevenen el medi primari i, de forma gairebé natural, otorguen un caire d’anonimat i ‘estranyament’ ja que m’apropo a la comunitat des d’un angle desconegut i nou personalment. Aquest vestit d’estranyament virtual em permet la neutralitat de procesar informació sense cap condicionant gràcies a la meva figura aliena respecte la comunitat.
Emprenent aquesta recerca virtual com a primera via de contacte gaudeixo d’una prèvia font d’informació i recursos contextuals. Construeixo els primers camins de recerca a través dels dos centres d’activitats surfistes de la zona: Unstad Arctic Surf i Lofoten Surf Center. Ambdues entitats ofereixen serveis de lloguer o compra d’equipació i cursos d’aprenentatge i iniciació al surf. Alhora, guadeixen d’espais de cafeteria, botiga de merchandising i roba de marques relacionades amb el surf.
Degut als contactes en comú i la predisposició a compartir experiències, informació i detalls de la cultura surfera es pren com a fil connector el centre d’activitats Lofoten Surf Senter. La relació com a observadora participativa de forma virtual em porta a converses casuals i naturals a través del chat d’Instagram @lofotensurfsenter interactuant amb les publicacions diaries i quotidianes sobre l’estat del mar o del vent, les rutines d’escalfament i un backstage logístic.

OBSERVACIÓ PASSIVA & PARTICIPACIÓ ACTIVA

Ara si, Kristian B. m’introdueix al món surfer, en concret a la comunitat i el conjunt d’habitants que interactuen entorn a Lofoten SurfSenter. Em presento com a contacte a través d’un amic i veí asturià que comparteix l’afició amb el centre des fa gairebé una dècada. El propietari d’aquest centre conforma la meva porta d’entrada a la comunitat, l’anomenat ‘Uncle Frost’ per la resta de membres.

La quantitat d’informació i dades extretes de les converses relaxades que establim m’aporten una visió més propera i real de les rutines, frustracions i motivacions dels surfers d’Unstad. A través de les notes de Google, el diari marítim, i la càmera, el radar d’onades, registro de forma subtil i respectuosa imatges i rebelacions.
La situació privilegiada de les illes Lofoten envers el context global de pandèmia em permet planificar amb certa lleugeresa la forma en la que observo i tinc contacte amb la comunitat. Les rutines, els elements de valor i les interaccions dins l’afició surfista es registra de manera natural i propera, intentant causar la menor de les pertorbacions.L’ambient jove, relaxat i distès em resulta còmode per a establir les relacions i interactuar amb els membres en les visites.

El caire informal i amable de la meva aproximació esdevé un medi tant còmode per a la comunitat que les preguntes acaben sorgint en ambdues direccions de forma automàtica. Les persones s’habituen a la meva presència i comparteixen la seva jornada diària amb facilitat, m’expliquen les seves preferències en les rutines de matí, les consideracions envers les marees, la importància dels vents i el posicionament a les diferents cantonades de la platja segons l’hora del dia. Tot plegat, sembla una gran familia, encara que molt diversa, compartint coneixements i rondinant els uns dels altres.
Dins aquesta gran familia també puc observar el respecte i l’apreciació entre els membres, la consciencia de l’experiència i les habilitats dels companys, així com les consultes i escoltes prenen lloc durant l’activitat mateixa o els escalfaments. Tots ells semblen gaudir amb la mateixa intensitat tant dels moments dins l’aigua com de les estones prèvies i posteriors, entenen així la vinculació i proximitat entre ells.

El sentiment de comunitat i conjunt es reflexa també alhora d’interactuar amb la meva persona com a nou membre d’aquest context etnogràfic. La introducció als espais, la botiga, els cafés i el seu equip m’acull de forma col·lectiva i m’acompanya en la meva presència dins el centre d’activitats. També, en el moment de presa de fotografies a la riba del mar, em mostren gestos d’aprovació i saluts en números plurals mentre es disposen a entra a l’aigua i descansen entre onada i onada. Semblen identificar la meva figura de forma més familiar i natural amb el pas de les hores en comunitat. L’afinitat es construeix amb una inversió de temps, respecte i amabilitat en la observació i escolta de l’afició.

“You forget about problems, you focus only on the waves.” – Shanon Ainslie.

EXPERIÈNCIA ETNOGRÀFICA. CONCLUSIONS

Després de realitzar un estudi i integrar-me dins la comunitat surfera d’Unstad he de destacar la facilitat d’aproximació gràcies a la naturalesa amable dels membres. Alhora, degut a la distància de la localització i la meva residència no he pogut visitar l’enclau etnogràfic tantes vegades com m’haguès agradat ni en els moments més idonis per a realitzar surf i veure l’acció en tot el seu potencial.
De totes maneres, l’espai exterior fou el veritable element clau per a permetre aquesta aproximació. Tot i el context global he pogut interactuar i apropar-me als membres alhora que observar les onades fotografiant els barrils amb les onades tacades de surfistes posicionats estratègicament i en ordre de sortida. Fou en aquestes situacions en les quals vaig poder observar la tensió entre els membres, aquest caire de competitivitat i rivalitat en l’ordre d’agafar les onades és resultat directe de l’emoció i la passió per aquest esport. Encara que les emocions foren fortes, sovint es respectava l’ordre i només en casos puntuals es trobaven en disputa.
L’estància i les visites foren plurals de forma perllongada en el temps encara que la recepció tant natural i familiar va conformar una linealitat en l’interacció. L’experiència etnogràfica m’ha permés entendre la unió entre els membres que comparteixen la passió pel surf i l’estil de vida relaxat alhora que la importància d’una presència constant de tots i cada un d’ells en l’entorn. Així doncs, he entés que el servei de botiga i de cursos per a la iniciació del surf conformen la unió principal entre la comunitat de locals i membres del centre amb l’exterior o amb aquells que practiquen l’activitat de forma puntual.
De forma genèrica trobem diversos punts a destacar o mancances en les quals la majoria de membres es troben d’acord i són les següents:

