La comunitat escollida per realitzar el present estudi ha estat l’Associació Sibila Fòrum, un grup de persones de diferent perfil social entre els quals es poden trobar professors d’universitat, docents, investigadors, empresaris, etc.
Aquestes persones es troben molt properes a l’àmbit de la tecnologia i els seus efectes en la societat. Es reuneixen periòdicament per plantejar tecnologies disruptives que han aparegut darrerament, valorar el seu impacte des de diferents perspectives i reflexionar sobre la seva influència dins la nostra societat.
Un dels focus de preocupació de l’Associació Sibila Fòrum és la manca d’un full de ruta per part dels governs per definir el tipus de societat que es vol ser en els propers anys, i aquesta manca de definició propicia que les grans empreses tecnològiques imposin la seva pròpia.
Font: Sibila Fòrum (2018)
PER QUÈ DE L’ELECCIÓ
He escollit aquesta comunitat degut a què tinc moltes persones conegudes a dins i, a més, em resulten molt interessants els temes d’interès social que tracten i persegueixen dins aquesta societat, ja que em preocupen a mi també i m’identifico amb molts d’ells. Considero que es necessari un ampli debat entre els ciutadans per posar límits a aquestes tecnologies que tenen alta capacitat de destrucció de llocs de treball i, en conseqüència, causen un impacte extraordinari en la convivència i en les persones.
EXPECTATIVES DE CARA AL TREBALL DE CAMP
Les meves expectatives són conèixer amb més profunditat aquesta associació i prendre exemple del seu entusiasme i emprenedoria, així com participar en el seu debat i en les reflexions que porten periòdicament a terme. Blockchain, intel·ligència artificial, moneda digital, realitat virtual i augmentada… son alguns exemples dels temes de reflexió que es porten a aquest fòrum. Considero que les meves capacitats poden ajudar i molt a millorar el funcionament, l’estètica i la difusió dels objectius socials.
BIBLIOGRAFIA
Ardèvol, E., Bertrán, M., Callén, B., i Pérez, C. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social [en línia]. https://www.redalyc.org/pdf/537/53700305.pdf. Data de consulta: març de 2021.
Col·laboradors de Wikipedia. (2021, 14 març). Etnografía. Wikipedia, la enciclopedia libre. https://es.wikipedia.org/wiki/Etnograf%C3%ADa
Di Prospero, C. (2017). Antropología de lo digital: Construcción del campo etnográfico en co-presencia. Virtualis [en línia]. https://www.revistavirtualis.mx/index.php/virtualis/article/viewFile/219/204. Data de consulta: març de 2021.
Els mons del laberint, El camí zen de l’etnografia. Un “joc” interactiu per saber de qué va l’etnografia [en línia]. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/. Data de consulta: març de 2021.
Guber, R. (2019). La etnografía: Método, campo y reflexividad (Mínima). Siglo XXI Editores.
Marín, M. (2010). Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta. Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, (13), 0001-16.
UOC. (s. d.). Design Toolkit. Design Toolkit. Recuperat abril de 2021, de http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/
La comunitat que he seleccionat per aquesta activitat és l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), i en concret treballaré amb una de les sales associades: el Cafè del Teatre de l’Escorxadorde Lleida aprofitant la proximitat i facilitat de contacte que hi tinc, ja que col·laboro amb ells en l’àmbit de grafisme.
Una mica sobre ASACC…
ASACC neix el 2000 dins el marc del XIII Mercat de Música Viva de Vic, “amb motiu de la trobada dels representants de les sales més importants de concerts de Catalunya que va rebre el suport de totes les institucions presents. Es va crear amb l’objectiu que es reconegués la necessitat de protegir, potenciar i difondre les sales de concerts.
Fa uns mesos, es va promocionar un manifest impulsat per la Plataforma de Sales de Concerts formada per vàries associacions, entre elles ASACC. Xarxes socials s’omplien del hashtag #ElÚltimoConcierto on escenificaven una realitat crua per aquest c
ol·lectiu i deixaven atordides a moltes persones que es preguntaven si mai podrien tornar a gaudir de la música en directe i de l’escalf de la cultura.
Després d’una pandèmia que omple d’incertesa i buida les sales de concerts d’oferta cultural, m’ha semblat que era una comunitat interessant amb qui treballar, ja que el col·lectiu de promotors culturals i tot el teixit que els envolta són uns dels grans afectats per aquesta crisi que ha transformat realitats, normalitats i arrossegat a tot un col·lectiu a reinventar-se i reivindicar-se o morir.
