PIRÀMIDE SUBJECTALLIBRES

La piràmide-subjectallibres de casa la meva àvia, és un objecte que m’acompanya des de que tinc ús de raó. Sembla mentida com un objecte tàn senzill ens pot portar tants i tants records.
Sempre col·locada a l’estanteria subjectant els llibres que més li agradava llegir al meu avi i els quals fullejàvem tot sovint. Recordo que eren llibres d’animals (an ell li encantàven), i sempre tenìa històries per explicar-me de cada animal.

És un objecte al qual tenia molt d’afecte i em porta a la meva infantesa i moments de felicitat amb els meus avis i familia.

Finalment un dia es va trencar per tant la imatge que aportaré és d’una semblant que he trobat buscant per internet.

Era feta de fusta, de línies rectes i amb petits endinsaments i relleus i de color daurat.

Com la de la imatge, vista de front semblava que hagués de tenir una forma de piràmide, però per darrere tenia una espècie de base que ajudava a subjectar els llibres.
La recordo pesant, per la mida que tenia.

  • Les piràmides, són relacionades amb l’època egípcia i la manifestació de poder i estabilitat que els egipcis volien remarcar amb aquestes construccions majestuoses.

La relació que li e trobada a la piràmide- subjectallibres amb els seus “dimensions culturals”, és la intenció de l’objecte és mantenir els llibres en el seu lloc en alt, com una de les funcions que tenien les piràmides, creades per a mantenir el contacte amb el més enllà.
Els significats en diferents cultures sobre les piràmides són variats:

Per exemple a Mèxic, les piràmides mesoamericanes a diferència de les egípcies (eren mausoleus) estaven creades per al culte públic.
Un altra diferència entre les piràmides egípcies a les mexicanes és que les últimes eren peces superposades de forma escalonada i eren construïdes per a representar muntanyes sagrades associades a univers i el sol.

     

Chichén Itzá (Piràmide Maya)                                 Keops

Respecte a la pregunta de quina relació trobo entre cultura i disseny he de dir que ambdues tenen molt a veure, molt més del que ens podia semblar en un principi.
Alguns dels plans d’estudi del disseny tenen com a objectiu entendre les necessitats dels usuaris i el context en què es troben, com per exemple:
Expressar factors socials i culturals, i moltes d’aquestes habilitats també solen ser requisits del antropolegs.

“Los diseños son un reflejo de lo humano y como tal no son solamente útiles, son también ideas, prótesis y metáforas, un modo de vivir y ver el mundo” Sandra Gómez

BIBLIOGRAFÌA:

https://acropolis.org.sv/blog

https://congresorepublicaamorosa.wordpress.com/

https://www.google.com/

https://blog.antropologia2-0.com/

Diseño y Antropología: un vínculo en expansión

revistas.uma.es

          Vanessa Pons Planellas