Degut a la popularitat de l’enclau i la població d’Unstad, la platja s’ha vist afectada amb una onada turística només localitzada durant la temporada d’estiu. Pel contrari, als hiverns no s’hi troba a cap visitant o persones interesades en el surf, el fred i les baixes temperatures en són la causa. El problema, però, no resideix en la divisió d’estacions, si més no, recau en l’excés de grups de persones que s’inicien en aquest esport. Els grups, d’entre 8 i 12 persones, ocupen les aigües i les onades de forma poc estratègica i alhora certament perillosa. Degut a la latitut d’aquesta platja dins l’oceà Atlàntic, la brutalitat del mar i les onades no es correspon a un entorn adequat per a persones poc experimentades. No obstant, l’enclau ha sigut promocionat i oferit de forma turística com a destí turístic on practicar el surf per primera vegada per tal d’aportar i sumar al benefici econòmic i col·lectiu de la petita població però la comunitat de surfers autòctona troba que aquest reclam és erroni.

Així doncs, els membres de la comunitat expresen la voluntat de reflexionar al voltant d’una solució per a aquesta dualitat entre surfers autòctoncs experimentats i surfers puntuals turistes que tot just s’inicien dins l’esport en aquestes condicions àrtiques.

Per últim, destacar la utilitat del kit de camp: la camèra de fotos, les anotacions a les notes de Google, el coneixement bàsic de l’idioma noruec i el contacte en comú amb Kristian.

L’experiència etnogràfica ha resultat tot una font de coneixement i comprenssió a través de la qual he pogut conformar quines són les raons i els significats d’aquesta comunitat surfera.

 

WEBGRAFIA

Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., & Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación
participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social.
https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf

Arctic surfers ride out Norway’s coronavirus blues (2020). ArcticToday
https://www.arctictoday.com/arctic-surfers-ride-out-norways-coronavirus-blues/

Etnografías de la pandemia por coronavirus, Dossier Revista Perifèria
https://revistes.uab.cat/periferia/issue/view/v25-n2

Surfing Under the Northern Lights, The New York Times, per Jeré Longman (2016)
https://www.nytimes.com/2016/10/23/sports/surfing-unstad-norway-lofoten-masters.html

WATCH: THE FIRST SURFERS OF LOFOTEN IN NORWAY – Magic Seaweed, per H. Bydal (2019)
https://es.magicseaweed.com/news/watch-the-first-surfers-of-lofoten-in-norway/11366/

Surfing in Lofoten – Lofoten Info
https://lofoten.info/en/Surf/?Article=6

ANTROPOLOGIA DEL DISSENY
PAC 3: Etnografia pel disseny

RECERCA ETNOGRÀFICA

– Visions, problemàtiques i necessitats dels usuaris de la comunitat
La comunitat està molt ben avinguda ja que hi disposen de bona comunicació en la pàgina web així com diferents categories com jocs o gimcanes dintre d’aquesta com seria el cas de l’apartat ‘’Gacha’’ en el que consisteix a jugar a sorteig simulat, sense cap tipus de benefici establert i et poden tocar imatges amb dades que configuren estats com si d’un joc es tractés emulant-ne el propi joc en format de joc de taula, tot el material extret del propi joc sense intenció econòmica, si no simple entreteniment. Aquest aspecte ha agradat a la comunitat i és un dels aspectes comentats en les 3 entrevistes realitzades, com a visió d’això tenen poder implementar de forma més dinàmica els tornejos que es realitzen i de la gent que no hi pot assistir, volen crear algun tipus de comunicació directa per estar encara més al dia, així com les problemàtiques principals detectades han sigut que no hi ha una bona coordinació per a poder fer molts dels projectes, entre ells tornejos en llocs físics, que tenen llistats i que els hi agradaria, com a necessitats s’hi destaca que els usuaris en voldrien tenir més accés a tornejos però per distancia això no es possible.

Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Crèdits de la imatge a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Crèdits de les imatges a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

Per a poder dur a terme un anàlisi etnogràfic de la comunitat, s’ha procedit a realitzar un registre en la mateixa comunitat i estar uns dies navegant per la seva pàgina així com les seves xarxes i participar en algun que altre fòrum de debat realitzat en el seu canal de Discord on s’ha aprofitat per preguntar la possibilitat per a realitzar entrevistes a 3 membres de la comunitat, 2 a nivell d’usuari i 1 a nivell de moderador.