Les meves expectatives en el treball de camp radiquen en entendre les seves necessitats, comprendre les seves accions i relacions amb els objectes que les envolten i analitzar de forma empàtica els seus objectius per tal de poder aportar, des d’una perspectiva del disseny, un imput que els ajudi a superar la situació adversa que els envolta des de sempre i en especial en el nostre context actual.
Per desenvolupar un kit de camp a Mallorca per entendre el fer de les mallorquines i els mallorquins no podem enregistrar-ho directament amb una gravadora, ni prendre apunts o notes que facin pensar que allò pot ser fruit de la base d’un guió de pel·lícula o d’un llibre del qual ens n’aprofitarem econòmicament.
La mentalitat mallorquina és, d’entrada, desconfiada. No és fàcil entrar en un grup mallorquí donat que en ser una illa tothom es coneix. En una de les experiències en la recerca del kit vaig topar amb un mallorquí del poble de Portocolom que el primer que em va preguntar és: “Qui és ton pare jove?” I és que la figura familiar i els cognoms a Mallorca donen més informació que qualsevol altra dada com la professió o els estudis. Aquí això poc importa, l’important és la relació familiar que és el que t’obre portes i oportunitats. Poc interessa si has estat 6 anys a Alemania o ets un astronauta. Aquest últim punt és una altra de les característiques per confeccionar el kit, perquè es tracta d’entendre que són gent humil que no presumeix del valor material de les coses.
Com bé comentava a l’estudi previ, és una societat indirecta perquè no són tan taxatius com els catalans i poden arribar a sentir-se incòmodes si d’entrada ets massa contundent amb la pregunta. No és fàcil perquè tot té la seva lectura. Hem d’entendre que estem en una illa i aquí hi ha un codi que s’ha de respectar, ja que si no no seràs benvinguda o benvingut o a la llarga seràs exclòs pel mateix grup.
El fet que no presumeixin es deu també a què hi ha una part d’enveja cap al veïnat que fa que pugui ser un problema per aquell qui destaca massa en alguna qualitat.
Per sort meva, el català aquí està ben vist, ja que la cultura mallorquina és poc tolerant amb el que ve de fora, en general per tradició i segueixo plantejant la importància de pensar que estem davant d’una illa, hermètica a segons quins canvis però oberta al món com cap. Hi ha una paraula que s’utilitza per anomenar aquells que vénen de fora: foraster. Però també hi ha una paraula per anomenar aquell que ve de Catalunya: el català. Som com cosins culturals i això és una oportunitat per apropar-me al grup.
Adaptar les paraules per parlar mallorquí i no català és important per connectar amb elles i ells i establir una relació de confiança més oberta i profunda. D’entrada són molt reservats.
Una de les meves primeres aproximacions al grup va donar fallida. Volia trobar feina, volia fer dissenys i millorar la imatge de tot allò que havia vist fins llavors. El que no sabia és que importa més la relació amb el grup familiar i les possibles jerarquies entre elles que el fet de pagar a un dissenyador desconegut per fer una feina que, d’entrada, no està valorada i que qualsevol pot fer.
Vaig haver d’aprendre a conèixer gent sense gens d’interés, simplement per entrar dins de la comunitat. És llavors, després d’algunes festes com la matança de porcs, molt important per al mallorquí, que la xarxa de coneguts va començar a créixer i va poder fer que tingués més oportunitats professionals.
Tu ets en Conrad, no? El que coneix a Can Bernat
I per art de màgia el grup s’obre i t’explica tot el que necessitis, ets un més. Aquí es veu la humanitat i proximitat d’aquest col·lectiu que si bé d’entrada sembla reticent després s’obre com un parent més.
Amb tot i això, com a conclusió, és important que el kit permeti connectar amb el grup mallorquí i poder conèixer la seva forma de viure i pensar.
El kit consta de:
– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:
– Com negocien?
– Com es deixen influenciar per als de més?
– Quins prejudicis com a grup tenen?
– Quina relació tenen amb les altres CCAA?
– Què els ofen?
– Què els agrada dels de més?
– Com són feliços?
– Programa per prendre notes a l’acabar les sessions
– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi
– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar
– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles,tenir cotxe.
