KIT DE CAMP
El kit de camp mallorquí
Per desenvolupar un kit de camp a Mallorca per entendre el fer de les mallorquines i els mallorquins no podem enregistrar-ho directament amb una gravadora, ni prendre apunts o notes que facin pensar que allò pot ser fruit de la base d’un guió de pel·lícula o d’un llibre del qual ens n’aprofitarem econòmicament.
La mentalitat mallorquina és, d’entrada, desconfiada. No és fàcil entrar en un grup mallorquí donat que en ser una illa tothom es coneix. En una de les experiències en la recerca del kit vaig topar amb un mallorquí del poble de Portocolom que el primer que em va preguntar és: “Qui és ton pare jove?” I és que la figura familiar i els cognoms a Mallorca donen més informació que qualsevol altra dada com la professió o els estudis. Aquí això poc importa, l’important és la relació familiar que és el que t’obre portes i oportunitats. Poc interessa si has estat 6 anys a Alemania o ets un astronauta. Aquest últim punt és una altra de les característiques per confeccionar el kit, perquè es tracta d’entendre que són gent humil que no presumeix del valor material de les coses.
Com bé comentava a l’estudi previ, és una societat indirecta perquè no són tan taxatius com els catalans i poden arribar a sentir-se incòmodes si d’entrada ets massa contundent amb la pregunta. No és fàcil perquè tot té la seva lectura. Hem d’entendre que estem en una illa i aquí hi ha un codi que s’ha de respectar, ja que si no no seràs benvinguda o benvingut o a la llarga seràs exclòs pel mateix grup.
El fet que no presumeixin es deu també a què hi ha una part d’enveja cap al veïnat que fa que pugui ser un problema per aquell qui destaca massa en alguna qualitat.
Per sort meva, el català aquí està ben vist, ja que la cultura mallorquina és poc tolerant amb el que ve de fora, en general per tradició i segueixo plantejant la importància de pensar que estem davant d’una illa, hermètica a segons quins canvis però oberta al món com cap. Hi ha una paraula que s’utilitza per anomenar aquells que vénen de fora: foraster. Però també hi ha una paraula per anomenar aquell que ve de Catalunya: el català. Som com cosins culturals i això és una oportunitat per apropar-me al grup.
Adaptar les paraules per parlar mallorquí i no català és important per connectar amb elles i ells i establir una relació de confiança més oberta i profunda. D’entrada són molt reservats.
Una de les meves primeres aproximacions al grup va donar fallida. Volia trobar feina, volia fer dissenys i millorar la imatge de tot allò que havia vist fins llavors. El que no sabia és que importa més la relació amb el grup familiar i les possibles jerarquies entre elles que el fet de pagar a un dissenyador desconegut per fer una feina que, d’entrada, no està valorada i que qualsevol pot fer.
Vaig haver d’aprendre a conèixer gent sense gens d’interés, simplement per entrar dins de la comunitat. És llavors, després d’algunes festes com la matança de porcs, molt important per al mallorquí, que la xarxa de coneguts va començar a créixer i va poder fer que tingués més oportunitats professionals.
Tu ets en Conrad, no? El que coneix a Can Bernat
I per art de màgia el grup s’obre i t’explica tot el que necessitis, ets un més. Aquí es veu la humanitat i proximitat d’aquest col·lectiu que si bé d’entrada sembla reticent després s’obre com un parent més.
Amb tot i això, com a conclusió, és important que el kit permeti connectar amb el grup mallorquí i poder conèixer la seva forma de viure i pensar.
El kit consta de:
– Llistat de preguntes que no sabem dels mallorquins:
– Com negocien?
– Com es deixen influenciar per als de més?
– Quins prejudicis com a grup tenen?
– Quina relació tenen amb les altres CCAA?
– Què els ofen?
– Què els agrada dels de més?
– Com són feliços?
– Programa per prendre notes a l’acabar les sessions
– Fer un llistat de totes les festes tradicionals per anar-hi i mimetitzar-te amb l’entorn, participar-hi
– Tenir l’orella més oberta que la boca, escoltar
– Poder desplaçar-se còmodament per als diferents pobles, tenir cotxe.
Acabo amb una frase de Hitzler a un dels articles de consulta que diu així: L’objectiu dels etnògrafs és explorar “mons estrangers”
Obrir el disseny a la comunitat PAC2– FASE 2
AquesT será el meu KIT DE CAMP
L’he basat en les tecnoligìes que utilitzaré com diferents aplicacions:
WhatsApp, ZOOM.
També faré trucades, prepararé una entrevista amb preguntes fàcils i que no puguin incomodar gaire a ningú, etc…
Observaré, escoltaré, participaré…
a) Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza.
La investigació etnogràfica ve del grec << ethos que significa; poble, tribu i de la paraula grapho; escriure>>.
És una tècnica que es dedica a l’estudi de les persones i cultures. Observant les pràctiques culturals dels grups socials permetent participar en ells.
La finalitat de poder participar en aquestes pràctiques és poder conéixer el comportament d’aquests grups socials mitjançant una observació directa.
Les tècniques utilitzades en l’etnografia són:
· estudi directe de les persones o grups.
· observació participant.
· entrevistes.
· conèixer el seu comportament.
· treball de camp.
· observar accions i comportaments.
b) Com s’adapta el KIT al teu camp i a les teves inquietuds o preguntes de recerca.
El meu KIT DE CAMP s’adapta sobretot a la situació pandèmica que ens trobem tots actualment (si no ho podria haver fet quasi tot presencial pel fet que em baso en un membre de la meva família al que podria accedir amb facilitat si no fos perquè viu a Barcelona i té una edat i no vull posar-la en risc).
Per poder posar-me en contacte amb la meva àvia utilitzare: WhatsApp, faré trucades i sobretot videotrucades a través de l’aplicació ZOOM.
