L’antropologia en el Disseny; el meu rellotge, el rellotge del meu pare

L’objecte escollit es un rellotge, el rellotge del meu pare.

Escullo el meu rellotge, pel valor sentimental que té per mi. Era el rellotge del meu pare i és un accessori que em recorda molt a ell, sempre se’l posava i se’l treia infinitat de vegades al dia i sempre el mirava, el cuidava i quan ella va partir vaig voler-ho per mi.

Uns dies abans de llegir l’enunciat, em vaig sorprendre a mi mateixa fent el seu moviment amb el rellotge i em vaig sentir feliç, és una petita forma de connectar amb ell, de recordar-ho i sentir la seva presència.

Actualment el miro per saber en quina hora visc i el dia per anotar-ho en temes laborals per tant em va el servei de rellotge -calendari i em recorda al meu pare, sento que li faig un petit homenatge cada vegada que el faig servir.

Amb aquest rellotge tinc un vincle afectiu positiu.

NECESSITAT UNIVERSAL

El rellotge neix fruit d’un dels grans reptes de la humanitat des de temps immemorables, la necessitat de mesurar el temps.

DIMENSIONA CULTURALS

El rellotge és un dels invents més antics de la humanitat: va sorgir davant la necessitat de mesurar intervals de temps més curts que les unitats naturals, és a dir, el dia, el mes lunar i l’any. 

A mesura que ha anat evolucionant la ciència i la tecnologia de la seva fabricació, han anat apareixent nous models amb més precisió i menor cost de fabricació. 

És un dels instruments més populars, ja que moltes persones disposen d’un o diversos rellotges, principalment de polsera, de manera que a moltes llars hi pot haver diversos rellotges; molts electrodomèstics els incorporen en forma de rellotges digitals, i també n’hi ha un a cada ordinador.

El rellotge, a més de la seva funció pràctica, s’ha convertit en un objecte de joieria, símbol de distinció i valoració en moltes cultures. 

TIPUS 

• rellotge de sol
• rellotge de sorra
• rellotge d’aigua
• rellotge mecànic
• rellotge de pèndol
• rellotge de polsera
• rellotge de butxaca
• rellotge de paret
• despertadors
• minuters
• cronòmetres
• rellotge de quars
• rellotge atòmic

Imatge de un rellotge de sol, el primer rellotge de la historia.

Imatge de un rellotge de polsera digital, el casio de tota la vida que no passa de moda en la historia actual.

IMPACTE SOCIAL

El rellotge és una versió condensada de la història de la civilització a través de les societats actuals: 

• Dividir el dia en 24 hores procedeix de l’antic Egipte on es va inventar el rellotge de sol. 
• La divisió en 60 minuts del sistema matemàtic sexagesimal dels antics mesopotàmics. 
• Afegir l’espera i les agulles en moviment de l’Europa medieval i es perfeccionen a l’època moderna. 
• I es difonen massivament a la industrialització gràcies al rellotge estatunidenc i suïssos. 
• Els circuits elèctrics actuals i les esferes de quars o la digitalització és de la segona meitat del segle XX gràcies a les marques japoneses.

FUNCIÓ SIMBÒLICA

• Rellotge de sorra: és una concepció natural o cíclica del temps, predominant en les societats preindustrials. 
• Rellotge analògic: Concepció lineal o progressiva del temps, dominant de les societats industrials. 
• Rellotge digital: concepció virtual o relativa del temps, emergent de la societat postindustrial.

CARACTERISTIQUES FORMALS

• Conèixer l’hora actual: (rellotge de canell (automàtic o ‘de corda’), rellotge de butxaca, rellotge de saló o paret).
• Mesurar la durada d’un succés: (cronògraf, cronómetre, rellotge de sorra).
• Assenyalar les hores per sons semblants a campanades o xiulets: (rellotge de pèndol, rellotge de pols amb bip a cada hora).
• Activar una alarma en certa hora específica: (rellotge despertador).

DISSENY I ANOTROPOLOGIA

El rellotge és un dels objectes més representatius de la cultura material, delaten nivell econòmic aparent o real i fins I tot representa identitat. 

Gran objecte de consum per regalar, com a novetat davant un nou disseny o com a signe de joventut i esportivitat.

REFERÈNCIES

San Eloy Joyeros: HISTORIA DE LOS RELOJES. DE LA OBSERVACIÓN DEL SOL HASTA NUESTROS DÍAS. (2018) [en línia]<https://www.joyeriasaneloy.com/historia-los-relojes-la-observacion-del-sol-dias/#:~:text=Galileo%20Galilei%20inspir%C3%B3%20a%20Christian,conocido%20fue%20el%20reloj%20Cuc%C3%BA.>[Data de consulta: febrer i març 2021].

A. Carreño, LA REGION:La cultura de los objetos: la ley del reloj (3 de Ocurbe 2016) [en línia]<https://www.laregion.es/opinion/antonio-carreno/cultura-objetos-ley-reloj/20161003081534653349.html>[Data de consulta: febrer i març 2021].

S. Linares, F. Sierra, EL RELOJ: El reto humano por medir el tiempo (  de març 2016) [en línia]<https://analizandovoy.wordpress.com/2016/03/09/el-reloj-el-reto-humano-por-medir-el-tiempo/>[Data de consulta: febrer i març2021].

WIKIPEDIA: Reloj inteligente [en línia]<https://es.wikipedia.org/wiki/Reloj_inteligente>[Data de consulta: febrer i març 2021].

A. Alegret, El universo de Ágatha Ruiz de la Prada[en línia]<https://enriqueortegaburgos.com/el-universo-de-agatha-ruiz-de-la-prada-1/>[Data de consulta: febrer 2021].

WIKIPEDIA: Reloj  [en línia]<https://ca.wikipedia.org/wiki/Rellotge>[Data de consulta: febrer  i març 2021].

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: Rellotge [en línia]<https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0237104.xml>[Data de consulta: febrer i març 2021].

La meva passió pel viatge ha fet que des de sempre hagi tingut una afició als mapes, als atles i als globus terraqüis. Aquests objectes han estat curosament custodiats a casa dels meus pares. Des de ja fa uns anys el meu lloc de residència ha anat variant de forma sincopada per motius laborals i d’estudis i en totes aquestes anades i tornades aquesta bola del món inflable m’ha acompanyat i s’ha convertir en l’aliat perfecte del Google maps.

En aquest moment en que a causa de la pandèmia COVID19 les restriccions de mobilitat ens impedeixen viatjar aquesta bola del món se m’ha fet absolutament imprescindible.

Característiques formals i funcionals

La bola del món, coneguda en l’àmbit acadèmic com a globus terraqüii és un model tridimensional a escala del planeta Terra . A diferència dels mapes és una representació geogràfica que no pateix distorsió i en aquest sentit facilita una informació fiable sobre dimensions i distàncies.

