L’ESTATUA DEL MONJO

VINCULACIÓ AMB L’OBECTE.
A QUINES EMOCIONS APEL·LA?

Aquesta figura és un tresor descobert a les afores d’un centre d’spa al bell mig de Mongòlia, prop de Karakorum. Potser ni tan sols és un tresor i simplement són les ganes de trobar misticitat a les coses les que me la fan veure amb aquests ulls entusiastes, tanmateix, així és com la vam considerar quan la vam recollir de terra, on jaia camuflada entre la pols de la carretera veïna.
La primera impressió que va assaltar-nos, va ser la d’estar profanant alguna cosa sagrada i antiga, com si estiguéssim subjectant alguna cosa de la qual ni tan sols teníem el dret de conèixer. És per això que, abans de decidir que en faríem, vam anar a demanar al nostre guia mongol, en Puxi, com nosaltres li dèiem, quina era la naturalesa de l’objecte que havíem trobat. Entre cops de mà, gestos i un poc d’anglès, ens va fer entendre que allò no valia res, que era una espècie de monjo o ninot de fusta i que podíem conservar-lo.

Aquesta figura sempre em fa reviure aquell viatge tan preuat que vam fer travessant Rússia i Mongòlia. Em transporta, gràcies al record, a l’estepa i al desert del Gobi, em trasllada al llarg viatge en Transsiberià, on els vagons es transformaven durant varis dies en una gran habitació de colònies. I el més important, em fa reviure la sensació de llibertat i descoberta que vam experimentar durant aquell més, l’excitació de llevar-se en un paratge nou cada dia, descobrir noves gents, i respirar perfums que quedaran enregistrats a la memòria. L’emoció d’aprendre noves coses cada dia, la satisfacció d’aconseguir comunicar amb les mans una idea, o els riures, fruits de bromes que també funcionen a l’altra punta del món.

Hongorin Els, desert del Gobi.                         Imatge de Buda, al monasteri Erdene Zuu de Karakorum.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS

El monjo que vam trobar és de fusta, d’uns deu centímetres d’altura. Té diferents esquerdes i és molt lleuger. El tall no és perfecte, ni simètric i no sembla concebut com una peça per a vendre, ni tampoc sembla que la persona que va oblidar-la en aquell solar, l’hagués comprat a cap lloc, sinó que sembla confeccionada com a passatemps. La figura no està envernissada ni molt ben detallada; no té faccions a la cara i les formes del cos són molt esquematitzades i simples.
La relacionem amb un monjo perque les seves mans estan juntes pels palmells al nivell del pit. De fet, aquesta és la màxima expressivitat de la figura, i el factor que ens diu més coses sobre el seu significat.
Aquesta posició tan simple i, a la vegada, tan mística i espiritual, ens acosta a la teoria que la figura és més aviat d’origen religiós que no pas lúdic.

Fotografies de l’estatueta trobada a Karakorum

A QUINES NECESSITATS RESPON?

La necessitat a la qual respon una figura d’aquestes característiques és a la d’apropar-nos al món espiritual, de protecció, tot i que una altra de les funcions, podria ser l’estètica. Es relaciona amb pràctiques com la plegaria i, en el cas més específic del budisme tibetà, amb la meditació. I és que la majoria de la població de Mongòlia practica aquesta branca del budisme.
Com en totes les religions “politeistes”, hi trobem diverses figures espirituals que responen a diferents inquietuds o que intervenen en diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat. Per exemple, per als hindús, Vixnu és el creador i Sarasvati és la deessa de la saviesa, així que, a continuació, intentarem esbrinar si la posició o característiques de la nostra estatueta ens permet saber de quina figura religiosa es tracta.

Dona budista tibetana pregant.

RELACIÓ ENTRE LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS I LA SEVA DIMENSIÓ CULTURAL

En el budisme hi trobem, a part de Buda Gautama, el fundador de la fe, d’altres budes que han arribat a l’estat de màxima il·luminació i s’anomenen bodhisattva, cada un representant un atribut positiu de l’ésser humà. El bodhisattva de la compassió és Avalokiteshvara, el del poder Vajrapani i el de la consciència Akshobhya, per exemple. Aquests poden distingir-se gràcies als artefactes que els acompanyen o a la posició de les seves mans, postures també anomenades mudras.
La nostra figura es troba fent la mudra de l’Atmanjali, la més comuna, i és el símbol de l’oració. És tan genèricí que no podem determinar si aquesta escultura representa algun buda concret.

Vajrapani                                        Avalokiteshvara

ALTRES CONTEXTOS CULTURALS I HISTÒRICS

Pel que podem deduir gràcies a les seves característiques formals, aquesta estampa seria d’ús personal i privat. Una icona de caire domèstic que complia aquestes funcions religioses en un entorn privat.
Per últim si analitzem les circumstàncies en les que va ser trobat, podrem deduir que no és un objecte de valor (en el sentit tradicional de la paraula), ja que la persona a la qual pertanyia, no va trobar necessari tornar enrere a recuperar-lo, i el més important, de tots els turistes i gent local que van passar pel seu costat, no va cridar l’atenció a ningú.
Veiem doncs que la funció espiritual de caire privat de la figura, s’assimila molt amb la de les figuretes de la Verge que podem trobar avui en dia, o per exemple, les representacions també domèstiques de Xiva, que exposen els hindus a les seves llars. Per afegir més exemples, en les religions africanes Yoruba o en la mitologia Bantú, les representacions de deïtats en forma d’estatueta també són comunes, com per exemple de Nzambi, el deu suprem, també són comuns.

Estatua domèstica de Xiva                              Representació de Nzambi

Aquestes són només algunes de les similituds amb les religions vigents avui en dia, en les quals la funció de la figura divina, és gairebé sempre de protecció de la llar i com a icona d’oració. Ara bé, si ens fixem en civilitzacions del passat, hi trobem les representacions divines més famoses de totes, els lars romans, deus domèstics que protegien la llar, les terres i els encreuaments de camins, però també eren un objecte d’oració i se’ls hi feien ofrenes. Els asteques, abans de l’arribada dels europeus i de la prohibició dels seus costums i llengües, també representaven les seves divinitats, sovint tallades en pedra i d’una mida més gran, però quan eren de caràcter domèstic, ho fèien amb terrissa.

Per tan, com veiem, aquest tipus d’artefactes han estat molt presents arreu del món i des de l’aparició de les primeres civilitzacions. A banda dels espais d’oració públics, la gent tenia i té, representacions de les deitats a les llars per incrementar aquetsa sensació de protecció i la proximitat amb aquests éssers divins.

L’estatua asseguda de Xiuhtecuhtli        Figura d’un lar romà, trobat a Lora del Río, Sevilla.

Des de l’establiment de la societat de consum i la globalització, a occident sobretot, la religió ha anat perdent adeptes. El mercat ha fet dels béns de consum les nostres noves deïtats; telèfons, sabates, marques, inclús artistes i cantants internacionals han reemplaçat aquesta figura divina i ens hem bolcat al consum com a litúrgia. Ara, en comptes d’estampetes de la verge Maria, hi tenim Funkos Pop a les estanteries, i les oracions han quedat reemplaçades pel single del moment. Prova patent d’això és, tornant a Mongòlia, escoltar el Despacito cantat per una criatura enmig d’un mercat d’Ulaanbataar.

Una figureta Funko Pop d’Ironman      La cantant Cher, també coneguda com la Deessa del Pop

RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGIA. QUIN PAPER JUGA EL CONCEPTE DE CULTURA?