L’aplicació per a videotrucades també em permetrà accedir a una de les reunions setmanals que fan aquests membres d’aquest moviment Cristià (en circumstàncies normals són presencials en el que ells anomenen “congregació”, un lloc on es reuneixen cada setmana) i així poder observar com s’organitzen per fer-les, la participació que hi tenen i les reaccions respecte a què jo m’hi trobi allà entre ells. Solen ser videotrucades d’unes 30 persones aproximadament.
c) Com ho utilitzaràs per a la recollida d’informació per a la teva recerca.
Com he comentat en el punt b, faré videotrucades.
La que més m‘intriga és la de la “reunió”, ja que aquesta em permetrà prendre moltes notes, observar a vàries persones a la vegada. Dades que juntament amb la recerca bibliogràfica, entrevistes a la meva àvia, la meva mare que és exmembre m’ajudarà a organitzar tot el que he observat per a després plasmar-ho en el meu treball.
Nota personal:
Tinc moltes expectatives envers aquest treball, ja que crec que puc treure moltes conclusions i arribar a entendre molts comportaments que en infinites ocasions no he entès d’aquesta part de la meva família.
Crec que em servirà per a poder posar-me en la pell dels altres i a no jutjar abans d’entendre realment.
Del perquè?, del quan?, el com?Bibiliiografia:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://www.ugr.es/~pwlac/G22_25Walter_Alberto_Calzato.html
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York.
1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York.
1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York.
2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820
https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/
OBRIR EL DISSENY A LA COMUNITAT
PAC 2- FASE1
El col·lectiu que he triat és un moviment cristià independent anomenat Los testigos cristianos de Jehovà, creat per Charles Taze Russell (futur economista) a principis del s. XX.
Un dels arguments clau per a la seva forma d’actuar i predicar, és la destrucció del món tal com el coneixem a través del que denominen “ARMAGEDÓN“ o “lucha de diós contra Satanás y los malvados“.
I aquells que no formin part d’aquest col·lectiu, seran destruïts per un cataclisme que inclourà aigua i foc.
D’aquí que intentin arribar a la majoria de gent per introduir-los dins la comunitat.
Per fer-ho utilitzen diferents mètodes:
1) Repartint dos tipus de revistes: ¡Despertad! (Promou com fer front als problemes del dia a dia i com establir un “nou món”) i Atalaya (assenyala relació entre les profecies Bíbliques i els successos actuals)
2) Difundint la seva paraula a través de paradetes al carrer.
3) Anant a picar a la gent a les seves cases o el que ells denominen “Predicar” (a causa de les circumstàncies actuals ho han hagut d’anul·lar temporalment).
L’objecte que millor els pot definir és la seva versió traduïda de La Bíblia, anomenada “Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras“, que en alguns aspectes no coincideix amb la idea d’altres cristians, derivant així en posar en dubte la interpretació tradicional cristiana.
La raó per a la qual he triat aquesta comunitat és perquè tinc un familiar que hi forma part, per tant puc accedir a través de la meva àvia.
I també per a les conseqüències que aquesta decisió d’ells ha comportat en la meva vida ja que mai he pogut celebrar Nadal, ni el meu aniversari (ni els seus) amb ells.
Expectatives de cara al camp de treball:
-Els seus punts de vista en vers el “Nou món” i el que està per venir.
-Les normes que tenen dins la comunitat.
-La forma en què s’organitzen i on es troba la seva central a Espanya.
-Contrarestar opinions d’un membre que forma part d’aquest moviment cristià i un EXmembre.
Bibliografìa:
http://www.arbil.org/(21)test.htm
https://diariosalud.online/
Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
1993 Los testigos de Jehová: proclamadores del reino de Dios. New York.
1995 Los testigos de Jehová y la educación, New York.
1996 ¿Qué exige Dios de nosotros? New York.
2000 Los testigos de Jehová. ¿Quiénes son y qué creen? Brooklyn, New York.
http://www.ub.edu/diccionarilinguistica/print/6820
https://www.jw.org/es/testigos-de-jehov%C3%A1/visitas-a-betel/espa%C3%B1a/
Colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa
Definir la comunitat
La comunitat triada ha estat la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa, de la que havia format part durant el meu període d’estudis a l’ESCAC. La meva experiència durant els quatre anys en aquesta colla i el meu posterior distanciament en acabar els estudis em facilita el coneixement / distanciament envers la comunitat requerits en aquesta activitat.
1.Presentació
Els Bergants del Campus de Terrassa és una colla castellera universitària del Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va ser fundada el 2013 i els seus millors castells són el pilar de 6 amb folre, el 3 de 7, el 4 de 7 amb l’agulla, el 4 de 7 el 7 de 6 i el 2 de 6. Vesteixen amb camisa de color verd llima. 
Principalment, els seus membres són estudiants dels diferents centres que formen el campus universitari de Terrassa: l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) i l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa (EUIT). Assagen a la plaça del Campus de Terrassa i al local dels Minyons de Terrassa. El 19 d’octubre del 2015, i el novembre del 2016 van ser admesos com a colla de ple dret.
2. El món casteller, un exemple de treball en grup i col·laboratiu
Els castells es construeixen des de fa més de dos-cents anys al Camp de Tarragona i al Penedès i a partir dels anys 80 es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.
El fet que en els darrers anys hagin sorgit diferents colles castelleres en l’àmbit universitari reforça la preservació d’una tradició que des del 16 de novembre de 2010 ha estat considerada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Els diferents rols i posicions de cadascú dels membres per l’aixecada del castell converteixen aquesta activitat en un singular exemple del treball en grup i col·laboratiu.
3. Alguns exemples d’inclusivitat en el món casteller
La diversitat funcional i la inclusivitat forma part explícita de la identitat d’algunes colles castelleres. Tot i que aquests no és el cas de la colla Els Bergants tothom que pot aportar quelcom tant a la cohesió grupal com a la construcció dels castells és benvingut en aquesta colla. Les circumstàncies físiques d’alguns dels membres –associades en alguns contextos a certes limitacions- poden esdevenir potencial vàlua en la nostra fita compartida.