És habitual que els globus terraqüis es presentin sobre un suport amb un eix central que simula l’angle d’inclinació de la Terra en relació al seus moviments de rotació i trasllació.

El fet que els globus terraqüis incorporin els meridians i paral·lels permet ubicar qualsevol punt del planeta a partir de les seves coordenades.

Necesssitat universal, pràctiques socials

Tal com indica Josep Maria Rabella (UB, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013) “tenint en compte que la cultura clàssica grega havia ja assumit plenament l’esfericitat de la Terra, resulta altament probable l’existència de molts globus antics”, com per exemple el globus de Crates de Mal·los (-150 aC). Aquesta necessitat universal de cartografiar tridimensionalment el planeta transcorreix paral·lela als diferents descobriments dels seus territoris.

D’aquesta forma el globus terraqüi considerat més antic (1492) conservat al museu de Nuremberg encara no contempla la representació d’Amèrica, descoberta pocs anys després.

Durant el Renaixement, els globus, associats a la descoberta i conquesta de nous territoris van ser objectes de gran prestigi i autoritat destinats a científics, mandataris i nobles.

En l’actualitat els globus terraqüis –tot i el protagonisme d’aplicacions com Google maps en la descoberta del planeta- continúen sent popular i són fabricats industrialment en grans sèries amb materials plàstics, fins i tot inflables –com és el cas de la meva bola del món- , amb finalitats escolars, didàctiques o decoratives.

Dimensions culturals i funcions simbòliques

La capacitat d’identificar l’objecte globus terraqüi amb allò que representa -el planeta Terra- li atorga una dimensió cultural que molt sovint incorpora funcions simbòliques.

La conquesta del coneixement queda palesa en els globus terraqüis construïts per cartògrafs musulmans durant l’edat d’or de l’islam -segle IX, califa abbasí Al-Dt.’mun- o segles després, l’any 1507 quan Martin Waldseemüller va incorporar per primer cop el continent americà.

En segles posteriors els globus es van construir com objectes destinats a l’aristocràcia i al clergat, o en miniatura com a objectes de viatge. Generalment anaven acompanyats de globus celestes, representant les constel·lacions, i ja en el segle XVIII i XIX, amb planetaris i esferes armil·lars amb fins didàctics simulant el moviment dels planetes al voltant del sol.

Aquesta conquesta del coneixement anava molt sovint lligada al poder i l’autoritat. El cartògraf venecià Vincenzo Coronelli (1650 – 1718) va construir una parella d’enormes globus de quatre metres de diàmetre, terrestre i celeste per Lluís XIV, el rei Sol, i el seu èxit va ser tal que va rebre una pluja de peticions addicionals de globus.

La càrrega simbólica del poder i autoritat es vincula a la seva vegada a la conquesta física dels territoris representats tant en els mapes com en els globus terraqüis. D’aquesta forma els globus terraqüis podien representar simbòlicament l’opulència dels Imperis on mai es posava el sol –l’Imperi espanyol , segles XVI i XVII o l’Imperi Britànic –segles XIX i XX-.

Charles Chaplin va ser capaç d’optimitzar aquesta càrrega simbólica del globus terraqüis –en versió inflable com la meva bola del món- a la seva obra mestra El Gran Dictador (1940).

Disseny i antropologia, cultura

L’associació del globus terraqui amb el conceptes Terra, ésser humà i Humanitat ha fet que aquest objecte i la seva representació gràfica s’hagin fet servir per simbolitzar la sostenibilitat del planeta i la millora social dels seus habitants.

En aquest sentit entitats institucionals com l’ONU i Unicef l’han fet servir des del seu naixement. Altres entiats no governamentals com Greenpeace o el moviment Fridays for future també l’han incorporat a les seves campanyes gràfiques.

Bibliografia / Webgrafia

Harris, M. (2013) ¿Por qué nada funciona?: antropología de la vida cotidiana. Barcelona, Alianza Editorial

Díaz de Rada, A. (2010) Cultura, antropología y otras tonterías. Madrid, Trott

Ruiz ,L., id.real, La antropologia del diseño y e melocotón jugoso, recuperat el 21.02.2021 de https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-diseño-y-el-melocotón-jugoso-5a1dc630b35c

Rabella, J.M. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Globus terraqüi, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Globus-terraquei

Globe Museum, All about the Globe, recuperat el dia 24.02.2021 de https://www.onb.ac.at/en/museums/globe-museum

Raspall pentinar cabells

Part 1 : Quina és la teva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes, o emocions apel·la?

Durant la meva infància veia sorprés  com la meva mare, la Maribel,  tenia lluites al estil Bola de Drac amb la meva germana Marina, amb Kame Hame inclòs, per tal d’aconseguir un pentinat decent per anar a la escola. Cal dir que la meva mare tenia un estàndard de qualitat digne de les empreses més punteres.

Les disputes sempre eren les mateixes, i el detonant de tot eren els nusos als cabells de la Marina i les tècniques de la meva mare.

A casa van entrar productes de tot tipus i raspalls però el restat sempre era El Gran Torneig de les Arts Marcials.

Uns vint anys més tard hem veig com a protagonista del inici d’aquells combats i com si fos un futuròleg decideixo posar remei i demanar consell. El resultat, després d’un gran esforç, un raspall de cabells insuperable: el Beter Detangling Natural Fiber.

Actualment totes aquells pors de l’inici s’han vist superades i puc dir orgullós que quan pentinem a casa l’Aina no acaba com l’escena de l’atac nuclear d’Skynet al film Terminator.

Part 2: Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat? A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?

El raspall esta elaborat en materials naturals renovables procedents de fibres de blat, pela d’arròs i polímer de resina. Segons el fabricant es reciclable, reusable i sostenible .

Les mides son de 230 mm per 65 mm, el maneg fa 105 mm i 125 mm el cap.

Conté 120 pues anti-nusos de 20 mm de llarg, flexibles i resistents.

El seu disseny ergonòmic i simètric, sumat a la forma semicorba, en combinació amb el llarg de les pues, i les incisions s’adapta millor al cap i permet pentinar una major quantitat de cabells en cada passada.

La forma del raspall fa pensar en una fulla, tant per la forma que dibuixa les incisions com per els colors (disponibles en marro clar i verd menta) i el tractament els materials amb els que ha estat elaborat (material tenyit no refinat, es pot veure les imperfeccions de la barreja de materials).

Actualment els raspalls estan associats a la higiene i la cura dels cabells.

A la societat occidental el raspall s’usa per a per a allisar, pentinar i desembolicar el cabell.

