Per a aquesta primera presa de contacte amb l’etnografia, he volgut triar un col·lectiu que a causa de la naturalesa de la seva feina, s’ha vist més exposat a la COVID-19, mentre els individus d’aquest col·lectiu feien funcions fonamentals per a fer d’aquesta crisi, una situació una mica més còmoda per a la resta de la població, els treballadors i les treballadores de comerços de necessitat bàsica, com són supermercats i farmàcies. Aquesta decisió també es deu al fet que tenc tant familiars com amics molt propers que formen part del grup, i he viscut la seva experiència des de molt a prop, a més degut a això tendré un fàcil accés a ells com també puc agafar d’exemple qualsevol supermercat o farmàcia que tingui a prop del barri.
Malgrat que la situació general hagi millorat des del confinament, i ara més col·lectius estan igual d’exposats, durant tota aquesta etapa hi ha hagut alts i baixos, i els treballadors de supermercats i farmàcies són els únics que s’han mantingut al llarg de tota la crisi, i ho segueixen fent, i ho seguiran fent per molt que tornin a augmentar les restriccions.
Les meves expectatives són de comprendre millor la situació d’aquests usuaris. Com he comentat abans, conec molts casos molt de prop, com varen viure els moments més crítics i com ho estan vivint ara, però molt possiblement no tots els casos hagin sigut pareguts ni de lluny, per tant crec que aquest treball m’ajudarà molt a comprendre des de molts més punts de vista la situació d’aquest sector tan poc aplaudit.