Altres colles castelleres, com la colla Castellers de la Il·lusió de Valls o el Projecte Tots Fem Castells de la Colla Mikako de Badalona, sí que fan servir la inclusivitat com a model a seguir i compartir.
El·laboració del Kit de Camp
1.Presentació
Tal com indica l’enunciat de l’activitat “en etnografia, denominem “camp” el sector de la realitat que fitem per a la recerca empírica: on anirem, la comunitat amb la qual ens relacionarem.”
En aquest sentit el camp al què aplicarem la nostra recerca empírica ja ha estat presentat: la colla castellera universitària Els Bergants del Campus de Terrassa. Aquesta serà analitzada en el context de la comunitat castellera tot i contemplant el seu potencial d’integració social i inclusivitat.
El KIT de camp a el·laborar, seguint les instruccions de la proposta, “estarà compost pel conjunt d’eines que ens permetran aproximar-nos, observar, escoltar i comprendre a la comunitat triada.”
Les singulars circumstàncies en el moment de realitzar aquesta recerca –estat de pandèmia que impossibilita l’organització d’activitats col·lectives- em força a adaptar els meus instruments de recerca.
L’etnografia virtual esdevé en aquest sentit imprescindible i será una bona forma de completar una recerca presencial “en temps diferit” a partir de la meva experiència com a membre de la colla durant quatre anys.
2. Recerca presencial: observació participativa i empàtica
La recerca empírica presencial forma part aixíi del meu KIT de camp. Una revisió a la meva participació a la colla castellera Els Bergants entre els anys 2015 / 2019 és sense dubte una eina a fer servir. La recopilació ordenada de les meves experències en aquesta comunitat em pot facilitar un retrat fiable del seu sistema de funcionament i de les necesitats dels seus membres.
Aquesta recopilació hauria de contemplar el sistema d’ingrés a la colla, el mètode d’aprenentatge, la periodicitat i organització dels assajos, la distribució de les posicions als castells, el sistema de gestió de l’entitat…
També es esencial l’anàlisi dels vincles socials i afectius entre els diferents membres de la colla, constatant així la dimensió social de la mateixa.
Així mateix és important valorar la dimensió pública de l’entitat a partir de la seva imatge corporativa, de la seva indumentària i sobre tot de la seva participació en les trobades castelleres.
Finalment aquesta recerca presencial també requereix una descripció del local d’assaig, tot i contemplant que aquest en estar cedit per la colla dels Minyons de Terrassa, no sempre estaba disponible.
Les eines requerides en el KIT d’aquesta observació participativa i empàtica es basen així en la recopilació per escrit d’aquestes dades acumulades així com en la documentació gràfica mitjanaçant fotografies i gravacions en vídeo.
3. Recerca online
La impossibilitat d’organitzar activitats col·lectives durant la pandèmia ha implicat la interrupció de l’activitat de totes les colles castelleres. La recerca online esdevé així un element indispensable de recerca.
Aquesta recerca contempla d’una banda el contacte online amb membres actuals de la colla castellera Els Bergants i d’una altre la navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Contacte online amb membres actuals de la colla castellera Bergants
En contactar amb alguns membres de la colla he estat informat de la suspenció temporal de totes les seves activitats grupals. Les dues plataformes habituals de contacte online -a les què encara estic vinculat- Telegram i Facebook evidencien la inactivitat social del grup.
Navegació per internet. Recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva
La bona salut social i logística de la colla castellera Els Bergants, m’ha animat a considerar la seva capacitat d’assumir nous reptes que puguin atorgar a l’entitat un compromís social i inclusiu. El caràcter empàtic i entusiasta dels seus membres augura una certa complicitat amb aquest objectiu.
A tal efecte el nostre KIT de camp incorpora una navegació per internet a la recerca de colles castelleres amb vocació inclusiva.
Dues han estat les entitats seleccionades que de forma pública manifesten aquesta vocació.
D’una banda la colla Castellers de la Il·lusió, es sense dubte el referent principal. Nascuda a Valls incorpora membres amb diversitat funcional tant psíquica com física.
D’una altre la Colla Mikako de Badalona va ser premiada l’any 2010 per la revista Castells, pel seu projecte Tots Fem Castells. Basat en la integració de les persones sordes als castells, el projecte contemplava la el·laboració d’una nomenclatura castellera per a el llenguatge de signes, facilitant així la incorporació de persones amb disminució auditiva a la seva colla.
Bibliografia / webgrafia
Colla Castellera Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de https://www.facebook.com/BergantsdelCT/
Bergants del campus de Terrassa, consultat el 15.03.2021 de
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergants_del_Campus_de_Terrassa
Els Bergants fan el primer castell exclusivament femení de la història de la colla terrassenca, consultat el 16.03.2021
https://www.social.cat/reportatge/6140/viure-la-colla-des-de-la-inclusio-el-secret-dels-castellers-de-la-illusio
Els castellers de Badalona guanyen la beca Castells amb un projecte per integra persones sordes, recuperat el 18.03.2021 de http://castellersdebadalona.cat/els-castellers-de-badalona-guanyen-la-beca-castells-amb-un-projecte-per-integrar-persones-sordes-en-el-mon-casteller/
Castellers de la il·lusió, consultat el 18.03.2021 de
http://castellersillusio.simplesite.com/
Castellers de la Il·lusió, la primera colla castellera inclusiva per persones amb diferents capacitats, recuperat el 18.03.2021 de
Guber, Rosana (2001) La etnografía, método y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial Norma
Ardèvol, E., Bayre, F., Lanzeni, D., El camí zen de l’entografia , els mons del laberint, recuperat el 13.03.2021 de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00232137/
Mallorquines i mallorquins, ja som aquí
La comunitat triada és la comunitat mallorquina pròpia d’un poble de l’Illa tractada com a ciutadans illencs que pensen, elaboren tradicions i fan les coses diferents a les persones de península com jo.