S’utilitzen diversos tipus de raspalls per a diferents propòsits o tenen característiques especials que són beneficioses per a uns certs tipus de cabell. Per exemple:

• Raspall rodó: generalment s’usa amb un assecador de pèl per a agregar plenitud i moviment al cabell. Alguns tenen una base de metall o ceràmica que està dissenyada per a escalfar-se durant l’assecat amb assecador.
• Raspall de ventilació: els respiradors permeten més flux d’aire entre les pues però no afecten el temps d’assecat.
• Raspall embuatat: les pues estan muntades sobre un coixí o tapet de goma per a major flexibilitat, per a minimitzar el trencament del cabell durant el desanusament.
• Raspall de paleta: una base ampla permet una major exposició mentre s’asseca; Les dents flexibles estan dissenyats per a minimitzar els trencaments.
• Raspall desanusament: característiques com les dents de nilons flexibles i molt espaiats estan dissenyats per a ser suaus amb el cabell embullat.
• Raspall de pèl de senglar: els flocs pèl de senglar molt espaiades estan dissenyades per a augmentar la tensió durant el raspallat i suavitzar el cabell.

Els efectes del raspallat seran diferents segons la textura i si el cabell està humit o sec. El cabell llis generalment es veu més suau quan es raspalla. El cabell arrissat tendeix a expandir-se quan es raspalla mentre està sec.

Part 3: Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

La història del raspall per al cabell comença amb la pinta. Tallats en os, fusta i petxines, inicialment es van usar per a pentinar el cabell i mantenir-lo lliure de plagues, com els polls. No obstant això, a mesura que es va desenvolupar la pinta, es va convertir en un adorn decoratiu per al cabell utilitzat per a mostrar riquesa i poder en països com la Xina i l’Egipte. D’aquesta mostra de riquesa va néixer el cosí de la pinta, el raspall per al cabell.

Des de l’antic Egipte fins a la França borbònica, s’han utilitzat pentinats elaborats que inclouen tocats ornamentats i perruques per a mostrar riquesa i estatus social al llarg de la història. A causa del seu ús principal com una eina de pentinat , els raspalls per al cabell eren un luxe reservat exclusivament per a aquells que tenien diners per a comprar-los. Fins i tot en la dècada de 1880, cada pinzell era únic i estava acuradament elaborat a mà, una tasca que incloïa tallar o forjar un mànec de fusta o metall, així com cosir a mà cada pél individual. A causa d’això, els pinzells generalment es compraven i regalaven només en ocasions especials, com a noces o batejos, i s’apreciaven per a tota la vida. No obstant això, a mesura que els raspalls es van fer més populars, els fabricants de raspalls van haver de crear un procés més generalitzat de fabricació per a satisfer la demanda.

En 1777, William Kent va fundar Kent Brushes en Hertfordshire, Anglaterra, una empresa que es va convertir en el primer fabricant conegut de raspalls per al cabell.

Gràcies al canvi tecnològic es va aconseguir fer un raspall amb la meitat d’homes que els seus inicis (12) i la meitat de temps. L’evolució continu als Estats Units on entre altres industrials com Hugh Rock o Samuel Fiery van aconseguir la introducció de nous materials com el filferro flexible.

Els raspalls eren extremadament importants i encara més en els segles XVIII i XIX, segons Susan Holloway Scott, autora de ficció i també blogs sobre història a Twonerdyhistorygirls.com. Scott diu, “en lloc d’ensabonar-se amb xampú, les dones es netejaven el cabell amb un règim de raspallat diari. Primer, es feien un massatge amb pomatum perfumat a base de greix en el seu cabell per a condicionar-lo, seguit d’una pols rica en proteïnes dels ossos mòlts que absorbia l’excés de greix i brutícia com el xampú sec modern. Després ve venir la part més important del procés: un raspallat o pentinat vigorós per a escombrar l’excés de pols i brutícia, i també portar el pomatum fins a les puntes del cabell. El resultat d’aquests avantpassats ​​del ‘moviment no-poo’ va obtenir un cabell brillant i condicionat que conservava els elaborats estils de la seva època.

Part 4: Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

L’estudi del home ens pot fer veure aquells binomis que no tenen una relació directa a simple vista com: persona-objecte, humans-eines, usuari-dissenyador, empresa-consumidor. Aquest estudi ens porta a poder  entendre les relacions de l’avanç constant de la creació i la reinvenció humana, fet que ens fa crear coses per a persones.

La fusió d’antropologia i disseny  més informació de la cultura (passada i present) ens pot donar el motiu de les eleccions dels usuaris amb les seves necessitats.

En aquesta segona part, responem a les preguntes que vam deixar al aire al darrer post sobre el “coletero”

——————————————————————

Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

Analitzarem l’objecte des dels seus inicis fins a l’actualitat.

S. XVII (origen de la cua)

El 1644 un exèrcit ètnic manxú va derrotar els xinesos Han Ming. Varen conquistar Beijing i establir la seva dinastia Quing. El primer emperador manxú va ordenar a tots els homes xinesos Han a adoptar la cua com a senyal de submissió al nou règim. “Perdre el pèl o perdre el cap”. Negar-se a dur una cua representava traïció a l’emperador i el càstig era la mort.

Simbologia de la cua: submissió

Material emprat: cintes de vegetals o cuir

Contextualització social històrica: conquistes, dinasties emergents, imposició d’ideologies i polítiques. Fou un precedent per altres individus; l’exemple d’un funcionari britànic a la índia que va indicar que els britànics havien d’actuar d’una manera igualment decisiva per imposar la seva voluntat a la índia.

S. XVIII – XIX

Durant el segle XVIII els exèrcits europeus pentinaven els seus cabells en una cua anomenada “cua de soldats”. En alguns exèrcits inclús era obligatòria i l’exèrcit prussià va patentar una cua artificial que s’enganxava al cabell.

Per a poder dur cua i alhora mantenir la practicitat d’aquesta el pèl s’untava amb quitrà en el cas dels marins o amb grassa d’animal i es fermava amb un tros de cuir o de cinta de tela.

També es va començar a fer ús del “queue”, un objecte en forma de bol que servia per endinsar-hi el cabell a dins.

L’exèrcit americà també utilitzava les cues com a part de la seva aparença. Un dels motius que es contemplen era la falta de barbers en aquella època el que provocava que es “descuidés” el cabell i es dugués llarg.

Abans de la Segona Guerra Mundial ja es va advertir dels inconvenients de dur uns cabells llargs i per motius d’higiene i practicitat es va imposar el cabell curt. (l’exèrcit britànic va ordenar tallar les cues el 1800). El cabell llarg propiciava que fos més fàcil que l’enemic pogués agafar-te el coll per atacar-te; per altra banda les llargues cabelleres eren més propenses a conduir malalties o a dur polls; així doncs, els exèrcits van decidir abolir la coleta i la negativa a fer-ho es considerava un acte de rebel·lió que es castigava amb la mort.

Simbologia de la cua: estatus aristocràtic, masculinitat, poder, força, militarisme i unió patriòtica

Material emprat: cuir, teles, queue, grassa animal, perruques fetes d’animals. A partir del 1958 primera patent d’elàstic de cautxú que es feia servir (entre altres utilitats) per recollir el pèl.