Acabo amb una frase de Hitzler a un dels articles de consulta que diu així: L’objectiu dels etnògrafs és explorar “mons estrangers”
L’he basat en les tecnoligìes que utilitzaré com diferents aplicacions:
WhatsApp, ZOOM.
També faré trucades, prepararé una entrevista amb preguntes fàcils i que no puguin incomodar gaire a ningú, etc…
Observaré, escoltaré, participaré…
a) Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza.
La investigació etnogràfica ve del grec << ethos que significa; poble, tribu i de la paraula grapho; escriure>>.
És una tècnica que es dedica a l’estudi de les persones i cultures. Observant les pràctiques culturals dels grups socials permetent participar en ells.
La finalitat de poder participar en aquestes pràctiques és poder conéixer el comportament d’aquests grups socials mitjançant una observació directa.
Les tècniques utilitzades en l’etnografia són:
· estudi directe de les persones o grups. · observació participant. · entrevistes. · conèixer el seu comportament. · treball de camp. · observar accions i comportaments.
b) Com s’adapta el KIT al teu camp i a les teves inquietuds o preguntes de recerca.
El meu KIT DE CAMP s’adapta sobretot a la situació pandèmica que ens trobem tots actualment (si no ho podria haver fet quasi tot presencial pel fet que em baso en un membre de la meva família al que podria accedir amb facilitat si no fos perquè viu a Barcelona i té una edat i no vull posar-la en risc).
Per poder posar-me en contacte amb la meva àvia utilitzare: WhatsApp, faré trucades i sobretot videotrucades a través de l’aplicació ZOOM.
L’aplicació per a videotrucades també em permetrà accedir a una de les reunions setmanals que fan aquests membres d’aquest moviment Cristià (en circumstàncies normals són presencials en el que ells anomenen “congregació”, un lloc on es reuneixen cada setmana) i així poder observar com s’organitzen per fer-les, la participació que hi tenen i les reaccions respecte a què jo m’hi trobi allà entre ells. Solen ser videotrucades d’unes 30 persones aproximadament.
c) Com ho utilitzaràs per a la recollida d’informació per a la teva recerca.
Com he comentat en el punt b, faré videotrucades.
La que més m‘intriga és la de la “reunió”, ja que aquesta em permetrà prendre moltes notes, observar a vàries persones a la vegada. Dades que juntament amb la recerca bibliogràfica, entrevistes a la meva àvia, la meva mare que és exmembre m’ajudarà a organitzar tot el que he observat per a després plasmar-ho en el meu treball.
Nota personal:
Tinc moltes expectatives envers aquest treball, ja que crec que puc treure moltes conclusions i arribar a entendre molts comportaments que en infinites ocasions no he entès d’aquesta part de la meva família.
Crec que em servirà per a poder posar-me en la pell dels altres i a no jutjar abans d’entendre realment.
Del perquè?, del quan?, el com?
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York.
1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York.
1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York.
2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.
El col·lectiu que he triat és un moviment cristià independent anomenatLostestigoscristianos de Jehovà, creat per CharlesTaze Russell (futur economista) a principis del s. XX.
Un dels arguments clau per a la seva forma d’actuar i predicar, és la destrucció del món tal com el coneixem a través del que denominen “ARMAGEDÓN“ o “lucha de diós contra Satanásylosmalvados“.
I aquells que no formin part d’aquest col·lectiu, seran destruïts per un cataclisme que inclourà aigua i foc.
D’aquí que intentin arribar a la majoria de gent per introduir-los dins la comunitat.
Per fer-ho utilitzen diferents mètodes:
1) Repartint dos tipus de revistes: ¡Despertad! (Promou com fer front als problemes del dia a dia i com establir un “nou món”) i Atalaya (assenyala relació entre les profecies Bíbliques i els successos actuals)
2)Difundint la seva paraula a través de paradetes al carrer.
3) Anant a picar a la gent a les seves cases o el que ells denominen “Predicar” (a causa de les circumstàncies actuals ho han hagut d’anul·lar temporalment).
L’objecte que millor els pot definir és la seva versió traduïda de La Bíblia, anomenada “Traducción del Nuevo Mundo de lasSantasEscrituras“, que en alguns aspectes no coincideix amb la idea d’altres cristians, derivant així en posar en dubte la interpretació tradicional cristiana.
La raó per a la qual he triat aquesta comunitat és perquè tinc un familiar que hi forma part, per tant puc accedir a través de la meva àvia.