Durant qualsevol procés de disseny, considero que és bastant segur concloure que la cultura i el context social del dissenyador tindran una gran influència, tant en el procés d’ideació, com en el resultat final. Som éssers subjectius, i ho som perque hem crescut i après certes normes, comportaments i coneixements des del mateix moment en què arribem al món. Hem integrat dins nostre aquestes normes de tal manera que ja no podem dissocar-les del nostre caràcter, ni tan sols percebre-les de manera autònoma. És ben clar que aquest factor influenciarà el nostre comportament a tots els nivells i la nostra manera de ser.
També en el procés de disseny (ja sigui producte, editorial, marca, etc.) però no podem considerar-ho com un desavantatge o de forma negativa, ja que forma part de la manera que tenim d’entendre el món i sense aquest tall perceptiu, no seríem qui som. Ara bé, cal tenir present que existeix, reconèixer-lo i saber actuar en conseqüència, adaptant-nos als altres, a les seves sensibilitats, però sense deixar de ser qui som.
Considero que no hem de pretendre dissenyar de forma universal o globalment. El planeta està ple de comunitats, pobles, ètnies amb diferents visions del món i de les coses, i hem vist, en les últimes dècades, en les últimes centuries, com de mica en mica, les barreres es desdibuixen i la globalització planxa totes les irregularitats culturals al seu gust, per tal de crear-se un mercat més global i homogeni. Que Coca-cola pugui fer tan sols un anunci destinat al mercat global, en comptes de fer-ne un per país, abarateix molt els costos en publicitat. Això però, ens ho explica millor, Naomi Klein al seu llibre No Logo.
Intentar salvaguardar la riquesa cultural de les nostres societats, tot i fomentant l’intercanvi i el diàleg, incrementant així l’enriquiment, hauría de ser un objectiu important per a nosaltres com a societat, i com a dissenyadors també. Per aquest motiu considero que hem de diversificar-nos, beure els uns dels altres i sobretot tenir presents tots els aspectes culturals alhora de dissenyar; conèixer el públic a qui va dirigit, saber dels seus costums, quin significat poden tenir els colors per a la comunitat a la qual ens dirigim, etc., podent així encertar en la nostra decisió com a dissenyadors tot preservant i respectant les comunitats, el seu entorn cultural, social, espiritual i mediambiental.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES

Achon, Joan. (2014) Luces y sombras de la integración de la iconografia budista en la sociedad occidental. <https://www.budismolibre.org/docs/libros_budistas/Alonso_Barroso_Luz_y_sombras_Budismo_en_Occidente.pdf>

Acosta Rico, Fabian. (2017-2018) Las estampas y los íconos religiosos y su reinvención dentro del mercado mundial de las religiones y del esoterismo de masas. (En línia). <https://www.redalyc.org/jatsRepo/4217/421757148005/html/index.html>

Col·laboradors de Wikipèdia. Budismo tibetano (En línia). Última modificació: 09/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_tibetano>

Col·laboradors de Wikipèdia. Estatua sedente de Xiujtecuhtli. (En línia) Última modificació: 03/09/2017.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_sedente_de_Xiuhtecuhtli>

Col·laboradors de Wikipèdia. Lares (En línia). Última modificació: 21/11/2020. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Lar>

Col·laboradors de Wikipèdia. Mitologia bantu (En línia). Última modificació: 03/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_bant%C3%BA>

Donate, Enric. (04/03/2021). Budas del budismo tibetano. (En línia)
<https://www.indiautentica.com/bodhisattvas-budas-budismo-tibetanos/>

Ordoñez, Mauricio. (2019). Universo azteca (En línia).
<https://mauricioonline.tripod.com/azteca1.html>

Portal de las culturas. (01/04/2012) Que és el budismo tibetano. (En línia). <https://portaldelasculturas.wordpress.com/2012/04/01/que-es-el-budismo-tibetano/>

Werner, Alice. (1933). Myths and legends of the Bantu (En línia). <https://www.sacred-texts.com/afr/mlb/index.htm>

· Materials de l’assignatura

ANTROPOLOGIA DEL DISSENY: EL TELÈFON

Una exploració de la vida social i els significats culturals dels objectes. L’antropologia ens proposa mirar els objectes i la pràctica del disseny en el seu context social i cultural, com a part d’una forma de vida humana. La reflexió sobre l’objecte, en aquest cas, el telèfon, es farà a través d’un anàlisi cultural i la història personal.

Telèfon: del grec tele “distància/lluny” i phonos “so”, un aparell de telecomunicació que permet codificar i transmetre sons a distància mitjançant senyals elèctrics.

CRONOLOGIA DEL TELÈFON
1854 – Invenció del telèfon per l’italià Antonio Meucci.
Va connectar la seva oficina amb el seu dormitori i
així poder parlar amb la seva dona, la qual es trobava
immobilitzada per una malaltia.
1940 – Ús civil de la tecnologia telefònica
1973 – Primera trucada sense fils, l’ingenier de telecomunicacions
Martin Cooper introdueix el model
Motorola DynaTac 8000X
1980 – Primera generació de telèfons portàtils (1G)
1990 – Millora de les comunicacions mòbils (2G) i
digitalització de les comunicacions (GSM)
2000 – Primer smartphone: Ericsson R380. Les funcions
d’un ordinador i nou programari es fusionen.
2007 – Introducció de la pantalla tàctil i la connexió
a internet amb el primer Iphone, per Steve Jobs.

PRÀCTIQUES SOCIALS

El telèfon ha estat concebut, des de la seva invenció l’any 1854, com a eina de comunicació entre dos punts distants. Bé connectats, o bé, sense fils. La seva evolució tecnològica ha permès la seva evolució morfològica, material i la incorporació de funcions amb les quals, la trucada o el missatge, passen a un segon pla de prestacions.

Característiques físiques:
En els seus inicis, el telèfon es va compondre d’elements i materials pesats. Les dimensions assolien mesures similars a les d’un cofre i els metalls pesats construien un cos impossible de transportar. Actualment, gràcies a l’evolució de les tècniques de fabricació, els nous materials i la tecnologia incorporada, el cos d’un telèfon no és superior al tamany de la mà. La seva lleugeresa (140-170g) i el seu disseny ergonòmic faciliten el seu ús i transport. La nova normalitat del s.XXI ha assolit una usabilitat estesa globalment, el número de telèfons existents (2021) excedeix la població mundial en un 3%.
Tot i que existeixen 20 marques diferents que lideren el mercat i uns gairebé 15.000 models de telèfons, el disseny més comú es constitueix per colors foscos o neutres amb una geometria de prisme pla.

Funcions i utilitats:
Més enllà de la funció comunicativa, la trucada, la tecnologia ha incorporat infinitat de prestacions a aquest objecte tant extens:

– Comunicació (en el seu sentit més ampli)
– Entreteniment i oci: jocs o activitats virtuals
– Font i emmagatzematge d’informació
– Eina de lectura/estudi (e-reader)
– Missatgeria textual/video (comunicació)
– Càmera de fotografia i video
– Plataforma per a xarxes socials
– Reproducció música
– Servei GPS i mapes
– Programari per a APPS
– Calendari, agenda o despertador
– Adquisició i compres
– Serveis bancàris i d’organismes oficials (ID)

ANÀLISI CULTURAL

DIMENSIONS SOCIALS

Encara que l’ús d’aquest objecte de forma individual és la més comú, segons el context i l’entorn social que estudiem aquest pot adquirir diverses finalitats:

Les organitzacions orientades a l’ajuda de víctimes de la violencia domèstica proveeixen de telèfons per a ús exclusiu en situacions d’emergència. Així mateix, les diferents tipologies d’emergències han acollit el telèfon com a medi de comunicació i eina indispensable com per exemple el internacional 112, els bombers o la policia, i, per suposat, les emergències mèdiques.