Contextualització social històrica: conquistes, revolucions, I i II Guerra mundial, rebel·lions i modernització.

S. XX

No va ser fins a l’any 50 que la cua va agafar protagonisme gràcies a la primera Barbie que venia amb un cavall. Altres “influencers” del moment van donar força a n’aquest objecte que es va convertir en un símbol de moda femení i de caràcter despreocupat i glamurós; un estil que utilitzaven les “noies genials”. (Sandra Dee, Jeannie, Briggite Bardot, etc.)

Leslie S Brown i Kenneth A Ives. van patentar el primer coletero .

Més endavant, personatges com na Madonna van popularitzar-lo i va aparèixer també el modelo scrunchie ( en resposta a mantenir el cabell i no perjudicar-lo) que fou patentat per Rommy Revson.

A partir d’aquí, durant la darrera dècada i els darrers anys, la cua s’ha convertit en un recollit elegant i amb transfons feminista que implica connotacions com “estic ocupada, estic fent feina i necessito treure el pèl de la cara”. Un missatge que s’ha popularitzat amb personatges com Beyoncé.

Paral·lelament a aquest missatge, el “coletero” ha estat l’objecte que una jove ha transformat i redissenyat i el resultat ha estat un producte innovador  que a l’edat de 18 anys, ha fet milionària a Sophie Trelles i l’ha situada dins la llista d’ emprenedors menors de trenta anys de la revista Forbes. Com va sorgir la idea? En aquest article teniu tota la informació: CLICKA PER ENTRAR

I Aquí la seva patent al complet: CLICKA PER VEURE LA PATENT

Simbologia de la cua: feminisme, poder, llibertat, caràcter, estètica..

Material emprat: teles, elàstic, purpurines, estampats, plàstic..

Contextualització social històrica: llibertat d’expressió, època de tendències musicals, de moda, d’arquitectura, de disseny… Cultura cinematogràfica, musical, d’arts.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Com diu Amy Santee, has d’entendre a les persones per a poder dissenyar coses per a ells. Brendon Clark ens identifica clarament dos conceptes que donen sentit a la relació entre disseny i antropologia.

El disseny respon a la intervenció per canviar i fer del món un lloc millor; i l’antropologia respon a comprendre la complexitat de les societats i la seva relació. Per tant, intervenció i comprensió són els ingredients combinats que expliquen la raó d’aquesta relació estreta entre el disseny i l’antropologia.

Els objectes que neixen d’aquest procés de comprensió i intervenció o viceversa, porten informació de les persones i per tant, informació sobre les cultures. Entenent cultura com el conjunt d’idees, creences, costums, habilitats, relacions, societats… podem afirmar que els objectes, doncs, són cultura material.

Per entendre tots aquests conceptes i la seva interrelació tenim el cas del nostre objecte. Un coletero.

¿Que va ser abans l’objecte o la intenció? ¿que va ser abans la intervenció o la comprensió?, doncs, ¿que va ser abans el disseny o l’antropologia?, aquestes són algunes de les preguntes que podríem fer-mos a l’hora d’analitzar el naixement del nostre objecte. Com hem esmentat, el coletero va sorgir a partir de la imposició de dur una cua com a mostra de submissió. En aquells moments no existia un material definit per l’objecte i l’objecte en si no era el detonant de tal intenció.

Més endavant, veiem com sorgeixen les primeres patents de l’objecte i com aquest respon a un problema de practicitat. Es feia ús del coletero per a poder alliberar la cara del pèl. A mesura que la societat evolucionar cap a noves formes de conducta i el context es desplaça cap a una nova llibertat i formes d’expressió, el coletero es transforma en un objecte de moda. Ara doncs, el disseny respon a una pràctica estètica, sorgida de la practicitat i motivada per un origen de simbolisme de submissió.

És molt interessant estudiar els objectes des de un enfocament antropològic tant per entendre la motivació i la cultura material que amaguen així com preveure o imaginar el seu disseny en un context actual on l’objectiu màxim demana millorar i canviar el món i les persones.

L’objecte seleccionat ha sigut un ventall d’una mida considerablement petit d’origen valencià. Quan tenia sis anys la meva àvia em va regalar aquest ventall en una de les seves visites al seu poble d’origen en l’època de les falles. Ella va néixer a València i el seu somni sempre ha sigut veure a la seva néta vestida de fallera. Com no va ser possible, em va portar de record, des de Serra (el seu poble natal) un ventall que em transmetés el verdader esperit d’una fallera valenciana. Per mi ha sigut sempre un objecte de col·lecció, un record sentimental molt positiu que em vincula directament amb un familiar molt important i un recordatori a haver de viure un any aquesta tradició.

Aquest ventall en concret té una mida de 23×13 cm obert i 13 cm tancat. La seva baralla és de plàstic en un color caramell obscur amb detalls artesanals daurats. El país és una tela impresa amb un retrat faller al natural i un acabat a les voreres d’encaix i punta. Les varetes presenten el mateix aspecte que la baralla i el calat forma part dels gravats daurats d’una forma molt ben integrada.

Principalment la seva funció és ajudar a proporcionar aire al voltant de la persona que l’utilitza per a alleujar i concedir una satisfacció davant de la calor. Tot i això, avui dia es considera també un complement de moda i accessori. La seva mida i materials poden variar segons el fabricant, context i estil. En aquells que aporten una major delicadesa en el seu disseny, de materials i dibuixos artístics, poden arribar a considerar-se objecte de col·lecció.

Fig. 1  “Abanico con motivos pompeyanos. Inglaterra, hacia 790” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El seu origen es baralla entre l’antic Egipte i la Xina, tot i això l’origen del ventall es quedaria a l’antic orient. Segons els historiadors la seva invenció va aparèixer a la festivitat de les torxes quan la princesa Kau-Si, que ocultava el seu rostre amb un antifaç, se’l va treure per ventar-se i va poder mantenir la seva intimitat mentre se sufocava de la calor. A més, s’han trobat ventall d’una mida gran i fixes a les tombes de Tutankamon. Al mateix continent, un fabricant de ventalls quan de nit es va barallar amb una ratapinyada per entrar al seu taller, va descobrir la manera de fabricar els ventalls plegables observant les seves ales. A partir d’aquí, al llarg de tota la història del món s’hi han trobat indicis i proves del fet que el ventall era un complement molt útil per a moltes civilitzacions, passant per Grècia, Roma, Japó, Portugal, Itàlia, Frància, Espanya, Mèxic, etc.