Crèdits de les imatges a la pàgina de https://smashbrosspain.com/

 

KIT DE CAMP

El kit de camp ha sigut utilitzat de la pràctica prèvia per a poder dur a terme l’anàlisi etnogràfic s’ha procedit primerament en organitzar el plantejament de la unió a la comunitat per a poder estudiar-la detingudament, per després llistar les accions pertinents per a dur-ho a terme, en aquest cas:

1. Revisió del lloc web
2. Registre en el mateix
3. Veure missatges i com es relaciona la comunitat
4. Trobar un canal de comunicació (en aquest cas el seu canal de Discord)
5. Unir-me al canal citat en el punt 4
6. Pressa de contacte en general amb usuaris
7. Entrevistar de forma individual a 3 usuaris

En la divisió de les eines mencionades en la pràctica prèvia, es a dir en aquest cas les eines digitals ja tenim cobertes amb la pàgina web i el canal de Discord, passem llavors a les eines físiques, sent aquestes les llistades a continuació:

Eines físiques

– Ordinador (Format per l’ordinador en si, la pantalla, teclat integrat i ratolí)
– Router per a establir la connexió a internet

Fonts de contacte

– 2 usuaris de la pàgina de la comunitat
– 1 moderador del canal de Discord de la pàgina

Per a les entrevistes, els usuaris no han facilitat els seus noms reals per tant es disposarà de la entrevista la persona referenciada com a ‘’usuari’’.

Entrevista número 1

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Usuari.

– Situació dins de la comunitat: Usuari constant en la comunitat i que interactua amb freqüència.

– Com es percep la organització: Ho percep com un bon lloc d’intercanvi d’experiències i opinions del joc que fa de nucli de la comunitat, tot i que troba que hi ha aspectes essencials com l’educació que per desgràcia hi haurien de ser tinguts molt més en compte, això degut a la influència de internet i la utilització de l’anonimat així com la crescuda de l’ego de les persones que utilitzin un llenguatge molt mes agressiu en general en les xarxes socials i per la xarxa en general.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Aquells esdeveniments que tenen a veure ja sigui amb el joc en l’aspecte de professionalitat com seria per part de l’empresa com la part que en seria responsable la comunitat, de crear-ne esdeveniments propis amb molta més rigor.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: L’usuari opina que és molt bona idea l’aspecte gràfic que té la pàgina, al emular la pàgina web oficial del videojoc i com aspectes tècnics troba que els canals de comunicació funcionen com toquen i creu que en general son punts molts positius a tenir en compte.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Nintendo en primer lloc, en segon els partners o altres empreses com per exemple els Game Awards de Geoff Keighley, el Tokyo Game Show, el E3 (Electronic Entertainment Expo), etc.

– Problemes dins de la comunitat: La comunicació amb els usuaris, és una gran comunitat però hi ha molts usuaris que és complicat poder establir comunicació degut a la seva brusquedat, a més el tema de esdeveniments per a poder ser transmesos, la comunitat tindria que fer més esdeveniments a nivell de fan i amb millor retransmissió de la que s’hi disposa actualment.

– Solucions proposades per l’usuari: La millora de les eines necessàries per a poder complir amb la part tècnica dels esdeveniments, millor gestió de esdeveniments per a poder ser molt més dinàmics i normes més severa de convivència en la comunitat en especial de respecte.

– Expectatives de futur de la comunitat: La millora dels tres aspectes anteriors per fer la comunitat molt més sòlida del que és actualment.

Entrevista número 2

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Usuari.

– Situació dins de la comunitat: Espectador amb poca interacció dintre d’aquesta però amb molta observació.

– Com es percep la organització: Com un lloc bastant adequat per a poder compartir les experiències que s’obtenen del joc i aprofundir més en les relacions socials que generen aquestes interaccions.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Tots els esdeveniments importants com tornejos, shows, presentacions i altres aspectes entorn del joc, ja sigui a nivell de particulars, comunitat fan o professional, es a dir, per part de l’empresa Nintendo.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: No hi ha una opinió negativa entorn a això, ja que en general la percepció és de que tots els canals i medis configurats per a la pàgina i els diferents medis són els adequats i necessaris.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Tot moviment per part de Nintendo i com afecta a aquesta comunitat ja que el joc del que hi tracta la comunitat és el nucli de la mateixa, encara que pot funcionar independentment del futur de la franquícia.

– Problemes dins de la comunitat: La manca de més tornejos i esdeveniments a nivell de fans per part de la comunitat així com la complicació de les retransmissions i la possibilitat d’accedir als mencionats esdeveniments segons d’on siguis de Espanya.

– Solucions proposades per l’usuari: Augmentar el número d’esdeveniments i millorar d’alguna manera l’organització de les retransmissions així com fer-ne les mencionades retransmissions amb un mínim de regularitat i freqüència.

– Expectatives de futur de la comunitat: Que es millorin els punts dels que s’han parlat, que és el que l’usuari opina que tindria que ser perfeccionat de cara al futur.

Entrevista número 3

– Càrrec/Rol dintre de la comunitat: Moderador del canal de Discord.

– Situació dins de la comunitat: Accés a continguts i gestions així com contacte amb altres càrrecs jeràrquics dins de la pròpia comunitat.

– Com es percep la organització: Ho percep com un lloc d’organització per a tot el contingut fan relacionat amb el sector dels videojocs, concretament amb l’aspecte que del que hi tracta la temàtica de la comunitat sent tot l’entorn del joc fet per l’empresa Nintendo el Super Smash Bros. Ultimate de la videoconsola Nintendo Switch. L’organització funciona be en general tot i que és millorable alguns aspectes de no massa importància.