I també per a les conseqüències que aquesta decisió d’ells ha comportat en la meva vida ja que mai he pogut celebrar Nadal, ni el meu aniversari (ni els seus) amb ells.
Expectatives de cara al camp de treball:
-Els seus punts de vista en vers el “Nou món” i el que està per venir.
-Les normes que tenen dins la comunitat.
-La forma en què s’organitzen i on es troba la seva central a Espanya.
-Contrarestar opinions d’un membre que forma part d’aquest moviment cristià i un EXmembre.
Bibliografìa:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://diariosalud.online/
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania 1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York. 1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York. 1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York. 2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.
La comunitat triada ha estat la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. La meva experiència durant els quatre anys en aquesta collai el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers la comunitat requerits en aquesta activitat.
1.Presentació
Els Bergants del Campus de Terrassa és una colla castellera universitària del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser fundada el 2013 i els seus millors castells són el pilar de 6 amb folre, el 3 de 7, el 4 de 7 amb l’agulla, el 4 de 7 el 7 de 6 i el 2 de 6. Vesteixen amb camisa de color verd llima.Principalment, els seus membres són estudiants dels diferents centres que formen el campus universitari de Terrassa: l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) i l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa (EUIT).Assagen a la plaça del Campus de Terrassa i al local dels Minyons de Terrassa. El 19 d’octubre del 2015, i el novembre del 2016 van ser admesos com a colla de ple dret.
2. El món casteller, un exemple de treball en grup i col·laboratiu
Els castells es construeixen des de fa més de dos-cents anys al Camp de Tarragona i al Penedès i a partir dels anys 80 es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
El fet que en els darrers anys hagin sorgit diferents colles castelleres en l’àmbit universitari reforça la preservació d’una tradició que des del 16 de novembre de 2010 ha estat considerada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els diferents rols i posicions de cadascú dels membres per l’aixecada del castellconverteixen aquesta activitat en un singular exemple del treball en grup i col·laboratiu.
3. Alguns exemples d’inclusivitat en el món casteller
La diversitat funcional i la inclusivitat forma part explícita de la identitat d’algunes colles castelleres. Tot i que aquests no és el cas de la colla Els Bergants tothom que pot aportar quelcom tant a la cohesió grupal com a la construcció dels castells és benvingut en aquesta colla. Les circumstàncies físiques d’alguns dels membres –associades en alguns contextos a certes limitacions- poden esdevenir potencial vàlua en la nostra fita compartida.
Altres colles castelleres, com la colla Castellers de la Il·lusió de Valls o el Projecte Tots Fem Castells de la Colla Mikako de Badalona, sí que fan servir la inclusivitat com a model a seguir i compartir.
El·laboració del Kit de Camp
1.Presentació
Tal com indica l’enunciat de l’activitat “en etnografia, denominem “camp” el sector de la realitat que fitem per a la recerca empírica: on anirem, la comunitat amb la qual ens relacionarem.”
En aquest sentit el camp al què aplicarem la nostra recerca empírica ja ha estat presentat: la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa. Aquesta serà analitzada en el context de la comunitat castellera tot i contemplantel seu potencial d’integració social i inclusivitat.
El KIT de camp a el·laborar, seguint les instruccions de la proposta, “estarà compost pel conjunt d’eines que ens permetran aproximar-nos, observar, escoltar i comprendre a la comunitat triada.”
Les singulars circumstàncies en el moment de realitzar aquesta recerca –estat de pandèmia que impossibilita l’organització d’activitats col·lectives- em força a adaptar els meus instruments de recerca.
L’etnografia virtual esdevé en aquest sentit imprescindible i será una bona forma de completar una recerca presencial “en temps diferit” a partir de la meva experiència com a membre de la colla durant quatre anys.
2. Recerca presencial: observació participativa i empàtica
La recerca empírica presencial forma part aixíi del meu KIT de camp. Una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 és sense dubte una eina a fer servir. La recopilació ordenada de les meves experències en aquesta comunitat em pot facilitar un retrat fiable del seu sistema de funcionament i de les necesitats dels seus membres.
Aquesta recopilació hauria de contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitati organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…
També es esencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa.
Així mateix és important valorar la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.
Finalment aquesta recerca presencial també requereix una descripció del local d’assaig, tot i contemplant que aquest en estar cedit per la colla dels Minyons de Terrassa, no sempre estaba disponible.
Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es basen així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjanaçant fotografies i gravacions en vídeo.
3. Recerca online
La impossibilitat d’organitzar activitats col·lectives durant la pandèmia ha implicat la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres. La recerca online esdevé així un element indispensable de recerca.
Aquesta recerca contemplad’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants id’una altre la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Contacte online amb membres actuals de la colla castellera Bergants
En contactar amb alguns membres de la colla he estat informat de la suspenció temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat-Telegram i Facebook evidencien la inactivitat social del grup.
Navegació per internet. Recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva
La bona salut sociali logística de la colla castellera Els Bergants, m’ha animat a considerar la seva capacitat d’assumir nous reptes que puguin atorgar a l’entitat un compromís social i inclusiu. El caràcter empàtic i entusiasta dels seus membres augura una certa complicitat amb aquest objectiu.
A tal efecte el nostre KIT de camp incorpora una navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Dues han estat les entitats seleccionades que de forma pública manifesten aquesta vocació.
D’una banda la colla Castellers de la Il·lusió, es sense dubte el referent principal. Nascuda a Valls incorpora membres amb diversitat funcional tant psíquica com física.
D’una altre la Colla Mikako de Badalona va ser premiadal’any 2010 per la revista Castells, pel seu projecte Tots Fem Castells. Basat en la integració de les persones sordes als castells, el projecte contemplava la el·laboració d’una nomenclatura castellera per a el llenguatge de signes, facilitant així la incorporació de persones amb disminució auditiva a la seva colla.
Bibliografia / webgrafia
Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/
Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de
Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.03.2021 de http://castellersdebadalona.cat/els-castellers-de-badalona-guanyen-la-beca-castells-amb-un-projecte-per-integrar-persones-sordes-en-el-mon-casteller/
Castellers de la il·lusió, consultat el 18.03.2021 de
http://castellersillusio.simplesite.com/
Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 18.03.2021 de
Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma
Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D.,El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 13.03.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/
La comunitat triada és la comunitat mallorquina pròpia d’un poble de l’Illa tractada com a ciutadans illencs que pensen, elaboren tradicions i fan les coses diferents a les persones de península com jo.
Donat que fa dos anys que visc a Mallorca, com a català, em permet trobar moltes situacions i experiències que no són pròpies de península, i també el llenguatge que difereix bastant del català encara que d’arrel es tracti del mateix idioma.
Enfoco aquest projecte com un projecte d’integració i d’investigació perquè ho he estat fent d’ençà que vaig arribar. Els citats reptes del projecte coincideixen perfectament amb l’experiència de viure en un lloc on has de dissenyar per elles/ells i amb elles/ells, els i les mallorquines, i no per les/els altres i amb els altres, els i les catalanes.
Els instruments de recerca passen primer per entrevistes amb mallorquines/ns i el mateix treball de camp de les diferents situacions que jo, un català, viu diàriament.
Trio aquesta comunitat perquè encara avui em pregunto per què la comunitat mallorquina realitza de diferent manera les coses a com jo les tenia preconcebudes. Això m’ajudarà a integrar-m’hi millor.
Vestit mallorquí tradicional
Potser d’entrada dóna la sensació que un grup tan ampli no pugui formar part d’una comunitat a ser investigada. La realitat aquí entra en joc i em fa veure que si és necessari. Al llarg de la meva estància a Mallorca m’he trobat a diferents supòsits que no he arribat a entendre. A més vaig venir directe de passar 6 anys immers en una cultura molt diferent, com és l’alamana, de la que vaig fer un procés etnogràfic intern sense saber-ho i vaig integrar aquesta part de cultura alamana al meu jo, de la que tanta influència he rebut. Aquest fet tan concret fa que sigui necessari ara una visió més concreta de la comunitat mallorquina per entendre professionalment i personalment com millorar la comunicació i entendre la idiosincràsia pròpia d’una comunitat illenca amb les seves virtuts i rareses com si es tractés d’un microecosistema cultural en ple Mediterrani.
Per exemple, la cultura mallorquina és indirecte amb relació a l’alamana. Una frase tant explicita i amb un significat tan concret com la de “Ja et diré coses en acabar” es converteix, a Mallorca, en una frase negativa amb l’objectiu de no confrontar a l’interlocutor i fer-ho tot més suau. En termes generals el “Ja et diré coses” aquí significa “No m’interessa”.