D’altra banda, dins del sector literari, ha sorgit un nou gènere per a noveles produïdes a través de missatges de text amb capítols d’entre 70 i 100 paraules d’extensió. Les “cellphone novels” tenen el seu origen al Japó, l’any 2007, i les quals sovint mantenen l’autoria de l’obra de forma anònima.

Alhora, a d’altres parts del món on els recursos escassegen, el telèfon ha originat la creació de petites empreses per a la reparació i el muntatge d’aquest. Tanmateix, trobem països com Malí o la Índia on el fet de compartir un mateix dispositiu entre diversos membres d’una família o, fins i tot, d’una població és una pràctica freqüent. Algunes zones rurals tenen menys densitat telefònica per habitant i el telèfon esdevè un servei col·lectiu per a la comunicació.

En darrer lloc, algunes religions com el judaisme ortodox ha desenvolupat una tipologia kosher de telèfon, el qual es troba restringit per preservar la modèstia, segons asseguren.

DIFERÈNCIES CULTURALS

Les diferents tradicions, costums i diferències en el comportament humà també han acollit aquest dispositiu amb certs contrastos:

Al continent asiàtic, al Japó concretament, l’ús del telèfon en espais públics com el trasnport públic no es considera correcte o respectuós, es pot negar l’accés a algú que en fa ús en el moment de pujar. En aquest país, l’harmonia social es prioritza davant la perturbació sonora d’aquest invent tecnològic.
Alhora, països com Colombia o Ruanda tradueixen els rols jeràrquics o valors com el respecte mitjançant les trucades “perdudes”. L’usuari que rep penja i retorna la trucada per tal d’assumir el cost d’aquest acte comunicatiu.
La Índia, per exemple, ha pres com a costum incorporar al to de trucada cançons, de vegades, religioses. Aquesta expressió singular permet a l’individu reconèixer un tret personal sobre les creençes o els gustos musicals de la persona amb qui contacta.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

Així com la presència d’un dispositiu mòvil resultaria un shock funcional i cultural per a una persona en qualsevol època diferent a la nostra, és a dir, qualsevol moment històric abans de la seva invenció l’any 1854; podriem dir que aquest objecte seria emprat com a petjapapers per una persona del Renaixement o com eina de caça per l’humà neandertal. Pel contrari, actualment el telèfon es declara com l’invent tecnològic estès amb més rapidesa de la història que, si bé, fou concebut per a connectar persones en diferents indrets sovint té l’efecte contrari quan aïlla a una persona dels presents.
D’altra manera, és quelcom incert quina serà la seva extensió dins la nostra societat i com aquest prendrà el comandament de l’evolució i comportament humà.

HISTÒRIA PERSONAL

1998 – Trucades de l’àvia abans de sopar

2000 – Esbarjo tecnologic durant les plujes d’estiu

2003 – Notícies del pare a l’hospital

2006 – Integració social i comfort parental

2009 – Discusions i vomitades emotives amb la parella

2012 – Lectures al tren de camí a la universitat

2015 – Càmera de fotos de concerts i festivals

2018 – Cordó umbilical amb la llar des de l’estranger

2021 – Eina de treball i connexió amb els meus

La meva experiència personal amb aquest dispositiu i la pràctica de les funcions que aquest incorpora ha sigut contextualitzada i determinada segons el moment temporal i les necessitats de cada moment vital. Ja que la meva evolució i creixement com a persona han determinat el grau d’implicació i la relació amb aquesta tecnologia.
En els inicis de la meva infància ja recordo les rutinàries trucades de l’àvia al vespre. Aquesta trucada no era pas l’única del vespre, ja que la família sencera semblava coordinar-se per fer un seguit de trucades creuades tot just abans de sopar. Per aquells temps jo em prenia aquest ritual amb rebuig, els minuts de conversa em semblaven eterns i l’intercanvi d’informació quelcom aburrit.
Més tard, amb l’efervescència adolescent i la necessitat de pertànyer socialment als meus anàlegs de classe, el primer telèfon que vaig rebre com a regal de nadal va semblar caigut del cel. Les hores, els minuts i els caràcters (limitats) de text m’apropaven, o això creia jo, als meus amics. Aquest sentit d’inclusió no només tenia una implicació comunicativa sinó que m’otorgava un grau de satisfacció social.
Així com la tecnologia d’aquest dispositiu va anar avançant, jo vaig anar abocant més serveis i necessitats que em feien dependre del telèfon, gairebé de forma inconscient a l’increment del temps que deixava de prestar atenció al meu voltant. Les meves relacions personals i laborals ja es veien submergides en les prestacions d’aquest aparell. Les meves rutines i hàbits es nodrien de les infinites utilitats que els nous programaris incorporaven.
Actualment, em sembla quelcom absurda i altament tòxica la dependència i la relació en la qual ha esdevingut la societat, en ella m’incloc jo en primera fila, amb aquest dispositiu. Trobo aquesta eina, d’un potencial generosament productiu, un recurs que pot contribuir nocivament als meus hàbits i comportaments socials ja que sovint l’ús que en faig és, d’alguna manera, sense propòsit i lluny de la necessitat de comunicació mentre que em trobo aliena als esdeveniments presents, a allò que si m’agradaria recordar en un futur.
Alhora, la meva situació actual que em situa residint a l’estranger amb tres vols i un ferri entre els que més m’estimo i jo, demanda d’un telèfon per seguir en contacte amb la llar. Per tant, ara per ara aquest dispositiu resulta una font d’energia, sentiments i un troç distant de la meva identitat i els meus afectes.

‘No hay mejor forma de “alejarse del mundo” que dejar el móvil en casa, pero al mismo tiempo, ésta parece ser la mejor forma de experimentar el mundo en el sentido más clásico’
Ferraris, M. (2008)
¿Dónde estás? Ontología del teléfono móvil

WEBGRAFIA & RECURSOS
–

Vídeo entrevista: Brendon Clark y la antropología del diseño – Elisava Noticias (2017)
https://www.elisava.net/es/noticias/video-entrevista-brendon-clark-y-la-antropologia-del-diseno

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta – Maite Marín UAB (2010) a ‘Revista de recerca i formació en antropologia’
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

Jan Chipchase acerca de nuestros teléfonos móviles – TED on Youtube (2008)
https://www.youtube.com/watch?v=Qn2NR901NMY

Sarah Pink: Design Anthropology for Wellbeing – Digitalethno on Youtube (2018)
https://www.youtube.com/watch?v=gM8q3l6nPCk

EI teléfono móvil y la verdad. “Antropología” del móvil – Adriana Goñi (2019), Sociología en la Red UNJFSC
https://sociologiaenlaunjfsc.wordpress.com/2019/02/24/ei-telefono-movil-y-la-verdad-antropologia-del-movil-por-adriana-goni/

La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Laia Ruiz Mingote (2018), Communication Lead id.real
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c

Fotografies – Unsplash, The internet’s source of freely-usable images
https://unsplash.com/

L’antropologia en el Disseny; el meu rellotge, el rellotge del meu pare

L’objecte escollit es un rellotge, el rellotge del meu pare.