– Esdeveniments importants a destacar segons l’interès i importància de l’usuari en qüestió: Els torneis i les retransmissions de la comunitat dels esdeveniments creats a nivell de fan i per descomptat els esdeveniments oficials per part de l’empresa Nintendo entorn al joc, en aquest cas serien les exposicions com el Tokyo Game Show, el E3 (Electronic Entertainment Expo, el EVO, etc.

– Opinió dels aspectes de la comunitat com poden ser de la pàgina web, les xarxes socials, etc: Creu que és un gran encert el disseny de la pàgina de la comunitat ja que pren com a base l’estructura i estil de la pàgina web del videojoc però adaptant-ne les categories i altres aspectes més adequats al que necessita la comunitat.

– Moviments externs com empreses que afectin a la comunitat: Per descomptat que serien tots els esdeveniments prèviament mencionats en el que els hi afecti el joc en qüestió però principalment tot allò que transmeti l’empresa d’origen, Nintendo amb les seves pròpies retransmissions i anuncis com nous continguts per al joc.

– Problemes dins de la comunitat: Potser el que més identifica com a problemàtica és que encara falten més aspectes formals i seriosos a assolir per part de la comunitat per créixer molt més i ser tinguda en compte en àmbits més semi professionals.

– Solucions proposades per l’usuari: Ampliar molt més els aspectes que tinguin a veure amb comptar amb partners i l’aprovació així com el suport més directe de Nintendo en esdeveniments que vulguin crear així com l’augment dels mencionats.

– Expectatives de futur de la comunitat: Que es formalitzin tots aquests aspectes i la comunitat sigui encara molt més gran i pugui tocar sectors més professionals.

Reflexió

Com a reflexió del meu pas i estància per la comunitat, n’extrec uns quants elements a tenir en compte que presento a continuació: opino que la meva presència ha afectat a la comunitat en petita mesura escalable degut a que amb els 3 usuaris amb els que he parlat han obert a debatir aspectes de millora aprofitant-ne que jo vaig introduir-ho amb la pregunta de les possibles millores així com les expectatives a futur, per tant és el començ d’una millora sens dubte encara que ignoro l’impacte al que pot arribar però aprofitaré per observar-ho.

La comunitat m’ha afectat en alguns aspectes per dur-me la sorpresa del tema de les relacions socials i com es gestionen aquestes en segons quins àmbits i veure que efectivament fa falta més educació a nivell general ja que internet és complicat controlar els egos i les persones poden extralimitar-se de la seva educació i respecte.

La comprensió de l’objecte com a troballa significativa m’ha aportat un més profund coneixement i apreciació per les relacions socials i com aquestes s’estableixen de segons quines formes que pot sorprendre com s’arriben a connectar i a interactuar entre elles.

L’establiment de contacte amb la comunitat va ser realment senzill ja que la temàtica des de un inici m’interessava i trobar una comunitat establerta a Espanya d’un dels jocs amb més repercussió històrica en tot el món no va ser complicat.

Les eines utilitzades per a obtenir informació i registres han sigut l’ús de la pròpia plataforma web de la comunitat, així com els seus propis canals de comunicació i per descomptat el kit de camp treballat i preparat de la pràctica prèvia. Com a dificultats no s’han presentat cap almenys en tot el que he pogut investigar ja que tot era molt clar, fàcil d’extreure’n la informació i els usuaris han sigut molt amables amb mi, d’altre banda els dilemes ètics que m’han sorgit mentre feia la aproximació han sigut la interacció entre usuaris que es barallaven per diferències d’opinions i la part d’ètica que m’ha donat que reflexionar ha sigut l’esmentada de la educació de internet en general.

La comunitat no ha sigut pertorbada per la meva presència, almenys sota la meva percepció objectiva, en quant a com m’ha afectat a mi, ha sigut una experiència interessant, ja que la temàtica des de un inici m’interessava però mai havia provat a relacionar-me en una comunitat.

 

BIBLIOGRAFIA

– Website de la comunitat escollida, smashbrosspain.com:
https://smashbrosspain.com/

– Pàgina web del joc tractat en la comunitat escollida, de Nintendo, Super Smash Bros. Ultimate:
https://www.smashbros.com/es_ES/

– Pàgina web de Nintendo, la empresa desenvolupadora del videojoc tractat en la comunitat:
https://www.nintendo.es/index.html

– Història dels Esports (E-Sports) a la pàgina web de la Wikipèdia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Esports

– Com convertir-se en un professional dels videojocs en deu pasos, per la web de intel.la:
https://www.intel.la/content/www/xl/es/gaming/resources/want-pro-gamer.html

– Comunitats virtuals de videojugadors: Comportament emocional i social en Poupée Girl:
https://www.um.es/ead/red/33/esther_carlota.pdf

– Context sobre els esports electrònics i videojocs de Aevi ESPORTS, Comunitat professional nacional de videojocs:
http://www.aevi.org.es/e-sports/

– Lliga de videojocs professionals de lvp.global:
https://lvp.global/

 

Recursos facilitats per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya):