Fig. 2 ” El abanico en el antiguo Egipto” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

Tot i que el seu origen a l’antic orient va ser el de donar aire, a la Xina i el Japó s’ha limitat a les cerimònies del te, el teatre i una part molt artística portant-lo a ser quasi inútil la seva funció principal. No obstant això a Europa es va convertir en un objecte estrany i molt car que tan sols podien accedir les dones més luxoses de la cort. A Espanya concretament, quan va arribar aquest objecte de particular forma i ús, es va seguir conservant la seva principal funció on els homes portaven un de mida petita a la butxaca i les dones portaven un de mida gran, fix o plegable, com a objecte útil, però que complementava amb la seva indumentària. València es va convertir en una de les capitals principals de la fabricació de ventalls i actualment és una de les poques comunitats espanyoles que conserven una fàbrica de ventalls com a Sevilla, on s’tulitzen per ballar les sevillanes.

Fig 3. “Abanicos el secreto de una mirada” [Licència desconeguda, Pedro Alcoitia]

Segons la seva estètica, forma, materials i disseny sempre, des del seu origen, ha sigut un objecte col·leccionable el qual desestima la seva funció, però ha sigut present en tota la seva història com a principal confort en època de calor. Tanmateix fos l’objectiu de la seva fabricació, amb el pas dels segles hi ha acabat essent considerat un objecte per a les dones, les quals van arribar a desenvolupar un llenguatge o codi que, segons la part de la cara i el cos on posicionessin el ventall, volien dir una cosa o un altre.

Fig. 4 Captura de la película “Maria Antonieta”.

També podem trobar altres simbolismes a l’Occident com a representació de les diferents fases de la lluna, a petites cultures xineses per avivar els esperits de la sala o com el que guardo jo concretament, un souvenir d’una tradició en concret.

Fig. 5 ” Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean” [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

El ventall conté molta cultura al seu significat i història d’origen i els segles passats, però avui dia no ha perdut el seu principal objectiu que és remoure l’aire per a poder alleujar un estat d’angoixa per la calor i un altre principal objectiu com és fer d’un objecte útil una peça de col·lecció per la seva estètica i qualitat artística. Les diferents cultures (com l’Egípcia, la Xinesa, la Japonesa, l’Espanyola, la Italiana, la Portuguesa i la Mexicana, entre altres) han desenvolupat al llarg de la història un element complementari, un accessori a la indumentària per a les tradicions més antigues, un element distintiu entre reialesa o gènere i un element artístic per a attrezzos, souvenirs o cerimònies especials i tradicionals. Tot i segons la cultura, mantenir un significat especial segons el context en el qual s’obté, la seva principal funció és la mateixa per a totes les cultures que han format part de la seva evolució.

Fig. 6 Forma fixa de ventall originaria de l’orient. [Licència desconeguda, Sense Autor identificat]

Bibliografia i webgrafia

Verónica Reyero (2017) ¿Antropología y diseño?- Blog Antropología 2.0, 13 enero 2017 [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible a: https://blog.antropologia2-0.com/es/antropologia-y-diseno/

Díaz de Rada (2012) Cultura, antropología y otras tonterías. Editorial Trotta. [Consulta: 20 de Febrer de 2021] Disponible UOC: https://0-ebookcentral-proquest-com.cataleg.uoc.edu/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3201337

Figura 1. / Arte Informando (2014) Arte, lujo y sociabilidad: la colección de abanicos de Paula Florido. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 2. / CurioSfera (2021) Historia del abanico- Origen y lenguaje. [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://curiosfera-historia.com/el-abanico-historia-tipos-partes/

Figura 3. / Pinterest (2021) Abanicos el secreto de una mirada [Consulta: 25 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/727401777303653104/

Figura 5. / Artiamano. Figura de porcelana busto de fallera con abanico y pean [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.artiamano.com/es/figuras-de-porcelana-artesanales/470-figura-de-porcelana-busto-de-fallera-con-abanico-y-peana.html

Figura 6. / Artigoo (2016) El museo del Abanico en Aldaia [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: http://artigoo.com/museo-abanico-aldaia

Wikipedia (2021) Abanico. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Abanico

Go fans go (2013) Historia ah!bonicas Capítulo 2. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Protocolo. Historia del abanico. Origen. Evolución. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://mrsgofansgo.wordpress.com/tag/abanicos/page/4/

Dragon Sport (2024) Abanicos, origen y utilizar marciales. [Consulta: 28 de Febrer de 2021] Disponible a: https://www.dragonsports.eu/es/blog/10_abanicos-origen-y-utilizar-marciales

Quan era petit, tenia uns 5 anys, jugava amb el meu pare tant a jocs físics en els que els participants érem nosaltres com per exemple a atrapar-nos, el ‘’un-dos-tres, pica paret’’ com amb jocs interactius i joguines diferents i variades, des de petites figures fins a cotxets a pedals, però un element que ens va unir molt i a dia d’avui encara hi roman és el del videojoc.

Les videoconsoles i els seus jocs, es a dir, els videojocs, van ser un element que em van definir moltíssim, ja que volia experimentar i veure totes i cadascuna de les aventures que ens proposaven els diferents títols que hi compraven, i era una experiència fantàstica poder-la gaudir amb el meu pare, els mons de fantasia que experimentaven, els extensos continguts de fantasia i originalitat i voler veure més d’aquells fantàstics mons eren unes experiències úniques.

Entre tots aquests mons i va haver-hi un que va destacar en especial, el món i les aventures del nostre mundialment reconegut fontaner del mon dels videojocs: en Super Mario. La figura d’en Mario va ser un impacte molt important, no només en mi, si no en tot el món, pràcticament és la figura de videojocs més reconeguda que existeix, però retornant a l’àmbit del meu voltant, va influir moltíssim en la relació d’oci del meu pare i jo fent que tot tipus de figures, joguines i accessoris de la marca Nintendo, especialment les que fossin del món del Mario es convertissin en les meves eines complementàries de joc quan no hi era a la videoconsola amb el meu pare. També el poder gaudir-ho amb els amics tant alhora de compartir avenços dels diferents jocs com jugar junts amb les joguines de les que hi disposaven van promoure l’afecte vers la marca.

Com a objecte representatiu de tot això i per profunditzar molt més antropològicament parlant en els seus orígens i antecessors, porto una de les creacions de la marca Nintendo; l’Amiibo d’en Super Mario, ja que aquesta figura interactiva em porta molts records de la infància i adolescència mencionades, a més d’avui dia complir amb una funció de la que hi parlaré a continuació.

Els Amiibo de Nintendo són una proposta nascuda el novembre de 2014 en forma de figura física amb un sensor de lectura NCF en el que s’estableix una connectivitat amb les últimes videoconsoles de Nintendo, aportant diferents efectes, des de materialitzar el personatge de la figura en el joc fins a donar diferents recompenses dins del joc.

Antropològicament els seus predecessors serien estrictament parlant les clàssiques figures per a nens i nenes petits, aquestes daten de la seva aparició des de fa molt de temps, en èpoques passades ja sigui en nines de tela o de fusta.