Escullo el meu rellotge, pel valor sentimental que té per mi. Era el rellotge del meu pare i és un accessori que em recorda molt a ell, sempre se’l posava i se’l treia infinitat de vegades al dia i sempre el mirava, el cuidava i quan ella va partir vaig voler-ho per mi.

Uns dies abans de llegir l’enunciat, em vaig sorprendre a mi mateixa fent el seu moviment amb el rellotge i em vaig sentir feliç, és una petita forma de connectar amb ell, de recordar-ho i sentir la seva presència.

Actualment el miro per saber en quina hora visc i el dia per anotar-ho en temes laborals per tant em va el servei de rellotge -calendari i em recorda al meu pare, sento que li faig un petit homenatge cada vegada que el faig servir.

Amb aquest rellotge tinc un vincle afectiu positiu.

NECESSITAT UNIVERSAL

El rellotge neix fruit d’un dels grans reptes de la humanitat des de temps immemorables, la necessitat de mesurar el temps.

DIMENSIONA CULTURALS

El rellotge és un dels invents més antics de la humanitat: va sorgir davant la necessitat de mesurar intervals de temps més curts que les unitats naturals, és a dir, el dia, el mes lunar i l’any. 

A mesura que ha anat evolucionant la ciència i la tecnologia de la seva fabricació, han anat apareixent nous models amb més precisió i menor cost de fabricació. 

És un dels instruments més populars, ja que moltes persones disposen d’un o diversos rellotges, principalment de polsera, de manera que a moltes llars hi pot haver diversos rellotges; molts electrodomèstics els incorporen en forma de rellotges digitals, i també n’hi ha un a cada ordinador.

El rellotge, a més de la seva funció pràctica, s’ha convertit en un objecte de joieria, símbol de distinció i valoració en moltes cultures. 

TIPUS 

• rellotge de sol
• rellotge de sorra
• rellotge d’aigua
• rellotge mecànic
• rellotge de pèndol
• rellotge de polsera
• rellotge de butxaca
• rellotge de paret
• despertadors
• minuters
• cronòmetres
• rellotge de quars
• rellotge atòmic

Imatge de un rellotge de sol, el primer rellotge de la historia.

Imatge de un rellotge de polsera digital, el casio de tota la vida que no passa de moda en la historia actual.

IMPACTE SOCIAL

El rellotge és una versió condensada de la història de la civilització a través de les societats actuals: 

• Dividir el dia en 24 hores procedeix de l’antic Egipte on es va inventar el rellotge de sol. 
• La divisió en 60 minuts del sistema matemàtic sexagesimal dels antics mesopotàmics. 
• Afegir l’espera i les agulles en moviment de l’Europa medieval i es perfeccionen a l’època moderna. 
• I es difonen massivament a la industrialització gràcies al rellotge estatunidenc i suïssos. 
• Els circuits elèctrics actuals i les esferes de quars o la digitalització és de la segona meitat del segle XX gràcies a les marques japoneses.

FUNCIÓ SIMBÒLICA

• Rellotge de sorra: és una concepció natural o cíclica del temps, predominant en les societats preindustrials. 
• Rellotge analògic: Concepció lineal o progressiva del temps, dominant de les societats industrials. 
• Rellotge digital: concepció virtual o relativa del temps, emergent de la societat postindustrial.

CARACTERISTIQUES FORMALS

• Conèixer l’hora actual: (rellotge de canell (automàtic o ‘de corda’), rellotge de butxaca, rellotge de saló o paret).
• Mesurar la durada d’un succés: (cronògraf, cronómetre, rellotge de sorra).
• Assenyalar les hores per sons semblants a campanades o xiulets: (rellotge de pèndol, rellotge de pols amb bip a cada hora).
• Activar una alarma en certa hora específica: (rellotge despertador).

DISSENY I ANOTROPOLOGIA

El rellotge és un dels objectes més representatius de la cultura material, delaten nivell econòmic aparent o real i fins I tot representa identitat. 

Gran objecte de consum per regalar, com a novetat davant un nou disseny o com a signe de joventut i esportivitat.

REFERÈNCIES

San Eloy Joyeros: HISTORIA DE LOS RELOJES. DE LA OBSERVACIÓN DEL SOL HASTA NUESTROS DÍAS. (2018) [en línia]<https://www.joyeriasaneloy.com/historia-los-relojes-la-observacion-del-sol-dias/#:~:text=Galileo%20Galilei%20inspir%C3%B3%20a%20Christian,conocido%20fue%20el%20reloj%20Cuc%C3%BA.>[Data de consulta: febrer i març 2021].

A. Carreño, LA REGION:La cultura de los objetos: la ley del reloj (3 de Ocurbe 2016) [en línia]<https://www.laregion.es/opinion/antonio-carreno/cultura-objetos-ley-reloj/20161003081534653349.html>[Data de consulta: febrer i març 2021].

S. Linares, F. Sierra, EL RELOJ: El reto humano por medir el tiempo (  de març 2016) [en línia]<https://analizandovoy.wordpress.com/2016/03/09/el-reloj-el-reto-humano-por-medir-el-tiempo/>[Data de consulta: febrer i març2021].

WIKIPEDIA: Reloj inteligente [en línia]<https://es.wikipedia.org/wiki/Reloj_inteligente>[Data de consulta: febrer i març 2021].

A. Alegret, El universo de Ágatha Ruiz de la Prada[en línia]<https://enriqueortegaburgos.com/el-universo-de-agatha-ruiz-de-la-prada-1/>[Data de consulta: febrer 2021].

WIKIPEDIA: Reloj  [en línia]<https://ca.wikipedia.org/wiki/Rellotge>[Data de consulta: febrer  i març 2021].

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: Rellotge [en línia]<https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0237104.xml>[Data de consulta: febrer i març 2021].

La meva passió pel viatge ha fet que des de sempre hagi tingut una afició als mapes, als atles i als globus terraqüis. Aquests objectes han estat curosament custodiats a casa dels meus pares. Des de ja fa uns anys el meu lloc de residència ha anat variant de forma sincopada per motius laborals i d’estudis i en totes aquestes anades i tornades aquesta bola del món inflable m’ha acompanyat i s’ha convertir en l’aliat perfecte del Google maps.

En aquest moment en que a causa de la pandèmia COVID19 les restriccions de mobilitat ens impedeixen viatjar aquesta bola del món se m’ha fet absolutament imprescindible.

Característiques formals i funcionals

La bola del món, coneguda en l’àmbit acadèmic com a globus terraqüii és un model tridimensional a escala del planeta Terra . A diferència dels mapes és una representació geogràfica que no pateix distorsió i en aquest sentit facilita una informació fiable sobre dimensions i distàncies.

És habitual que els globus terraqüis es presentin sobre un suport amb un eix central que simula l’angle d’inclinació de la Terra en relació al seus moviments de rotació i trasllació.

El fet que els globus terraqüis incorporin els meridians i paral·lels permet ubicar qualsevol punt del planeta a partir de les seves coordenades.

Necesssitat universal, pràctiques socials

Tal com indica Josep Maria Rabella (UB, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013) “tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l’esfericitat de la Terra, resulta altament probable l’existència de molts globus antics”, com per exemple el globus de Crates de Mal·los (-150 aC). Aquesta necessitat universal de cartografiar tridimensionalment el planeta transcorreix paral·lela als diferents descobriments dels seus territoris.