– Fidalgo Castro, A., Alonso Población, E. “Personas y objetos en Timor Oriental: relaciones lulik entre entidades”. En: Ankulegi. Revista de Antropología Social. Vol. 21, 2007. p. 23-37. ISSN 1138347X:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6636800

– Gustavo Lins Ribeiro. “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, n. 1, 1989. pp. 65-69. ISSN: 1850-275X:
http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/CAS/article/view/4852/4341

– Jan Chipchase: Design anthropology:
https://www.youtube.com/watch?v=ZGnCOKPlikg

– Energy & Digital Living presents ethnographic research around energy, digital media and everyday life in UK homes:
http://energyanddigitalliving.com/

– Lins Ribeiro, G. (1989). “Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perspectiva antropológica”. Cuadernos de Antropología Social (vol. 2, núm. 1, pág. 65-69).

Comunitat

El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.

 

Treball de Camp

Havent contactat amb el cap de la colla dels diables de cornellà, vaig accedir a una activitat que duen a terme anomenada, la maleta viatgera, per tal d’aconseguir resoldre els dubtes plantejats a l’apartat d’objectius de l’activitat anterior. Per exemple la manera de treballar, sobretot a nivell cultural, l’evolució des de la fundació fins l’actualitat, i el “per què” de treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres àmbits. Amb la maleta viatgera, tot i no ser l’activitat més normal d’aquest col.lectiu, el qual és el correfoc, vaig aprendre com treballen, com s’organitzen, quines jerarquies tenen, etc.

En primeres instàncies no he tingut cap dificultat, ja que des de la colla m’han acollit molt bé el día que vaig estar amb ells, i des de sempre m’han convidat a seguir realitzant activitats. Em van deixar fer fotografies de l’activitat sense presentar cap problema. El que em va sorprendre va ser que quan vaig anar al local, no hi tenien el drac, que és el màxim símbol de la comunitat. Després de preguntar, em van dir que estaven arreglant-lo, ja que es va trencar una banya en l’últim correfoc. Vaig seguir en contacte amb la comunitat, intercanviant opinions amb els diferents membres del col.lectiu, sobre l’evolució de l’entitat i de la manera de treballar, sobretot per culpa de la Covid.

Només començar la jornada, van consultar el calendari on hi posava a quina escola s’havia d’anar a realitzar l’activitat de la maleta, i a qui li tocava anar. Pel que vaig comprovar hi havia bastanta flexibilitat amb el calendari, ja que al mateix moment, dos persones es van intercanviar els dies, sense debatre-ho amb ningú que no fos entre ells mateixos. Després d’estar xerrant una estona, vam marxar cap a l’escola on faríen l’activitat de la maleta viatgera. Vaig acompanyar-los de camí i durant tota l’activitat. Els nens de l’escola es van posar molt contents i van gaudir d’una activitat entretinguda i divertida. Al final del matí vam tornar al local, i em van deixar la maça de diable, i vaig provar a utilitzar-la, tenint certes complicacions, ja que no és quelcom que estigui acostumat a fer. Quan vam acabar, vaig estar revisant el material del kit de camp que vaig estar utilitzant. En aquest cas només vaig utilitzar el telèfon mòbil i l’ordinador, a part de la maça de diables. No crec que faltés res, ans al contrari em van sobrar coses, pero això era degut a que el meu kit de camp estava preparat per un correfoc, que com ja he dit era l’activitat més habitual.

El meu procés d’acceptació amb la comunitat va ser ràpid, ja que teniem moltes coses en comú com per exemple gustos, costums, etc. Per tant em vaig adaptar de manera molt ràpida i familiar. Un fet que m’ha agradat molt, relacionat amb les costums de la comunitat, és que aquestes no han canviat des de fa molt de temps, i tot i que vingui una persona de fora, segueixen essent les mateixes. Des dels llocs de reunió, als rituals abans de començar un correfoc, i al acabar-lo, tot segueix com sempre. 

Podríem dir que la comunitat em va afectar de manera positiva, quan hi vaig formar part, ja que vaig ser del grup uns anys, i em va canviar moltes perspectives, maneres de pensar, etc. Crec que no deixa a ningú indiferent el fet de passar un sol dia amb aquesta comunitat, ja que s’aprenen moltes coses, sobretot a nivell emocional, compartint bons moments, etc. Al final, acabes veient al grup tants dies que és com la teva segona familia, ja que hi passes molta estona, es parlen moltes coses i es viuen diverses emocions, unes més intenses que d’altres. També hi ha lloc pel moments de tensió, però generalment tothom ho descriu com una experiencia genial. Per tant considero que aquesta comunitat t’afectarà de ben segur, pot ser de manera bona o dolenta, però et farà reflexionar sobre l’estona que has estat amb ells.

 

Objectes destacats

Un cop a casa havent estat amb ells i reflexionant sobre l’experiència, identifico dos objecte principals de la comunitat. El primer objecte i més important, el drac. El drac, anomenat Cornut, és la principal atracció de l’entitat, essent aquest el centre de totes les mirades abans, durant i després del correfoc. El drac és com l’escut d’un equip, quan algú veu el Cornut, tothom sap que la colla de diables de Cornellà és allà. Hi ha molt de misticisme sobre el drac, ja que alguns diuen que se’l van trobar i el van acollir com seu, altres diuen que va ser creat com al primer drac de tots els de Cornellà pels fundadors de la colla. Per tant l’origen d’aquest és desconegut. Abans de començar a treure el drac als correfocs es fa una especie de ritual amb petards on es proba la mobilitat del drac, etc. 