Com a especial menció, voldria mencionar que l’enfoc d’aquest element proposat ha sigut al contrari del que s’esperaria, es a dir, la seva funció principal és la de ser un element interactiu amb el joc i com a funcions secundaries i socialment previstes en podríem trobar des de el col·leccionisme fins a jugar-hi com una figura ‘’normal’’, com podria jugar un nen, en comptes del que s’esperaria en altres circumstancies que serien les contraries, la seva interactivitat serien funcions més enllà de la principal, com podrien ser els casos de les figures interactives entre les que hi podrien destacar el Furby, que principalment són joguines i com a funció afegida hi trobem la connexió amb diferents dispositius o altres accions interactives.

Com s’hi pot observar, per les dimensions amb les que hi compta i per la qualitat de la figura en els detalls i el material, estem davant d’una bona joguina, ja que aquestes poden ser interpretades com s’ha mencionat a més de tenir un preu més que econòmic per el que ofereix, que seria de 14,95 € de mitja, en segons quins comerços i segons el temps que ha estat en el mercat l’Amiibo, aquest preu pot ser molt més reduït, tenint en compte això, entraria perfectament en el ventall d’opcions d’un pare o una mare com a compra per el seu fill petit o filla petita, per tant a nivell de mercat, societat i economia és una molt bona creació, també a nivell de disseny, per la interactivitat i el prestigi que hi compta a més d’una molt bona manera de fer màrqueting en un altre sector del mercat, que en aquest cas seria un salt dels videojocs al de les figures, amb un pont d’interactivitat mencionat en les seves funcions.

BIBLIOGRAFIA

– Informació dels Amiibo de Nintendo, informació de la pàgina web de Wikipèdia https://es.wikipedia.org/wiki/Amiibo

– Informació dels Amiibo de Nintendo a la pàgina de Nintendo.es:
https://www.nintendo.es/amiibo-/amiibo-892173.html

– Pàgina web de Nintendo.es:
https://www.nintendo.es/index.html

– ‘’Que és una figura Amiibo?’’, web de Nintendo_LA.com:
https://www.nintendo.com/es_LA/amiibo/

– Informació i història de les joguines, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Juguete

– Cronologia de les joguines, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Cronolog%C3%ADa_de_los_juguetes

– Diferents exemples de joguines interactives, a la pàgina web de Madeformums.com:
https://www.madeformums.com/reviews/best-interactive-toys/

– Furby, informació de la pàgina web de Wikipèdia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Furby

– Imatges de Furbys:
https://www.designboom.com/technology/furby-organ-look-mom-no-computer-02-12-2018/

– Imatges de joguines de l’antic Egipte:
http://amigosdelantiguoegipto.com/?page_id=75

– Imatges de joguines de l’antic Egipte i altres èpoques:
https://www.coolmaison.com/historia-las-munecas/

– Imatges de joguines de l’antiga Roma a la pàgina web de lahistoriarima.wordpress.com:
https://lahistoriarima.wordpress.com/2017/09/30/los-juegos-infantiles-en-la-antigua-roma/

– Imatge de les videoconsoles:
https://www.milanuncios.com/otros-videojuegos/compra-de-videoconsolas-y-videojuegos-347159777.htm

– Imatges d’en Super Mario i els seus jocs:
https://en.wikipedia.org/wiki/Super_Mario_Bros.
https://www.pinterest.es/pin/509188301617970821/
https://supersmashbros.fandom.com/es/wiki/Super_Mario_Bros._2
https://aminoapps.com/c/super_mario/page/item/super-mario-bros-the-lost-level/N4Z0_vvNtWIaWp7WnKzb6eQ7L8L58J07VBE
https://romsjuegos.com/roms/nintendo/zzz_unk_super-mario-bros-3-lost-levels/
https://nintendo.fandom.com/es/wiki/Super_Mario_World
https://es.webuy.com/product-detail/?id=045496870010a
https://www.amazon.es/Nintendo-Figura-Amiibo-Smash-Mario/dp/B00N8PBGV6
https://www.amazon.es/Amiibo-Mario-Super-Importaci%C3%B3n-Japonesa/dp/B00O9GPCP4
https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/es/characters/mario.html
https://www.smashbros.com/wiiu-3ds/es-la/howto/entry8.html

RÀDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57

Si ens parem a pensar, al llarg de la vida van sorgint molts moments especials i objectes que te’ls recorden. Tots tenim un objecte que significa molt per a nosaltres. Darrere d’aquest objecte hi ha una història per explicar i que ha de ser explicada.

En el meu cas es tracta d’aquesta de la RàDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57 de principis dels anys 60, un regal del meu avi.

El meu avi de ben jove va invertir el seus diners en la compra d’un tros de terra amb unes granges, allí va començar la criança de conills. Es passava el dia treballant i ami m’encantava anar amb ell i oferir la meva innocent ajuda.

El recordo sempre amb una camisa, un barret i una pipa de fumar a la boca. Aquell era el seu uniforme de feina, dia rere dia. Però també recordo un detall molt important, a les seves hores de feina sempre escoltava la ràdio, sempre. I aquesta era la que ell utilitzava. Quan es va jubilar seguia escoltant-la, però va arribar un dia en que me la va regalar, i des de aquell dia que la guardo i la cuido com ell sempre va fer.

Característiques formals i funcionals

Si parlem de les característiques formals, podem veure que ha variat i moltíssim des de la seva existència. Han passat de tenir un format gran i pesat, a ser online, on es pot descarregar-se amb format de APP a qualsevol telèfon intel·ligent.

Guglielmo Marconi 1901

Radio d’un telèfon inteligen 2021

Les característiques funcionals, es que la ràdio va revolucionar per sempre el món de les comunicacions amb una nova tecnologia “sense fils”, o sigui, sense cables de cap tipus, transmesa per l’aire i fins i tot en el buit de l’espai. Així va suplantar a el telègraf i els seus derivats. Les aplicacions comercials, militars i pràctiques d’això van ser i són molt nombroses.

A més, la invenció de la ràdio va obrir el camí per a altres invents igual de revolucionaris, com la televisió o la transmissió Wi-Fi d’Internet, o la radiolocalització i el rada.

Es pot interactuar les 24 hores durant els 365 dies de l’any, L’ Emissor i receptor es comuniquen sense veure, ni percebre i es que a més a més la ràdio està en tots els llocs.

Ens podem moure i seguir escoltant-la, pel que a diferència d’altres mitjans com la TV o la premsa, també ens permet realitzar altres activitats que requereixin mobilitat.

Juntament amb el mitjà digital es caracteritza per la seva rapidesa, i gràcies a les noves tecnologies, ara és possible escoltar una emissora des de qualsevol part de el món a través d’internet. És el mitjà més immediat per cobrir una informació ja que no requereix dedicar temps a escriure un text o obtenir una fotografia. A més a més el seu llenguatge és més ric.