Donat que fa dos anys que visc a Mallorca, com a català, em permet trobar moltes situacions i experiències que no són pròpies de península, i també el llenguatge que difereix bastant del català encara que d’arrel es tracti del mateix idioma.
Enfoco aquest projecte com un projecte d’integració i d’investigació perquè ho he estat fent d’ençà que vaig arribar. Els citats reptes del projecte coincideixen perfectament amb l’experiència de viure en un lloc on has de dissenyar per elles/ells i amb elles/ells, els i les mallorquines, i no per les/els altres i amb els altres, els i les catalanes.
Els instruments de recerca passen primer per entrevistes amb mallorquines/ns i el mateix treball de camp de les diferents situacions que jo, un català, viu diàriament.
Trio aquesta comunitat perquè encara avui em pregunto per què la comunitat mallorquina realitza de diferent manera les coses a com jo les tenia preconcebudes. Això m’ajudarà a integrar-m’hi millor.
Potser d’entrada dóna la sensació que un grup tan ampli no pugui formar part d’una comunitat a ser investigada. La realitat aquí entra en joc i em fa veure que si és necessari. Al llarg de la meva estància a Mallorca m’he trobat a diferents supòsits que no he arribat a entendre. A més vaig venir directe de passar 6 anys immers en una cultura molt diferent, com és l’alamana, de la que vaig fer un procés etnogràfic intern sense saber-ho i vaig integrar aquesta part de cultura alamana al meu jo, de la que tanta influència he rebut. Aquest fet tan concret fa que sigui necessari ara una visió més concreta de la comunitat mallorquina per entendre professionalment i personalment com millorar la comunicació i entendre la idiosincràsia pròpia d’una comunitat illenca amb les seves virtuts i rareses com si es tractés d’un microecosistema cultural en ple Mediterrani.
Per exemple, la cultura mallorquina és indirecte amb relació a l’alamana. Una frase tant explicita i amb un significat tan concret com la de “Ja et diré coses en acabar” es converteix, a Mallorca, en una frase negativa amb l’objectiu de no confrontar a l’interlocutor i fer-ho tot més suau. En termes generals el “Ja et diré coses” aquí significa “No m’interessa”.
Per cert, “Som” en mallorquí significa “Sóc”. Ja sóc aquí
Filferro
Vinculació, valors i emocions
No tenia molt clar quin objecte triar, ja que, quan pensava en un, ja intentava anar desenvolupant les matèries que demana el repte i no ho acabava de veure clar, per tant, he decidit triar un objecte molt bàsic, i que té un gran valor per jo, però que a més, mai m’hi hagi aturat a pensar sobre el disseny, impacte cultural, ni altres tipus de característiques més enllà d’utilitzar-ho.
El filferro té un gran valor per jo, ja que és un dels grans pilars de l’art que vull dedicar-hi la meva vida, l’animació Stop-Motion. Sovint es fa servir filferro (generalment d’alumini o coure, a causa de la seva mal·leabilitat) per a crear els ninots els quals llavors són animats fotograma a fotograma manipulant el ninot i fent-hi fotos.
Record fer el meu primer ninot, observant alguns vídeos de YouTube. No vaig fer servir el tipus més adequat de filferro, ni la millor estructura, però va ser la meva primera passa dins aquest món, i això em posa molt content, i ho segueix fent, ja que, malgrat a mesura que et vas professionalitzant i entres a la indústria, sovint es fan servir estructures amb mecanismes d’acer més complexes, però així com el pintor més gran del món pot dibuixar amb llapis, sempre es podrà animar amb filferro.
Característiques formals i funcionals
El filferro és un cilindre que pot estar fet de diferents tipus de metalls i que pot variar de diàmetre (depenent de la funcionalitat que se li vulgui donar). La funcionalitat del filferro és molt àmplia, és com un llistó de fusta, el pots cremar, fer servir de pota de cadira, pots tallar-lo, etc. doncs amb el filferro passa el mateix, és un fil de metall al qual li pots donar forma i fer servir per a una varietat molt gran de funcions.
Cada tipus de metall dóna al filferro unes característiques que li permeten complir millor unes funcions que altres, com per exemple l’acer és més resistent, l’alumini és més mal·leable i el coure és més conductor de corrent. Sol ser del color pur i real del metall del qual està fet, però sovint el podem trobar de colors per a complir funcionalitats relacionades amb l’àmbit artístic.
El filferro no respon a cap necessitat universal en concrets, és un d’aquests materials que poden resoldre una gran varietat de problemes, a causa de totes les seves possibilitats i naturalesa versàtil.
Es podria dir que socialment el filferro té una connotació negativa, a causa de aquesta aura artificial i separadora que té. Com per exemple el filferro d’arç, el qual té unes connotacions socials i culturals molt negatives tant l’en passat com en el present.
Si ens centrem en les dimensions culturals del filferro, ens podem remuntar a molt temps enrere on veurem com aquest objecte es va anar definint i obtenint més i més funcions al llarg de la història. Des de filferros de llautó de fa més de dos mil anys, passant per aplicacions científiques com pot ser una bobina de coure per a investigar l’electricitat, com un filferro d’arç dins el que és bèl·lic, com l’esquelet dels ninots d’animació stop-motion per a l’àmbit artístic.
Diria que les funcions simbòliques són bastant disperses, podent fins i tot estar molt relacionades amb les dimensions culturals. Malgrat totes les seves funcionalitats, la gran majoria d’aquestes passen desapercebudes, però al filferro l’envolta el simbolisme de guerra, indústria, etc., això és degut al filferro d’arç, moltes trampes de caça estan fetes amb filferro, és un residu que podem trobar a vegades al camp, etc.