D’aquesta forma el globus terraqüi considerat més antic (1492) conservat al museu de Nuremberg encara no contempla la representació d’Amèrica, descoberta pocs anys després.

Durant el Renaixement, els globus, associats a la descoberta i conquesta de nous territoris van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles.

En l’actualitat els globus terraqüis –tot i el protagonisme d’aplicacions com Google maps en la descoberta del planeta- continúen sent popular i són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, fins i tot inflables –com és el cas de la meva bola del món- , amb finalitats escolars, didàctiques o decoratives.

Dimensions culturals i funcions simbòliques

La capacitat d’identificar l’objecte globus terraqüi amb allò que representa -el planeta Terra- li atorga una dimensió cultural que molt sovint incorpora funcions simbòliques.

La conquesta del coneixement queda palesa en els globus terraqüis construïts per cartògrafs musulmans durant l’edat d’or de l’islam -segle IX, califa abbasí Al-Dt.’mun- o segles després, l’any 1507 quan Martin Waldseemüller va incorporar per primer cop el continent americà.

En segles posteriors els globus es van construir com objectes destinats a l’aristocràcia i al clergat, o en miniatura com a objectes de viatge. Generalment anaven acompanyats de globus celestes, representant les constel·lacions, i ja en el segle XVIII i XIX, amb planetaris i esferes armil·lars amb fins didàctics simulant el moviment dels planetes al voltant del sol.

Aquesta conquesta del coneixement anava molt sovint lligada al poder i l’autoritat. El cartògraf venecià Vincenzo Coronelli (1650 – 1718) va construir una parella d’enormes globus de quatre metres de diàmetre, terrestre i celeste per Lluís XIV, el rei Sol, i el seu èxit va ser tal que va rebre una pluja de peticions addicionals de globus.

La càrrega simbólica del poder i autoritat es vincula a la seva vegada a la conquesta física dels territoris representats tant en els mapes com en els globus terraqüis. D’aquesta forma els globus terraqüis podien representar simbòlicament l’opulència dels Imperis on mai es posava el sol –l’Imperi espanyol , segles XVI i XVII o l’Imperi Britànic –segles XIX i XX-.

Charles Chaplin va ser capaç d’optimitzar aquesta càrrega simbólica del globus terraqüis –en versió inflable com la meva bola del món- a la seva obra mestra El Gran Dictador (1940).

Disseny i antropologia, cultura

L’associació del globus terraqui amb el conceptes Terra, ésser humà i Humanitat ha fet que aquest objecte i la seva representació gràfica s’hagin fet servir per simbolitzar la sostenibilitat del planeta i la millora social dels seus habitants.

En aquest sentit entitats institucionals com l’ONU i Unicef l’han fet servir des del seu naixement. Altres entiats no governamentals com Greenpeace o el moviment Fridays for future també l’han incorporat a les seves campanyes gràfiques.

Bibliografia / Webgrafia

Harris, M. (2013) ¿Por qué nada funciona?: antropología de la vida cotidiana. Barcelona, Alianza Editorial

Díaz de Rada, A. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid, Trott

Ruiz ,L., id.real, La antropologia del diseño y e melocotón jugoso, recuperat el 21.02.2021 de https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Rabella, J.M. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Globus terraqüi, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Globus-terraquei

Globe Museum, All about the Globe, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.onb.ac.at/en/museums/globe-museum

Raspall pentinar cabells

Part 1 : Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?

Durant la meva infància veia sorprés  com la meva mare, la Maribel,  tenia lluites al estil Bola de Drac amb la meva germana Marina, amb Kame Hame inclòs, per tal d’aconseguir un pentinat decent per anar a la escola. Cal dir que la meva mare tenia un estàndard de qualitat digne de les empreses més punteres.

Les disputes sempre eren les mateixes, i el detonant de tot eren els nusos als cabells de la Marina i les tècniques de la meva mare.

A casa van entrar productes de tot tipus i raspalls però el restat sempre era El Gran Torneig de les Arts Marcials.

Uns vint anys més tard hem veig com a protagonista del inici d’aquells combats i com si fos un futuròleg decideixo posar remei i demanar consell. El resultat, després d’un gran esforç, un raspall de cabells insuperable: el Beter Detangling Natural Fiber.

Actualment totes aquells pors de l’inici s’han vist superades i puc dir orgullós que quan pentinem a casa l’Aina no acaba com l’escena de l’atac nuclear d’Skynet al film Terminator.

Part 2: Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat? A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?

El raspall esta elaborat en materials naturals renovables procedents de fibres de blat, pela d’arròs i polímer de resina. Segons el fabricant es reciclable, reusable i sostenible .

Les mides son de 230 mm per 65 mm, el maneg fa 105 mm i 125 mm el cap.

Conté 120 pues anti-nusos de 20 mm de llarg, flexibles i resistents.

El seu disseny ergonòmic i simètric, sumat a la forma semicorba, en combinació amb el llarg de les pues, i les incisions s’adapta millor al cap i permet pentinar una major quantitat de cabells en cada passada.

La forma del raspall fa pensar en una fulla, tant per la forma que dibuixa les incisions com per els colors (disponibles en marro clar i verd menta) i el tractament els materials amb els que ha estat elaborat (material tenyit no refinat, es pot veure les imperfeccions de la barreja de materials).

Actualment els raspalls estan associats a la higiene i la cura dels cabells.

A la societat occidental el raspall s’usa per a per a allisar, pentinar i desembolicar el cabell.

S’utilitzen diversos tipus de raspalls per a diferents propòsits o tenen característiques especials que són beneficioses per a uns certs tipus de cabell. Per exemple:

• Raspall rodó: generalment s’usa amb un assecador de pèl per a agregar plenitud i moviment al cabell. Alguns tenen una base de metall o ceràmica que està dissenyada per a escalfar-se durant l’assecat amb assecador.
• Raspall de ventilació: els respiradors permeten més flux d’aire entre les pues però no afecten el temps d’assecat.
• Raspall embuatat: les pues estan muntades sobre un coixí o tapet de goma per a major flexibilitat, per a minimitzar el trencament del cabell durant el desanusament.
• Raspall de paleta: una base ampla permet una major exposició mentre s’asseca; Les dents flexibles estan dissenyats per a minimitzar els trencaments.
• Raspall desanusament: característiques com les dents de nilons flexibles i molt espaiats estan dissenyats per a ser suaus amb el cabell embullat.
• Raspall de pèl de senglar: els flocs pèl de senglar molt espaiades estan dissenyades per a augmentar la tensió durant el raspallat i suavitzar el cabell.

Els efectes del raspallat seran diferents segons la textura i si el cabell està humit o sec. El cabell llis generalment es veu més suau quan es raspalla. El cabell arrissat tendeix a expandir-se quan es raspalla mentre està sec.

Part 3: Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

La història del raspall per al cabell comença amb la pinta. Tallats en os, fusta i petxines, inicialment es van usar per a pentinar el cabell i mantenir-lo lliure de plagues, com els polls. No obstant això, a mesura que es va desenvolupar la pinta, es va convertir en un adorn decoratiu per al cabell utilitzat per a mostrar riquesa i poder en països com la Xina i l’Egipte. D’aquesta mostra de riquesa va néixer el cosí de la pinta, el raspall per al cabell.