El segon objecte important és la maça negre de diable. Aquesta maça no és una de normal com la que porta tothom. És una maça especial on hi caben sis petards a la vegada. El portador es decideix per jerarquia i cada any va canviant si s’escau. Normalment la gent que porta més temps a la comunitat, és la que porta aquesta maça durant els correfocs. L’escollit, a part de portar una maça diferent més pesada i més gran, també porta un traje de diable diferent, el qual és tot negre, amb alguns detalls en blanc, anomenat “la mort” o “la parca”. 

Conclusió

Per tancar l’experiencia, parlaré sobre l’aportació per part de la comunitat de diables, tant en l’àmbit cultural com social, al teixit associatiu de Cornellà i a la població. No només mitjançant els correfocs, si no que també amb activitats com la que hem vist, anomenada “La maleta viatgera”, l’associació de diables pretén transmetre certs valors al conjunt de la població. Impulsant i fomentant  la lectura entre els més petits i els més joves. Aquesta comunitat va més enllà de ser una simple associació de diables, i porta molts anys mostrant-se participativa en un gran número d’activitats creades per les diferents associacions culturals de la ciutat i altres entitats com l’ajuntament. Els diables de cornellà sempre han estat aportant el seu granet de sorra, de la millor manera que han pogut. Per això, quan algú parla dels diables, tothom posa bona cara i en guarda un bon record, hagi estat involucrat directament o no amb la comunitat.

 

Presentació

Seguint les instruccions de la present activitat el repte proposat consisteix en “posar en pràctica el treball de camp planificat en la PAC anterior”. Això implica, dur a terme una petita recerca de tall etnogràfic en la comunitat triada tot utilitzant KIT de camp elaborat.

Part d’aquest treball de camp ja l’havia realitzat i en aquest sentit l’objectiu del meu treball consisteix a fer una ampliació més exhaustiva que em permetrà analitzar i definir determinats aspectes de la comunitat triada des d’un punt de vista antropològic i etnogràfic.

La comunitat triada

La comunitat triada va ser la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. Tal com ja vaig indicar en l’activitat anterior la meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers aquesta comunitat.

El Kit de camp, elaboració i aplicació

El KIT de camp elaborat, seguint les instruccions de la proposta anterior, va estar compost pel conjunt d’eines que em varen permetre aproximar-me, observar, escoltar i comprendre la comunitat triada.

En aquest sentit i mediatitzat per l’afectació de la pandèmia el meu KIT de camp va contemplar d’una banda la recerca presencial mitjançant observació participativa i empàtica “en diferit”. Aquesta va consistir així en una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 mitjançant una recopilació ordenada de les meves experiències en aquesta comunitat.

Aquesta recopilació va contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…

També va ser essencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa, així com

la valoració de la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.

Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es varen basar així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjançant fotografies i gravacions en vídeo.

D’altra banda el meu KIT de camp -davant la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres- també va contemplar la recerca virtual.

Aquesta recerca va contemplar d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altra la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.

En contactar amb alguns membres de la colla vaig ser informat de la suspensió temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien encara la inactivitat social del grup.

Ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques

 En aquesta activitat l’ampliació de la meva recerca etnogràfica ha consistit en la realització d’ entrevistes semiestructurades a deu membres actuals de la colla.

En aquest sentit i seguint les instruccions facilitades en el document pdf Metodologia: entrevista, les entrevistes etnogràfiques realitzades han intentat fer servir un toc “amistós”.

Després de l’explicació inicial de l’objectiu de l’entrevista s’han formulat unes preguntes descriptives, estructurals i de contrast, les respostes de les quals han estat anotades de forma ordenada. Les preguntes formulades han estat clares i curtes i de resposta oberta:

– Quan vas inscriure’t a la colla castellera?

– Què et va motivar a inscriure’t a la colla?

– Què és allò que t’agrada més de participar en la colla?

– Quines millores -si es que es requereixen- introduiries en la colla?

– Quina creus que serà la teva relació amb el món casteller quan acabis

els estudis i deixis la colla?

De forma paral·lela s’han introduït dues preguntes vinculades a un possible gir de la colla vers una política compromesa amb la inclusivitat:

– Com creus que una persona amb minusvàlua física o psíquica pot participar en el mon casteller?

– Com creus que la colla Els Bergants de Terrassa pot col·laborar en la inclusivitat d’aquestes persones?

Donades les circumstàncies associades al COVID, aquestes entrevistes han estat realitzades online mitjançant videotrucades.

Les respostes de les entrevistes així com les observacions i impressions han estat anotades al meu quadern de camp.

Tal com se’ns ha indicat en la proposta de l’activitat l’objectiu d’aquestes entrevistes ha consistit a investigar “quines són les pràctiques socials de la comunitat a l’entorn dels objectes i espais del seu entorn, per poder explorar les seves necessitats de cara a poder- los proposar un disseny tenint en compte les seves visions, problemàtiques, necessitats, desitjos o expectatives”.