Per cert, “Som” en mallorquí significa “Sóc”. Ja sóc aquí
No tenia molt clar quin objecte triar, ja que, quan pensava en un, ja intentava anar desenvolupant les matèries que demana el repte i no ho acabava de veure clar, per tant, he decidit triar un objecte molt bàsic, i que té un gran valor per jo, però que a més, mai m’hi hagi aturat a pensar sobre el disseny, impacte cultural, ni altres tipus de característiques més enllà d’utilitzar-ho.
El filferro té un gran valor per jo, ja que és un dels grans pilars de l’art que vull dedicar-hi la meva vida, l’animació Stop-Motion. Sovint es fa servir filferro (generalment d’alumini o coure, a causa de la seva mal·leabilitat) per a crear els ninots els quals llavors són animats fotograma a fotograma manipulant el ninot i fent-hi fotos.
Record fer el meu primer ninot, observant alguns vídeos de YouTube. No vaig fer servir el tipus més adequat de filferro, ni la millor estructura, però va ser la meva primera passa dins aquest món, i això em posa molt content, i ho segueix fent, ja que, malgrat a mesura que et vas professionalitzant i entres a la indústria, sovint es fan servir estructures amb mecanismes d’acer més complexes, però així com el pintor més gran del món pot dibuixar amb llapis, sempre es podrà animar amb filferro.
Característiques formals i funcionals
El filferro és un cilindre que pot estar fet de diferents tipus de metalls i que pot variar de diàmetre (depenent de la funcionalitat que se li vulgui donar). La funcionalitat del filferro és molt àmplia, és com un llistó de fusta, el pots cremar, fer servir de pota de cadira, pots tallar-lo, etc. doncs amb el filferro passa el mateix, és un fil de metall al qual li pots donar forma i fer servir per a una varietat molt gran de funcions.
Cada tipus de metall dóna al filferro unes característiques que li permeten complir millor unes funcions que altres, com per exemple l’acer és més resistent, l’alumini és més mal·leable i el coure és més conductor de corrent. Sol ser del color pur i real del metall del qual està fet, però sovint el podem trobar de colors per a complir funcionalitats relacionades amb l’àmbit artístic.
El filferro no respon a cap necessitat universal en concrets, és un d’aquests materials que poden resoldre una gran varietat de problemes, a causa de totes les seves possibilitats i naturalesa versàtil.
Es podria dir que socialment el filferro té una connotació negativa, a causa de aquesta aura artificial i separadora que té. Com per exemple el filferro d’arç, el qual té unes connotacions socials i culturals molt negatives tant l’en passat com en el present.
Si ens centrem en les dimensions culturals del filferro, ens podem remuntar a molt temps enrere on veurem com aquest objecte es va anar definint i obtenint més i més funcions al llarg de la història. Des de filferros de llautó de fa més de dos mil anys, passant per aplicacions científiques com pot ser una bobina de coure per a investigar l’electricitat, com un filferro d’arç dins el que és bèl·lic, com l’esquelet dels ninots d’animació stop-motion per a l’àmbit artístic.
Diria que les funcions simbòliques són bastant disperses, podent fins i tot estar molt relacionades amb les dimensions culturals. Malgrat totes les seves funcionalitats, la gran majoria d’aquestes passen desapercebudes, però al filferro l’envolta el simbolisme de guerra, indústria, etc., això és degut al filferro d’arç, moltes trampes de caça estan fetes amb filferro, és un residu que podem trobar a vegades al camp, etc.
Disseny i Antropologia
L’antropologia cerca les diferències i les semblances, els hàbits i tradicions per a captar les necessitats i problemes, donant lloc a invencions i objectes que cerquen donar una resposta. Els humans creen objectes per i per a altres, el que provoca que mitjançant els diferents punts de vista de diferents usuaris i a través de la utilització i la reutilització la finalitat d’alguns objectes vagi variant al llarg del temps per a complir funcionalitats per a les que no estaien dissenyats. I que hi ha més representatiu de la cultura que veure com un mateix objecte és interpretat i utilitzat de diferents formes?
Webgrafia
Colaboradors de Wikipedia (2020, 8 d’agost) Wikipedia:
Principalment, els seus membres són estudiants dels diferents centres que formen el campus universitari de Terrassa: l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) i l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa (EUIT).