Des de l’antic Egipte fins a la França borbònica, s’han utilitzat pentinats elaborats que inclouen tocats ornamentats i perruques per a mostrar riquesa i estatus social al llarg de la història. A causa del seu ús principal com una eina de pentinat , els raspalls per al cabell eren un luxe reservat exclusivament per a aquells que tenien diners per a comprar-los. Fins i tot en la dècada de 1880, cada pinzell era únic i estava acuradament elaborat a mà, una tasca que incloïa tallar o forjar un mànec de fusta o metall, així com cosir a mà cada pél individual. A causa d’això, els pinzells generalment es compraven i regalaven només en ocasions especials, com a noces o batejos, i s’apreciaven per a tota la vida. No obstant això, a mesura que els raspalls es van fer més populars, els fabricants de raspalls van haver de crear un procés més generalitzat de fabricació per a satisfer la demanda.

En 1777, William Kent va fundar Kent Brushes en Hertfordshire, Anglaterra, una empresa que es va convertir en el primer fabricant conegut de raspalls per al cabell.

Gràcies al canvi tecnològic es va aconseguir fer un raspall amb la meitat d’homes que els seus inicis (12) i la meitat de temps. L’evolució continu als Estats Units on entre altres industrials com Hugh Rock o Samuel Fiery van aconseguir la introducció de nous materials com el filferro flexible.

Els raspalls eren extremadament importants i encara més en els segles XVIII i XIX, segons Susan Holloway Scott, autora de ficció i també blogs sobre història a Twonerdyhistorygirls.com. Scott diu, “en lloc d’ensabonar-se amb xampú, les dones es netejaven el cabell amb un règim de raspallat diari. Primer, es feien un massatge amb pomatum perfumat a base de greix en el seu cabell per a condicionar-lo, seguit d’una pols rica en proteïnes dels ossos mòlts que absorbia l’excés de greix i brutícia com el xampú sec modern. Després ve venir la part més important del procés: un raspallat o pentinat vigorós per a escombrar l’excés de pols i brutícia, i també portar el pomatum fins a les puntes del cabell. El resultat d’aquests avantpassats ​​del ‘moviment no-poo’ va obtenir un cabell brillant i condicionat que conservava els elaborats estils de la seva època.

Part 4: Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

L’estudi del home ens pot fer veure aquells binomis que no tenen una relació directa a simple vista com: persona-objecte, humans-eines, usuari-dissenyador, empresa-consumidor. Aquest estudi ens porta a poder  entendre les relacions de l’avanç constant de la creació i la reinvenció humana, fet que ens fa crear coses per a persones.

La fusió d’antropologia i disseny  més informació de la cultura (passada i present) ens pot donar el motiu de les eleccions dels usuaris amb les seves necessitats.

En aquesta segona part, responem a les preguntes que vam deixar al aire al darrer post sobre el “coletero”

——————————————————————

Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

Analitzarem l’objecte des dels seus inicis fins a l’actualitat.

S. XVII (origen de la cua)

El 1644 un exèrcit ètnic manxú va derrotar els xinesos Han Ming. Varen conquistar Beijing i establir la seva dinastia Quing. El primer emperador manxú va ordenar a tots els homes xinesos Han a adoptar la cua com a senyal de submissió al nou règim. “Perdre el pèl o perdre el cap”. Negar-se a dur una cua representava traïció a l’emperador i el càstig era la mort.

Simbologia de la cua: submissió

Material emprat: cintes de vegetals o cuir

Contextualització social històrica: conquistes, dinasties emergents, imposició d’ideologies i polítiques. Fou un precedent per altres individus; l’exemple d’un funcionari britànic a la índia que va indicar que els britànics havien d’actuar d’una manera igualment decisiva per imposar la seva voluntat a la índia.

S. XVIII – XIX

Durant el segle XVIII els exèrcits europeus pentinaven els seus cabells en una cua anomenada “cua de soldats”. En alguns exèrcits inclús era obligatòria i l’exèrcit prussià va patentar una cua artificial que s’enganxava al cabell.

Per a poder dur cua i alhora mantenir la practicitat d’aquesta el pèl s’untava amb quitrà en el cas dels marins o amb grassa d’animal i es fermava amb un tros de cuir o de cinta de tela.

També es va començar a fer ús del “queue”, un objecte en forma de bol que servia per endinsar-hi el cabell a dins.

L’exèrcit americà també utilitzava les cues com a part de la seva aparença. Un dels motius que es contemplen era la falta de barbers en aquella època el que provocava que es “descuidés” el cabell i es dugués llarg.

Abans de la Segona Guerra Mundial ja es va advertir dels inconvenients de dur uns cabells llargs i per motius d’higiene i practicitat es va imposar el cabell curt. (l’exèrcit britànic va ordenar tallar les cues el 1800). El cabell llarg propiciava que fos més fàcil que l’enemic pogués agafar-te el coll per atacar-te; per altra banda les llargues cabelleres eren més propenses a conduir malalties o a dur polls; així doncs, els exèrcits van decidir abolir la coleta i la negativa a fer-ho es considerava un acte de rebel·lió que es castigava amb la mort.

Simbologia de la cua: estatus aristocràtic, masculinitat, poder, força, militarisme i unió patriòtica

Material emprat: cuir, teles, queue, grassa animal, perruques fetes d’animals. A partir del 1958 primera patent d’elàstic de cautxú que es feia servir (entre altres utilitats) per recollir el pèl.

Contextualització social històrica: conquistes, revolucions, I i II Guerra mundial, rebel·lions i modernització.

S. XX

No va ser fins a l’any 50 que la cua va agafar protagonisme gràcies a la primera Barbie que venia amb un cavall. Altres “influencers” del moment van donar força a n’aquest objecte que es va convertir en un símbol de moda femení i de caràcter despreocupat i glamurós; un estil que utilitzaven les “noies genials”. (Sandra Dee, Jeannie, Briggite Bardot, etc.)

Leslie S Brown i Kenneth A Ives. van patentar el primer coletero .

Més endavant, personatges com na Madonna van popularitzar-lo i va aparèixer també el modelo scrunchie ( en resposta a mantenir el cabell i no perjudicar-lo) que fou patentat per Rommy Revson.

A partir d’aquí, durant la darrera dècada i els darrers anys, la cua s’ha convertit en un recollit elegant i amb transfons feminista que implica connotacions com “estic ocupada, estic fent feina i necessito treure el pèl de la cara”. Un missatge que s’ha popularitzat amb personatges com Beyoncé.

Paral·lelament a aquest missatge, el “coletero” ha estat l’objecte que una jove ha transformat i redissenyat i el resultat ha estat un producte innovador  que a l’edat de 18 anys, ha fet milionària a Sophie Trelles i l’ha situada dins la llista d’ emprenedors menors de trenta anys de la revista Forbes. Com va sorgir la idea? En aquest article teniu tota la informació: CLICKA PER ENTRAR

I Aquí la seva patent al complet: CLICKA PER VEURE LA PATENT

Simbologia de la cua: feminisme, poder, llibertat, caràcter, estètica..

Material emprat: teles, elàstic, purpurines, estampats, plàstic..

Contextualització social històrica: llibertat d’expressió, època de tendències musicals, de moda, d’arquitectura, de disseny… Cultura cinematogràfica, musical, d’arts.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Com diu Amy Santee, has d’entendre a les persones per a poder dissenyar coses per a ells. Brendon Clark ens identifica clarament dos conceptes que donen sentit a la relació entre disseny i antropologia.