Disseny i Antropologia
L’antropologia cerca les diferències i les semblances, els hàbits i tradicions per a captar les necessitats i problemes, donant lloc a invencions i objectes que cerquen donar una resposta. Els humans creen objectes per i per a altres, el que provoca que mitjançant els diferents punts de vista de diferents usuaris i a través de la utilització i la reutilització la finalitat d’alguns objectes vagi variant al llarg del temps per a complir funcionalitats per a les que no estaien dissenyats. I que hi ha més representatiu de la cultura que veure com un mateix objecte és interpretat i utilitzat de diferents formes?
Webgrafia
Colaboradors de Wikipedia (2020, 8 d’agost) Wikipedia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Alambre
Colaboradors de Química.es (1997-2021) Química.es:
https://www.quimica.es/enciclopedia/Alambre.html
Tim Harford (2017, 2 de juriol) Article “Como el alambre de púas cambió al propiedad privada” a BBC News:
https://www.bbc.com/mundo/noticias-40446860
L’Antropologia en el disseny
L’ESTATUA DEL MONJO
VINCULACIÓ AMB L’OBECTE.
A QUINES EMOCIONS APEL·LA?
Aquesta figura és un tresor descobert a les afores d’un centre d’spa al bell mig de Mongòlia, prop de Karakorum. Potser ni tan sols és un tresor i simplement són les ganes de trobar misticitat a les coses les que me la fan veure amb aquests ulls entusiastes, tanmateix, així és com la vam considerar quan la vam recollir de terra, on jaia camuflada entre la pols de la carretera veïna.
La primera impressió que va assaltar-nos, va ser la d’estar profanant alguna cosa sagrada i antiga, com si estiguéssim subjectant alguna cosa de la qual ni tan sols teníem el dret de conèixer. És per això que, abans de decidir que en faríem, vam anar a demanar al nostre guia mongol, en Puxi, com nosaltres li dèiem, quina era la naturalesa de l’objecte que havíem trobat. Entre cops de mà, gestos i un poc d’anglès, ens va fer entendre que allò no valia res, que era una espècie de monjo o ninot de fusta i que podíem conservar-lo.
Aquesta figura sempre em fa reviure aquell viatge tan preuat que vam fer travessant Rússia i Mongòlia. Em transporta, gràcies al record, a l’estepa i al desert del Gobi, em trasllada al llarg viatge en Transsiberià, on els vagons es transformaven durant varis dies en una gran habitació de colònies. I el més important, em fa reviure la sensació de llibertat i descoberta que vam experimentar durant aquell més, l’excitació de llevar-se en un paratge nou cada dia, descobrir noves gents, i respirar perfums que quedaran enregistrats a la memòria. L’emoció d’aprendre noves coses cada dia, la satisfacció d’aconseguir comunicar amb les mans una idea, o els riures, fruits de bromes que també funcionen a l’altra punta del món.
Hongorin Els, desert del Gobi. Imatge de Buda, al monasteri Erdene Zuu de Karakorum.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS
El monjo que vam trobar és de fusta, d’uns deu centímetres d’altura. Té diferents esquerdes i és molt lleuger. El tall no és perfecte, ni simètric i no sembla concebut com una peça per a vendre, ni tampoc sembla que la persona que va oblidar-la en aquell solar, l’hagués comprat a cap lloc, sinó que sembla confeccionada com a passatemps. La figura no està envernissada ni molt ben detallada; no té faccions a la cara i les formes del cos són molt esquematitzades i simples.
La relacionem amb un monjo perque les seves mans estan juntes pels palmells al nivell del pit. De fet, aquesta és la màxima expressivitat de la figura, i el factor que ens diu més coses sobre el seu significat.
Aquesta posició tan simple i, a la vegada, tan mística i espiritual, ens acosta a la teoria que la figura és més aviat d’origen religiós que no pas lúdic.
Fotografies de l’estatueta trobada a Karakorum
A QUINES NECESSITATS RESPON?
La necessitat a la qual respon una figura d’aquestes característiques és a la d’apropar-nos al món espiritual, de protecció, tot i que una altra de les funcions, podria ser l’estètica. Es relaciona amb pràctiques com la plegaria i, en el cas més específic del budisme tibetà, amb la meditació. I és que la majoria de la població de Mongòlia practica aquesta branca del budisme.
Com en totes les religions “politeistes”, hi trobem diverses figures espirituals que responen a diferents inquietuds o que intervenen en diversos aspectes de la vida quotidiana de la comunitat. Per exemple, per als hindús, Vixnu és el creador i Sarasvati és la deessa de la saviesa, així que, a continuació, intentarem esbrinar si la posició o característiques de la nostra estatueta ens permet saber de quina figura religiosa es tracta.
Dona budista tibetana pregant.
RELACIÓ ENTRE LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS I LA SEVA DIMENSIÓ CULTURAL
En el budisme hi trobem, a part de Buda Gautama, el fundador de la fe, d’altres budes que han arribat a l’estat de màxima il·luminació i s’anomenen bodhisattva, cada un representant un atribut positiu de l’ésser humà. El bodhisattva de la compassió és Avalokiteshvara, el del poder Vajrapani i el de la consciència Akshobhya, per exemple. Aquests poden distingir-se gràcies als artefactes que els acompanyen o a la posició de les seves mans, postures també anomenades mudras.
La nostra figura es troba fent la mudra de l’Atmanjali, la més comuna, i és el símbol de l’oració. És tan genèricí que no podem determinar si aquesta escultura representa algun buda concret.
Vajrapani Avalokiteshvara
ALTRES CONTEXTOS CULTURALS I HISTÒRICS
Pel que podem deduir gràcies a les seves característiques formals, aquesta estampa seria d’ús personal i privat. Una icona de caire domèstic que complia aquestes funcions religioses en un entorn privat.
Per últim si analitzem les circumstàncies en les que va ser trobat, podrem deduir que no és un objecte de valor (en el sentit tradicional de la paraula), ja que la persona a la qual pertanyia, no va trobar necessari tornar enrere a recuperar-lo, i el més important, de tots els turistes i gent local que van passar pel seu costat, no va cridar l’atenció a ningú.