  

Anàlisi dels resultats mitjançant ús de preguntes guia

Seguint les instruccions de la proposta l’anàlisi del resultats obtinguts a partir del meu treball de camp requereix de la formulació d’unes preguntes guia:

Com vas establir contacte amb la comunitat? Quines eines has utilitzat per a obtenir registres i informació? Quins han estat les dificultats? Han aparegut dilemes ètics en la teva aproximació
i presència a la comunitat? Sents que la teva presència ha pertorbat la comunitat? Sents que la comunitat t’ha afectat d’alguna manera? Si és així, com?
Quines han estat les coses que t’han cridat l’atenció? Com conviu la comunitat amb l’entorn material que l’envolta? Hi ha algun objecte o espai que destaqui en la comunitat? Quines són les pràctiques associades a aquest objecte o espai? Quines dimensions culturals o funcions simbòliques has descobert? Has detectat conflictes o problemàtiques concretes?

A continuació intento embastar les respostes a aquestes preguntes per tal d’analitzar els resultats del treball de camp.

Tal com ja ha estat reiteradament comentat el primer contacte amb la comunitat Colla castellera universitària Els Bergants de Terrassa va coincidir durant els meus anys d’estudi a l’ESCAC (2015-2019). Aquesta activitat m’ha permès recuperar el contacte amb alguns dels seus membres, encara que hagi estat de forma virtual.

Les eines que he utilitzat per a obtenir registres i informació també han estat referenciades línies abans – observació participativa i empàtica “en diferit”, el contacte online amb membres actuals de la colla castellera, ampliació de la recerca mitjançant entrevistes etnogràfiques…-

Les dificultats per obtenir la informació s’han vinculat a les circumstàncies sociosanitàries associades a la pandèmia, que m’han forçat a realitzar la meva recerca de forma virtual. El coneixement previ dels membres de la comunitat i el caràcter de les preguntes formulades no han provocat dilemes ètics en la meva aproximació a aquesta.

En aquest sentit la meva presència –tot i el seu caràcter virtual- no ha pertorbat la comunitat. La comunitat per sí mateixa no m’ha afectat personalment. El que tal vegada m’ha afectat és el comprovar que la seva activitat ha estat gairebé totalment suprimida a causa de la pandèmia.

El meu grau d’empatia amb els membres de la comunitat em dificulta distingir conflictes o problemàtiques concretes. L’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla evidencia la dimensió social de la mateixa.

Les dues preguntes associades a la possible política d’inclusivitat en el món casteller han ofert respostes diverses que en la mesura que s’han formulat de forma hipotètica ofereixen una actitud integradora per part dels membres de la comunitat.

Conclusions

El present treball ha reiterat aspectes referenciats en l’activitat anterior. L’ampliació del treball de camp mitjançant entrevistes etnogràfiques semiestructurades i amb respostes obertes ha facilitat l’obtenció d’uns resultats que després han pogut ser sistematitzats mitjançant la utilització d’unes preguntes guia. El fet que el bon funcionament de la comunitat Colla Castellera dels Bergants de Terrassa i l’absència de conflictes o problemàtiques concretes m’ha animat a ampliar la meva recerca sobre la possible aplicació d’uns paràmetres d’inclusivitat a aquesta comunitat.

Bibliografia / webgrafia

Article d’El País ¿Me entrevistas o me quieres? Veureu que s’exposen fórmules i estratègies emprades per periodistes reconeguts per enfrontar-se a una entrevista.

Pdf on us he recollit les principals tipologies d’entrevistes, característiques, fases i alguns consells.

Article de l’antropòleg valencià Ricardo Sanmartín sobre l’entrevista en el treball de camp.

Video de l’antropòleg i professor de la UNED Ángel Díaz de Rada sobre la incidència de l’ètica de l’antropòleg en el treball de camp. Un aspecte molt rellevant en aquest punt de la PAC3.

Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/

Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.04.2021 de

https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa

Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.04.2021

https://www.social.cat/reportatge/6140/viure-la-colla-des-de-la-inclusio-el-secret-dels-castellers-de-la-illusio

Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.04.2021 de

http://castellersdebadalona.cat/els-castellers-de-badalona-guanyen-la-beca-castells-amb-un-projecte-per-integrar-persones-sordes-en-el-mon-casteller/

Castellers de la il·lusió, consultat el 08.05.2021 de

http://castellersillusio.simplesite.com/

Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 08.05.2021 de

https://diarideladiscapacitat.cat/castellers-illusio-primera-colla-castellera-inclusiva-persones-diferents-capacitats/

Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma

Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 10.05.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/

 

 

 

 

 

 

 

Introducció

En les activitats anteriors hem conegut les funcions pràctiques que posseeix l’antropologia i com podem aplicar-les al món del disseny. Ara, mitjançant el treball de camp etnogràfic s’establirà contacte amb la comunitat seleccionada prèviament, intentant crear vincles amb el col·lectiu de treballadors de supermercats. A través del treball de camp etnogràfic desenvolupar un coneixement sobre els usuaris de la comunitat, per així comprendre les seves necessitats per en un futur fer una proposta de millora per al seu entorn.