Des del punt de vista de la narració, el locutor explica tot el que està percebent i per això en poc temps pot transmetre moltes coses a l’oient (informació, sensacions …) La ràdio possibilita que el receptor imagini el que se li està transmetent, crea les seves pròpies imatges mentals.
És un dels mitjans de comunicació amb millor qualitat en els seus continguts així com un mitjà proper.

Activa la imaginació. I a diferència de la resta de mitjans, la ràdio és la que més fa desenvolupar la imaginació ja que és l’única que ens fa percebre la realitat d’una forma particular.

Les practiques socials. La mediació és una de les seves funcions principals. L’home modern es posa en contacte amb el seu territori, espai físic social i educatiu i mitjançant la selecció de programes de ràdio que siguin del seu interès o plaer.

Algunes principals són:

• La generalització d’informació.
• La ràdio ens dóna conèixer tota classe d’informacions sobre esdeveniment, successos o fets que tenen lloc en la societat.
• Aprenentatge social.
• La ràdio és un dels mitjans de difusió cultural que fa accessibles els béns culturals a tots els sectors socials, ajuda a educar a la societat.
• Ensenyament Pedagògic, els locutors són protagonistes de la socialització.
• Coneixement dels moviments socials.

En difinitiva, l a ràdio té un gran caudal de notícies que fa que la realitat més llunyana la sentim més prop.

Dimensions culturals i funcions simbòliques 

Els orígens de la ràdio, segle XX, es vinculen a la telegrafia i telefonia sense fils utilitzades per els militars.

Les primeres emissores de ràdio van ser promogudes per radioaficionats, molt aviat va passar a significar una font d’interès per als capitalistes de totes les nacions, així com per als seus governs.

Una mica a la saga, altres actors socials com les universitats, els grups religiosos, escoles, sindicats, entre altres institucions, van entrar en la participació d’aquest mitjà amb aportacions de tipus educatiu o cultural.

Avui en dia, en la ràdio es permet pensar, discutir, expressar acord o protestar.
Com es relacionen? Entenc que amb el conjunt de creences, coneixements, hàbits o actituds que comparteixen les persones d’una societat, i que és capaç de reproduir en les successives generacions a través de processos educatius.

Destaco el llenguatge, ja que sense aquest element, la resta dels seus aspectes característics, com la religió, la vida social, la ciència, la moral, etc., ens semblen impossibles. Però, això penso que la seva funció més autèntica, és conservar el seu caràcter originari amb el llenguatge.

Relació entre disseny i antropologia

Quan parlem d’antropologia diem que es la ciencia que estudia a la humanitat, les seves societats del present i de passat, així com les diverses cultures i formes d’organització i interacció social que ha creat.

També analitza la diversitat ètnica, els processos de continuïtat i canvi sociocultural, les formes d’organització social i, en general, totes les expressions de la variabilitat humana.

Per tant, busca descriure presents per imaginar futurs possibles, construïts a partir del consentiment entre les persones. El fet que el disseny uneix persones donant lloc a nous hàbits, valors, maneres de relacionar-se, reflectint i creant cultura amb nous suports físics de memòria, sentit, identitat o sensibilitat.

Aplicant una avaluació prèvia, per analitzar d’on va utilitzar-se i per a que, això s’aconsegueix amb una fase d’investigació, una exploració bibliogràfica, identificació de conflictes i necessitats, plantejament de possibles solucions i aplicació de les mateixes identificant la de menor impacte econòmic i ambiental.

La barba i l’avi

El motiu d’aquesta elecció és degut al fet que pateixo una Telangièctasi (són uns vasos sanguinis petits i dilatats a la pell.) molt lleu a la cara, fa que tingui no tingui una “barba” uniforme i dispersa.

Això fa que no tingues acne quan era adolescent i m’afaito un cop a la setmana a dia d’avui

L’altre motiu pel qual he escollit aquest estri, és per vincle sentimental, quan el meu avi hem regalar la seva fulla d’afaitar quan van sortir als primers “pels”.

Recordo les primeres vegades que m’afaitava (Una odissea), ja que no em sabia afaitar i anava amb tota la cara plena de talls, el dia d’avui inclòs alguna vegada m’hi faig mal i tot.

Tinc un cert record d’enyorança de quan era adolescent al recordar el meu avi, cada vegada que m’afaito.

LA REVOLUCIÓ DE LA FULLA D’AFAITAR

Als anys vint, hi va haver una certa revolució en els costums socials masculins on es van popularitzar els mètodes d’afaitat personal.

Abans, les perruqueries s’acostumaven a rapar els rics cada dia, i els treballadors i els agricultors feien el que podien.

Algunes persones que s’afaiten a casa hi utilitzaven navalles, no obstant eren costoses i sovint requerien un afilat i destresa per no tallar-les durant l’ús.

La primera navalla va ser inventada pels germans Kampfe el 1888 que protegia i evitava un contacte excessiu amb la pell, on s’havia de treure la fulla per tal d’utilitzar-la i després de retallar-la per fer-la afilada.

És per aquesta raó que he volgut realitzar l’estudi antropològic d’aquest objecte d’ús quotidià entre homes i dones.

Característiques formals i funcionals principals

Les característiques formals, com podeu veure a l’anterior imatge, és una navalla d’afaitar de marca Filarmónica especial 14 de José Monserrat Pou, un model molt comú utilitza’t als anys setanta per la barberia.

La navalla seleccionada és un model de doble “temp” 14, que es caracteritza per tenir 17 cm tancad , 26,5 cm oberta i una amplada de la fulla de 22/23 mm.

Aquestes serien les característiques estàndards pel que fa a les mesures morfològiques que la defineixen segons el tipus navalla, com que bé indica es tracta d’una navalla simple de doble temple en què en algunes zones pot semblar més fina que les altres àrees.

Segons la forma de la navalla, es construeix com una corba, amb parts modelades a la part superior i del centre, però sense filigrana.

Als extrems paral·lels podem observar el desgast causat del seu ús continu que han causat “mossegades” o rovell, cosa que fa que sigui difícil d’utilitzar.

El que fa diferencia un model d’un altre és l’amplada de la fulla que potser variable i constitueix la part més feble i delicada de la navalla, per aquesta podem veure que la zona de tall o d’afeitat pot ser més ampli.

A més, la presència de costats més gruixuts, que pot ajudar a protegir-los dels impactes o caigudes que puguin causar trencaments de la fulla, proporcionant així una major estabilitat.

Es pot utilitzar amb les mans esquerra i dreta, ja que no hi ha restriccions en la forma d’adherència.

“Necessitat universal”

Les navelles per afeitar actualment estan relacionades amb la higiene i la cura del cabell.

Pràctiques socials amb les quals es relaciona.

A la societat occidental, fem servir una navalla més moderna per afaitar tota mena de cabells en les parts superiors del cap, com; cara, coll, esquena, calba, entre d’altres.

Entre les seves utilitats podem destacar o ressaltar que s’utilitzen per a alguns cànons de bellesa, per això que es desenvolupen diferents tipus de navalles per a la perruqueria segons les diferents necessitats.