Veiem doncs que la funció espiritual de caire privat de la figura, s’assimila molt amb la de les figuretes de la Verge que podem trobar avui en dia, o per exemple, les representacions també domèstiques de Xiva, que exposen els hindus a les seves llars. Per afegir més exemples, en les religions africanes Yoruba o en la mitologia Bantú, les representacions de deïtats en forma d’estatueta també són comunes, com per exemple de Nzambi, el deu suprem, també són comuns.
Estatua domèstica de Xiva Representació de Nzambi
Aquestes són només algunes de les similituds amb les religions vigents avui en dia, en les quals la funció de la figura divina, és gairebé sempre de protecció de la llar i com a icona d’oració. Ara bé, si ens fixem en civilitzacions del passat, hi trobem les representacions divines més famoses de totes, els lars romans, deus domèstics que protegien la llar, les terres i els encreuaments de camins, però també eren un objecte d’oració i se’ls hi feien ofrenes. Els asteques, abans de l’arribada dels europeus i de la prohibició dels seus costums i llengües, també representaven les seves divinitats, sovint tallades en pedra i d’una mida més gran, però quan eren de caràcter domèstic, ho fèien amb terrissa.
Per tan, com veiem, aquest tipus d’artefactes han estat molt presents arreu del món i des de l’aparició de les primeres civilitzacions. A banda dels espais d’oració públics, la gent tenia i té, representacions de les deitats a les llars per incrementar aquetsa sensació de protecció i la proximitat amb aquests éssers divins.
L’estatua asseguda de Xiuhtecuhtli Figura d’un lar romà, trobat a Lora del Río, Sevilla.
Des de l’establiment de la societat de consum i la globalització, a occident sobretot, la religió ha anat perdent adeptes. El mercat ha fet dels béns de consum les nostres noves deïtats; telèfons, sabates, marques, inclús artistes i cantants internacionals han reemplaçat aquesta figura divina i ens hem bolcat al consum com a litúrgia. Ara, en comptes d’estampetes de la verge Maria, hi tenim Funkos Pop a les estanteries, i les oracions han quedat reemplaçades pel single del moment. Prova patent d’això és, tornant a Mongòlia, escoltar el Despacito cantat per una criatura enmig d’un mercat d’Ulaanbataar.
Una figureta Funko Pop d’Ironman La cantant Cher, també coneguda com la Deessa del Pop
RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGIA. QUIN PAPER JUGA EL CONCEPTE DE CULTURA?
Durant qualsevol procés de disseny, considero que és bastant segur concloure que la cultura i el context social del dissenyador tindran una gran influència, tant en el procés d’ideació, com en el resultat final. Som éssers subjectius, i ho som perque hem crescut i après certes normes, comportaments i coneixements des del mateix moment en què arribem al món. Hem integrat dins nostre aquestes normes de tal manera que ja no podem dissocar-les del nostre caràcter, ni tan sols percebre-les de manera autònoma. És ben clar que aquest factor influenciarà el nostre comportament a tots els nivells i la nostra manera de ser.
També en el procés de disseny (ja sigui producte, editorial, marca, etc.) però no podem considerar-ho com un desavantatge o de forma negativa, ja que forma part de la manera que tenim d’entendre el món i sense aquest tall perceptiu, no seríem qui som. Ara bé, cal tenir present que existeix, reconèixer-lo i saber actuar en conseqüència, adaptant-nos als altres, a les seves sensibilitats, però sense deixar de ser qui som.
Considero que no hem de pretendre dissenyar de forma universal o globalment. El planeta està ple de comunitats, pobles, ètnies amb diferents visions del món i de les coses, i hem vist, en les últimes dècades, en les últimes centuries, com de mica en mica, les barreres es desdibuixen i la globalització planxa totes les irregularitats culturals al seu gust, per tal de crear-se un mercat més global i homogeni. Que Coca-cola pugui fer tan sols un anunci destinat al mercat global, en comptes de fer-ne un per país, abarateix molt els costos en publicitat. Això però, ens ho explica millor, Naomi Klein al seu llibre No Logo.
Intentar salvaguardar la riquesa cultural de les nostres societats, tot i fomentant l’intercanvi i el diàleg, incrementant així l’enriquiment, hauría de ser un objectiu important per a nosaltres com a societat, i com a dissenyadors també. Per aquest motiu considero que hem de diversificar-nos, beure els uns dels altres i sobretot tenir presents tots els aspectes culturals alhora de dissenyar; conèixer el públic a qui va dirigit, saber dels seus costums, quin significat poden tenir els colors per a la comunitat a la qual ens dirigim, etc., podent així encertar en la nostra decisió com a dissenyadors tot preservant i respectant les comunitats, el seu entorn cultural, social, espiritual i mediambiental.
BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES
Achon, Joan. (2014) Luces y sombras de la integración de la iconografia budista en la sociedad occidental. <https://www.budismolibre.org/docs/libros_budistas/Alonso_Barroso_Luz_y_sombras_Budismo_en_Occidente.pdf>
Acosta Rico, Fabian. (2017-2018) Las estampas y los íconos religiosos y su reinvención dentro del mercado mundial de las religiones y del esoterismo de masas. (En línia). <https://www.redalyc.org/jatsRepo/4217/421757148005/html/index.html>
Col·laboradors de Wikipèdia. Budismo tibetano (En línia). Última modificació: 09/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_tibetano>
Col·laboradors de Wikipèdia. Estatua sedente de Xiujtecuhtli. (En línia) Última modificació: 03/09/2017.
<https://es.wikipedia.org/wiki/Estatua_sedente_de_Xiuhtecuhtli>
Col·laboradors de Wikipèdia. Lares (En línia). Última modificació: 21/11/2020. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Lar>
Col·laboradors de Wikipèdia. Mitologia bantu (En línia). Última modificació: 03/03/2021. <https://es.wikipedia.org/wiki/Mitolog%C3%ADa_bant%C3%BA>
Donate, Enric. (04/03/2021). Budas del budismo tibetano. (En línia)
<https://www.indiautentica.com/bodhisattvas-budas-budismo-tibetanos/>
Ordoñez, Mauricio. (2019). Universo azteca (En línia).