El disseny respon a la intervenció per canviar i fer del món un lloc millor; i l’antropologia respon a comprendre la complexitat de les societats i la seva relació. Per tant, intervenció i comprensió són els ingredients combinats que expliquen la raó d’aquesta relació estreta entre el disseny i l’antropologia.

Els objectes que neixen d’aquest procés de comprensió i intervenció o viceversa, porten informació de les persones i per tant, informació sobre les cultures. Entenent cultura com el conjunt d’idees, creences, costums, habilitats, relacions, societats… podem afirmar que els objectes, doncs, són cultura material.

Per entendre tots aquests conceptes i la seva interrelació tenim el cas del nostre objecte. Un coletero.

¿Que va ser abans l’objecte o la intenció? ¿que va ser abans la intervenció o la comprensió?, doncs, ¿que va ser abans el disseny o l’antropologia?, aquestes són algunes de les preguntes que podríem fer-mos a l’hora d’analitzar el naixement del nostre objecte. Com hem esmentat, el coletero va sorgir a partir de la imposició de dur una cua com a mostra de submissió. En aquells moments no existia un material definit per l’objecte i l’objecte en si no era el detonant de tal intenció.

Més endavant, veiem com sorgeixen les primeres patents de l’objecte i com aquest respon a un problema de practicitat. Es feia ús del coletero per a poder alliberar la cara del pèl. A mesura que la societat evolucionar cap a noves formes de conducta i el context es desplaça cap a una nova llibertat i formes d’expressió, el coletero es transforma en un objecte de moda. Ara doncs, el disseny respon a una pràctica estètica, sorgida de la practicitat i motivada per un origen de simbolisme de submissió.

És molt interessant estudiar els objectes des de un enfocament antropològic tant per entendre la motivació i la cultura material que amaguen així com preveure o imaginar el seu disseny en un context actual on l’objectiu màxim demana millorar i canviar el món i les persones.

L’objecte seleccionat ha sigut un ventall d’una mida considerablement petit d’origen valencià. Quan tenia sis anys la meva àvia em va regalar aquest ventall en una de les seves visites al seu poble d’origen en l’època de les falles. Ella va néixer a València i el seu somni sempre ha sigut veure a la seva néta vestida de fallera. Com no va ser possible, em va portar de record, des de Serra (el seu poble natal) un ventall que em transmetés el verdader esperit d’una fallera valenciana. Per mi ha sigut sempre un objecte de col·lecció, un record sentimental molt positiu que em vincula directament amb un familiar molt important i un recordatori a haver de viure un any aquesta tradició.

Aquest ventall en concret té una mida de 23×13 cm obert i 13 cm tancat. La seva baralla és de plàstic en un color caramell obscur amb detalls artesanals daurats. El país és una tela impresa amb un retrat faller al natural i un acabat a les voreres d’encaix i punta. Les varetes presenten el mateix aspecte que la baralla i el calat forma part dels gravats daurats d’una forma molt ben integrada.

Principalment la seva funció és ajudar a proporcionar aire al voltant de la persona que l’utilitza per a alleujar i concedir una satisfacció davant de la calor. Tot i això, avui dia es considera també un complement de moda i accessori. La seva mida i materials poden variar segons el fabricant, context i estil. En aquells que aporten una major delicadesa en el seu disseny, de materials i dibuixos artístics, poden arribar a considerar-se objecte de col·lecció.

Fig. 1  “Abanico con motivos pompeyanos. Inglaterra, hacia 790” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El seu origen es baralla entre l’antic Egipte i la Xina, tot i això l’origen del ventall es quedaria a l’antic orient. Segons els historiadors la seva invenció va aparèixer a la festivitat de les torxes quan la princesa Kau-Si, que ocultava el seu rostre amb un antifaç, se’l va treure per ventar-se i va poder mantenir la seva intimitat mentre se sufocava de la calor. A més, s’han trobat ventall d’una mida gran i fixes a les tombes de Tutankamon. Al mateix continent, un fabricant de ventalls quan de nit es va barallar amb una ratapinyada per entrar al seu taller, va descobrir la manera de fabricar els ventalls plegables observant les seves ales. A partir d’aquí, al llarg de tota la història del món s’hi han trobat indicis i proves del fet que el ventall era un complement molt útil per a moltes civilitzacions, passant per Grècia, Roma, Japó, Portugal, Itàlia, Frància, Espanya, Mèxic, etc.

Fig. 2 ” El abanico en el antiguo Egipto” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

Tot i que el seu origen a l’antic orient va ser el de donar aire, a la Xina i el Japó s’ha limitat a les cerimònies del te, el teatre i una part molt artística portant-lo a ser quasi inútil la seva funció principal. No obstant això a Europa es va convertir en un objecte estrany i molt car que tan sols podien accedir les dones més luxoses de la cort. A Espanya concretament, quan va arribar aquest objecte de particular forma i ús, es va seguir conservant la seva principal funció on els homes portaven un de mida petita a la butxaca i les dones portaven un de mida gran, fix o plegable, com a objecte útil, però que complementava amb la seva indumentària. València es va convertir en una de les capitals principals de la fabricació de ventalls i actualment és una de les poques comunitats espanyoles que conserven una fàbrica de ventalls com a Sevilla, on s’tulitzen per ballar les sevillanes.

Fig 3. “Abanicos el secreto de una mirada” [Licència desconeguda, Pedro Alcoitia]

Segons la seva estètica, forma, materials i disseny sempre, des del seu origen, ha sigut un objecte col·leccionable el qual desestima la seva funció, però ha sigut present en tota la seva història com a principal confort en època de calor. Tanmateix fos l’objectiu de la seva fabricació, amb el pas dels segles hi ha acabat essent considerat un objecte per a les dones, les quals van arribar a desenvolupar un llenguatge o codi que, segons la part de la cara i el cos on posicionessin el ventall, volien dir una cosa o un altre.

Fig. 4 Captura de la película “Maria Antonieta”.

També podem trobar altres simbolismes a l’Occident com a representació de les diferents fases de la lluna, a petites cultures xineses per avivar els esperits de la sala o com el que guardo jo concretament, un souvenir d’una tradició en concret.

Fig. 5 ” Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El ventall conté molta cultura al seu significat i història d’origen i els segles passats, però avui dia no ha perdut el seu principal objectiu que és remoure l’aire per a poder alleujar un estat d’angoixa per la calor i un altre principal objectiu com és fer d’un objecte útil una peça de col·lecció per la seva estètica i qualitat artística. Les diferents cultures (com l’Egípcia, la Xinesa, la Japonesa, l’Espanyola, la Italiana, la Portuguesa i la Mexicana, entre altres) han desenvolupat al llarg de la història un element complementari, un accessori a la indumentària per a les tradicions més antigues, un element distintiu entre reialesa o gènere i un element artístic per a attrezzos, souvenirs o cerimònies especials i tradicionals. Tot i segons la cultura, mantenir un significat especial segons el context en el qual s’obté, la seva principal funció és la mateixa per a totes les cultures que han format part de la seva evolució.