Característiques culturals, d’utilitat i funcionalitat simbòlica.

Una mica d’història

Per començar a parlar d’orígens de la navalla com a eina hem de remuntar fins a l’Antic Egipte malgrat que l’afaitat és una cosa bastant molt més antiga, cap al neolític se sap que usaven petxines per afaitar-se, no obstant els egipcis van ser els primers a fabricar aquest tipus de productes exclusivament per afaitar-se.

El material que s’utilitzava era el coure ja aquest material tenia un tall molt fi, i que data d’avui no tenen relació amb les navalles que tenim en l’actualitat.

Durant l’imperi romà, la figura de Carlemany, va ser qui introduiria la navalla d’afaitar que va crear la cultura egípcia en l’Imperi Romà i que aparegués la figura de l’anomenat “Tonsor” que eren els barbers de l’època que afaitaven als homes amb una navalla o “novaculae” i uns ganivets o “cultri” com se’ls coneixia.
Com anteriorment hem anomenat el procés d’afaitat ha evolucionat molt, ja que no s’usaven productes per preparar l’afaitat, tan sols usaven aigua el que provocava múltiples talls i problemes, això feia que un bon “Tonsor” fos una persona important per a poder evitar tots els problemes d’un afaitat poc rasurat.

Una de les costums dels grecs i dels romans era que quan aquests anaven a la batalla sempre portaven amb si la seva espasa i la seva navalla.

Els soldats anaven sempre ben afaitats per evitar que l’enemic pogués agafar per la barba i acabar amb ells amb facilitat.

La moda de portar barba no arriba fins bastant més endavant, concretament quan els cristians arriben a el poder on els clergues portaven grans barbes que eren símbol de saviesa però amb el pas dels anys i les diverses cultures i l’art d’afaitar-es pot dir que ve i va.

En l’Imperi Bizantí els homes anaven rasurats com a mètode per diferenciar-se.

L’anys 1740, Benjamin Hunstman (rellotger i inventor) va crear la navalla d’acer i tall còncau, on ràpidament aquest artefacte es va posar de moda i els anglesos no trigarien a fabricar aquest tipus de navalles.

No és fins l’any 1880 en què un nord-americà inventa la navalla moderna o amb forma de “D” que més es correspon amb la que tenim en ment avui dia, aquestes navalles eren d’acer i tenien com a inconvenient que calia esmolar molt freqüentment.

Els barbers les hes utilitzarien per als seus múltiples usos, ja que durant molt temps els barbers van exercir diverses funcions com les de dentista o fins i tot la de cirurgià, aquí us deixem una entrada anterior a la que aprofundim una mica en aquest aspecte.

En en any 1901 la forma en què els homes s’afaiten patiria un canvi dràstic, on King Camp Gillette inventa la fulla d’afaitar un sol ús, això va suposar un greu contratemps per a les barberies i per a les navalles clàssiques pel fet que els homes preferien l’ús d’aquest tipus de fulles d’un sol ús i així no haver de preocupar en esmolar les seves velles navalles.

Malgrat que Gillette es va dur tota la fama arribant fins avui dia, els veritables inventors de la fulla d’afaitar van ser els germans Kampfe en l’any 1888.

L’any 1931 Jacob Schick inventa la màquina d’afaitar elèctrica, encara que el seu èxit no va ser immediat amb el pas dels anys i posteriors màquines aquestes es van instal·lar a les llars i van provocar que els homes deixessin d’anar a la barberia i deixessin d’usar navalles d’afaitar..

Gillette, havia revolucionat el món de l’afaitat tenia un problema amb les seves fulles, a causa que estaven fabricades amb acer i carboni aquestes es rovellaven ràpidament, cosa que suposava un gran inconvenient.

Els germans Wilkinson Sword, l’any 1965 van crear les fulles d’acer inoxidable, aquestes fulles suposaven un avanç substancial, ja que aquestes fulles no rovellaven i podien ser utilitzades fins que perdessin el seu tall.

Com canvien en diferents contextos culturals o èpoques històriques?

Les navalles clàssiques d’afaitar estaven vivint uns anys durs i van quedar apartades a causa de la invenció de les fulles d’un sol ús i les màquines d’afaitar.

Pocs homes que valoren un bon afaitat amb una navalla, però quan semblava impossible que la navalla retornés a les nostres vides aquesta ho ha aconseguit, l’antiga idea de barberia s’està recuperant del seu oblit, els carrers s’omplen de pals de barber que ens ofereixen entre altres serveis un clàssic i rasurat amb afaitat de navalla, els homes tornen a la rutina de l’afaitat amb navalla i deixen de banda les presses i afaitar de qualsevol manera.

Aquest afecte per un art i un ofici de tants segles van aconseguir que les navalles reclamessin el seu lloc i fabricades amb acer d’alta qualitat aconsegueixen afaitats impossibles amb una altra eina.

Confiem que gaudiu d’aquesta lectura sobre les navalles i la història que les envolta feta des del sentiment i afecte que un servidor té per aquest món.

Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Normalment, la relació entre disseny i antropologia té un paper molt important en la creació d’un projecte o producte, ja que sempre hem de tenir present com afecta el comportament de les persones d’una o diverses maneres culturals.

D’una banda, tenim antropologia que és un camp molt ampli a l’hora de realitzar investigacions que l’anomenarem com “l’estudi previ” a l’hora d’investigar sobre la creació de diferents subjectes i saber tipus d’influència “poden originar en els objectes”, la seva identitat, objectes similars i les seves diferències, entre d’altres.

L’aspecte cultural és un factor molt important a l’hora de pensar en les diferents creences, hàbits o tradicions de les diferents comunitats per tal de cobrir la mancança que hi ha a l’hora de resoldre problemes i en el seu desenvolupament per tal que aquesta tingui una relació objecte/humà.

El món dels objectes aquesta esta subjecta en què aquesta creació està pensada i dissenyada per un ésser humà o en el cas futur de la intel·ligència artificial (cas futur), per tal de crear una utilitat i funcionalitat o simplement per tal de resoldre una necessitat.

En molts casos, la creació dels objectes estan pensats amb una finalitat concreta amb l’objectiu d’atendre un problema o aquests siguin pensats per tal ser utilitzats per cobrir les diferents necessitats pel qual van ser creats.

Per últim, i al més important, no podem oblidar la relació del disseny amb l’antropologia a l’hora de crear nou objecte, aquesta fase prèvia d’investigació és la base sòlida i necessària per a tal realitzar una fase d’investigació a l’hora d’una nova creació, amb diferents àmbits socials, històrics i culturals per tal d’identificar tota mena de problemes a solucionar o millorar nous objectes en qüestió.

La unió del disseny i antropologia hauria d’anar molt vinculada a l’hora del desenvolupament de nous productes i dissenys.