<https://mauricioonline.tripod.com/azteca1.html>
Portal de las culturas. (01/04/2012) Que és el budismo tibetano. (En línia). <https://portaldelasculturas.wordpress.com/2012/04/01/que-es-el-budismo-tibetano/>
Werner, Alice. (1933). Myths and legends of the Bantu (En línia). <https://www.sacred-texts.com/afr/mlb/index.htm>
· Materials de l’assignatura
Antropologia del disseny: el telèfon
ANTROPOLOGIA DEL DISSENY: EL TELÈFON
Una exploració de la vida social i els significats culturals dels objectes. L’antropologia ens proposa mirar els objectes i la pràctica del disseny en el seu context social i cultural, com a part d’una forma de vida humana. La reflexió sobre l’objecte, en aquest cas, el telèfon, es farà a través d’un anàlisi cultural i la història personal.
Telèfon: del grec tele “distància/lluny” i phonos “so”, un aparell de telecomunicació que permet codificar i transmetre sons a distància mitjançant senyals elèctrics.
CRONOLOGIA DEL TELÈFON
1854 – Invenció del telèfon per l’italià Antonio Meucci.
Va connectar la seva oficina amb el seu dormitori i
així poder parlar amb la seva dona, la qual es trobava
immobilitzada per una malaltia.
1940 – Ús civil de la tecnologia telefònica
1973 – Primera trucada sense fils, l’ingenier de telecomunicacions
Martin Cooper introdueix el model
Motorola DynaTac 8000X
1980 – Primera generació de telèfons portàtils (1G)
1990 – Millora de les comunicacions mòbils (2G) i
digitalització de les comunicacions (GSM)
2000 – Primer smartphone: Ericsson R380. Les funcions
d’un ordinador i nou programari es fusionen.
2007 – Introducció de la pantalla tàctil i la connexió
a internet amb el primer Iphone, per Steve Jobs.
PRÀCTIQUES SOCIALS
El telèfon ha estat concebut, des de la seva invenció l’any 1854, com a eina de comunicació entre dos punts distants. Bé connectats, o bé, sense fils. La seva evolució tecnològica ha permès la seva evolució morfològica, material i la incorporació de funcions amb les quals, la trucada o el missatge, passen a un segon pla de prestacions.
Característiques físiques:
En els seus inicis, el telèfon es va compondre d’elements i materials pesats. Les dimensions assolien mesures similars a les d’un cofre i els metalls pesats construien un cos impossible de transportar. Actualment, gràcies a l’evolució de les tècniques de fabricació, els nous materials i la tecnologia incorporada, el cos d’un telèfon no és superior al tamany de la mà. La seva lleugeresa (140-170g) i el seu disseny ergonòmic faciliten el seu ús i transport. La nova normalitat del s.XXI ha assolit una usabilitat estesa globalment, el número de telèfons existents (2021) excedeix la població mundial en un 3%.
Tot i que existeixen 20 marques diferents que lideren el mercat i uns gairebé 15.000 models de telèfons, el disseny més comú es constitueix per colors foscos o neutres amb una geometria de prisme pla.
Funcions i utilitats:
Més enllà de la funció comunicativa, la trucada, la tecnologia ha incorporat infinitat de prestacions a aquest objecte tant extens:
– Comunicació (en el seu sentit més ampli)
– Entreteniment i oci: jocs o activitats virtuals
– Font i emmagatzematge d’informació
– Eina de lectura/estudi (e-reader)
– Missatgeria textual/video (comunicació)
– Càmera de fotografia i video
– Plataforma per a xarxes socials
– Reproducció música
– Servei GPS i mapes
– Programari per a APPS
– Calendari, agenda o despertador
– Adquisició i compres
– Serveis bancàris i d’organismes oficials (ID)
ANÀLISI CULTURAL
DIMENSIONS SOCIALS
Encara que l’ús d’aquest objecte de forma individual és la més comú, segons el context i l’entorn social que estudiem aquest pot adquirir diverses finalitats:
Les organitzacions orientades a l’ajuda de víctimes de la violencia domèstica proveeixen de telèfons per a ús exclusiu en situacions d’emergència. Així mateix, les diferents tipologies d’emergències han acollit el telèfon com a medi de comunicació i eina indispensable com per exemple el internacional 112, els bombers o la policia, i, per suposat, les emergències mèdiques.
D’altra banda, dins del sector literari, ha sorgit un nou gènere per a noveles produïdes a través de missatges de text amb capítols d’entre 70 i 100 paraules d’extensió. Les “cellphone novels” tenen el seu origen al Japó, l’any 2007, i les quals sovint mantenen l’autoria de l’obra de forma anònima.
Alhora, a d’altres parts del món on els recursos escassegen, el telèfon ha originat la creació de petites empreses per a la reparació i el muntatge d’aquest. Tanmateix, trobem països com Malí o la Índia on el fet de compartir un mateix dispositiu entre diversos membres d’una família o, fins i tot, d’una població és una pràctica freqüent. Algunes zones rurals tenen menys densitat telefònica per habitant i el telèfon esdevè un servei col·lectiu per a la comunicació.
En darrer lloc, algunes religions com el judaisme ortodox ha desenvolupat una tipologia kosher de telèfon, el qual es troba restringit per preservar la modèstia, segons asseguren.
DIFERÈNCIES CULTURALS
Les diferents tradicions, costums i diferències en el comportament humà també han acollit aquest dispositiu amb certs contrastos:
Al continent asiàtic, al Japó concretament, l’ús del telèfon en espais públics com el trasnport públic no es considera correcte o respectuós, es pot negar l’accés a algú que en fa ús en el moment de pujar. En aquest país, l’harmonia social es prioritza davant la perturbació sonora d’aquest invent tecnològic.