Fig. 6 Forma fixa de ventall originaria de l’orient. [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

Bibliografia i webgrafia

Verónica Reyero (2017) ¿Antropología y diseño?- Blog Antropología 2.0, 13 enero 2017 [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/

Díaz de Rada (2012) Cultura, antropología y otras tonterías. Editorial Trotta. [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible UOC: https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3201337

Figura 1. / Arte Informando (2014) Arte, lujo y sociabilidad: la colección de abanicos de Paula Florido. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 2. / CurioSfera (2021) Historia del abanico- Origen y lenguaje. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 3. / Pinterest (2021) Abanicos el secreto de una mirada [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/727401777303653104/

Figura 5. / Artiamano. Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.artiamano.com/es/figuras-de-porcelana-artesanales/470-figura-de-porcelana-busto-de-fallera-con-abanico-y-peana.html

Figura 6. / Artigoo (2016) El museo del Abanico en Aldaia [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: http://artigoo.com/museo-abanico-aldaia

Wikipedia (2021) Abanico. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Abanico

Go fans go (2013) Historia ah!bonicas Capítulo 2. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Protocolo. Historia del abanico. Origen. Evolución. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Dragon Sport (2024) Abanicos, origen y utilizar marciales. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.dragonsports.eu/es/blog/10_abanicos-origen-y-utilizar-marciales

Quan era petit, tenia uns 5 anys, jugava amb el meu pare tant a jocs físics en els que els participants érem nosaltres com per exemple a atrapar-nos, el ‘’un-dos-tres, pica paret’’ com amb jocs interactius i joguines diferents i variades, des de petites figures fins a cotxets a pedals, però un element que ens va unir molt i a dia d’avui encara hi roman és el del videojoc.

Les videoconsoles i els seus jocs, es a dir, els videojocs, van ser un element que em van definir moltíssim, ja que volia experimentar i veure totes i cadascuna de les aventures que ens proposaven els diferents títols que hi compraven, i era una experiència fantàstica poder-la gaudir amb el meu pare, els mons de fantasia que experimentaven, els extensos continguts de fantasia i originalitat i voler veure més d’aquells fantàstics mons eren unes experiències úniques.

Entre tots aquests mons i va haver-hi un que va destacar en especial, el món i les aventures del nostre mundialment reconegut fontaner del mon dels videojocs: en Super Mario. La figura d’en Mario va ser un impacte molt important, no només en mi, si no en tot el món, pràcticament és la figura de videojocs més reconeguda que existeix, però retornant a l’àmbit del meu voltant, va influir moltíssim en la relació d’oci del meu pare i jo fent que tot tipus de figures, joguines i accessoris de la marca Nintendo, especialment les que fossin del món del Mario es convertissin en les meves eines complementàries de joc quan no hi era a la videoconsola amb el meu pare. També el poder gaudir-ho amb els amics tant alhora de compartir avenços dels diferents jocs com jugar junts amb les joguines de les que hi disposaven van promoure l’afecte vers la marca.

Com a objecte representatiu de tot això i per profunditzar molt més antropològicament parlant en els seus orígens i antecessors, porto una de les creacions de la marca Nintendo; l’Amiibo d’en Super Mario, ja que aquesta figura interactiva em porta molts records de la infància i adolescència mencionades, a més d’avui dia complir amb una funció de la que hi parlaré a continuació.

Els Amiibo de Nintendo són una proposta nascuda el novembre de 2014 en forma de figura física amb un sensor de lectura NCF en el que s’estableix una connectivitat amb les últimes videoconsoles de Nintendo, aportant diferents efectes, des de materialitzar el personatge de la figura en el joc fins a donar diferents recompenses dins del joc.

Antropològicament els seus predecessors serien estrictament parlant les clàssiques figures per a nens i nenes petits, aquestes daten de la seva aparició des de fa molt de temps, en èpoques passades ja sigui en nines de tela o de fusta.

Com a especial menció, voldria mencionar que l’enfoc d’aquest element proposat ha sigut al contrari del que s’esperaria, es a dir, la seva funció principal és la de ser un element interactiu amb el joc i com a funcions secundaries i socialment previstes en podríem trobar des de el col·leccionisme fins a jugar-hi com una figura ‘’normal’’, com podria jugar un nen, en comptes del que s’esperaria en altres circumstancies que serien les contraries, la seva interactivitat serien funcions més enllà de la principal, com podrien ser els casos de les figures interactives entre les que hi podrien destacar el Furby, que principalment són joguines i com a funció afegida hi trobem la connexió amb diferents dispositius o altres accions interactives.

Com s’hi pot observar, per les dimensions amb les que hi compta i per la qualitat de la figura en els detalls i el material, estem davant d’una bona joguina, ja que aquestes poden ser interpretades com s’ha mencionat a més de tenir un preu més que econòmic per el que ofereix, que seria de 14,95 € de mitja, en segons quins comerços i segons el temps que ha estat en el mercat l’Amiibo, aquest preu pot ser molt més reduït, tenint en compte això, entraria perfectament en el ventall d’opcions d’un pare o una mare com a compra per el seu fill petit o filla petita, per tant a nivell de mercat, societat i economia és una molt bona creació, també a nivell de disseny, per la interactivitat i el prestigi que hi compta a més d’una molt bona manera de fer màrqueting en un altre sector del mercat, que en aquest cas seria un salt dels videojocs al de les figures, amb un pont d’interactivitat mencionat en les seves funcions.

BIBLIOGRAFIA

– Informació dels Amiibo de Nintendo, informació de la pàgina web de Wikipèdia https://es.wikipedia.org/wiki/Amiibo

– Informació dels Amiibo de Nintendo a la pàgina de Nintendo.es:
https://www.nintendo.es/amiibo-/amiibo-892173.html

– Pàgina web de Nintendo.es:
https://www.nintendo.es/index.html

– ‘’Que és una figura Amiibo?’’, web de Nintendo_LA.com:
https://www.nintendo.com/es_LA/amiibo/

– Informació i història de les joguines, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Juguete

– Cronologia de les joguines, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Cronolog%C3%ADa_de_los_juguetes

– Diferents exemples de joguines interactives, a la pàgina web de Madeformums.com:
https://www.madeformums.com/reviews/best-interactive-toys/

– Furby, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Furby

– Imatges de Furbys:
https://www.designboom.com/technology/furby-organ-look-mom-no-computer-02-12-2018/

– Imatges de joguines de l’antic Egipte:
http://amigosdelantiguoegipto.com/?page_id=75

– Imatges de joguines de l’antic Egipte i altres èpoques:
https://www.coolmaison.com/historia-las-munecas/

– Imatges de joguines de l’antiga Roma a la pàgina web de lahistoriarima.wordpress.com:
https://lahistoriarima.wordpress.com/2017/09/30/los-juegos-infantiles-en-la-antigua-roma/

– Imatge de les videoconsoles:
https://www.milanuncios.com/otros-videojuegos/compra-de-videoconsolas-y-videojuegos-347159777.htm

– Imatges d’en Super Mario i els seus jocs:
https://en.wikipedia.org/wiki/Super_Mario_Bros.
https://www.pinterest.es/pin/509188301617970821/
https://supersmashbros.fandom.com/es/wiki/Super_Mario_Bros._2
https://aminoapps.com/c/super_mario/page/item/super-mario-bros-the-lost-level/N4Z0_vvNtWIaWp7WnKzb6eQ7L8L58J07VBE
https://romsjuegos.com/roms/nintendo/zzz_unk_super-mario-bros-3-lost-levels/
https://nintendo.fandom.com/es/wiki/Super_Mario_World
https://es.webuy.com/product-detail/?id=045496870010a
https://www.amazon.es/Nintendo-Figura-Amiibo-Smash-Mario/dp/B00N8PBGV6
https://www.amazon.es/Amiibo-Mario-Super-Importaci%C3%B3n-Japonesa/dp/B00O9GPCP4
https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/es/characters/mario.html
https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/es-la/howto/entry8.html