Observació contextual passiva

La primera aproximació dins la comunitat va ser a llarg termini, amb això vull dir que vaig incloure-la dins la meva quotidianitat. Durant les dues primeres setmanes del projecte, quan havia d’anar al supermercat hi anava amb les ulleres d’observador etnogràfic. Amb la naturalitat més gran possible, observa les accions dels treballadors i com interactuen amb el seu entorn i la seva comunitat. Mitjançant l’observació podem apreciar com durant aquest temps de pandèmia, a causa de l’obligació de portar la mascareta, aquesta pot causar molèsties o incomoditats als usuaris a l’hora de dur a terme les seves funcions, entelant les ulleres d’alguns, creant incomoditat o fins i tot dificultant la dificultat la comunicació entre ells i els clients.

Etnografia virtual

Per a redefinir aquest primer contacte amb la comunitat, faig servir algunes eines del Kit de camp com l’ordinador o el telèfon intel·ligent i faig una recerca en línia. Amb l’ajuda d’articles o fins i tot de comentaris a xarxes socials per a veure la percepció global i concreta del col·lectiu, i veure si hi havia algun punt o preocupació que no hagués identificat mitjançant l’observació contextual passiva. A més, vaig fer servir les mateixes eines del Kit de camp per a posar-me en contacte amb els usuaris que formarien art de la pròxima part del mètode.

Entrevistes no dirigides

Una vegada observats i plantejats els que crec que són els possibles problemes de la comunitat, faig unes primeres entrevistes no dirigides amb gent que, a part de formar part de la comunitat estudiada, també són amics meus. Això inclou dos treballadors d’un Mercadona i una treballadora de Carrefour. Aquestes interaccions varen tenir lloc de forma en línia, ja que, aquests usuaris són a Mallorca i jo a Barcelona.

Les entrevistes varen constar d’unes videotelefonades amb aquests amics/treballadors de supermercat, en les que simplement xerrem i anava fent les preguntes que m’anaven sorgir o fins i tot en tenia alguna mig pensada arrel de l’observació contextual passiva als supermercats de Barcelona. Després d’aquesta primera presa de contacte amb 3 usuaris de la comunitat vaig decidir realitzar una altra entrevista amb diversos dependents del Condis i el Lidl del costat de casa meva amb els que, a diferència dels primers usuaris, no tinc cap mena de relació personal. Fent servir el bloc de notes del meu Kit de camp, i algunes preguntes ja més pensades a partir de les entrevistes amb els usuaris propers a jo, li vaig explicar el perquè d’allò i el que volia fer i va voler participar-hi sense cap mena de problema.

D’entre totes les entrevistes, vaig fer una mica de síntesi per quedar-me amb els grans problemes i les majors preocupacions dels membres de la comunitat: Les jornades de treball, sobretot a l’inici de l’estat d’alarma, es feien molt més esgotadores tant en l’àmbit físic, anímic i mental; un alt nivell de treball sense descans amb una afluència de persones més elevades del normal, a més, moltes d’aquestes sense respectar sempre al cent per cent les mesures de prevenció sanitàries adoptades pel govern; molèsties i problemes de salut, com erupcions a la pell per l’ús de guants i mascaretes; a majoria d’ells expliquen que anar a fer feina s’ha tornat una activitat que ja no els hi genera tantes coses bones.

Resultats i conclusions

Va ser complicat trobar els millors moments per a algunes parts del procés, com per exemple les entrevistes, ja que no volia interferir en la feina dels treballadors i pertorbar la comunitat. A causa d’això, la meva presència no va suposar cap mena de repercussió, més aviat el contrari, tots els usuaris varen mostrar proves d’interès a conèixer el resultat, i estaven contents que algú mostràs aquest tipus d’interés en la seva comunitat. Vaig tenir sort amb les persones que m’ajudaren a endinsar-me a la comunitat, ja que, totes elles tenien una gran capacitat de reflexió sobre la realitat que estan afrontant. El treball de camp etnogràfic requereix la generació de relacions de confiança, i ho vaig poder aconseguir amb els usuaris que varen estar disposats a atendre’m, tant els que ja coneixia com els que no.

M’ha sorprès molt la situació en general. Realment, des d’un punt de vista extern, m’esperava que des del punt més alt de la pandèmia la cosa ja hagués tornat quasi a la normalitat completa, però resulta que no, segueix sent una labor una feina que s’ha anat complicant molt per la situació, està clar que al principi de l’estat d’alarma, sumat als nirvis de la gent, i encara al desconeixement a causa de la novetat de la situació, fos una situació molt més complicada i més exigent en tots els aspectes per als membres d’aquesta comunitat, però segueix sent molt més complicat del normal.

A partir d’aquest treball, la meva relació amb els treballadors de supermercats i establiments d’alimentació i de productes de primera necessitat és més propera i horitzontal. Intentant facilitar el màxim possible la seva feina i intentant fer la seva jornada tan lleugera com sigui possible, sigui conversant-hi una mica, o almanco dedicant-hi un somriure. Per aquesta comunitat crec que només es pot sentir admiració i gratitud, i potser ha fet falta una pandèmia mundial per a arribar a adonar-nos compte d’això.

Mitjançant tot el procés de camp, està clar que hi ha uns objectes que destaquen dins la comunitat i que tots els usuaris n’han fet com a mínim alguna menció negativa. Estic parlant per descomptat de les mascaretes i els guants. Aquests provoquen moltes molèsties i traves als usuaris, com una major sudoració, dificultat per respirar, erupcions i arrossegades, etc.