Alhora, països com Colombia o Ruanda tradueixen els rols jeràrquics o valors com el respecte mitjançant les trucades “perdudes”. L’usuari que rep penja i retorna la trucada per tal d’assumir el cost d’aquest acte comunicatiu.
La Índia, per exemple, ha pres com a costum incorporar al to de trucada cançons, de vegades, religioses. Aquesta expressió singular permet a l’individu reconèixer un tret personal sobre les creençes o els gustos musicals de la persona amb qui contacta.
PASSAT, PRESENT I FUTUR
Així com la presència d’un dispositiu mòvil resultaria un shock funcional i cultural per a una persona en qualsevol època diferent a la nostra, és a dir, qualsevol moment històric abans de la seva invenció l’any 1854; podriem dir que aquest objecte seria emprat com a petjapapers per una persona del Renaixement o com eina de caça per l’humà neandertal. Pel contrari, actualment el telèfon es declara com l’invent tecnològic estès amb més rapidesa de la història que, si bé, fou concebut per a connectar persones en diferents indrets sovint té l’efecte contrari quan aïlla a una persona dels presents.
D’altra manera, és quelcom incert quina serà la seva extensió dins la nostra societat i com aquest prendrà el comandament de l’evolució i comportament humà.
HISTÒRIA PERSONAL
1998 – Trucades de l’àvia abans de sopar
2000 – Esbarjo tecnologic durant les plujes d’estiu
2003 – Notícies del pare a l’hospital
2006 – Integració social i comfort parental
2009 – Discusions i vomitades emotives amb la parella
2012 – Lectures al tren de camí a la universitat
2015 – Càmera de fotos de concerts i festivals
2018 – Cordó umbilical amb la llar des de l’estranger
2021 – Eina de treball i connexió amb els meus
La meva experiència personal amb aquest dispositiu i la pràctica de les funcions que aquest incorpora ha sigut contextualitzada i determinada segons el moment temporal i les necessitats de cada moment vital. Ja que la meva evolució i creixement com a persona han determinat el grau d’implicació i la relació amb aquesta tecnologia.
En els inicis de la meva infància ja recordo les rutinàries trucades de l’àvia al vespre. Aquesta trucada no era pas l’única del vespre, ja que la família sencera semblava coordinar-se per fer un seguit de trucades creuades tot just abans de sopar. Per aquells temps jo em prenia aquest ritual amb rebuig, els minuts de conversa em semblaven eterns i l’intercanvi d’informació quelcom aburrit.
Més tard, amb l’efervescència adolescent i la necessitat de pertànyer socialment als meus anàlegs de classe, el primer telèfon que vaig rebre com a regal de nadal va semblar caigut del cel. Les hores, els minuts i els caràcters (limitats) de text m’apropaven, o això creia jo, als meus amics. Aquest sentit d’inclusió no només tenia una implicació comunicativa sinó que m’otorgava un grau de satisfacció social.
Així com la tecnologia d’aquest dispositiu va anar avançant, jo vaig anar abocant més serveis i necessitats que em feien dependre del telèfon, gairebé de forma inconscient a l’increment del temps que deixava de prestar atenció al meu voltant. Les meves relacions personals i laborals ja es veien submergides en les prestacions d’aquest aparell. Les meves rutines i hàbits es nodrien de les infinites utilitats que els nous programaris incorporaven.
Actualment, em sembla quelcom absurda i altament tòxica la dependència i la relació en la qual ha esdevingut la societat, en ella m’incloc jo en primera fila, amb aquest dispositiu. Trobo aquesta eina, d’un potencial generosament productiu, un recurs que pot contribuir nocivament als meus hàbits i comportaments socials ja que sovint l’ús que en faig és, d’alguna manera, sense propòsit i lluny de la necessitat de comunicació mentre que em trobo aliena als esdeveniments presents, a allò que si m’agradaria recordar en un futur.
Alhora, la meva situació actual que em situa residint a l’estranger amb tres vols i un ferri entre els que més m’estimo i jo, demanda d’un telèfon per seguir en contacte amb la llar. Per tant, ara per ara aquest dispositiu resulta una font d’energia, sentiments i un troç distant de la meva identitat i els meus afectes.
‘No hay mejor forma de “alejarse del mundo” que dejar el móvil en casa, pero al mismo tiempo, ésta parece ser la mejor forma de experimentar el mundo en el sentido más clásico’
Ferraris, M. (2008)
¿Dónde estás? Ontología del teléfono móvil
WEBGRAFIA & RECURSOS
–
Vídeo entrevista: Brendon Clark y la antropología del diseño – Elisava Noticias (2017)
https://www.elisava.net/es/noticias/video-entrevista-brendon-clark-y-la-antropologia-del-diseno
Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta – Maite Marín UAB (2010) a ‘Revista de recerca i formació en antropologia’
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf
Jan Chipchase acerca de nuestros teléfonos móviles – TED on Youtube (2008)
https://www.youtube.com/watch?v=Qn2NR901NMY
Sarah Pink: Design Anthropology for Wellbeing – Digitalethno on Youtube (2018)
https://www.youtube.com/watch?v=gM8q3l6nPCk
EI teléfono móvil y la verdad. “Antropología” del móvil – Adriana Goñi (2019), Sociología en la Red UNJFSC
https://sociologiaenlaunjfsc.wordpress.com/2019/02/24/ei-telefono-movil-y-la-verdad-antropologia-del-movil-por-adriana-goni/
La antropología del diseño y el melocotón jugoso – Laia Ruiz Mingote (2018), Communication Lead id.real
https://medium.com/@idrealdesign/la-antropolog%C3%ADa-del-dise%C3%B1o-y-el-melocot%C3%B3n-jugoso-5a1dc630b35c
Fotografies – Unsplash, The internet’s source of freely-usable images
https://unsplash.com/